"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

El cognom Orriols ha anat fent-se popular en la política catalana d'ençà que l'alcaldessa de Ripoll va arribar al càrrec amb un discurs abrandat contra la immigració i contra la resta de partits independentistes. Ella és una de les fundadores d'Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta que més puja a les enquestes, especialment a costa de Junts. Però també hi ha una Orriols que representa precisament la formació de Carles Puigdemont: Irina Orriols, la germana. És regidora a Sora, un petit poble de poc més de 200 habitants de la comarca d'Osona, tocant al Ripollès. L'origen polític de les dues germanes és el mateix, el Front Nacional de Catalunya. De fet, es van presentar juntes el 2019 a Ripoll, amb la Sílvia de cap de llista i la Irina en un simbòlic número 9, per acompanyar la germana. Però el 2023 van triar camins diferents i, a Sora, Irina Orriols va ser la quarta regidora més votada quan representava Junts amb el sistema de llistes obertes.

El president espanyol, Pedro Sánchez, divideix profundament el catalanisme polític avui en dia. En el post-Procés i sense majoria independentista, el gran tema és què cal fer amb el govern espanyol, si bloquejar-lo o negociar-hi. Sense cap crítica sobre les seves accions del passat, els expresidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès s'han encarat per Sánchez i per la unitat en un col·loqui d'aquest dijous sobre el catalanisme. Perquè sobre el catalanisme es van posar d'acord de pressa, en el camp teòric, però quan s'aterra tot canvia.

Oriol Junqueras va oficialitzar dimarts la seva intenció de presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat i, poques hores després, sorgien algunes veus que no compartien aquesta decisió. La més contundent, la de l'exconseller Ernest Maragall, que va assegurar que no el votaria. Aquest divendres, l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha evitat aclarir si votarà Junqueras com a candidat d'ERC a les pròximes eleccions catalanes. L'exdirigent republicà ha recordat que primer s'ha d'obrir un procés de primàries al partit, i ha afegit: "No em posicionaré en el debat intern". En una entrevista a RTVE, Aragonès sí que ha defensat el dret de Junqueras de poder-se presentar, i ha exigit un cop més que se li apliqui la llei d'amnistia –el president d'Esquerra continua inhabilitat i pendent que es resolgui el seu recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

El matí ens ha portat un anunci: Pere Aragonès plega de la política. Ha informat que renunciarà al sou d’expresident i que treballarà a l’empresa de la seva família, que com és sabut té negocis relacionats amb el turisme, i començarà a donar classes a la Universitat de Vic.

Poc més d'un any després de perdre la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès renuncia al sou d'expresident per anar a treballar a l'empresa familiar. Ja al mes de maig, en una entrevista a l'ARA, l'expresident assegurava que tenia al cap plans per al seu futur que no passaven per l'àmbit polític. Va descartar exercir d'advocat –és llicenciat en dret– i, finalment, s'ha decantat per l'empresa familiar, una cadena hotelera amb seu a Pineda de Mar, Golden Hotels. Una tasca que compaginarà amb la tesi doctoral que va reprendre a la Universitat de Barcelona fa uns mesos i amb la docència a la Universitat de Vic, on impartirà classes d'història econòmica. Aragonès no cobrarà l'assignació que cobrava fins ara -d'uns 108.000 euros anuals- com a expresident, però sí que mantindrà l'oficina que havia instal·lat al Pavelló Nord del Palau de Pedralbes de Barcelona.

El moment d'avançar en l'acord per un finançament que permeti a Catalunya recaptar tots els impostos s'acosta. Era un element essencial per a la investidura del president Salvador Illa, però la situació política, amb l'escàndol de corrupció que afecta el PSOE, ho complica. I, tot i que els treballs per implantar el model es trobaven en fase avançada, el límit del dia 30 de juny s'allunya, admeten diverses fonts consultades. El repte ara és, si aguanta la legislatura, oferir la imatge que continuen els treballs pel nou model de finançament. Arriba l'hora, però el rellotge s'ha parat.

