Patrimoni
Cultura  /  Patrimoni 14/08/2022

Patrimoni català en perill

Murals, esglésies, palaus, muralles i fàbriques en estat ruïnós arreu del país

6 min
Castell de la Popa i Palau d'Alfarràs

BarcelonaÉs impossible conservar tot el patrimoni que hi ha repartit per tot el país. Tan sols als Pirineus hi ha centenars d'esglésies i ermites que fa anys que estan tancades. Tanmateix, hi ha imponents castells, pintures murals, grafits medievals, importants edificis industrials i muralles que expliquen bona part de la història de Catalunya i que estan en perill de desaparèixer perquè fa anys que estan abandonats. Molts d'ells estan protegits per la llei patrimonial i, per tant, haurien de ser conservats pels seus propietaris o titulars. Sempre hi ha, però, manca de pressupost.

1.
Castell de la Popa

La ràpida decadència del castell medieval de Castellcir

Castell de la Popa

El castell de Castellcir (Moianès), conegut popularment com el castell de la Popa, per la seva silueta, que emergeix de la roca com un vaixell navegant a l’horitzó, s’ha degradat molt en les últimes dècades. Està documentat des del segle XI i durant centúries es va mantenir en molt bon estat, però a mitjans del segle XX va començar una ràpida decadència fins a acabar en un estat ruïnós. "El seu estat és catastròfic. Ha perdut totes les cobertes i els pisos interiors, exceptuant la volta de la torre principal i de la capella", segons detalla la Lista Roja d’Hispania Nostra, una eina de participació social creada per donar a conèixer el patrimoni en perill. Fa molts i molts anys que no s’hi fa cap intervenció i les muralles estan pràcticament enderrocades. Si no fos perquè és destí habitual de molts excursionistes, la vegetació hauria acabat per fer-lo inexpugnable.

"Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen una intervenció de consolidació", assegura la Diputació de Barcelona a la seva web de patrimoni . Són molts els crits d’alerta, però de moment no s’hi fa res. La Generalitat admet que fa anys que no s’hi intervé. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i en els seus orígens pertanyia a la família Castellcir. Escenari de diferents disputes entre senyors feudals, el 1294 va ser assaltat per les tropes de Jaume el Just, i va passar per diferents famílies fins a acabar sent possessió, el 1383, dels Planella, una nissaga que el va mantenir fins al 1942. Aquell any el van vendre a Enric Torelló i Cendra. 

2.
Les pintures de l'Església Vella de Miravet

Sense finançament per restaurar un conjunt únic de pintures barroques

miravetmural.jpg

Miravet és famós pel seu castell templer , que fins al 1990 va estar en mans privades. Aquell any els propietaris del castell el van donar a la Generalitat, que el va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional. Des de fa anys, el Govern hi ha destinat diferents partides pressupostàries: l'última, anunciada al març, és d'1,3 milions d’euros. A prop, i assentada sobre una mesquita, hi ha una església construïda al segle XVI per l'Ordre de l'Hospital que no ha tingut la mateixa sort. Va ser decorada amb pintures barroques al segle XVIII, però aquestes, que ocupen bona part de les parets, s'han anat degradant molt i estan desapareixent per manca de manteniment. Es considera un conjunt important i força únic a les Terres de l'Ebre, on la Guerra Civil va arrasar bona part del patrimoni. La data 1731 pintada coronant l'absis és un testimoni que avui pràcticament tan sols es pot apreciar en fotos antigues. L’any passat el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va fer un estudi segons el qual, per restaurar les pintures, es necessitava un pressupost de 27.000 euros. "La Generalitat ens va dir que només en podia aportar 8.000 i nosaltres, com a consistori, no tenim prou diners per aportar la resta. Hem demanat ajuda a la Diputació de Tarragona, però fins a l’octubre no sabrem si podem tenir subvenció o no. De moment, hem hagut de renunciar a restaurar les pintures", lamenta l’alcalde de Miravet, Antonio Llambrich.

