El filòsof i gestor cultural Xavier Fina ha estat nomenat director general de Promoció Cultural i Biblioteques per la consellera de Cultura, Sònia Hernández, un càrrec que ocupava fins ara Josep Vives. Fina s'ocuparà de promoure i facilitar la creació i la difusió de la cultura, a més d'impulsar el sistema bibliotecari del país, que té pendent infraestructures com les biblioteques centrals de Barcelona i Tarragona.

La nova consellera de Cultura, Sònia Hernández, fins fa poc directora general de Patrimoni Cultural, té un munt de reptes de cara a aquesta legislatura. En la seva primera compareixença al Parlament, aquest dijous, ha emfatitzat el repte d'aconseguir el 2% del pressupost per a Cultura i ha recordat que per arribar-hi queda un llarg recorregut: "Ara mateix estem a l'1,5% i no a l'1,7%, perquè no hi ha hagut acords per aprovar els pressupostos". A més, s'hauran de fer una altra vegada càlculs perquè Política Lingüística, que fins ara penjava de la Conselleria de Cultura, té departament propi. Malgrat tot, el PP i Vox han fet de la llengua un dels eixos centrals de les seves intervencions. "Si no protegim el català, qui vulgui parlar-lo no el podrà parlar", ha respost Hernández.

La llista de peticions era molt llarga, segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i moltes coses han quedat al tinter durant la reunió que hi ha hagut aquest divendres amb el nou ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Entre els acords hi ha el compromís del ministre de donar suport a les inversions necessàries per fer factible l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però no s'ha especificat com serà aquesta ajuda. D'altra banda, Urtasun s'ha compromès a dur a terme la licitació del projecte de la Biblioteca Provincial de Tarragona durant el 2024. Tanmateix, encara s'ha de decidir on s'ubicarà l'equipament. Una opció que es defensava des de Tarragona és que la biblioteca es fes a l'imponent edifici de l'antiga Tabacalera. D'altra banda, Urtasun també ha fet explícit que el seu ministeri es farà càrrec de la licitació i el pagament de 3 milions d'euros per a la museografia del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'Arqueològic, que és un equipament estatal, va tancar portes el 2018. Havia de tornar a obrir el 2020, però es va fixar com a nova data el primer trimestre del 2023. De moment, continua tancat i, fins que no pugui tornar a obrir, el museu té una exposició reduïda d'unes 200 peces al Tinglado 4 del Moll de Costa.

Ei, si sabeu d’alguna cosa m'ho dieu. És per a un amic. Busca pis. La casa li cau a sobre. Ja fot anys, però, ves, qui dia passa any empeny. Però ara pinten bastos. Ha rebut notificació. Col·lega, no. Ca teva no la farem bé cultural d'interès nacional (BCIN). L'hi diu la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I l'hi diu a Francesc Macià, que no és nom de carrer, que el paio va ser president de la Generalitat. La seva casa de Vallmanya (Segrià) té els dies comptats, però, és igual, només diuen que hi “estiuejava”. Ha, ha... 

Fa un any Natàlia Garriga va arribar al Palau Marc i va entomar una conselleria que en sis anys ha tingut set consellers. "Ha estat un any intens, molt intens. Passes a no tenir vida personal, però tens una vida professional absolutament increïble", assegurava aquest dimecres al Cercle de Cultura davant un auditori d'unes 200 persones, entre les quals hi havia el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Eren molts els responsables d'institucions i empreses culturals que han escoltat el balanç d'aquests 365 dies de la consellera, que ha anunciat, entre altres coses, que ja té redactada la memòria preliminar de la primera llei de drets culturals. En la línia que ja va emprendre l'Ajuntament de Barcelona el maig de l'any passat amb el Pla de Drets Culturals, el departament de Cultura vol reforçar amb la nova llei "el marc legal perquè garanteixi els drets d'accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural; protegir els drets de l'artista, la llibertat de creació i els drets d'autor; ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya i fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l'exercici d'aquests drets". Com que la nova llei, segons Garriga, no serà una realitat fins d'aquí dos anys, Cultura convocarà una nova línia de subvencions a projectes de cultura comunitària i transformació social, dotada inicialment amb 500.000 euros.

Fa poc més de dues setmanes que Natàlia Garriga (Barcelona, 1969) és consellera de Cultura i encara no ha tingut temps de canviar res del despatx. Aquesta és la primera entrevista llarga que ofereix. Militant d’ERC des de l'any 2000, arriba al Palau Marc provinent d’Economia amb la confiança d’haver sigut els nou anys previs gerent de l’Institut Català d’Empreses Culturals i també amb la seguretat que podrà incrementar el seu pressupost.