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), expresident de la Generalitat, visita l'ARA la setmana que fa un any que va avançar les eleccions catalanes i que ERC va perdre la presidència del Govern.

El que feia mesos que es coïa de manera soterrada va esclatar tot just unes hores després de la desfeta de les eleccions del 12-M. Pere Aragonès assumia la derrota i anunciava que feia un pas enrere, mentre que el llavors i també ara president del partit, Oriol Junqueras, feia el moviment contrari: un pas endavant per continuar liderant la formació republicana. El tàndem que havia pilotat la conselleria d'Economia durant l'1-O es trencava, igual que el binomi que havia dirigit ERC durant els últims onze anys: Marta Rovira també anunciava la seva retirada. Els republicans es van submergir en una de les guerres més dures que ha viscut el partit, que es va allargar en el temps i es va agreujar després que l'ARA publiqués l'escàndol dels cartells contra els Maragall. On són ara les tres cares visibles del partit en aquell moment? Quina relació tenen després de la guerra? El partit s'ha recuperat després de la batalla?

Aviat farà un any de les eleccions catalanes que van capgirar el tauler polític i, probablement, van donar l’estocada definitiva al Procés. Pere Aragonès va avançar els comicis davant la manca de suports per aprovar els pressupostos al Parlament. Però aquell no era un moviment de resignació. El llavors encara president de la Generalitat creia –i l’havien animat a creure-ho– que aquell podia ser el millor moment per convocar el país a les urnes. El millor moment per a ERC, s’entén.

"No hem hagut de canviar ni una coma". La frase és de Salvador Illa de dissabte passat, quan el president de la Generalitat va visitar el futur Catalunya Media City, el hub audiovisual que va impulsar el govern de Pere Aragonès i que l'executiu socialista està decidit a mantenir sense fer-hi gaires canvis. No és l'única iniciativa de l'executiu republicà a la qual Illa ha donat sortida, sinó que en aquest primer mig any de legislatura, el Govern ja ha fet evident que, malgrat l'oposició que el PSC exercia fa només un any al govern d'Aragonès, ara està disposat a reciclar part dels seus projectes. La decisió li permet mantenir a prop ERC, un dels seus socis, encara que sigui per fiscalitzar l'execució dels seus projectes.

L'expresident Pere Aragonès i la seva dona, Janina Juli, han estat pares per segona vegada, segons van anunciar ells mateixos a través d'Instagram ahir al vespre. Aragonès ha compartit una primera imatge del nou membre de la família, el Pol. "En Pol ha arribat aquesta tarda ple de salut i força. Tant ell com la mare es troben molt i molt bé. I tota la família estem immensament feliços", han explicat en la publicació que han fet a la xarxa social.

Pere Aragonès ha defensat a la Universitat Yale, als Estats Units, el procés de diàleg i de negociació que ERC i el seu Govern van obrir amb l'Estat. De fet, ha qualificat l'estratègia de "gran èxit", tot i que també ha admès que ha comportat "costos" electorals per al seu partit. "Si ho mires des d'un punt de vista electoral, ha tingut un cost, però si mires tot el procés, en quines condicions estàvem fa cinc anys i quines són les condicions que tenim ara, ha estat un gran èxit. Crec que això depèn del procés de negociació", ha afirmat en una conferència titulada Negotiation in Secessionist Conflicts: Lessons from Catalonia que ha pronunciat aquesta matinada des de Yale, on ha estat convidat com una de les persones expertes en "desescalada de conflictes".

La Universitat de Yale, una de les més antigues dels Estats Units, ha convidat Pere Aragonès a un acte sobre la "negociació en conflictes secessionistes" i les "lliçons" del cas català. Segons s'explica a la web de la Yale Jackson School of Global Affairs, que forma part de la universitat, l'expresident protagonitzarà una "conversa" sobre "el paper del lideratge polític en la desescalada dels conflictes secessionistes i la restauració de l'estabilitat".

