Washington / LondresEls més de tres milions de documents publicats pel departament de Justícia sobre el pederasta Jeffrey Epstein són una bomba controlada que planteja més preguntes que respostes sobre la relació de Donald Trump amb el multimilionari mort a la presó el 2019. Les noves revelacions o bé fan referència a detalls que ja se sabien –com la felicitació del president a Epstein pel seu aniversari– o bé són duplicats de correus que ja va revelar el comitè del Congrés l'any passat.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Destaca una missiva que conté una llista d'acusacions de presumptes agressions sexuals perpetrades per Trump contra menors, les quals van ser recopilades per l'FBI l'estiu passat i no han estat verificades. Justícia ja deixava clar que el recull publicat podia "incloure imatges, documents o vídeos falsos", però que s'han inclòs dins el paquet per complir amb el que dictava la llei aprovada pel Congrés per forçar-ne la revelació. L'interrogant ara és si l'FBI va indagar més sobre aquestes pistes que va rebre o, si no ho va fer, per quina raó va considerar que no valia la pena.
Malgrat que l'exposició dels nous documents només enterboleixin més el cas, el fiscal general adjunt i antic advocat del president, Todd Blanche, dona per tancada la polèmica. "No hi havia res que ens permetés processar ningú", deia a la CNN diumenge al vespre. Poc després, en una altra entrevista a la cadena ABC destacava que aquesta tanda de documents, juntament amb les altres 100.000 pàgines revelades el passat 19 de desembre, era el final del procés de transparència del departament sobre el cas Epstein. "Aquesta revisió s’ha acabat", deia, donant per complet l'exercici d'exposició pública que exigien els congressistes en la llei aprovada al novembre. Trump s'havia mostrat reticent a l'entrega dels papers, tot i que va ser una de les seves promeses de campanya, i no va acabar cedint fins que la pressió ciutadana es va fer insostenible per al magnat.
Material censurat i classificat
El departament de Justícia –convertit en el ministeri personal de Trump, el qual ha omplert l'organisme de lleialistes– vol arxivar d'una vegada per totes la qüestió per evitar que continuï erosionant la imatge del president. Però diversos congressistes, tant republicans com demòcrates, exigeixen la publicació de documents addicionals i que se'ls doni accés al material censurat i classificat. El congressista demòcrata i membre del comitè parlamentari que supervisa el cas, Robert Garcia, denuncia en un comunicat que Justícia està ignorant una citació que obliga la fiscal general Pam Bondi a lliurar al grup els arxius sense censura, inclosa tota la informació delicada. Aquesta entrega no s’ha produït i Garcia acusa el departament d'incomplir la llei.
"Exigim els noms dels còmplices d’Epstein i dels homes i pederastes que van abusar de dones i nenes", diu el legislador en el comunicat emès. "Iniciarem una revisió exhaustiva d’aquesta darrera producció limitada, però siguem clars: la nostra feina i la investigació tot just comencen". El congressista republicà de Kentucky i un dels impulsors de la llei de transparència sobre els papers d'Epstein, Thomas Massie, també ha dit que falten arxius. En una publicació a X, Massie assegura que "encara s’estan retenint o censurant massa documents, però els aconseguirem".
La manera en com es va redactar la llei per forçar la publicació dels papers d'Epstein donava molta discreció al departament de Justícia a l'hora de triar què publicava i què no. La fiscal general podia reservar-se tots aquells documents que, entre altres criteris, consideri que poden posar en perill una investigació federal.
El control que Trump exerceix sobre el departament i que ha quedat provat en les investigacions que ha obert contra els seus enemics polítics, feien dubtar sobre fins a quin punt la publicació dels arxius no quedaria afectada. El nom del president apareix mencionat més de 3.000 cops en els nous documents, però totes les referències són vagues o bé recullen acusacions no provades. S'inclouen episodis que deixen en mala posició al magnat com una mostra de transparència, però que el fiscal general adjunt Todd Blanche considera poc creïbles per poder iniciar qualsevol mena d'investigació.
