"Ets el Jordi Pujol, no et pots deixar trepitjar per una colla de morts de gana!", li diu Marta Ferrusola al seu marit, agafant-lo per les espatlles, davant la mirada dels seus fills Jordi, Josep i Oriol. La família acaba de saber que El Mundo publicarà que tenen diners no declarats a Andorra. "Ets el líder més important d’aquest país, la gent no se’n pot oblidar", el consola la dona.

El Sense ficció d’aquest dimarts emetia Els plans de Cerdà, un repàs a la trajectòria i personalitat de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, que va dissenyar, amb una genialitat visionària, l’entramat de l’Eixample de Barcelona. El documental tenia el segell de les biografies televisives de Minoria Absoluta sota la direcció de Francesc Escribano. Com passa habitualment amb aquest format, es combinen dos nivells de relat: per una banda, el procés de documentació sobre el personatge il·lustre a través d’un actor, en aquest cas Francesc Orella, que consulta amb especialistes en la matèria. I per l'altra banda, la dramatització de breus episodis tant del protagonista com de personatges del seu entorn que, des del passat, es dirigeixen a l’espectador, aconseguint un diàleg amb el present interessant i innovador. La idea és efectiva i és una manera molt original d’abordar un perfil biogràfic, tot i que peca d’un ús excessiu de la paraula. Tot està excessivament verbalitzat i la imatge, més enllà de la caracterització dels personatges, té un paper massa secundari. Potser al documental li va faltar explotar una mica més els detalls i les curiositats de l’Eixample des del mateix terreny. Francesc Orella no parava de caminar amunt i avall pels carrers de Barcelona mirant enlaire com un recurs per donar mobilitat a l’estatisme del documental. Però era una actitud massa contemplativa. Faltava que alguns dels aspectes que s’explicaven d’una manera més abstracta o amb inserts de dibuixos o plànols de l’època es poguessin concretar des dels mateixos carrers que Cerdà va traçar. Assenyalar, des de la ciutat actual, singularitats com la geometria de les cantonades, la col·locació i distància de l’arbrat o els interiors d’illa, però també aspectes als quals ara no donem importància o hem normalitzat que tenien a veure amb els corrents higienistes que Cerdà defensava i que en aquell moment eren innovadors. Potser hauria estat bé que alguns dels experts en comptes de parlar des dels despatxos ho fessin des de punts concrets de la ciutat. Hi havia molt sobre Cerdà però poc sobre com ha quedat plasmat el seu llenguatge urbanístic. Faltava una mica de l’esperit del cronista Permanyer, que tot i ser més clàssic en les formes periodístiques, en les seves descripcions i els secrets de Barcelona sol ser més precís. És a dir, hi havia molt Cerdà i poc Eixample. Els plans de Cerdà era, en alguns moments, massa genèric, i això feia que la genialitat de Cerdà fos una qüestió més teòrica que empírica. Molta retòrica i poc joc televisiu amb els carrers, els edificis, els patis interiors o la confluència de grans avingudes. I, fins i tot, faltava diàleg entre el personatge de ficció d’Ildefons Cerdà i la Barcelona actual. L’estructura genèrica d’aquestes biografies ha limitat en excés les possibilitats del format. En aquest cas, el protagonista permetia explorar una mica més enllà de l’estructura clàssica. I més quan la transformació de Barcelona està en ple debat ciutadà.

La productora Minoria Absoluta, responsable de programes televisius com 'Polònia' i pel·lícules com '14 d'abril. Macià contra Companys', ha adquirit els drets de l'última novel·la de Rafel Nadal, 'El fill de l'italià' (Columna, 2019). L'obra, una novel·la històrica que se situa a l'època de postguerra, serà traslladada a la petita pantalla en format de sèrie. L'objectiu de la productora és aconseguir realitzar-la amb una coproducció internacional, i és per això que presentarà el projecte al Mercat Internacional de Programes de Comunicació de Canes el mes vinent.

El dia 22 d'abril es compliran 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, i La Sexta ha iniciat una campanya per commemorar-ho que té, com a element central, un documental sobre la figura de l'autor del Quixot que serà produït per Minoria Absoluta i dirigit per Francesc Ecribano.

Conversa entre Toni Soler i Queco Novell sobre els 10 anys de 'Polònia'.

Després de l'èxit de 'La família irreal' i el cabaret 'Magical History Club', la productora Minoria Absoluta està treballant en un nou projecte teatral que s'estrenarà la tardor que ve a Barcelona, en concret, al novembre, al Teatre Poliorama. Es tracta d'una obra basada en els personatges del programa de TV3 'Polònia' que escriurà el dramaturg Jordi Galceran –'El crèdit', 'El mètode Grönholm'– junt amb els guionistes Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano i Toni Soler, de l'equip televisiu del 'Polònia'.

Minoria Absoluta i el segell Columna llancen una nova col·lecció d'humor i sàtira. El seu títol és Astrakan, perquè uneix dos condicionants indispensables: és el nom d'una ciutat de l'est d'Europa –seguint la tradició de 'Polònia' i 'Crackòvia'– i és una paraula que remet a 'astracanada', una derivada de l'humor.

La família reial del programa de televisió 'Polònia' saltarà a l'escenari del Teatre Victòria per protagonitzar 'La Familia IRreal. El musical'. L'espectacle és fruit de la col·laboració entre la productora audiovisual Minoria Absoluta i la companyia de teatre Dagoll Dagom.

Aquesta setmana ha començat el rodatge de la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys14 d'abril. Macià contra Companys, i des de la productora, Minoria Absoluta, fan una crida de voluntaris que vulguin participar en l'escena de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

Francesc Macià tornarà a proclamar la República Catalana a la plaça Sant Jaume. I Minoria Absoluta fa una crida perquè qui vulgui participar-hi es vesteixi a la moda dels anys 30 per tal de reproduir l'escena pel telefilm que la productora prepara per TV3. Aquest dilluns ha començat el rodatge del film que tindrà com a plató diversos emplaçaments de Barcelona.