L'antic institut B9, ocupat des del juny del 2023 per més de 400 persones, continua a la diana de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que aquest divendres s'ha refermat en la idea de desallotjar-lo el més aviat possible. La notícia de la detecció de nou casos de tuberculosi entre les persones que malviuen en aquest antic centre educatiu havia posat en entredit aquesta possibilitat avalada per la justícia –si bé encara no hi ha data d'execució fixada–, cosa que ha fet plantejar Albiol confinar els ocupants sine die per evitar una potencial propagació descontrolada d'aquesta infecció. Finalment, però, el departament de Salut ha descartat aquest risc adduint que els afectats ja estan rebent tractament i Albiol ha afirmat, en un vídeo a les seves xarxes socials, que continuarà endavant amb els seus plans i farà tot el possible per tancar definitivament el B9, que fa temps que qualifica de conflictiu.

El Kubo i La Ruïna, les dues cases okupades a la plaça Bonanova de Barcelona, continuaran sota amenaça de desallotjament. Les dues finques, que majoritàriament són propietat de la Sareb, han estat aquestes setmanes el centre de diverses mobilitzacions a favor i en contra de l'okupació. Partits polítics com Vox, Cs i Valents han intentat aprofitar el conflicte per a la campanya electoral de les municipals de Barcelona, també de bracet amb Desokupa, que vol l'expulsió dels que hi viuen. Aquest dimecres s'ha fet un nou judici pel desallotjament de La Ruïna. La jutgessa ha desestimat inicialment les peticions de la defensa dels okupes, que demanava suspendre el procediment.

Premià de Dalt confia en els mètodes expeditius i extrajudicials de Desokupa. L’Ajuntament, presidit per Josep Triadó (Junts per Catalunya), ha signat un contracte amb l’empresa de Daniel Esteve perquè “assessori” la Policia Local a l’hora de fer fora les “màfies i delinqüents” que han entrat en cases buides del municipi maresmenc. Triadó justifica la polèmica decisió assegurant que els operaris de la companyia tenen “més experiència” tractant amb bandes i insisteix que en tot moment s’actuarà “dins la llei”. Desokupa ha estat condemnada almenys en una ocasió per utilitzar la intimidació i l’amenaça durant un desallotjament al barri de San Blas de Madrid. “Ens hem de protegir mentre no canviïn les lleis o s’endureixi el Codi Penal, perquè les màfies de l'Est actuen a Espanya perquè això és un paradís per a ells”, continua l’alcalde en declaracions a l’ARA.

Fa tres dies que a Caldes de Malavella no es parla d’un altre tema. Des que va sortir a la llum pública un vídeo de l’alcalde, Salvador Balliu, enfrontant-se amb una destral a uns joves que havien ocupat una propietat seva; el debat està ben encès entre defensors i opositors de la reacció del batlle. Aquest dilluns s’ha reunit la junta de portaveus, durant la qual els tres partits de l’oposició (ERC, Som Caldes –vinculat a la CUP– i Caldes en Comú) han demanat la dimissió de Balliu. A la sortida de la reunió, però, cap dels tres representants ha volgut fer declaracions i només ha atès a la premsa el portaveu de Junts per Caldes i tinent d’alcalde, Sergi Mir, que ha donat suport a Balliu i ha deixat clar que no pensa dimitir: “Ni s’ho ha plantejat”, ha afirmat. 

“M’has dit Jesús? Ostres, ningú em diu així ja”. El Jesús Sahún –més conegut com a Joni D– respon així de sorprès al telèfon. Accepta a l’instant una trobada i una entrevista a dues veus amb el seu company Jordi Roca, més conegut com a Gos. Tots dos van protagonitzar, el desembre del 1984, la primera ocupació reivindicativa i mediàtica d’un habitatge buit a l’Estat. La seva iniciativa va tenir tant de ressò que l’endemà van ser la portada d’El Periódico. “Neixen a Barcelona els ocupa-pisos”, deia el titular, i afegia: “Pretenen organitzar un moviment”. 37 anys després han crescut fidels als seus principis, però amb els canvis “propis de l’edat”: un continua ocupant, l’altre viu en una casa de propietat. “He hagut d’assumir que visc en un sistema que em porta a la incoherència i ha de decidir fins on vull portar-la”, admet el Joni D. Gairebé quatre dècades després d’aquella primera ocupació repassen a l’ARA com han evolucionat els moviments socials en favor d’un habitatge digne. 

