No hi ha dia que l’actualitat no ens proporcioni un motiu per pensar en profunditat en l’estat del país i arribar a unes conclusions provisionals pessimistes.

Finlàndia continua sent el país més feliç del món segons l’Informe mundial de la felicitat, malgrat que la seva economia està lluitant contra l’estancament, el nivell d’atur ja és el segon més elevat de la UE (només per sota d’Espanya), i els desequilibris en els comptes públics estan provocant grans retallades en el seu preuat sistema d’estat del benestar. No fa tants anys, el país nòrdic era un exemple dels anomenats països frugals i un dels socis de la UE amb més disciplina fiscal. Ara les coses han canviat, i el deute públic del país es preveu que arribarà al 90% en el pròxim any, gairebé un 50% més elevat que en el 2019. El dèficit públic també s’ha enfilat aquest any fins al 4,5% del PIB, una xifra més elevada del 3% del PIB que es tolera des de Brussel·les.

França viu aquest dijous una nova jornada de caos per la vaga general convocada per protestar contra les retallades que pretenia fer l'anterior govern. Tot i el canvi de primer ministre –el macronista Sébastien Lecornu va ser nomenat la setmana passada en substitució de François Bayrou–, sindicats i partits d'esquerra creuen que el nou executiu també inclourà retallades en els pressupostos. La vaga és un avís a Lecornu. "És el carrer qui ha d’escriure el pressupost i, si no és així, serà el senyor Lecornu qui acabarà al carrer", ha advertit la secretària general de la CGT, Sophie Binet.

Metges, professors, estudiants i treballadors de tots els sectors han parat aquest divendres a Itàlia durant vuit hores en la segona vaga general en un any convocada pels principals sindicats del país per protestar contra els pressupostos generals que el govern de Giorgia Meloni té previst aprovar al Parlament durant les pròximes setmanes. 

Menys personal a l'atenció primària, menys llits als hospitals i menys operacions als quiròfans. És l'escenari del sistema de salut català per a l'estiu, en què hi haurà un descens de l'activitat que els sindicats adverteixen que impactarà de ple en l'atenció a la ciutadania. De fet, aquest dijous hi ha hagut les primeres protestes del sector a Barcelona en contra d'aquesta situació, si bé la conselleria de Salut hi treu ferro i assegura que entra dins la normalitat de l'estiu i que no hi haurà "afectacions" a la població. Amb tot, aquest agost, que serà el moment en què més professionals fan vacances i més baixarà l'activitat assistencial, Catalunya tancarà un de cada cinc llits d'hospitals i els CAP no tindran reforços per cobrir les baixes.

El serial de la reversió de retallades al sector docent sembla que, ara sí, arriba al seu final. Aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que l'executiu català ha ratificat l'acord per revertir les retallades que a finals de gener van pactar amb dos sindicats educatius, però no amb la USTEC, la principal força sindical del sector docent.

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, prescindirà d'uns 200 professionals eventuals a qui no prorrogarà el contracte aquest any; una retallada que impactarà en l'activitat assistencial de l'hospital, segons ha avançat El País. La capacitat d'aquest centre barceloní per atraure talent professional és molt gran i en els últims anys, sobretot després d'una pandèmia d'impacte mundial que va posar de manifest les mancances del sistema sanitari, s'ha reforçat per disposar d'una plantilla més àmplia. Aquest creixement, però, entra en conflicte amb la urgència d'hospitals més petits que no tenen tanta capacitat per atraure talent i que també han d'enfortir la plantilla, segons la conselleria de Salut, que va demanar "solidaritat" als centres més grans per contenir la contractació temporal de metges i infermeres en un context generalitzat de falta de mans.

La setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

Tesla és una de les marques més exitoses i alhora controvertides dels últims anys. El seu director general, Elon Musk, és conegut per les seves arriscades, però en bona part rendibles decisions empresarials, fins al punt que ha aconseguit posicionar Tesla com un dels líders mundials de fabricació de vehicles elèctrics. Però durant els últims mesos ha canviat la seva estratègia per poder competir amb les cada cop més nombroses marques d'aquest tipus de vehicles, i ha abaixat considerablement el preu de models com el Tesla Model 3 o el Model Y amb rebaixes de fins a 7.000 euros.

L'austeritat pressupostària, dogma intocable durant dècades entre la classe política alemanya, ara és font de problemes per al govern alemany. L'executiu del canceller Olaf Scholz, una coalició de tres partits –el Socialdemòcrata, el liberal FDP i els verds– s'ha vist obligat aprovar retallades pressupostàries de cara al 2024 per tal de complir el mandat constitucional que l'obliga a contenir la despesa pública.

Deu ser ben normal que ens costi rememorar el rol exacte del PSOE en els Pactes de Sant Sebastià del 1930; no tant —però s’entén perquè ha plogut molt— no recordar la seva llarga absència en la lluita contra la dictadura, que només va despertar el 1974 a Suresnes per ressituar-se oportunament en el nou règim –com a nous llops esteparis, en definició encertadíssima de l’August Gil Matamala. Pretendre oblidar-se de la implicació en els GAL malauradament és més difícil, quan Barrionuevo la certificava només fa un mes. I ja costa més, tot i que només cal una calculadora, rememorar que els pocs condemnats d’aquella trama de terrorisme d’estat no van complir ni el 10% de les penes imposades. En tot cas, segur que recordar-nos de tot és complicat i, amb el pas del temps, gairebé impossible. Però, atès que una dècada ja no sé si és molt o poc en un món accelerat i sobresaturat d’informació, no deixen de sorprendre’m alguns detalls recents de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat aquest dijous.

