El Tribunal de la Haia pot aturar la guerra de Gaza?

Sud-àfrica acusa Israel de cometre un genocidi contra els palestins

5 min
El Tribunal Internacional de Justícia, al judici contra Israel per genocidi.

BarcelonaSud-àfrica ha denunciat Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de la Haia pels bombardejos a la franja de Gaza, que ja han deixat més de 22.000 morts, el 70% dels quals són dones i criatures. El tribunal, que depèn de les Nacions Unides i s'encarrega de dirimir les diferències entre estats, celebrarà la primera vista avui dijous i demà divendres per decidir si aplica mesures cautelars. El fons del cas, en què Sud-àfrica acusa Israel de perpetrar un genocidi, es dirimirà més tard. En la primera sessió Sud-àfrica va presentar les proves de la seva acusació, i l'endemà Israel va exposar els arguments de la seva defensa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El país africà, que el 1992 va acabar amb el règim d'apartheid, ha estat fins ara el més actiu del món a l'hora de demanar comptes a Israel: ha condemnat els seus atacs a Gaza i a Cisjordània, ha retirat el seu ambaixador a Israel i també s'ha adreçat a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI), que, a diferència del TIJ, jutja responsables polítics i militars acusats de crims internacionals pels quals poden anar a la presó. Sud-àfrica també va convocar una reunió extraordinària dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) sobre la guerra al Pròxim Orient.

En què es basa l'acusació de genocidi?

En una demanda de 84 pàgines, Pretòria argumenta que Israel està violant la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, del 1948, que defineix el genocidi com "el conjunt d'actes comesos amb el propòsit de destruir totalment o en part un grup nacional, ètnic, racial o religiós". El tribunal és competent perquè tant Israel, des de la seva creació, com Sud-àfrica, des de la fi de l'apartheid, són signants de la convenció. "De fet, Sud-àfrica recorda que té l'obligació de presentar aquesta demanda, perquè són tots països signants de la convenció els qui s'han compromès a prevenir els genocidis. Tots els països signants haurien de fer el mateix", apunta Claudia Jiménez, professora de dret internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Turquia i Malàisia també han fet costat a la demanda sud-africana.

La demanda basa l'acusació de genocidi en el nombre de palestins assassinats a Gaza (sobretot criatures), el desplaçament forçós massiu, la destrucció sistemàtica d'habitatges i el bloqueig de l'entrada d'aigua, aliments i medicines a la Franja, així com la destrucció dels hospitals i infraestructures sanitàries, incloses les maternitats, que amenaça la supervivència de les dones embarassades i els nadons.

També recull una sèrie de declaracions d'alts responsables polítics i militars israelians que justifiquen l'onada de mort i destrucció de Gaza. "Tal com està estipulat al dret internacional, el crim de genocidi implica no només cometre uns fets violents sinó que existeix una voluntat d'extermini, i això és molt difícil de provar. Per això la demanda també conté unes 20 pàgines de declaracions d'alts càrrecs i de membres de la societat civil instant a aquest extermini a qui el govern ha donat ressò", explica Jiménez. Per exemple, la demanda cita les declaracions del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, quan va comparar els palestins amb el poble d'Amalek, a qui, segons un passatge de la Bíblia, Déu va ordenar als israelians que destruïssin: "Ara aneu i aniquileu Amalek... mateu els homes, les dones i les criatures". L'última cita de Netanyahu és del 26 de desembre quan va dir que "aquesta serà una llarga batalla". Una de les claus del cas és que ningú hagi discutit les crides obertes a l'extermini que han fet ministres d'ultradreta del govern de Netanyahu.

Què pot fer el tribunal?

El tribunal no dirimeix responsabilitats penals ni jutja cap persona: l'únic que pot fer és instar a un alto el foc. A diferència del Consell de Seguretat de l'ONU, on Israel sempre pot comptar amb el poder de veto dels Estats Units, el TIJ no té poder militar. El seu impacte és més aviat d'imatge i d'homologació internacional. Com explica Mai El-Sadany, advocada de drets humans i directora del Tahrir Institute for Middle East Policy, el cas és important perquè "frena la normalització de les atrocitats comeses per Israel i envia el missatge que si s'actua d'aquesta manera s'acaba davant d'un Tribunal Internacional, i això té un impacte en temes de reputació".

Hi ha precedents?

Sí, el més recent és el de la guerra d'Ucraïna, quan Kíiv va aprofitar que Rússia els acusava d'estar cometent un genocidi contra els russòfons per portar la invasió a gran escala davant el tribunal, que va dictaminar un alto el foc. Paraules que s'ha endut el vent.

Però no sempre els implicats són els que han de portar el cas a la justícia internacional. El 2019 Gàmbia, en nom de l'Organització per la Cooperació Islàmica, va portar Myanmar davant el tribunal pel genocidi dels rohingyes: les imatges d'Aung San Suu Kyi –la premi Nobel de la pau que quan va arribar al poder va tolerar la massacre de la minoria musulmana– defensant el seu país davant dels jutges de la Haia van fer la volta al món. El judici encara continua.

També hi ha els precedents de les guerres dels Balcans, quan el tribunal va dictaminar que Sèrbia havia comès crims de guerra i de lesa humanitat a Bòsnia i a Croàcia.

Com serà el judici?

Els tribunals són lents i aquest no és una excepció. La primera vista se celebrar aquest dijous i divendres pel que fa a la petició de mesures cautelars, que s'espera que es dictaminin en qüestió de setmanes, com va passar en el cas d'Ucraïna. La sentència final pot trigar anys.

Israel h participa tot i que considera la denúncia de Sud-àfrica –com totes les crítiques internacionals que ha rebut– com una forma de "complicitat criminal" amb els atacs de Hamàs. Per defensar-se, l'estat hebreu té dret a designar un jutge i, ironies del destí, el govern de Benjamin Netanyahu ha hagut de recórrer a un opositor. L'elegit és l'exjutge del Tribunal Suprem Aharon Barak, un supervivent de l'Holocaust de 87 anys que fins fa pocs mesos patia assetjaments públics a la porta de casa seva per enfrontar-se a la polèmica reforma del govern, que pretén retallar la independència de l'alt tribunal.

Pel que fa als quatre advocats que Israel pot designar per defensar-se de l'acusació de genocidi, un dels designats és el jurista britànic Malcolm Shaw, expert en arbitratge internacional en casos de disputes territorials, drets humans i llei marítima.

Segons expliquen mitjans israelians, el primer que intentarà Israel és impedir que el TIJ cridi a l'alto el foc. Segons ha declarat al diari Haaretz un alt responsable, "Israel va ser un dels fundadors del TIJ, després de l'Holocaust, i qui s'hauria pogut imaginar que avui ens acusarien de genocidi, quan Hamàs és el bàndol que va cometre un intent d'assassinat contra nosaltres el 7 d'octubre". I el que realment preocupa a Israel és que un dictamen favorable a Sud-àfrica i els palestins suposaria més pressió per a l'administració Biden, que és el principal suport polític i militar que té Israel.

stats