El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat aquest dijous reduir les admissions de refugiats a només 7.500 a l'any, el nombre més baix des que el programa va entrar en marxa el 1980. A més, ha fixat com a prioritat una nacionalitat en concret: aquest estatus de refugiats el tindran "primordialment" els sud-africans blancs i les persones que han estat "víctimes de discriminació injusta o il·legal" als seus països d'origen, segons un document publicat aquest dijous al vespre per la Casa Blanca. L'anterior president, Joe Biden, ja va limitar el nombre de refugiats, però la xifra límit va ser 125.000, i en el seu anterior mandat Trump també va fixar un llindar màxim de 15.000, de manera que aquests 7.500 són el topall més baix fins ara.

L'endemà de la trobada entre els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, a la Casa Blanca, diversos mitjans han publicat informacions que posen en qüestió o rebaten directament algunes de les afirmacions que va fer el dirigent nord-americà per denunciar un suposat "genocidi" contra la minoria blanca al país africà. L'estatunidenc va rebre el seu homòleg sud-africà al Despatx Oval una setmana després de donar asil a 49 sud-africans blancs, i el va acusar davant de les càmeres mentre li ensenyava vídeos i articles publicats que suposadament donaven suport a la seva denúncia.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

“És més fàcil connectar amb la resta del món que viatjar dins del continent”, reconeix la ministra de Turisme de Sud-àfrica, Patricia de Lille, en conversa amb l'ARA. Segons xifres del seu govern, tot i que el 76% dels turistes que van visitar el país el 2023 eren africans, només un 27,8% dels viatgers que hi van arribar en avió procedien de països del continent. Segons l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), només el 20% dels vols africans connecten ciutats del continent. “Necessitem cels oberts per a l'Àfrica. M'encantaria veure una cosa així com un espai Schengen africà”, diu.

Amb gairebé totes les paperetes escrutades a Sud-àfrica, el partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), ha obtingut els pitjors resultats de la seva història: poc més del 40% dels vots. És una situació inèdita des de l'arribada de la democràcia al país, el 1994: la CNA no havia baixat mai del 50% dels vots. "La gent està cansada. També els negres. Mandela va portar-los la llibertat, però res més. Després d'ell, tots els governs del CNA no han fet més que enfonsar el país", opina la Lynn, guia turística al nord-oest del país. Ella és blanca, però la seva opinió no és minoritària. "Massa líders dels que van portar-nos la llibertat pensaven que això era tot el que havien de fer i no van evolucionar cap a les lluites actuals: es van tornar complaents i arrogants", reconeix el Thabang Zulu. La seva mare formava part de la guerrilla uMkhonto we Sizwe (La Llança de la Nació), fundada per Mandela, i va ser assassinada pel règim de l'apartheid.

Sud-àfrica es troba en un punt d'inflexió inèdit des de la fi de l'apartheid. El partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), podria perdre la majoria parlamentària i obtenir els pitjors resultats de la seva història a les eleccions generals d'aquest dimecres. Segons la majoria de sondejos, el CNA obtindria al voltant del 40% dels vots, tot i haver guanyat tots els comicis des de les primeres eleccions multiracials a Sud-àfrica, l'any 1994, per més del 50% dels vots. L'última enquesta del think tank sud-africà Social Research Foundation (SRF) atorga a la formació un 42% de les paperetes.

La crisi econòmica i social impedeix a Sud-àfrica celebrar amb rebombori els 30 anys de la fi de l’apartheid, que es pot situar en les primeres eleccions amb sufragi universal que van tenir lloc el 27 d’abril del 1994. Des de llavors, el 27 d'abril es considera el Dia de la Llibertat i és festiu en un país que va fer història quan va trencar amb un règim supremacista amb més calma i menys sang del que ningú es podria haver imaginat. La nostàlgia no hi cap i encara menys quan d'aquí quatre setmanes, el 29 de maig, Sud-àfrica encara uns comicis amb els resultats més incerts.

El Tribunal Internacional de Justícia, el més important de l'ONU, ha començat aquest dijous a la Haia la vista per la denúncia de Sud-àfrica contra Israel de perpetrar un genocidi a la franja de Gaza. El judici és històric perquè per primer cop Israel s'ha de defensar davant un tribunal internacional per haver violat la Convenció per la Prevenció del Genocidi, que precisament va ser l'acta fundacional de la creació de l'estat d'Israel, justificada pels horrors de l'Holocaust nazi contra els jueus.