Ens volen fer creure que hi ha gent que ha vingut al món a aguantar-ho tot. De vegades se'n diu resignació i, d'altres, conformisme, depèn del punt de vista. Aguantar la piràmide té més a veure amb suportar-la que amb sostenir-la. Es pot suportar sense cap ganes de donar-hi suport. Tota piràmide és per essència elitista. No comprèn el total de la societat, sinó tan sols els estrats dels quals en pot treure un profit. Una piràmide no és més que una catifa amb punxa en una casa on la neteja es fa de cara a la galeria. Hi ha món més enllà de la piràmide. Allò que es feia al programa Gran Hermano d'expulsar de la casa la gent fins que només en quedava un és una caricatura no gaire exagerada de com va la cosa. Per no formar part de la piràmide, n'hi ha prou amb haver nascut a fora. Com de més lluny s'hi arribi, més difícil resultarà ser acceptat pels residents de la piràmide. L'única porta oberta és la dels diners. El més semblant a la construcció (i destrucció) d'una piràmide és el que es conta a The Wall, de Pink Floyd. Una piràmide és un sistema de murs amb vèrtex. Tot allò que no és vèrtex és vòrtex (turbulència, remolí, desordre).

La intensitat informativa associada a la invasió russa d’Ucraïna i a l’espionatge a desenes d’independentistes és tan gran que ha fet passar inadvertides les correccions de les previsions de creixement del PIB el 2022, anunciades la setmana passada. El 29 d’abril, la vicepresidenta Calviño rebaixava la previsió de creixement del PIB espanyol al 4,3% (el pressupost estatal s’elaborà amb una previsió del 7%). El mateix dia el conseller Giró rebaixava la previsió de creixement del PIB català al 4,8% (el pressupost català per al 2022 s’elaborà amb una previsió del 6,4%).

Els pressupostos globals de Ciutadans per a aquest any preveuen que perdran gairebé la meitat dels ingressos per quotes d'afiliats, més d’un milió d’euros, aquest 2022. És una caiguda d'un 47,6%. La xifra és reveladora del declivi del partit, immers ara en un procés de retallades mentre se li escapen exdiputats al PP (David Mejía i Alfonso Sánchez) i a Valents (Jorge Soler, Jean Castel i Manu Rodríguez). La formació taronja –que va néixer amb un únic objectiu: introduir al Parlament de Catalunya polítiques de regressió lingüística i de l'autogovern– està en franca decadència.

Recorden allò de “Plató, Aristòtil i les taxes universitàries” (ARA, 13/03/2019)? Ha arribat l'hora de passar comptes (sempre cal passar comptes a les polítiques públiques). Primer, perquè el govern central del país més descentralitzat del món ha harmonitzat encara més el preu de les matrícules universitàries. Segon, perquè la majoria governamental a Catalunya (JxCat i ERC) ja s'hi havia anticipat disposant una rebaixa de preus, com aspecte innegociable per als comuns de l'acord per al pressupost 2020. La concreció de la mesura ens permet avaluar-la en funció dels seus objectius declarats (assumint que són els realment perseguits), i això des de l'origen de l'aplicació de la política. Comencem, com cal: amb el diagnòstic del problema, atès que se suposa que les mesures es dirigeixen a resoldre algun problema.

El covid-19 ha ressuscitat definitivament el fantasma de les retallades. Tots els governants neguen per ara que vulguin aplicar-ne, però és inevitable pensar-hi. A diferència del 2008, l’origen de la crisi actual és sanitari i no econòmic, però un dels efectes és el mateix: les despeses dels governs es disparen, els ingressos fiscals baixen i els desajustos arriben. Caldrà retallar? Per ara bufen altres aires, començant per l’actitud expansiva del Banc Central Europeu. Mentre la incògnita plana en l’ambient, dimarts es va complir el desè aniversari de la presentació davant del Congrés d’un pla d’ajustament del govern espanyol que va marcar la història política i econòmica de l’Estat. El dia que Espanya va descobrir les retallades.

Francament, convido a la reflexió. No veig que països com Portugal o Grècia siguin tan diferents d'Espanya, ni per piràmide de població ni per desequilibris macroeconòmics. Però, curiosament, durant la crisi del coronavirus a Espanya ens ha anat molt pitjor, i això que tenim un sistema sanitari molt més desenvolupat. A què es deu aquesta gran diferència tant en nombre de contagis com en nombre de defuncions?

Es discuteix si les retallades de Sanitat han obstaculitzat de forma crucial la gestió de la crisi del coronavirus. És fals. Primer, perquè les grans diferències entre països en la gestió de la crisi no depenen de la despesa en Sanitat: Grècia i Alemanya molt millor que Bèlgica, Espanya o Itàlia. El més crucial és com s’ha previst i gestionat la crisi, però no és l’objectiu ara aprofundir-hi, ni en tinc expertesa.

La vicepresidenta del govern valencià i líder de Compromís, Mónica Oltra, i el conseller d'Hisenda i dirigent socialista, Vicent Soler, es reuniran aquest dimarts per analitzar les possibles retallades que l'administració autonòmica haurà d'aplicar aviat. La trobada es reproduirà minuts després entre Soler i el vicepresident segon i portaveu de Podem, Rubén Martínez Dalmau, amb el mateix objectiu.