L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

El catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als comicis?

Els dies s’allarguen i al vessant nord del Pirineu, als peus de massís del Canigó, una vall dona la benvinguda a la primavera amb el blanc i el rosa dels cirerers en flor. Regada per la puresa del Tec, nascut a tocar de la frontera, el Vallespir és una comarca nord-catalana de contrastos i riqueses culturals encara poc coneguda. Una vall termal, florida i sobretot poc massificada a només dues hores en cotxe de Barcelona amb unes tradicions i monuments antiquíssims: des de les Festes de l’Ós de Prats de Molló fins al Museu d’Art Modern del Ceret, meca del cubisme, passant per l’abadia benedictina de Santa Maria d’Arles –fundada el 778– i les termes romanes dels Banys, on cada any fan estades per millorar la salut, prescrites per la Seguretat Social francesa, uns 20.000 pensionistes.

L'ensenyament de català a la Catalunya Nord no aconsegueix remuntar de manera significativa. Un 19% dels alumnes tenen contacte amb el català al llarg de la seva etapa educativa, igual que fa cinc anys i només dos punts per sobre de fa una dècada. Això són 15.700 alumnes respecte del total de 82.800, segons les dades de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, que ha analitzat l'any escolar 2024-25. Això vol dir que el 81% dels joves estudiants de la Catalunya Nord no toquen el català en l'etapa escolar. Només el 6% dels alumnes que estudien català segueixen un ensenyament bilingüe o immersiu (4.864).

El poble del Barcarès, al Rosselló, la Catalunya Nord, s'ha fet un nom tant a l'estat francès com al sud de l'Albera pel seu parc temàtic de Nadal, que aquest any celebra la vint-i-sisena edició. L'any passat, malgrat un incendi pocs dies abans de la inauguració i altres incidents meteorològics, gairebé va assolir un milió de visitants, i el 2023 encara n'havia registrat més, prop d'un milió sis-cents mil.

L’arribada de Reagrupament Nacional (RN) al poder a l’Ajuntament de Perpinyà l’any 2020 va despertar expectació per veure com el partit d’extrema dreta governaria una ciutat de més de 100.000 habitants i, a més, capital de departament, dues característiques que fan que Perpinyà sigui única a l’Estat francès. Una ciutat test, com la va definir algun mitjà francès, tot i que ja hi havia l’exemple de Besiers –d’uns 80.000 habitants–, on RN va arribar al govern de la ciutat el 2014 i hi segueix després d'imposar-se també a les eleccions municipals del 2020.

Després d'una primera edició reeixida, amb 70 expositors i més de 7.000 visitants, la Festa de l'Agricultura de Perpinyà torna aquest cap de setmana amb una segona edició més ambiciosa. Serà del 10 al 12 d'octubre, comptarà amb més de 100 expositors, hi ha quatre departaments convidats i hi haurà més de 50 animals. Aquest esdeveniment posa en relleu l'agricultura, la gastronomia i la innovació sostenibles a Catalunya Nord i enguany s'obre a Occitània. "Hi va haver visitants que van venir amb les seves famílies, d'altres només a menjar, i també van venir professionals. La majoria dels visitants eren del mateix departament, però alguns venien de més lluny, de dins de la regió i fins i tot de Catalunya sud. Alguns expositors van haver de reabastir-se fins a dues vegades durant el cap de setmana", recordava Elise Borieux, directora del projecte i responsable de comunicació de l'associació Festa de l'Agricultura 66 en la presentació d'aquesta segona edició.

La majoria dels nord-catalans volen més autonomia i més català. Així es desprèn d'una enquesta publicada per l'Ifop, l'institut francès d'estudis d'opinió, que apunta que el 87% dels nord-catalans volen que es reconegui oficialment el català a França. Al conjunt de l'estat francès, el 77% dels ciutadans són favorables al reconeixement de les llengües regionals, una xifra que es manté estable des de principis de segle. Pel que fa al grau d'autonomia, segons l'estudi, en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre de francesos que creuen que els ajuntaments, els departaments i les regions no tenen prou poder, distanciant-se així del model centralista del país, en què el poder es concentra a París i els departaments i les regions tenen competències molt limitades.

