El Palau de la Música ha adquirit en subhasta la finca que l’expresident de l’entitat Fèlix Millet, que va morir el 2023, tenia a l’Ametlla del Vallès. La propietat ha de servir per tornar part dels diners que Millet encara deu a la institució, a la qual entre ell i Jordi Montull, la seva mà dreta, només han tornat 13 dels 23 milions d’euros desviats.

La mort aquest dijous de Fèlix Millet (1935-2023) no és, judicialment parlant, un final, però simbòlicament sí que marca el final d'una època: la de la cara més fosca de la societat catalana sorgida de la Transició. Rere la història d'èxit de la recuperació de la democràcia i l'autogovern va quallar també, oculta, una corrupció sistèmica. Durant anys, el corrupte Millet, emparat en el seu il·lustre cognom, lligat a la història del catalanisme cultural i a l'emblemàtic Palau de la Música Catalana, va actuar amb impunitat al capdavant d'aquella institució. Alhora que certament la modernitzava –va abolir la direcció hereditària del cor i va posar-hi figures de renom musical al capdavant–, la va saquejar sense aturador per al seu enriquiment personal i per al pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La llei del silenci va prevaldre durant gairebé dues dècades al voltant de tota una trama corrupta descoberta l'estiu del 2009, ara fa tretze anys i vuit mesos. Aquell va ser un escàndol que va sacsejar i avergonyir una societat catalana que, amb aquest episodi, començava a perdre la innocència. Cinc anys després, per acabar de reblar la decepció dins d'un catalanisme d'ordre que ja havia abraçat el sobiranisme, vindria la confessió de la deixa de l'expresident Jordi Pujol.

Tretze anys i vuit mesos després que esclatés el cas del Palau de la Música amb aquell escorcoll dels Mossos d'Esquadra a la seu de l'entitat cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels 23,8 milions d'euros espoliats a la institució. L'últim recompte que el novembre passat va fer el tribunal que gestiona l'execució de la sentència penal –la secció desena de l'Audiència de Barcelona– xifrava en 11 milions d'euros la quantitat que encara falta per pagar. Bona part d'aquests diners depenien del patrimoni embargat a l'expresident de la institució Fèlix Millet. La seva mort no afecta el rescabalament d'aquests diners, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA. En canvi, sí que deixa sense efecte el cobrament de les multes que la justícia li va imposar. A Millet el van sancionar amb 4.120.540 euros, però el novembre passat no havia abonat ni un cèntim d'aquestes multes.

El cognom Millet és intrínsecament coral i lligat a l’Orfeó Català gairebé per consanguinitat. Lluís Millet i Pagès (1867-1941), el “mestre Millet” per antonomàsia, va ser un gran músic, compositor, director, cofundador de l’entitat, l’any 1891, i, com a tal, impulsor de la seva seu, el Palau de la Música Catalana, inaugurat el 1908 i avui Patrimoni de la Humanitat. El mestre Millet es va casar amb la pianista i cantaire Dolors Millet i Villà, i el seu fill, Lluís Maria Millet i Millet (1906-1990), el va succeir en la direcció, com el succeiria el seu net, Lluís Millet i Loras (1939-2019). Tot quedava a casa i vivien fins i tot al pis més alt del Palau, connectat per una obertura zenital sobre l’escenari.

El saqueig practicat per Fèlix Millet i el seu soci Jordi Montull a les arques públiques, a bord del vaixell pirata en què van convertir el Palau de la Música, va ser un escàndol pioner en una matèria sobre la qual després ha calgut aprofundir de valent: la corrupció a les institucions catalanes. Des del primer moment el cas va ser problemàtic, perquè implicava massa gent que havia d'haver fallat en el control de la institució, massa gent que havia donat un sí rutinari i sense garanties als comptes fraudulents que Millet presentava any rere any davant dels mecanismes de supervisió i fiscalització. Després l'ona expansiva es va anar ampliant, i la corrupció del Palau va resultar anar directament lligada amb un seguit de casos de corrupció política, particularment de Convergència Democràtica de Catalunya. L'enrenou del cas Palau va durar anys, però va acabar sent llegit, en bona mesura, com l'aperitiu als plats forts que havien de venir més tard: les delacions contra la família Pujol i la confessió de la deixa de l'avi Florenci per part de Jordi Pujol. A la vegada, aquestes informacions apareixien integrades dins altres escàndols, com els de l'espionatge o l'operació Catalunya, en què els cossos policials (la dita policia patriòtica, i, darrere seu, la resta de poders de l'Estat) van ser utilitzats per desacreditar l'independentisme català.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dimecres als 87 anys. Ho ha fet en una residència privada, on se l'havia traslladat després que se li concedís el tercer grau com a conseqüència del seu delicat estat de salut després de passar dos anys i quatre mesos a la presó pel saqueig del Palau. Aquest seria l'episodi que acabaria marcant la seva vida,  i que el faria passar d’il·lustre representant de la burgesia catalana a personatge repudiada socialment. Membre de la saga dels Millet i fill del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, Fèlix Millet va dirigir el Palau de la Música durant gairebé dues dècades, fins que el 23 de juliol del 2009 l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra va fer aflorar el cas Palau, pel qual acabaria condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat fins a 23 milions d'euros de la institució i haver-la posat durant més de 10 anys al servei d'una trama de pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ja només ha d'anar a dormir a la presó de dilluns a dijous. Segons fonts consultades per l'ARA, el departament de Justícia de la Generalitat li ha concedit el règim de tercer grau dos anys i quatre mesos després d'estar entre reixes per complir la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que li va imposar l'Audiència de Barcelona per l'espoli de la institució cultural i el desviament de diners a Convergència. La junta de tractament de la presó de Brians 1 havia proposat que Millet pugui complir la pena en règim obert perquè pateix una malaltia incurable i ara el servei de classificació de la conselleria ha ratificat la mesura. De fet, segons fonts penitenciàries, l'expresident del Palau, que té 86 anys, està ingressat al pavelló hospitalari de Terrassa.