La petjada de Josep Pallach en la política catalana va ser tan profunda que només així s’explica que la presentació de la biografia que ha escrit Joan Safont, Josep Pallach, política i pedagogia (Pòrtic), reunís en un mateix espai, la llibreria Jaimes de Barcelona, el president de la Generalitat, Salvador Illa, el del Parlament, Josep Rull, i els expresidents Pujol i Aragonès. Un referent de cadascuna de les tres famílies polítiques centrals de la política catalana actual. “Existeix el gen pallaquista”, va proclamar Safont per descriure una manera de fer política basada en el diàleg, la tolerància i el pragmatisme.

¿El cas de Laura Borràs té a veure amb el Procés? No. Almenys, no directament. ¿La condemna que ara ha confirmat el Tribunal Suprem té a veure amb la ideologia de la condemnada? Sí, és clar. La justícia espanyola ens ha posat en safata afirma-ho: gairebé totes les instàncies judicials que han decidit sobre independentistes han mostrat un biaix d’última trinxera de la unitat d’Espanya que fa de sentit comú afirmar que sobre una independentista notòria, com és Laura Borràs, serà difícil que la justícia actuï amb la imparcialitat exigible. 

Segurament la quarantena de persones que han entrat aquest dilluns a la seu del Col·legi d'Economistes per escoltar José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès no s'esperaven que en sortirien sabent el plat de cuina catalana preferit dels expresidents, on estiuegen o quina és la seva pel·lícula preferida. Sota el títol El futur de Catalunya. La visió de tres expresidents, l'acte ha tingut una arrancada peculiar, amb un discurs que s'ha convertit en un elogi místic del número 3 i de la "numerologia" que uneix tots tres presidents (amb menció inclosa als seus horòscops). En les preguntes d'escalfament, l'astorat públic encara ha conegut alguna dada personal més d'ells: que a Montilla li agrada el suquet de peix, el xató i els caragols a la llauna; que el film de capçalera d'Aragonès és El Padrino ("La segona part és millor", li ha replicat el socialista); i que Artur Mas se'n va a navegar quan no vol ni que el busquin ni que el trobin, i al damunt de la tauleta de nit hi té llibres d'Albert Espinosa i de Gaziel. L'expresident convergent ha marcat distàncies amb el seu antecessor a la Generalitat: "No tinc gaires manies, excepte els caragols, que no m’agraden". Aragonès ha aprofitat per treure pit de la seva coneguda destresa als fogons: "Reivindico la picada, és un element clau de la cuina catalana".

L'última vegada que un president de la Generalitat va haver d'assumir una derrota en la negociació pressupostària, Catalunya va anar a eleccions. Era el 2024 i Pere Aragonès no va aconseguir convèncer els comuns perquè aixequessin el veto al Hard Rock, un projecte que el PSC havia demanat impulsar l'any anterior per donar els seus 33 vots al Govern republicà en solitari. Un any més tard, l'escenari polític ha canviat de dalt a baix: els socialistes governen la Generalitat amb Salvador Illa al capdavant i, tot i assumir que no tindran nous pressupostos enguany, no es plantegen en cap cas una convocatòria electoral. Què han fet els altres presidents quan no han aconseguit aprovar els comptes?

El Govern va aprovar el 10 de desembre passat la creació dels Premis millors Olis d’Oliva Verge Extra Catalunya i només tres dies després va organitzar una gala a la Fatarella per reconèixer la tasca dels productors catalans. L'executiu feia l'anunci ni un mes després de la polèmica per la presència del president, Salvador Illa, en una fira de l'oli de Jaén a Sabadell el 17 de novembre. L'independentisme el va acusar de "promoure els competidors" dels productors catalans i va qualificar la visita d'Illa de "lamentable".

En política es prenen decisions amb uns objectius determinats (aprofitar la conjuntura, desgastar el rival, etc.), però el cert és que no sempre surten bé. Per explicar l’any polític, he fet el meu particular rànquing sobre quines han estat les pitjors jugades polítiques de l’any, és a dir, aquelles decisions que es van prendre buscant uns resultats concrets i que finalment no es van assolir o, en alguns casos, van resultar del tot contraproduents o van desencadenar efectes no previstos que van sorprendre els autors.