A més, el nom de Trump es barreja amb una llarga llista de personalitats que també apareixen en els correus i altres arxius publicats. En alguns casos revela una relació molt més profunda de la que s'havia admès, com és el cas del multimilionari Elon Musk i la princesa noruega Mette-Marit. Musk havia reconegut que Epstein l'havia convidat a la seva illa, però que ell havia declinat la invitació. Ara, els nous documents suggerien que el sud-africà, en algun moment, tenia ganes de visitar l’illa. "Quin dia o nit serà la festa més salvatge a la teva illa?", escrivia Musk en un correu electrònic a Epstein el novembre del 2012. Pel que fa a la princesa noruega, que ja va disculpar-se per la seva relació amb Epstein, han aparegut nombrosos e-mails on s'escrivia amb Epstein amb un to molt proper, fregant el flirteig.
La revelació de relacions més profundes i nous noms també ha permès evitar que tot el focus de la polèmica només se centri en Trump. Aquest dilluns el magnat tornava a aprofitar l'avinentesa per girar l'escàndol en contra dels seus enemics polítics. Aquest cop li ha tocat el rebre al periodista Michael Wolff, conegut per ser molt crític amb el republicà, i que hauria assessorat Epstein segons revelen els correus publicats.
"No només no era amic de Jeffrey Epstein sinó que, segons la informació que acaba de fer pública el Departament de Justícia, Epstein i un «autor» mentider i repugnant anomenat Michael Wolff van conspirar per perjudicar-me a mi i/o la meva presidència", ha escrit a Truth Social el magnat, que assegura: "Jo mai no vaig anar a la infestada illa d’Epstein, però gairebé tots aquests demòcrates corruptes i els seus donants sí que hi van anar".
La corrupció esclata de ple a Westminster i esquitxa el 'Darth Vader' del Nou Laborisme
L'ona expansiva del cas Epstein i les darreres revelacions del cap de setmana han esclatat de ple a Westminster, afegint-se a l'escàndol que envolta ja fa més d'una dècada la família reial i el ja expríncep Andreu. Peter Mandelson, un dels dirigents laboristes més influents de les darreres dècades, i també una de les figures més fosques de la política britànica des dels anys 80, hauria compartit informació crítica i confidencial del govern britànic amb el financer nord-americà quan exercia com a ministre. Davant d’aquestes revelacions, el premier Keir Starmer ha instat Mandelson a abandonar la Cambra dels Lords i l'expremier laborista Gordon Brown ha demanat una investigació "àmplia i intensa" sobre el seu exministre de Negocis. Després de més de quaranta anys de militància laborista, Mandelson es va donar de baixa del partit diumenge a la nit.
Els documents difosos divendres pel Departament de Justícia apunten que l’any 2010, Mandelson hauria informat Epstein amb antelació d’un pla de rescat europeu de prop de 500.000 milions d’euros per estabilitzar l’euro en plena crisi financera global. Segons les filtracions, la informació hauria circulat per correu electrònic i hauria anat acompanyada d’altres dades classificades. L'afectat nega haver estat conscient de cap ús indegut d’aquesta informació. A més, uns extractes bancaris d'Epstein, que els especialistes en aquesta documentació consideren autèntics, apunten que Mandelson hauria rebut als anys 2000 no menys de 75.000 dòlars del pederasta, circumstància que també nega.
La pressió política afecta directament Starmer i la seva capacitat de judici, ja que a finals del 2024 va nomenar Peter Mandelson ambaixador als Estats Units, recuperant-lo, una vegada més, per al servei públic. Starmer, però, el va destituir el passat setembre quan van aparèixer ja les primeres informacions comprometedores sobre Mandelon, que va ser també ministre de Tony Blair i comissari Europeu. Tot i la seva capacitat de supervivència política al llarg dels últims 45 anys, la seva caiguda sembla ja definitiva. Fa un any, el considerat Darth Vader de la política britànica va minimitzar la seva relació amb Epstein en una entrevista al Financial Times.
