Tres milions de pàgines noves sobre Epstein treuen a la llum una denúncia desatesa del 1996

BarcelonaLa publicació massiva aquest divendres de tres milions llargs de pàgines sobre el el pederasta Jeffrey Epstein culmina el procés d'identificació i revisió de documents per part del departament de Justícia dels Estats Units, però, molt probablement, no posarà fi a les especulacions sobre el cas. Perquè a falta d'una anàlisi més detallada de tot el material, la revelació més punyent és la troballa d'una denúncia presentada a l’FBI el 1996, un document que provaria que les autoritats federals ja disposaven de prou indicis contra el financer quasi una dècada abans de la primera denúncia per abusos a menors. A mitjans dels anys 90, la seva xarxa de pederàstia i prostitució tot just va començar a operar.

La denúncia la va presentar Maria Farmer, que va acudir a la policia i després a l’FBI acusant Jeffrey Epstein d’haver robat fotografies íntimes de les seves germanes menors i de participar en una conducta relacionada amb pornografia infantil, així com d’haver-la amenaçat amb cremar-li la casa si ho explicava a algú. El New York Times va informar a finals del desembre passat de la denúncia de Farmer pels abusos que va patir la seva germana Annie, quan tenia 16 anys. La divulgació de la denúncia dins de la documentació avui difosa corrobora el seu relat i la inacció de l'agència federal.

Es tracta de la publicació d'informació oficial més gran feta fins ara sobre les activitats del financer nord-americà, que va ser condemnat per abús a menors el 2008 i que es va suïcidar l'agost del 2019 en una presó de Manhattan mentre esperava un nou judici per tràfic sexual de menors.

La denúncia del 1996 surt a la llum en compliment de l'Epstein Files Transparency Act, aprovada pel Congrés i signada pel president Donald Trump el novembre del 2025. El document pot obrir una esquerda profunda en el relat oficial del cas. Fins ara, el focus se situava sobretot en la investigació de Florida del 2008. Epstein va evitar un judici federal aquell any gràcies a un controvertit acord de no persecució penal i va ser condemnat a tretze mesos per prostitució amb menors, amb sortides diàries de la presó per treballar. L’existència d’una alerta federal molt anterior planteja una pregunta clau: per què les agències federals no van actuar quan encara era possible frenar l’expansió de la xarxa d’abusos?

El fet que el document hagi romàs durant dècades als arxius de l’FBI alimenta la sospita d'una possible combinació de negligència institucional, errors greus de coordinació o, fins i tot, d'una protecció tàcita del financer, que durant anys va mantenir relacions amb figures influents del món polític, econòmic i social.

En una compareixença pública aquest matí, hora de Washington, el número 2 del departament, Todd Blanche, ha detallat l'abast de la documentació divulgada: més de tres milions de pàgines, acompanyades d'uns 2.000 vídeos i 180.000 imatges. En total, però, es van identificar quasi sis milions de documents potencialment rellevants, però només aproximadament la meitat s'han fet públics. La resta s'han exclòs "per contenir material d'abús sexual infantil, dades personals de víctimes o informació protegida per privilegis legals", segons Blanche.

En l'anàlisi del material ha intervingut un equip de més de 500 advocats i professionals del departament de Justícia, de l'FBI i diverses fiscalies federals, que han treballat "durant 75 dies, amb jornades maratonianes que han inclòs caps de setmana i festius per revisar i censurar el material, amb l’objectiu de complir la llei i garantir alhora la protecció de les víctimes", en paraules del fiscal general adjunt.

El Congrés rebrà pròximament un informe detallat amb les categories de documents publicats i retinguts, així com la llista de càrrecs públics i persones políticament exposades que apareixen als arxius.

Un cas obert en el temps

Durant la mateixa compareixença, Blanche ha fet referència explícita al president Donald Trump i ha negat qualsevol protecció especial en el procés de revisió dels documents. Segons les seves paraules, "no hem protegit el president i no hi ha cap esforç per retenir res perquè hi surti el nom de Donald J. Trump ni el d’altres persones".

Blanche ha insistit que la revisió s'ha realitzat complint estrictament la llei i que les redaccions aplicades als documents responen únicament "a la necessitat de protegir la privacitat de les víctimes i complir els límits legals establerts". Així, si bé els arxius contenen algunes mencions i fotografies de Trump amb Epstein i associats, Blanche ha deixat clar que això "no constitueix cap evidència de conducta criminal", i que l'objectiu del DOJ és la transparència, sense filtrar per raons polítiques.

Els primers lots de documents, publicats en setmanes anteriors, havien generat controvèrsia per la difusió d'imatges antigues d'Epstein amb l'expresident Bill Clinton, sense cap context. L'entorn de Clinton va acusar el DOJ d'insinuar irregularitats inexistents, una acusació que el departament ha rebutjat. En tot cas, tant Trump com Clinton han negat reiteradament qualsevol coneixement dels delictes d’Epstein. En aquest sentit, no deixa de ser significatiu –o sorprenent– que en la memòria pòstuma publicada per Virginia Giuffre, la víctima més prominent d'Epstein, que va acusar el ja expríncep Andreu de violació i abusos, s'exculpi específicament Trump de qualsevol crim.

Més enllà dels noms i les imatges, la publicació posa de nou el focus en el fracàs institucional que va permetre que Jeffrey Epstein continués abusant de menors durant dècades.

Sis anys després del suïcidi d'Epstein, la desclassificació massiva dels arxius no tanca el cas; al contrari, obre un nou capítol de preguntes incòmodes sobre responsabilitats polítiques, judicials i administratives, que ara queden documentades i accessibles als congressistes i als representants de les víctimes que vulguin continuar escorcollant.