Dues persones han mort en un incendi als baixos d'un bloc de pisos a Cassà de la Selva, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El foc s'ha originat cap a les 8.42 al número 51 del carrer del Raval, un edifici de planta baixa més quatre pisos, i ha afectat parcialment un habitatge situat als baixos. Els Bombers hi han anat amb deu dotacions. El pis on s'ha originat el foc estava ocupat, segons ha pogut saber l'ACN. L'incendi ja està apagat i els veïns que havien sortit pel seu propi peu ja han pogut tornar a casa. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès quatre ferits. Es desconeixen les causes de l'incendi, que s'estan investigant. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, durant la roda de premsa d'aquest matí per explicar els acords del Procicat, ha avançat que les flames es podrien haver originat per una "manipulació elècrica".

Un cop un inversor o, en menor mesura, un particular decideix comprar un pis ocupat, ha d’iniciar un procediment per fer fora les persones que l’ocupen. “Actualment és un procés llarg fer-los fora i, amb el covid, a Catalunya, encara més”, opina l’advocat Alejandro Fuentes-Lojo, que no recomanaria una compra com aquesta: “És començar amb problemes des de bon principi”. El mateix opina David Viladecans Jiménez, director d’assessoria jurídica de Tecnotramit: “Si és un particular sense experiència en la compra d’immobles no m’hi ficaria. No saps si hi ha menors o persones dependents i et pots trobar que no els pots fer fora perquè s’ha de fer una tramitació molt llarga”.

Pisos amb llogaters inclosos. Pisos amb el terra del menjador cobert de centenars de parells de sabates de la difunta propietària. Pisos amb el terra i el sostre aixecat, portes foradades, clots a les parets i canonades a la vista. Àtics que s’anuncien com a pis de quatre habitacions, i dues de les quals, de dubtosa legalitat, estan construïdes amb pladur a la terrassa. Pisos amb lavabos que donen a l’escala de veïns. Terrasses amb els tubs de ventilació del garatge contigu degudament camuflats. Pisos de propietaris amb problemes de Diògenes que ningú no s’ha molestat a buidar abans d’ensenyar a possibles compradors. La llista de despropòsits durant la recerca de pis és il·limitada. I quan creus que ja ho has vist tot -i a preus desorbitats- apareix un anunci que capta la teva atenció. Pis de 155 m2 en un edifici de finca règia, 4 habitacions, 2 banys i balcons al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia de Barcelona. Preu? 488.000 euros. Per reformar. El preu ja ens hauria d’haver fet sospitar. Segons el preu mitjà d’oferta per metre quadrat a la zona, un pis d’aquestes dimensions s’ofertaria per 649.000 euros, tot i que es pugui acabar venent per gairebé 100.000 euros menys, segons l’índex de preu de venda registrat de la Generalitat. Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, avisa que el primer que s’ha de fer és “desconfiar” i preguntar-se per què un habitatge es ven a un preu econòmic. L’agent immobiliària que comercialitza el pis no enganya:

El govern francès vol que totes les ocupacions il·legals d’habitatges passin a resoldre’s en només tres dies. La ministra d'Habitatge, Emmanuelle Wargon, va anunciar dilluns que el govern té previst modificar la legislació que regula aquests tipus d’intrusions i que tants maldecaps donen als propietaris. La proposta governamental arriba després que la història d’una parella de jubilats s’hagi mediatitzat a França: el matrimoni no va poder entrar a la seva casa de vacances a la Costa Blava, ocupada per una família amb dues criatures durant gairebé tres setmanes.

"Van entrar d'un dia per l'altre, justament en un dels pisos que estàvem a punt de llogar. De fet, l'inquilí ja hi havia deixat moltes de les seves pertinences, jo mateix el vaig ajudar a fer el trasllat". Així comença el relat de Josep Maria Portavella, el fill d'un matrimoni gran, propietaris de tot un bloc al carrer Comtal de Barcelona on, des del 15 de juny passat, s'han instal·lat uns ocupes il·legals. Des d'aleshores assegura que ha viscut un malson. L'endemà mateix que el llogater nou portés al pis alguns mobles i electrodomèstics, el manobre que havia de deixar el pis a punt per al nou inquilí ja no va poder accedir a l'immoble amb la clau que li havien deixat per fer les petites obres. El pany estava canviat.

