Com en els vells temps de Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss, la sensació de caos ha tornat aquest dilluns a Downing Street arran de l'impacte de l'escàndol dels papers de Jeffrey Epstein i les contínues errades polítiques del premier, Keir Starmer, tot i la seva enorme majoria als Comuns. En unes poques hores, el cap de govern ha passat d'estar gairebé condemnat a rebre el suport de tots els seus ministres i, de moment, salvar el seu lideratge.

La bomba Epstein ha esclatat amb tota la seva virulència a la cara del govern laborista de Keir Starmer. La publicació, divendres passat, de més de tres milions de documents del pedòfil per part del Departament de Justícia dels Estats Units ha posat al descobert que Peter Mandelson, membre de la Cambra dels Lords i fins al setembre passat ambaixador britànic a Washington, va compartir informació confidencial del govern amb el pederasta confés l'any 2009. Va ser durant el període en què era ministre de Negocis de Gordon Brown i, de facto, viceprimer ministre del Regne Unit. L'escàndol polític al Regne Unit és majúscul i el desgast per al premier arriba en uns moments de gran feblesa política.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, va llançar aquest dilluns al vespre una advertència inequívoca a Elon Musk: si X no és capaç de controlar el seu xatbot d'intel·ligència artificial, Grok, el govern britànic ho farà "ràpidament" i amb tota la força de la llei. "Si fas negoci amb el dany i l'abús, perds el dret a autoregular-te", ha dit el premier durant una reunió amb el grup laborista als Comuns. És, fins ara, el xoc més dur de Downing Street contra el magnat, que de seguida ha acusat Londres, a través de la seva xarxa social, de "buscar qualsevol excusa" per exercir la censura.

La confiança dels britànics en l'acció de Downing Street es perd per l'aigüera. Mentre els ciutadans de les illes temen, en només dues setmanes, una pujada de l'impost de la renda que trairia una de les promeses electorals clau del laborisme, i que podria causar un terratrèmol polític, un altre front molt sensible, l'NHS, el sistema nacional de salut, no acaba d'aixecar el cap ni d'eliminar significativament les llistes d'espera. Al juliol, eren 7,41 milions de pacients, només 200.000 menys que un any enrere, els que seguien esperant tractament. La vaga de cinc dies que inicien aquest divendres els metges residents als hospitals d'Anglaterra –tant a urgències com en l'assistència no urgent– tampoc no farà que millori la situació.

Sensació de caos a Downing Street, com en els pitjors temps de Theresa May, de Boris Johnson o de la molt breu Liz Truss; i sensació, també, que el premier Keir Starmer no té clar quin rumb ha de prendre i que va xuclant la roda del líder populista i xenòfob Nigel Farage, ara per ara disparat a les enquestes.

Sense temps per perdre. El relleu de poder al Regne Unit és immediat. A les cinc de la matinada d'aquest divendres el Partit Laborista aconseguia superar el llindar de la majoria absoluta (326 escons; n'ha obtingut 412, a falta de conèixer el resultat de dos districtes), i set hores i mitja després, Keir Starmer, acompanyat de la seva dona, Victoria, entrava a Downing Street després d'haver rebut l'encàrrec del rei Carles III de formar nou executiu, i d'haver-se convertit així en el premier número 58 de la història del país.

Keir Starmer, de 61 anys, premier britànic electe arran de l'aclaparadora victòria laborista en les eleccions generals celebrades aquest dijous al Regne Unit, està boig per l'Arsenal. És un gunner de tota la vida i un amant del futbol, esport que practica setmanalment. Almenys, fins ara. Però el primer míting de campanya després de la convocatòria avançada dels comicis, el 23 de maig, no el va fer a l'Emirates Stadium, ocupant la banqueta de Mikel Arteta, sinó sobre la gespa del camp del Gillingham Football Club, un modest equip del comtat de Kent, al sud-est del país, que juga a la quarta categoria anglesa. Ni que fos d'esquitllada, Starmer no volia un inici de cursa que el vinculés amb l'elit dels grans clubs de la Premier.