3.
La muralla islàmica del Pla d'Almatà de Balaguer

Un gran tresor islàmic per descobrir i en perill de desaparèixer

Muralla del Pla d'Almatà de Balaguer

"Les muralles perillen. Cada vegada que plou cau un carreu, i amb els fenòmens meteorològics extrems que vivim últimament el seu deteriorament serà encara més ràpid", diu Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera. L’origen de les muralles islàmiques del Pla d’Almatà, a Balaguer, es remunten al segle VIII, quan les tropes àrabs i berbers van arribar a la Península. "Una de les nostres teories és que originàriament era un campament militar, perquè la intenció d’àrabs i berbers era avançar cap al nord", detalla Alòs. Amb el temps es va convertir en una ciutat: hi havia mesquita, aljama, castell senyorial (suda), zona residencial, places, barri de terrissaires i una necròpolis que està sent excavada des de fa quatre anys i de la qual ja s’han exhumat 34 tombes, que estan sent analitzades. Les muralles, úniques a Catalunya perquè es va utilitzar una tècnica constructiva mixta a base de paredat i tàpia islàmica, protegeixen un espai de 27 hectàrees. "El georadar ens diu que tot està ocupat, però només hem pogut excavar una petitíssima part", explica Alòs. Sota terra hi ha un veritable tresor arqueològic. "Entre el 2012 i el 2014 es van fer proves pilot per restaurar la muralla. El projecte era fer-ne una rehabilitació integral, però no es va arribar a fer mai", lamenta Alòs. 

4.
La Casa dels Lleons de Banyoles

La vida militar dels segles XIII i XIV en una casa deshabitada

Casa dels Lleons

Els grafits de la Casa dels Lleons de Banyoles s’han conservat durant més de sis-cents anys, gairebé per accident o casualitat, perquè ningú ha fet res perquè fos així. Els grafits més antics daten del segle XIII i són inscripcions gravades amb lletra menuda. Entre els segles XIII i XV s'hi van dibuixar escenes de la vida militar com l’assalt i defensa d’un pany de muralla. Es poden distingir tres ballesters a la muralla, un combatent al primer pis de la torre o una màquina de guerra. Entre els segles XIV i XV, s'hi van dibuixar cavallers; encara ara es veuen les calces, les llances i les sabates. Hi ha figures que van a peu i d’altres a cavall, i peons, motius heràldics i animals, com els impressionants lleons que donen nom a les pintures. Són pintures gòtiques catalogades com a Bé d’Interès Local, per bé que s’està tramitant que tinguin protecció per part de la Generalitat. El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles batalla des que van ser descoberts, el 2001, perquè es protegeixin. Es tracta d’un conjunt pictòric força singular a Catalunya perquè no prové del món religiós o dels grans palaus, sinó d’una casa benestant de la societat civil. Actualment, es troben en un edifici, a la plaça del Teatre, que té dos propietaris i on no viu ningú des de fa anys. "Pràcticament, no existeixen decoracions murals similars conservades en arquitectura civil a Catalunya –asseguren fonts del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles–. Les pintures es troben estables, molt brutes i amb algunes parts tapades. L'envà que les suporta és estructuralment dèbil i presenta esquerdes preocupants. A més, entra aigua a la sala del costat i caldria una actuació amb urgència". Però hi ha certa esperança: "Últimament, el consistori està més receptiu i esperem que es pugui fer alguna cosa. Es podrien arrencar les pintures o comprar l’edifici, hi ha diferents opcions, però totes són molt complicades", diu Roser Masgrau, del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