Gir del Govern per intentar pal·liar l'emergència habitacional que pateix Catalunya. En l'última reunió de l'any, el Govern ha revisat i aprovat de nou el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge. El text ja es va aprovar al març, però no va satisfer la resta de grups i el conseller del ram, Damià Calvet, va haver de retirar-lo per falta de suports.

Els ocupes que dissabte van entrar de matinada en una promoció de pisos del barri d'Horta que s'estava a punt d'estrenar han marxat aquest dimarts, també de matinada, gràcies a la pressió veïnal i també "a les desenes de milers d'euros" que els promotors els han pagat. "I encara hem tingut sort", valorava Xavi Mera, el director financer de la immobiliària afectada, Household Makers. Els diners van servir per fer marxar les famílies que havien ocupat set dels dotze pisos d'una promoció del carrer Tajo. L'acord es va tancar a partir de la mediació d'una veïna advocada que es va oferir voluntàriament a fer la gestió i es va segellar sobre les dues de la matinada. Es van pagar els diners i els ocupes van agafar les pertinences que havien anat portant els habitatges i van marxar. "N'hi havia un que tenia una tele el doble de gran que la meva", assegurava un dels veïns

El degoteig constant de protestes contra les pràctiques abusives dels grans tenidors d'habitatges ha fet que, aquest dilluns, uns 200 veïns fessin sentir la seva veu arreu de Catalunya en diferents accions contra la banca i els fons d'inversió. A Sant Celoni, al Baix Montseny, una seixantena de persones ocupen des de les 9 del matí d'aquest dilluns l'oficina del BBVA del municipi per protestar contra una vintena de desnonaments previstos per a aquest novembre. Tenien previst passar-hi tota la nit, però després de 12 hores d'ocupació els Mossos d'Esquadra van acabar desallotjant els concentrats dins de l'oficina bancària.

La polèmica va començar amb els mètodes al límit de la llei de Desokupa, una empresa que fitxa lluitadors d’arts marcials, els anomena mediadors i els envia a convèncer okupes perquè abandonin els habitatges on han entrat. Però la seva idea ha creat escola. Seguint-ne l’estela han aparegut empreses com Gestokupa i Desokupación Legal, que tenen web pròpia i s’anuncien a Google. Altres persones o grups, més irregulars, ofereixen serveis semblants en portals de classificats com ara Milanuncios.com. Mentrestant, Desokupa continua la seva expansió. L’amo, Daniel Esteban, ha explicat a l’ARA que preveu obrir aviat una nova oficina a Mallorca, on ja han fet mitja dotzena de desallotjaments. És un sector econòmic nou: el dels buidadors de pisos, ja sigui amb mètodes legals o més irregulars.

Ocupar continua sent una acció antisistema, però ha deixat de ser exclusiva dels col·lectius llibertaris. La crisi econòmica, la falta d’habitatges socials i l’evolució del mercat, que ha disparat el preu del lloguer, han convertit l’ocupació en una pràctica habitual. Cada cop que el BOE anuncia la subhasta d’un immoble s’encenen les alarmes i es produeix una autèntica competició per ocupar-lo, canviar-li el pany i vendre’n després les claus. Al mercat negre es poden pagar des de 500 fins a 2.000 euros per les claus d’un habitatge ocupat. Els okupes professionals també obren els pisos que venen les immobiliàries o els que s’oferten de lloguer. L’única prevenció que prenen és intentar no entrar en un pis on hi estigui vivint algú. Però no sempre la compleixen.

Un grup de joves han ocupat aquest dilluns al matí la seu central de Bankia a plaça Catalunya. Els ocupants formen part del moviment juvenil Fort Pienc, del barri de l'Eixample, i protesten pel possible tancament de l'ateneu popular El Rec, que és propietat del banc. L'ocupació ha començat a les 11.00 h d'aquest dilluns i té previst allargar-se durant tot el dia. Dins, donant-hi suport, hi ha els tres regidors de la CUP de Barcelona: María José Lecha, Maria Rovira i Josep Garganté.

La manifestació en suport de La Carboneria, la casa desallotjada aquest dimecres al carrer Urgell de Barcelona, va acabar amb dos detinguts, segons ha informat els Mossos d'Esquadra. Es tracta de dos joves de 23 i 26 anys, veïns de Barcelona. Segons fonts policials, els dos joves haurien participat en el llançament d'objectes contundents als agents, van causar danys als vehicles dels Mossos i se'ls relaciona amb destrosses en establiments, la crema de contenidors i danys en el mobiliari urbà.