Fa un any, el multimilionari Rishi Sunak, exministre del Tresor del Regne Unit, es va plantar davant de la porta del 10 de Downing Street per advertir als britànics que el país s'enfrontava a una "profunda crisi econòmica", i que la seva missió principal com a nou premier era estabilitzar la situació, afectada llavors per una inflació del 10,7%. Per fer-ho, va dir, prendria "decisions difícils". En altres termes, apujaria impostos, o no en retallaria, un anatema per a qualsevol dirigent conservador.

El derrotat del setembre és l’inesperat guanyador d’octubre. Ha sigut una llarga carrera, més llarga del que pensava, però l'entrenament que practica cada dia durant vint minuts, a les sis del matí i sempre damunt d'una bicicleta estàtica Peloton que val quasi 2.000 euros, li ha donat la resistència necessària per triomfar en el que ha sigut una cursa de fons. Avui ha travessat la meta. I demà entrarà a Downing Street com a primer ministre. Per quant de temps? Com a molt, fins a les eleccions de finals del 2024, si no és que s'avancen o els seus propis correligionaris se'l carreguen abans d'hora.

Rishi Sunak s'ha convertit aquest migdia en el 57è primer ministre del Regne Unit. El comitè 1922, que aplega els diputats de segona fila tories i que vetlla pel procés electoral de successió de la dimissionària Liz Truss, acaba d'anunciar a Londres que l'exministre d'Economia de Boris Johnson, l'home que en va precipitar la caiguda, és l'únic aspirant al càrrec que ha superat àmpliament (191) el nombre de nominacions requerides (100) per poder situar-se a la línia de sortida. En conseqüència, d'acord amb les regles del partit, esdevé automàticament líder i premier. Les bases li van negar la victòria al setembre i ara les bases no tindran cap poder de decisió.

Liz Truss, aprenent de Thatcher, haurà estat l'estadant més efímer de Downing Street. El càrrec només li ha durat quaranta-cinc dies. Ara sols li queda esperar que li trobin un relleu. L'ombra allargada del Brexit, que ha anat acumulant un llast cada cop més pesant, amb la pandèmia i la guerra d'Ucraïna com a crisis concurrents, ha pogut més que la seva pretesa segona revolució liberal-conservadora, amb un intent maldestre d'abaixar impostos a les rendes altes i endeutar el país. La "lluitadora" Truss, com ella mateixa s'havia definit tot just vint-i-quatre hores abans de plegar, ha hagut de tirar la tovallola després d'avergonyir i espantar el mateix conservadorisme britànic i, naturalment, també els mercats. El caos polític i econòmic en què està immersa la Gran Bretanya, al qual Truss ha contribuït activament en el mes i mig que ha portat les regnes del país –els seus experiments han fet pujar les hipoteques per a milions de britànics, han fet caure el valor de la lliura i han disparat els interessos dels bons del Tresor–, finalment ha fet inviable la seva estantissa continuïtat.

I de sobte, menys d'una hora després que Liz Truss anunciés que renunciava, la premsa britànica –el Telegraph i el Times– ha començat a posar damunt de la taula el nom de Boris Johnson. De vacances a la República Dominicana, el Times ha informat que torna d'urgència aquesta nit al Regne Unit perquè està en joc un afer d'"interès nacional", diu el diari del grup Murdoch. Aliats propers a la seva figura, apunten que BoJo està disposat "a sacrificar-se pel país".

La interminable soap opera en què des del referèndum del Brexit (2016) s'ha convertit la política britànica viurà, les pròximes hores, un altre episodi per als addictes al drama. En un context del tot incendiari –amb una societat esclafada per la inflació i per unes errades del govern que han doblat les quotes hipotecàries a milions de famílies de la nit al dia–, la primera ministra, Liz Truss, es juga el ser o no ser i continuar al càrrec, almenys fins al 31 d'octubre, en la compareixença d'aquest dimecres a migdia a l'habitual sessió setmanal de control del Parlament.

