El Tribunal Suprem d'Israel tomba la llei clau de la reforma judicial de Netanyahu
En una ajustada votació, els jutges declaren nul·la la llei que derogava la potestat dels magistrats per declarar inconstitucionals decisions del govern
BarcelonaEl Tribunal Suprem d'Israel ha tombat aquest dilluns una llei clau de la polèmica reforma judicial impulsada pel govern ultraconservador de Benjamin Netanyahu, que pretén retallar la independència judicial, cosa que va desencadenar l'any passat una onada de protestes sense precedents a Israel. En plena invasió de la franja de Gaza, la decisió, que s'ha pres amb el suport de 8 dels 15 jutges del tribunal, suposa un cop fort per al primer ministre israelià.
Al juliol el Parlament israelià va aprovar la controvertida llei, que eliminava la potestat del Suprem de qualificar "d'irraonables" decisions del govern i declarar-les inconstitucionals. El govern de coalició de la dreta i la ultradreta volia aconseguir així menys control judicial i ho pretenia completar amb un sistema de nomenament dels jutges que donava més poder a l'executiu.
Els jutges han declarat il·legal la mesura, en considerar que eliminar la clàusula de raonabilitat suposaria "un dany sense precedents als fonaments de l'Estat d'Israel com a estat democràtic". Donen així la raó als contraris a la reforma, que acusen el govern Netanyahu d'autoritari i critiquen que impulsa aquests canvis amb l'objectiu d'esquivar les condemnes pels diversos casos de corrupció que té pendents. Israel va viure tot l'any passat manifestacions setmanals massives contra la reforma judicial, en una onada de protestes que es va aturar amb l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.
A més a més, 12 dels 15 jutges del tribunal han dictaminat que el Suprem té autoritat per revisar totes les lleis fonamentals d'Israel, que tenen estatut constitucional, i per intervenir sempre que la Knesset, el Parlament israelià, s'extralimiti aprovant lleis que les afectin. Dos jutges han dictaminat, per contra, que no tenen mandat per a això.
El resultat de la votació al Suprem il·lustra fins a quin punt la reforma judicial ha polaritzat la societat israeliana. El Tribunal Suprem havia defensat valors com la igualtat de gènere i la protecció de les minories sexuals davant les restriccions que defensaven els sectors ultrareligiosos, ara al govern, que és el més conservador de la història d'Israel. Molts israelians que es consideren laics, d'esquerres o liberals temen que Israel es converteixi en un país dominat per la dreta religiosa ultraortodoxa.
Crisi institucional
La sentència pot aprofundir la greu crisi interna que va començar fa més d'un any, fins i tot en el context de la guerra de Gaza, amb un enfrontament obert entre el poder executiu i el judicial. El Likud, el partit de Netanyahu ha reaccionat argumentant que el Suprem "s'oposa a la voluntat del poble per a la unitat, especialment en temps de guerra". Per al líder de l'oposició, Yair Lapid, en canvi, la decisió de l'alt tribunal "segella un any difícil que ens ha dividit internament i han provocat el pitjor desastre de la nostra història [en referència a la fallida dels serveis de seguretat el 7 d'octubre]. La base de la força de l'estat d'Israel és que som un estat jueu, democràtic, liberal i respectuós amb la llei". I ha afegit que "si el govern israelià ara torna a començar la baralla amb el Suprem vol dir que no han après res: que no van aprendre res del 7 d'octubre i no han après res de 87 dies de guerra".
La coalició de govern de Netanyahu, una aliança de la dreta amb la ultradreta religiosa, argumenta que el Suprem s'extralimitava en la seva autoritat i subvertia la voluntat popular perquè el concepte de "raonabilitat", que el tribunal va adduir per anul·lar l'any passat la designació com a ministre d'Economia d'un aliat de Netanyahu condemnat per frau fiscal- està poc determinat. Per entendre la polèmica, cal tenir en compte les característiques de l'estat d'Israel: té una sola cambra parlamentària, no té una Constitució formalment escrita i el seu president té un paper sobretot simbòlic, per la qual cosa el Suprem juga un paper clau com a únic contrapès del poder governamental, i la clàusula de raonabilitat és un dels pocs instruments al seu abast per exercir-lo.