Sud-àfrica i Palestina fa dècades que se senten a prop, per això no sorprèn que el govern de Pretòria hagi portat Israel al Tribunal de Justícia de l’ONU. Una prova d’aquesta relació és que tan sols setze dies després que Nelson Mandela fos alliberat, el febrer del 1990, es fonia en una abraçada amb Iàsser Arafat, líder de la vella Organització per a l’Alliberament de Palestina i tractat com a terrorista per bona part de la comunitat internacional. Els dos líders no es coneixien personalment perquè el sud-africà havia estat tancat durant vint-i-sis anys, però s’admiraven mútuament. Mandela sabia que durant la seva llarga condemna Arafat, com els també proscrits Fidel Castro i Muammar al-Gaddafi, havia estat sempre al costat de la lluita dels ciutadans negres sud-africans contra el règim supremacista de l’apartheid. L’abraçada va ser el primer dels gestos que Mandela va tenir amb Arafat, a qui va condecorar quan ja va ser president i a qui el 2004 va acomiadar com una “icona” de la lluita contra “l'opressió”. 

Israel s'enfrontarà a partir de dijous al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l'ONU per respondre a la demanda de Sud-àfrica, que l'acusa d'estar perpetrant un genocidi a Gaza.. Per defensar-se, l'estat hebreu té dret a designar un jutge i, ironies del destí, el govern de Benjamin Netanyahu ha hagut de recórrer a un opositor. L'elegit és l'exjutge del Tribunal Suprem Aharon Barak, un supervivent de l'Holocaust de 87 anys que fins fa pocs mesos patia assetjaments públics a la porta de casa seva per enfrontar-se a la polèmica reforma del govern, que pretén retallar la independència de l'alt tribunal. Els manifestants el titllaven "d'enemic de la pàtria" i de ser el "cap de la serp" pel seu pols amb el govern per les mesures que, si finalment són aprovades, facilitarien que Netanyahu s'escapoleixi dels casos de corrupció que té pendents.

La brutal i abassegadora revenja de l’Estat d’Israel contra el grup terrorista Hamàs ha provocat un drama humanitari palestí amb més de 22.000 morts –el 70% dones i menors d’edat–, centenars de milers de desplaçats i dos milions de persones sense llar –el 60% dels edificis estan destruïts– ni menjar, aigua i medicines. Un panorama de dolor i desolació que està deixant Israel cada cop més aïllada davant l’opinió pública internacional.

Sud-àfrica ha denunciat Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de la Haia pels bombardejos a la franja de Gaza, que ja han deixat més de 22.000 morts, el 70% dels quals són dones i criatures. El tribunal, que depèn de les Nacions Unides i s'encarrega de dirimir les diferències entre estats, celebrarà la primera vista avui dijous i demà divendres per decidir si aplica mesures cautelars. El fons del cas, en què Sud-àfrica acusa Israel de perpetrar un genocidi, es dirimirà més tard. En la primera sessió Sud-àfrica va presentar les proves de la seva acusació, i l'endemà Israel va exposar els arguments de la seva defensa.

La nord-americana Eve Fairbanks (Washington, 40 anys) signa Els Hereus (Periscopi / Península), un retrat gens ensucrat de la Sud-àfrica post apartheid. A través de les històries reals de la Dipou i la seva filla Malaika i de Christo, fa un retrat d’una societat que busca l’encaix entre vells oprimits i opressors. Fairbanks coneix bé el país on viu des del 2009 i confessa sentir-se enamorada de la vitalitat de Johannesburg, la ciutat triada després d’una petita estada a Ciutat del Cap.

El Mundial de rugbi d'aquest any a França havia de ser el dels equips de l'hemisferi nord, els europeus. Mai Irlanda havia arribat com a primera del rànquing mundial, però va perdre per ben poc contra Nova Zelanda als quarts de final. Cor trencat, doncs. França, que tampoc ha guanyat mai el Mundial, tenia un bon equip i jugava a casa. De fet, va debutar derrotant els All Blacks en la fase de grups. Era el seu any. Però va caure als quarts de final amb Sud-àfrica en un tram final molt ajustat. Cor trencat, també. Gal·les també va agenollar-se davant els Pumas argentins, quan semblaven volar després d'haver-se desfet de la potent Austràlia. Tercer cor trencat.

