La farmacèutica catalana Hipra començarà a assajar l'any que ve amb animals els prototipus de vacunes contra la pesta porcina africana (PPA) que ha desenvolupat, tot i que el tractament no estarà disponible per erradicar l'actual brot del virus detectat a Catalunya. La farmacèutica porta des del 2019 investigant el virus i fa dos anys que lidera un projecte europeu per desenvolupar una vacuna contra la PPA.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Vacunar-se contra l'herpes zòster pot reduir el risc de desenvolupar demència, segons un nou estudi. Els resultats d'aquesta nova investigació proporcionen les proves més sòlides que s'han trobat fins ara que algunes infeccions víriques poden afectar la funció cerebral anys més tard, i que prevenir-les pot ajudar a evitar el deteriorament cognitiu.

L'arribada de la tardor i el fred propicien la circulació de la grip i la covid, de manera que per evitar la saturació de centres d'atenció primària (CAP) i hospitals i prevenir complicacions de salut, cada any es desplega una campanya de vacunació dirigida a les persones amb més risc d'emmalaltir greument. Fins ara s'ha estat vacunant les persones que viuen en residències, les persones de més de 80 anys i les dones embarassades, que són els col·lectius més prioritaris de la campanya. A partir de dilluns Salut enceta una segona fase de la campanya, dirigida als més grans de 60 anys, a les persones de qualsevol edat que tenen estats de salut de risc (com ara problemes de salut crònics i obesitat), als malalts immunodeprimits i professionals sanitaris i sociosanitaris.

Noves accions arran de la detecció de poliovirus a les aigües residuals de Barcelona. Després d'activar una investigació per veure si hi ha persones infectades per aquest patogen (més conegut com a pòlio i responsable de la poliomielitis), la conselleria de Salut ha començat una cerca activa per trobar els infants que no estan vacunats amb la dosi de reforç, que s'administra als 6 anys. Tot i que la cobertura vacunal de la població infantil és del 98%, el percentatge de nens i nenes que han rebut l'última vacuna baixa fins al 89,5%. Per això buscaran els menors de 6, 7 i 8 anys que no estan immunitzats amb la dosi de record i se'ls oferirà la injecció. El departament remarca que els infants que només han rebut les tres primeres dosis (que s'administren als dos, quatre i onze mesos de vida) no estan desprotegits.

Des d'aquest dilluns, tots els infants nascuts a partir de l'1 d'abril d'aquest any ja es poden vacunar contra la bronquiolitis en qualsevol centre d'atenció primària (CAP). La conselleria de Salut ha fet una crida perquè les 65.000 criatures que han nascut en els últims sis mesos s'immunitzin d'aquesta infecció respiratòria freqüent en nadons menors de dos anys i causada pel virus respiratori sincicial (VRS). La recomanació també s'estén als nadons que encara han de néixer entre l’octubre del 2024 i el març del 2025, ja que el patogen es propaga especialment durant els mesos freds de l'any. Aquests nens rebran la dosi a l'hospital.

El Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

"Només et podem donar cita a partir del 18 d'octubre. Abans, impossible", diu un treballador del BCN Checkpoint a la sala d'espera per rebre la vacuna contra la mpox, que és plena de gom a gom. És el centre comunitari de detecció i control del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) per a homes que tenen sexe amb homes i un dels tres espais a Barcelona que administra les vacunes de la mpox, un terme que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) prefereix a verola del mico.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

La companyia saragossana subsidiària de Grifols Araclon Biotech, especialitzada en la investigació de malalties neurodegeneratives, ha avançat "els resultats positius i encoratjadors" de la seva vacuna ABvac40 per a malalts en fases primerenques d'Alzheimer. La biotecnològica ha presentat el seu prototip d'immunoteràpia contra la demència lleu a la Conferència anual d'assaigs clínics sobre l'Alzheimer (CTAD, en anglès), a Boston, segons ha explicat aquest dimecres en un comunicat. L'assaig en fase 2 ha confirmat que el vaccí dirigit al pèptid Aβ40 –les proteïnes que s'acumulen a les neurones dels afectats per la demència– és segur i tolerable i, a més, induiria una "sòlida" resposta immunitària contra la malaltia, fins al punt, subratlla l'empresa, que n'alentiria fins a un 38% la velocitat de la progressió.

Una de cada tres persones (36%) que es van infectar de covid-19 i que van decidir no vacunar-se ja no tenen anticossos detectables un any després de la infecció. Aquesta falta de defenses contra el virus és encara més evident en persones més grans de 60 anys i fumadores. Aquesta és la conclusió més important d'un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) que es publica avui a la revista BMC Medicine, i que ha comprovat la seroprevalència en 1.076 persones d'entre 43 i 72 anys a Catalunya abans que la variant òmicron fos la predominant.