5.
La Tabacalera de Tarragona

Un imponent edifici buit i amb futur incert

La Tabacalera

Uns mil obrers i quatre anys van ser necessaris per construir la Tabacalera de Tarragona entre el 1923 i el 1927. Tot i així, la fàbrica no va poder obrir fins al juny del 1931. D’allà en van sortir milions i milions de cigarretes Bisonte, Ducados, Fortuna o Nobel, fins que va tancar les portes el 2003. És un imponent edifici de 47.200 metres quadrats de futur incert. De propietat municipal, havia de ser la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, però després de les últimes inversions que l'Estat ha fet a l'actual seu, a la plaça del Rei, aquesta opció s'ha descartat. "Els edificis nobles estan tancats des de fa anys i hi ha un cert procés de degradació, amb finestres trencades. A més, hi ha hagut alguns actes d'incivisme, però l'estructura està intacta", explica el regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Puig. "És una llàstima que no es fes res en el moment en què ens van donar les claus perquè aleshores estava en perfecte estat i ara s'hi hauran d'invertir milions", afegeix. Uns milions que el consistori no té. "S'hauran de buscar subvencions i fons europeus com els Next Generation i, per demanar-ho, primer hem de tenir un projecte definit. A nosaltres ens agradaria que tingués diferents usos culturals i socials i que acollís la biblioteca provincial", detalla el regidor. De moment, no hi ha cap compromís per part de l'Estat de fer una biblioteca provincial a Tarragona, però Puig diu que ells ho reclamen. Quan hi hagi activitat, s'obrirà al públic, que podrà gaudir dels impressionants jardins d'aquest patrimoni industrial que s'aixeca al costat del riu i al bell mig de la ciutat.

6.
L'Hivernacle de la Ciutadella i el Palau Alfarràs d'Horta

L'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a rehabilitar els dos edificis

Palau Alfarràs

El Palau Alfarràs o Palau Desvalls, just a l'entrada del Laberint d'Horta de Barcelona, està des des de fa anys en estat ruïnós. La família va freqüentar el palau i els jardins, segurament en èpoques de vacances, fins a finals dels seixanta del segle XX. En una operació entre l’Ajuntament de Barcelona i la família Desvalls, la finca va ser bescanviada per una gran illa de propietat municipal: Diagonal - Pius X - Dr. Ferran i passeig de Manuel Girona, de 9.245 metres quadrats. S'hi han rehabilitat els jardins, però s'ha fet molt poca cosa al palau i a la Torre Sobirana, que té gairebé mil anys d'antiguitat. Tan sols una part del palau va ser rehabilitada entre el 1983 i el 1987 per acollir el Centre de Formació del Laberint, però la resta cau a trossos. Després d'anys de desídia, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar al gener que es rehabilitaria i es consolidaria l'estructura, que pateix una degradació important, i s'arreglarien les façanes i les soleres. Les obres haurien de començar al novembre i el pressupost és d'1,4 milions d'euros. Aquest setembre també haurien de començar les obres per recuperar l'Hivernacle de la Ciutadella, un dels pocs edificis que es conserven de l'Exposició Universal del 1888. Tancat des del 2006, està en estat d'abandonament i el pressupost per reparar les patologies estructurals que afecten tant la nau central, més alta, com les laterals, la nau Picasso i la nau Magnòlies, és de 2 milions d'euros.

Més patrimoni en perill
  • Ca l'Ardiaca de Tarragona A pocs metres de la catedral de Tarragona, hi ha el que havia estat el palau de l'ardiaca major de Tarragona. Edificat sobre ruïnes romanes, es va aixecar el segle XIII i a les seves parets hi ha pintures gòtiques de gran vàlua relacionades amb la Pasqua i la Redempció. Després de molts anys tancat, l'Ajuntament de Tarragona assegura que el privat que el té en propietat està a punt d'aconseguir finançament per pagar els més de 6 milions d'euros que costarà rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel "amb valor patrimonial".
  • Les Caputxines de Girona Les Caputxines de Girona tenen un futur incert. Les monges es van traslladar a aquest edifici del carrer del Llop el 1618. Com que no tenien diners per aixecar un nou convent, van aprofitar un edifici medieval que es coneix com a Banys Àrabs. Es desconeix si amaga sota terra vestigis de la Girona romana, de l’època tardoantiga, dels carolingis i de tota l’època feudal. El convent, que van abandonar les dues últimes monges el 2017, continua en mans de la Federació de Clarisses Caputxines.
  • Castell d'Oroners d'Àger El lloc on està ubicat ja és singular, una balma, als peus de l'embassament de Camarasa. Antigament, hi havia també una església i un poblat. El castell està documentat des del segle XI i, al seu interior, es conserva un important conjunt de grafits de principis del segle XIV; hi ha cavallers, cavalls, dansaires, alguns personatges solts i motius decoratius.
  • Santa Maria de la Clua Santa Maria de la Clua, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, és una església romànica d’una sola nau en un greu estat d’abandonament. Les seves parets amaguen pintures romàniques encara per descobrir.
stats