Aquest mes de maig passat, França ha celebrat, a més dels 200 anys de la mort de Napoleó, els 40 de la transcendental victòria de François Mitterrand a les presidencials del 1981. Bona part dels diferents articles, programes i actes convocats aquests dies per recordar la victòria de Mitterrand s’han aturat especialment en el seu dens i rellevant llegat cultural. La renovació i modernització del Louvre, la nova Bibliothèque National, la construcció de l’Opéra de la Bastille, el nou disseny de la Défense o la Cité de la Musique van ser algunes de les considerades grans obres que va impulsar Mitterrand, a les quals caldria afegir altres programes culturals que van resultar transformadors en el sector, com l’establiment del preu únic del llibre o la popularització de la música, amb iniciatives com la Fête de la Musique, de posterior implantació mundial.

Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs, Mariàngela Vilallonga, Àngels Ponsa... L’eslògan estava cantat i va fer fortuna: cinc consellers de Cultura en cinc anys. Doncs ja són sis. Natàlia Garriga s’ha estrenat aquesta setmana en el càrrec en el motivat executiu de Pere Aragonès. No la conec. Potser sí que el nom m’hauria de sonar perquè va ser detinguda el 2017, acusada de formar part de l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre, com a directora de Serveis de la secretaria general de Vicepresidència. Diuen que la Guàrdia Civil li va trobar, a casa, quatre folis d’instruccions de com actuar en cas que hi hagués un escorcoll judicial. Em sap greu, no la recordo. La ràtzia repressiva va ser tan a l’engròs, s’ha detingut i imputat tanta gent, que no donem l’abast a posar cares i noms a tots els qui l’Estat ha obsequiat amb la pena del telenotícies. Amb Natàlia Garriga, però, tot d’una m’ha passat un fet insòlit. En les últimes hores tothom me n’ha parlat bé. En el país on és més fàcil trinxar, criticar o dir pestes de qui sigui, totes les fonts a qui he preguntat sobre ella han coincidit a dir-me’n coses bones. Millor encara, cap de dolenta. Doblement estrany, doncs, tractant-se de Catalunya. En l’administració, Garriga ha fet tot els papers de l’auca. Va passar per Cultura a l’època d’en Tresserras, va ser eficient gerent de l’ICEC, va debutar al departament d'Economia i hi va tornar amb Pere Aragonès. A tot arreu m’han dit que és molt bona, sense l’asterisc tan nostre dels peròs. Oli en un llum. Esperem que, amb el càrrec, no dissimuli. A Cultura han nomenat, doncs, una advocada que porta anys i panys fent números. Ara li tocarà gestionar, per primera vegada, el 2% del pressupost total de la Generalitat. Tant de bo que es faci seva la màxima de Montserrat Roig: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. 

]]>

"La cultura no transmet malalties, és una medecina". "Com a clienta i espectadora, en cap moment m'he sentit insegura en cap equipament cultural". "Els governs no volen veure que estan acabant amb nosaltres". Així s'expressaven una artista visual, una editora i una actriu a la manifestació convocada per a les set del vespre davant la conselleria de Cultura de la Generalitat. El miler de manifestants han anat concentrant-se a la Rambla, amb la màscara de rigor i procurant mantenir les distàncies, unes mesures que s'han acabat trencant durant la lectura d'un manifest.

]]>

El Govern ha aprovat autoritzar una transferència de crèdits entre diferents conceptes pressupostaris del Fons de Contingència cap al pressupost del departament de Cultura per al 2020, amb l'objectiu que es puguin fer efectives, en una primera fase immediata, un seguit d'aportacions al sector cultural per un import de 6.000.000 d'euros per pal·liar i minimitzar al màxim les conseqüències econòmiques causades per la pandèmia del covid-19.

]]>

La conselleria de Cultura adjudicarà 27 milions d’euros a 57 projectes de grans infraestructures culturals. Es tracta de projectes que inicialment formaven part de tres convocatòries del Programa Operatiu Feder de Catalunya 2014-2020 i que van ser suspeses per les necessitats de pal·liar l'emergència sanitària causada pel covid-19. Era la primera vegada que el sector cultural optava a aquest tipus d’ajut europeu, segons la conselleria de Cultura. Ara, el departament de Cultura els ha recuperat i adjudicat gràcies a l’aportació extraordinària de 27 milions d’euros feta recentment pel Govern. “Són 27 milions d’euros però afecten una inversió total de 58 milions d’euros i són per a grans infraestructures culturals”, ha dit la consellera de Cultura, Àngels Ponsa.

]]>

"La cultura és un servei essencial i així ha de ser considerada a Catalunya", ha dit aquest dimarts al migdia, al Saló Sant Jordi del Palau, el president de la Generalitat, Quim Torra, en l'acte de presa de possessió de la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Torra també ha recordat que és "el quart pilar de l'estat del benestar, juntament amb la sanitat, l'educació i el sistema de pensions".