El Regne Unit s'ha convertit aquest dilluns en el primer país del món a donar llum verda a una vacuna contra el coronavirus específicament dissenyada per combatre no només la soca original de Wuhan, sinó també la variant òmicron, la més estesa a hores d’ara a Europa amb totes les seves diferents subvariants, i la més contagiosa.

La vacuna catalana contra el covid-19, de la companyia gironina Hipra, encara no ha rebut l'aval de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) per poder-se comercialitzar però, com ja va passar amb la resta de vacunes, la Comissió Europea s'ha avançat i ja ha acordat una compra inicial de fins a 250 milions de dosis. El contracte s'ha signat a través de l'Autoritat de Preparació i Resposta davant d'Emergències Sanitàries (Hera, en anglès), l'agència de compra conjunta creada arran de la pandèmia per coordinar les reserves de materials o la fabricació de vacunes i tractaments. Així, tan bon punt l'EMA doni llum verda a la vacuna gironina (una autorització que la companyia preveu que arribi després de l'estiu), un total de 14 estats podran disposar-ne, incorporar-la a la seva cartera d'immunògens disponibles i "garantir la màxima preparació" de cara a possibles noves onades a la tardor i l'hivern, segons l'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Ara bé, això no significa que la UE hagi comprat 250 milions de dosis, matisen fonts de la companyia, sinó que n'ha aparaulat aquesta quantitat màxima i el total de vials que es podrien adquirir podria ser inferior.

Aquesta tardor serà determinant per al futur de la farmacèutica gironina Hipra. Té entre mans una vacuna contra el covid que, segons els estudis que han mostrat els seus responsables, presenta diversos avantatges respecte a les solucions que ja hi ha al mercat: es pot conservar en una nevera normal –i no cal ultracongelar-la com les d'ARN–, proporciona una immunitat superior i durant més temps i provoca menys efectes secundaris. Tot i això, en termes de vacunació, continua pendent un repte sobre la taula: igualar els nivells de protecció a tot el món.

El mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

Tret de sortida a la tercera fase de l’assaig clínic de la vacuna d'Hipra contra el covid-19. Després de revisar els resultats de la fase 2b, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha aprovat que la farmacèutica gironina faci un pas endavant en la seva investigació. En aquesta tercera etapa, el nou sèrum es provarà en 3.000 voluntaris majors de 16 anys, amb la col·laboració de set hospitals catalans (Trueta, Clínic, Can Ruti, Vall d’Hebron, Mollet, HM Nou Delfos i Clínica Quiron), deu de l’Estat, dos de portuguesos i un d'italià. L'objectiu és comprovar si el nou fàrmac és segur i eficaç com a dosi de reforç en persones que n'hagin rebut d'altres marques. 

El Govern es planteja deixar d’exigir el passaport covid per accedir a bars i restaurants un mes i mig després de la seva posada en marxa. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha anunciat aquest dilluns que ha encarregat al comitè científic assessor que analitzi la necessitat de continuar demanant aquest QR per a activitats no essencials ara que la variant que predomina a Catalunya, l'òmicron, és més contagiosa també entre els vacunats i, a més, té més risc de reinfecció. “Ens ha canviat una mica el panorama respecte al que teníem abans amb la delta”, ha reconegut. L’opinió del comitè no és vinculant, però el conseller pot demanar informes tècnics per acabar de proposar i definir l’estratègia de control epidemiològic.

Una part dels francesos continua enfurismada per les paraules que, dimarts, va pronunciar el president Emmanuel Macron contra la població que no s'ha volgut vacunar. "Els fotré fins al final", va dir el mandatari. Aquest dissabte, i com a resposta a aquestes declaracions, desenes de milers de persones han sortit al carrer en diverses ciutats de França per clamar contra la pressió que l'Elisi està fent contra els contraris a posar-se la punxada pel covid-19. El ministeri de l'Interior els ha xifrat en 105.200, en localitats com París, Montpeller, Estrasburg, Marsella, Lió o Tolosa.

L’enòleg Lluís Esclassans va sentir per la ràdio que la farmacèutica Hipra buscava voluntaris per als assajos clínics de la nova vacuna contra el covid que està investigant. Va buscar informació per internet i no s’ho va pensar dues vegades: va trucar a l’Hospital Clínic –que col·labora en la recerca– i es va oferir voluntari. “Si no ho fa ningú, la ciència no avançarà. Hem d’ajudar en tots els esforços que estan fent els científics”, defensa el veí de Vilafranca del Penedès.