"Aquí, aguantem com podem". Ho diu la Maria, veïna de Prada, que fa anys que assisteix a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i que relata amb tristesa com el català s'està perdent en el dia a dia de la Catalunya Nord, als comerços i a les cases. Es gira cap a un parell de periodistes a l'auditori de la UCE: té curiositat per saber a quina zona del Principat correspon l'accent amb què els ha sentit parlar. Abans que comenci la xerrada, aprofita i puntualitza que, quan ella baixa al Principat, mai canvia d'idioma: "Quan jo vaig a Girona, parlo sempre català. Si em parlen en castellà, marxo. El català s'ha de defensar", reivindica. Però és difícil fer-ho quan, a l'altra banda de la frontera, l'estat francès intenta per tots els mitjans deixar-lo fora de les institucions.

A mitjans de maig vaig fer 37 anys, una data en què t’acostes perillosament a la quarantena, i vaig pensar que era el moment de començar-los amb un bon repte per seguir bategant amb força. Fa un parell d’anys que pedalo amb bicicleta gràvel per Girona i tenia ganes de provar de fer cicloturisme des de casa amb tot el que necessites per dormir fora al damunt. És el que molts han passat a anomenar bikepacking, tot i que en el meu cas volia evitar dur la tenda i tot el menjar, perquè no pretenia fer autosuficiència. En concret, una ruta em cridava l’atenció: i si feia la volta a les comarques gironines en cinc dies, movent-me amb la bicicleta una mitjana de vuit hores? Va ser així com va començar el meu particular regal d’aniversari, en un viatge amb el suport del Consorci de les Vies Verdes i el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, que van proporcionar l’allotjament.

L’hivern de 1980-1981 un grup de pares fundadors de la Bressola es van escindir per crear una escola que ensenyés en català i en francès des de maternal fins als 6 anys. “Teníem previst preparar pel setembre del 1981 l’obertura d’una escola catalana immersiva maternal i primer grau de la primària per aprendre a llegir en francès i en català. La Bressola no arribava encara en aquest curs i mentre preparàvem l’obertura d’una escola Arrels a Perpinyà va sortir l’oportunitat de fer aquesta ràdio. No estava gens previst i ens vam llançar a l’aventura de crear aquesta ràdio abans de l’obertura de l’escola. Preparàvem l’arribada d’una criatura i ens en vam trobar dues als braços”, explica de manera gràfica Pere Manzanares, fundador de l’associació Arrels i col·laborador de La Bressola durant quatre anys. L’oportunitat que esmenta Manzanares va arribar mitjançant una llei estatal de maig del 1981 que permetia la creació de ràdios associatives a l’estat francès. De seguida aquest grup de pares s’hi van posar i van fundar Ràdio Arrels, que va iniciar les seves emissions el dia 28 d’aquell mateix mes de maig.

"La situació del català a la Catalunya Nord és pèssima, i cada cop és pitjor", diu Pere Manzanares, pedagog i històric activista per la llengua. Les últimes xifres indiquen que només un 5% d'una població de 500.000 habitants parla català habitualment, si bé un 20% dels ciutadans diuen que en saben. Per si en aquest context no fos prou complicat fer servir el català, ara s'hi sumen dues amenaces més que posen contra les cordes Ràdio Arrels, l'emissora en català de la Catalunya Nord: les retallades culturals que ja ha insinuat el govern francès per pal·liar el dèficit públic i l'auge de l'extrema dreta.

Adeu a Christopher Person com a delegat de la Generalitat a Perpinyà. Diu el Govern que ha cessat “a petició pròpia”. Tant és, la seva continuïtat en el càrrec era insostenible i el Govern, que prou que ho sabia, bé que l'hi deu haver fet veure.

El Govern relleva el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, després que es negués a parlar de Catalunya Nord. Al seu lloc, l'executiu hi ha situat l'exalcalde de Puigcerdà Albert Piñeira (del PDECat i després de Junts). Segons el Govern, Person ha cessat "a petició pròpia per motius personals". Ara bé, la negativa del fins ara delegat a Perpinyà a referir-se a la regió de la qual era delegat fins ara com a Catalunya Nord va aixecar polseguera i exdelegats d'aquest mateix territori en van demanar la seva destitució. També ho van exigir les formacions independentistes (Junts, ERC i la CUP) i entitats catalanistes de la Catalunya Nord.