Tretze anys després que esclatés el cas del Palau de la Música, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a escorcollar la institució cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels diners. L'Audiència de Barcelona ha rescabalat prop de 12 milions d'euros dels 23 espoliats a la institució cultural i a l'Orfeó Català per Fèlix Millet (condemnat a nou anys i vuit mesos de presó) i Jordi Montull (condemnat a set anys i mig), però encara queden pendents de consignar onze milions més. Les famílies dels exresponsables del Palau són qui més diners han ingressat als jutjats, però Millet i Montull encara no han pagat ni un euro dels 4,1 milions i 2,9 milions de multa que els va imposar el tribunal, respectivament.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a nou anys i vuit mesos de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa les parts de la decisió presa al consell de ministres del 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

Fèlix Millet torna a topar amb la justícia. L'expresident del Palau de la Música està investigat per un jutjat de Granollers per la desaparició de diversos objectes de valor de la seva mansió de l'Ametlla del Vallès que havien de ser embargats, segons ha informat El País i ha confirmat l'ARA.

Gemma Montull, condemnada pel cas Palau, ha trencat aquest diumenge el seu silenci en una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio després d'onze anys de l'escorcoll de la institució cultural –de la qual era directora financera–. Ho ha fet demanant perdó però negant que es consideri una lladre, com tampoc el seu pare. Gemma Montull ha estat condemnada a quatre anys de presó per malversació de fons públics, tràfic d'influències i blanqueig de capitals, a més d'estar sentenciada a pagar una responsabilitat civil d'1,5 milions d'euros que encara no ha satisfet.

El 5 de juliol del 2010 Daniel Osàcar confirmava davant del Parlament la seva lleialtat a Convergència. Aquell dilluns l’extresorer de CDC compareixia a la cambra catalana en el marc de la comissió d’investigació sobre el cas Palau sense cap intenció de donar explicacions. Va esquivar les preguntes, i la seva principal intervenció va ser un extensíssim primer torn de paraula en què va rememorar davant dels diputats tota la seva trajectòria personal: des dels seus inicis com a censor jurat de comptes fins a la seva etapa com a professor de quadres mitjans empresarials -va parlar, fins i tot, dels entrepans que sopava a les reunions que s’acabaven tard-, passant per la seva vocació catòlica i, fins i tot, la seva passió per la música i els seus dies com a integrant d’un quartet vocal quan tenia 14 anys. Una afició que el va dur a actuar -precisament- al Palau de la Música com a cantaire de la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives. Però des d’aquella tarda al Parlament han passat deu anys, un judici i 75 dies d’Osàcar a la presó. Suficient per esquerdar la lleialtat d’un extresorer que ara, en el marc de la causa del 3%, torna a cantar i té amb l’ai al cor molts dels seus companys de partit.

La junta de tractament de la presó de Brians II ha proposat classificar en segon grau o ordinari els exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull i concedir la semillibertat, encara que amb restriccions, a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar.

Ara hi ha un verb que tothom fa servir, que és “reconstruir”. Reconstruir l’economia, la sanitat, els serveis socials... Reconstruir la política catalana.

Bon dia des de l'ARA, és divendres 26 de juny del 2020. No farà més calor que els últims dies, més aviat el termòmetre tendirà a recular lleugerament, i ho notarem més demà que avui. El sol seguirà predominant i els ruixats de tarda aniran a la baixa. Avui i demà n'hi haurà ben pocs, i diumenge el temps serà més insegur al terç nord de Catalunya.