Les marques de cotxes són per sobre de tot empreses, de manera que el seu objectiu principal és guanyar diners. La millor forma de fer-ho és o bé venent tants cotxes com puguin o bé obtenint la rendibilitat més gran possible per cada vehicle, però la forma d'aconseguir-ho pot ser diferent en funció de la marca de què estiguem parlant. Alguns fabricants aposten per l'exclusivitat, d'altres per un marge de benefici elevat, d'altres per vendre un nombre elevat de cotxes... i en el cas d'aquests darrers, els costos de fabricació són un element clau.

Les terrorífiques imatges d’homes, dones i criatures a punt d’ofegar-se al Mediterrani i el discurs polític dels governs i la ultradreta abonen una mentida: “Europa és el destí d’un èxode de migrants africans que fugen desesperadament de la fam i la guerra i que arriben il·legalment, en un flux massiu que amenaça el nostre benestar i el nostre estil de vida”. És sobre aquest marc, fals, que es justifiquen les tanques a les fronteres i les traves als nouvinguts a les diferents legislacions europees. Però les dades desmenteixen aquesta percepció: el 80% de migrants africans no tenen cap intenció de sortir de l’Àfrica, sinó que es mouen dins del continent i, per tant, a través de fronteres terrestres i no marítimes.

Almenys 74 persones, entre elles algunes criatures, han mort aquesta matinada i una cinquantena més han resultat ferides en un incendi que ha calcinat un edifici del centre històric de Johannesburg. "Ens estem morint!", cridaven els residents, mentre els serveis d'emergència intentaven rescatar-los d'una gran bola de foc que ha atrapat les víctimes. Encara ara, que les flames ja s'han extingit, els responsables municipals no descarten trobar més cossos entre la runa de l'immoble, que amb tota seguretat es demolirà. De moment, es desconeixen les causes del foc, que ha començat en les primeres dues plantes i ràpidament s'ha estès a les tres superiors i ha convertit l'edifici en una trampa.

El nou ordre mundial, o l'intent de crear-lo o almenys d'oposar-se al tradicional sorgit de la Segona Guerra Mundial i de la caiguda del Mur de Berlín que capitanegen els Estats Units, es dona cita a Sud-àfrica. L'arribada a Johannesburg en les últimes hores d'aquest dilluns i en les primeres d'aquest dimarts del president xinès, Xi Jinping, del brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov –com a representant de l'absent Vladímir Putin per evitar una possible detenció en virtut de l'ordre internacional d'arrest emesa al març pel Tribunal de la Haia–, i del primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha marcat el tret de sortida de la quinzena cimera dels BRICS.

Nova iniciativa de pau per a Ucraïna. De nou, estats considerats neutrals en el conflicte posen en marxa un intent de fer seure a la taula de negociacions Vladímir Putin i Volodímir Zelenski. Aquest cop és el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, que ha arribat aquest divendres a Kíiv acompanyat de cinc líders africans més en missió de pau, segons ha dit ell mateix. Ramaphosa, de fet, es reunirà aquest divendres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i després es dirigirà a Sant Petersburg per reunir-se dissabte amb el president rus, Vladímir Putin. Tot i això, la delegació africana ha estat rebuda a Kíiv amb un nou atac rus amb míssils, que ha deixat almenys "una explosió" al districte Podilski de la capital, segons el seu alcalde, Vitali Klitxkó.

Recórrer amb un tren de luxe els 1.600 km de via fèrria que travessen Sud-àfrica –com si fos la seva espina dorsal– des de la ciutat de Pretòria, a l'interior, fins a Ciutat del Cap, és una experiència difícil d'igualar. Per les enormes finestres d'aquests elegants vagons se succeeixen escenaris de pel·lícula. El viatge desplega davant els nostres ulls ciutats, pobles i una naturalesa encara salvatge on habita la fauna més increïble del planeta.