El 20 de març, la Catalunya del Nord va entrar de ple en la pugna de la política catalana amb la polèmica del delegat del govern de Salvador Illa al territori, Christopher Person, que va rebutjar la denominació Catalunya del Nord. Més enllà de Junts, ERC i la CUP, hi ha hagut un partit nord-català que ha demanat una destitució que l'executiu no ha fet: Unitat Catalana, històrica formació creada el 1986. Un partit que, de fet, recentment ha trencat una barrera històrica a la Catalunya del Nord. La formació nord-catalana ha aterrat amb un representant al consell departamental dels Pirineus Orientals, l'equivalent a una diputació provincial que agrupa les comarques nord-catalanes. Amb Jaume Pol ha arribat per primer cop un partit catalanista a la institució, si bé ja hi ha hagut –i hi ha– representants catalanistes de partits estatals francesos, com els republicans, centristes o comunistes.

"L'estat francès només reconeix la denominació Pirineus Orientals, i nosaltres, des de la delegació, o almenys jo com a director general, he de conservar la neutralitat institucional". Amb aquestes paraules el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, justificava la setmana passada al Parlament per què no volia utilitzar el terme de Catalunya Nord per referir-se, precisament, a la regió on és delegat per a la Generalitat. La posició de Person va aixecar polseguera, fins al punt que exdelegats d'aquest territori van demanar la seva destitució, a més de les formacions independentistes (Junts, ERC i la CUP) i entitats catalanistes de la Catalunya Nord. Per tot plegat, aquest dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha hagut de sortir al pas de la polèmica i ha assegurat que l'executiu socialista no té "cap inconvenient" a utilitzar el terme Catalunya Nord. Ara bé, és cert que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no va utilitzar en cap moment aquest terme en la seva visita a la zona fa pocs dies.

El delegat del govern de Salvador Illa a la Catalunya del Nord està cada vegada més assenyalat. Dins la societat civil nord-catalana hi ha malestar vers Christopher Person, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà que nega fins i tot la validesa de la denominació Catalunya del Nord. Diversos alcaldes s'estan mobilitzant per demanar a Illa que el faci plegar, com el partit nord-català Unitat Catalana, a més de Junts, ERC i la CUP; però ara també ho han demanat els seus antecessors al càrrec. Els anteriors delegats han fet pública una carta en què reclamen a Illa que destitueixi Person. En un document, al qual ha accedit l'ARA, tots els predecessors vius de Person el critiquen per "l'arrogància i la ignorància" que exhibeix, a parer seu, i avisen que posa "en perill la credibilitat guanyada al llarg dels darrers vint anys" per part de la institució.

Catalunya és una gran fàbrica de padrins. El nostre R+D són els iaios. Tenim un viver on creix l’hivern de la vida. Des de la Maria Branyas, que amb 117 anys va arribar a ser la persona més longeva de la terra, fins al xèrif Josep Vallverdú, que ja dispara els 102 anys. Pinyau-pinyau.

El director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person (Cervera, 1992), ha generat malestar a la Catalunya del Nord. Tot plegat perquè dijous, en una comissió al Parlament, va negar la Catalunya del Nord com a territori, malgrat que n'és el delegat, i va rebutjar utilitzar aquesta denominació i fins i tot la del Rosselló. L'alcaldessa dels Banys i el Palaldà, Maria Costa, informa a l'ARA que està impulsant una carta conjunta amb altres alcaldes nord-catalans per al president de la Generalitat, Salvador Illa, demanant la destitució de Person. Per ara, té "una desena" de batlles en sintonia, diu. El partit nord-català Unitat Catalana també n'ha demanat la dimissió, com Junts, ERC i la CUP. I el rebuig també ha arribat a l'Ajuntament d'Elna, segons ha sabut l'ARA, i a Sí al País Català.

Passen els anys, però les tàctiques es repeteixen. Pels mateixos revolts sinuosos on temps enrere els contrabandistes catalans entraven tabac, menjar i fins i tot persones, un grup criminal de contrabandistes francesos passava migrants vulnerables acabats d'arribar a Catalunya. Buscaven carreteres secundàries, estretes i poc transitades i el preu per travessa anava dels 150 als 300 euros. Un preu que les autoritats franceses han admès que era baix, i que vinculen a la dura competència entre clans. El punt de partida era Catalunya. El destí, la Catalunya del Nord. En concret, Perpinyà, on els oferien altres rutes per arribar, per exemple, a Alemanya.