]]>

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, han signat aquest dimecres l'acord pel qual el departament aportarà als mitjans públics 6 milions d'euros destinats a "l'impuls de la indústria i el talent en l'àmbit audiovisual i cinematogràfic". Aquests recursos, que ja s'havien anunciat però que fins ara no s'han fet efectius, serviran perquè la CCMA financi "obres audiovisuals i cinematogràfiques catalanes de nova creació" i, per tant, no es podran reservar per produir noves temporades de sèries o programes ja existents.

]]>

Aquest dilluns 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, amb la majoria d'equipaments museístics tancats i un munt de propostes virtuals. Com cada any, la conselleria de Cultura ha aprofitat la jornada per fer públic el balanç de visites als equipaments museístics del país. En concret, segons les dades que ha facilitat, al llarg de l'any 2019 hi va haver 26,4 milions de visites, un 1,7% més que el 2018.

]]>

Després del nomenament oficial de Mariàngela Vilallonga com a nova consellera de Cultura a primera hora del matí, a la seu del departament a Barcelona s'ha escenificat el traspàs de carteres amb Laura Borràs, que deixa el lloc per ser la número 2 a les eleccions generals per JxCat. Ha sigut un acte rígid i formal, amb comptats gestos de confiança de les conselleres. Això sí, molt cordials. "M'acomiado però no del tot", ha començat dient Borràs, una afirmació certificada per Vilallonga amb un 'no'.

]]> Els empestats

Dilluns que ve, en principi, Catalunya jugarà un partit de futbol contra Veneçuela a Montilivi. En principi, insisteixo, perquè d’aquí a allà encara poden passar coses, com que a alguna autoritat espanyola se li acudeixi dir que en període preelectoral una selecció oficial no pot jugar contra un equip autonòmic sense cap reconeixement internacional. Si un llaç groc els treu de polleguera fins a límits obsessius, quina urticària no els provocarà un camp ple d’estelades? L’episodi de dimecres és el penúltim capítol d’un sainet ridícul. Quan el Valladolid, el Rayo i l’Osca ja havien cedit els seus jugadors catalans per jugar amb la selecció, tot d’una van fer marxa enrere. Gerard López, el seleccionador, va ser comprensiu. Entenia que, amb els tres equips a punt de baixar a Segona, no vulguin exposar els seus jugadors a una possible lesió. Això són sopars de duro. La frenada en sec del Valladolid, per exemple, arriba quan les xarxes socials es giren contra el club per permetre que Masip i Alcaraz juguin amb Catalunya. La prova que la prohibició és per motius polítics i no esportius és que fins i tot neguen el permís a l’entrenador, Sergio González, per venir a fer d’ajudant de Gerard López. Quin risc de lesió té l’entrenador? No ens enganyem. Els catalans som els empestats. Es comença pel boicot al cava, es fa el buit a la selecció catalana, es criminalitza qualsevol diàleg, es maten els relators, es persegueixen quixotescament banderes d’Òmnium que no existeixen i s’acaba nomenant Cayetana Álvarez de Toledo de candidata per combatre “la xenofòbia” del procés independentista. Aquesta historiadora i tertuliana de la FAES és amiga d’un Aznar que va mentir sobre l’11-M, va dur Espanya a la guerra, va pactar amb Pujol sense vergonya, va negociar amb ETA i ara diu que Pedro Sánchez és un irresponsable per asseure’s, un dia, amb Quim Torra. I tu parles de xenofòbia?

]]> Acostumats a comentaris desaforats, a l’insult barroer i a la demagògia, no ens ha d’estranyar que alguns dels nous consellers siguin objecte d’atacs a les xarxes. Supremacistes, xenòfobs, radicals catalanistes i contraris a tota desviació de l’ideal republicà. A mi, tanta simplicitat em cansa una mica, la veritat. Potser caldria diferenciar el gra de la palla i analitzar les coses amb una mica de sensatesa.

]]>

Durant molts mesos el Palau Marc, la seu de la conselleria de Cultura, ha estat força inactiu de cara al públic. Les sales de premsa, fins i tot, feien olor de resclosit. Però aquest matí, a les 9.30, s'han obert per acollir els periodistes que s'han amuntegat a la porta de la conselleria per veure arribar la nova consellera de Cultura, Laura Borràs (Barcelona, 1970). Professora de teoria de la literatura i literatura comparada, Borràs, que sovint publica cites literàries al seu compte de Twitter, ha fet una metàfora: "Obrirem les finestres perquè entri la llum".

]]>

El fins ara director del Museu d'Història de Catalunya, Jusèp Boya (Les, 1960), ha estat nomenat aquest dimarts com a nou director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura, en substitució de Joan Pluma.

]]>

Trobada institucional amb molta tensió de rerefons. Jordi Hereu i Ferran Mascarell cara a cara, tots dos contra les cordes i amb la càrrega que representa que el conseller de Cultura d'Artur Mas, militant del PSC fins fa quatre dies, intentés aconseguir el vist-i-plau del partit com a candidat socialista alternatiu per al 22-M a Barcelona.

]]>