Alguns comentaristes i exmilitants del Partit Conservador britànic ho han comparat amb el possible retorn de Silvio Berlusconi, que concorre una altra vegada a les eleccions generals del 25 de setembre a Itàlia. Però, en el cas de Boris Johnson, més aviat cal parlar del seu admirat Winston Churchill, que després de perdre les eleccions del juliol del 1945 va guanyar les del 1951.

Que a Downing Street i a les oficines del primer ministre, en plena pandèmia, es van fer festes prohibides i amb alcohol ja fa temps que se sap i no n'hi ha cap dubte. Que Boris Johnson n'estava al cas i que va participar en algunes, també fa temps que ha quedat clar. Ara el que queda per dilucidar és si el premier va mentir o no. I aquí, de moment, se'n surt. L'informe de l'alta funcionària Sue Gray sobre l'escàndol del Partygate, publicat aquest dimecres a Londres, no es mulla del tot en aquest sentit, malgrat que dona pistes. No sembla que sigui un document fatal per al líder tory, entre altres raons perquè la celebració que podria ser més perjudicial per a ell, la que va tenir lloc al seu pis particular, a les plantes superiors del número 11 de Downing Street, Sue Gray no l'ha investigat. En canvi, al seu text sí que es fa referència a la festa de comiat del seu director de comunicacions, Lee Cain, el 13 de novembre del 2020: s'hi diu que Johnson hi va assistir, que va dedicar-li un discurs de comiat i que s'hi va consumir alcohol. Al respecte, el primer ministre va assegurar al seu moment a la Cambra dels Comuns que en tot moment s'havien seguit les regles i que no hi havia hagut cap celebració. En què quedem, llavors? En tot cas, de moment, en l'informe no s'arriba a dir explícitament que el premier mentís a la Cambra dels Comuns.

"El màxim lideratge, polític i administratiu, és responsable d'aquesta cultura". La frase es refereix al consum d'alcohol i a les festes il·legals a Downing Street durant els confinaments dels anys 2020 i 2021, i apareix a la pàgina 36 de l'informe de la funcionària Sue Gray sobre l'escàndol del Partygate, publicat just aquest dimecres a Londres.

Ahir dilluns la difusió per part d'ITV News de quatre fotos, inèdites fins aleshores, d'una de les moltes festes celebrades a Downing Street, en aquest cas durant el segon confinament del 2020, en què es veu el primer ministre britànic, Boris Johnson, brindar al voltant d'una taula plena d'ampolles d'alcohol, van tornar a agitar el fantasma del Partygate. I aquest vespre el programa Panorama, de la BBC2, ha reblat el mateix clau amb noves revelacions, que han obert encara més vies d'aigua en les paraules de Johnson davant del Parlament, segons les quals mai no es van trencar les regles a la seva residència oficial.

Boris Johnson ha sortit pràcticament indemne de l'escàndol del Partygate. El primer ministre britànic no serà multat per segona vegada per la Policia Metropolitana de Londres a causa de les festes il·legals a Downing Street. Ho ha confirmat aquest dijous la seva oficina després que els màxims responsables de Scotland Yard anunciessin que han conclòs la investigació. En un comunicat, la policia assegura que en total ha emès 126 sancions. Boris Johnson; la seva dona, Carrie Johnson, i el ministre d'Economia, Rishi Sunak, van ser multats en la primera tongada, a primers d'abril, per haver assistit a la festa d'aniversari del premier a la sala de reunions del govern el 19 de juny del 2020.

Es tracta d’un “escàndol veritablement britànic”, manllevant el títol del llibre i la minisèrie basats en l’Afer Thorpe, la dimissió del líder del Partit Liberal el 1976 a causa del que es va acabar jutjant com l’intent d’assassinat del seu examant, Norman Scott, amb qui havia mantingut una relació a principis dels seixanta.

Crisi política amb tints de comèdia d'humor, britànic, esclar: de Monty Python, Mr. Bean o Benny Hill. ¿Downing Street i Whitehall convertits en una mena de club nocturn del Soho de Londres? Les notícies de les festes amb alcohol a l'oficina del primer ministre i altres departaments del govern se succeeixen una per una sense temps per pair-les. ¿És la fi política de Boris Johnson?