Fins ben entrat el canvi de mil·lenni Fèlix Millet va ser un dels astres de la burgesia catalana. Fill d'un dels presidents de l'Orfeó Català i renebot d'un dels fundadors de la institució, el seu destí semblava lligat a l'entitat. Abans d'arribar-hi, Millet va fer una llarga carrera empresarial i es va llaurar el prestigi de l'home que tot ho aconseguia. L'any 1990 va crear la Fundació Orfeó Català Palau de la Música, que va convertir en el seu imperi. El dirigia amb mà de ferro, ningú li discutia res i tothom acatava les seves normes. Segurament qui ho va explicar millor va ser la seva filla al judici: al seu propi casament no coneixia ni la meitat dels convidats, la majoria eren contactes del seu pare, gent amb qui Millet volia quedar bé. El que no sabia ningú –o, si algú ho sospitava, callava– era que l'enllaç i el banquet es va pagar amb diners del Palau. L'any 1999 Millet va rebre la Creu de Sant Jordi. L'hi retirarien 10 anys més tard, després que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau i es destapés l'espoli de la institució. El referent havia caigut.

No hi ha marxa enrere. Onze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música i que sortís a la llum pública l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, els condemnats pel cas Palau hauran d'ingressar a la presó. Després que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la rebaixés per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar -condemnat finalment a tres anys i mig de presó-, tots dos van intentar esgotar les últimes vies per evitar entrar a la presó. Osàcar va interposar un recurs al Tribunal Constitucional i va al·legar el seu estat de salut per endarrerir l'entrada a presó, igual que Millet, que també va demanar l'indult. L'Audiència de Barcelona, però, ha desestimat les peticions i ha ordenat el seu ingrés a presó amb una data límit: el 25 de juny.

S'ha parlat tant de la nova normalitat que ara, a punt de fer-se efectiva, arriba envellida. Potser és que per nova esperem una altra cosa i perquè la normalitat, tingui l’edat que tingui, ens avorreix. Però és la seva funció. No vull ni pensar que tots els dies de la vida podrien ser extremadament diferents i excitants. La idea ja és esgotadora. La realitat seria inabastable. No, no, normalitat. Per guiar-nos en el desconfinament, el lent o el ràpid, tant és quin toqui o trieu, ens acompanyen els personatges habituals amb les seves excentricitats ordinàries. Trump se supera a si mateix i penja 200 piulades i repiulades en 24 hores. Es veu que el seu anterior rècord era 142. La dada. Diuen que les enquestes li van malament però amb aquesta allau de missatges diaris, qui té temps de llegir les enquestes? El rei Joan Carles no sé quin tipus de missatges rep però que ara s’investigui la seva relació econòmica amb el rei de l’Aràbia Saudita no afebleix la creença popular que no passarà res o, encara molt pitjor, que la república que se’n pugui derivar d’una improbable caiguda de la monarquia duri vuit segons. O menys. Per tancar aquest cercle pretèrit i deixar la vella normalitat definitivament enrere, afegim-hi en Fèlix Millet i la seva petició d’indult. Postres de músic per a un àpat de notícies que és fàcilment indigest. Però el juny m’agafa descreguda i potser sí que el que ens espera és nou i qui sap si serà millor. Res no ho fa preveure però mentre no tenim la vacuna que ens tregui d’aquesta ansietat viral ens podem agafar a qualsevol cosa. El moscatell, per exemple. Per fer baixar.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha sol·licitat un indult al govern espanyol perquè l'exoneri de la condemna del cas Palau. Alhora, ha demanat a l'Audiència Provincial de Barcelona, que és l'encarregada d'executar la sentència, que suspengui el seu ingrés a la presó mentre l'executiu de Pedro Sánchez estudia el seu cas. D'acord amb la llei, tots els penats, parents o qualsevol persona en nom seu poden sol·licitar l'indult. La petició és rebuda pel ministeri de Justícia, que informa el tribunal sentenciador perquè emeti un informe, i finalment decideix el consell de ministres.

Primera condemna ferma pel finançament irregular de Convergència. Gairebé dos anys i mig després de la primera sentència de l'Audiència de Barcelona, la sala 2 del Tribunal Suprem ha donat per bo el primer pronunciament judicial que culpava CDC d'embutxacar-se 6,6 milions d'euros de comissions a canvi d'obres públiques. Els diners arribaven via el Palau de la Música i els intermediaris eren el seu expresident, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. El Suprem ha confirmat la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó i 4,1 milions d'euros de multa per a l'ex màxim responsable del Palau, i per a Montull 7 anys i 6 mesos i una multa de 2,9 milions. Convergència haurà de retornar els 6,6 milions espoliats. En canvi, però, l'alt tribunal rebaixa la condemna per a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar, i l'absol del delicte de tràfic d'influències. En lloc de quatre anys i mig de presó, n'hi imposa tres anys i mig. També rebaixa la condemna a la filla de Montull, Gemma, a quatre anys de presó.