"Ha estat una negociació complexa, àrdua, dura i llarga, però hem arribat al punt que volíem i estem més que satisfets". Així ha descrit el ministre de la Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, les negociacions amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos per arribar a un acord per la "reparació i reconeixement" de les víctimes d'abusos dins de la institució eclesiàstica. "Avui es fa un pas indiscutible que fa justícia", ha remarcat el ministre durant la presentació dels detalls de l'acord, aquest dijous al matí.

El govern espanyol ha reconegut 35 personalitats amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, un premi honorífic per haver destacat en el camp de la creació artística i cultural. Entre els homenatjats hi ha diverses personalitats catalanes, com la família Pla Solina en pes (Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla i Oriol Pla), l'actriu Emma Vilarasau, el dissenyador André Ricard Sala, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle i institucions com el festival Primavera Sound, el projecte musical de la Fundación Vozes i l'Ateneu Popular 9 Barris. També valencians que han fet carrera a Catalunya, com el coreògraf de La Veronal, Marcos Morau, i l'historiador de l'art i exdirector del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel.

Heston Blumenthal (High Wycombe, 1966) és un dels grans cuiners del Regne Unit i del món. Allí és tan famós com Jamie Oliver o Gordon Ramsay gràcies també a les seves aparicions a la televisió i els seus llibres. Ha estat un dels xefs més influents des del seu restaurant The Fat Duck. Va desenvolupar la cuina multisensorial i li va valdre ser el restaurant número 1 del món el 2005. La reina Elisabet II el va distingir amb l'Orde de l'Imperi Britànic i ahir va ser reconegut al congrés San Sebastián Gastronomika arran de la seva contribució a la cuina. Recentment, s'ha valgut de la seva fama per parlar obertament de salut mental, ja que li han diagnosticat un trastorn bipolar, a més del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat que ja sabia que tenia.

"Tinc fama de ser políticament incorrecte perquè dic coses que la gent no s’atreveix a dir", ha assegurat Ferran Adrià avui a Escaldes-Engordany. El cuiner de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut el premi honorífic d'Andorra Taste Award i en el seu discurs no s'ha mossegat la llengua a l'hora de donar la seva visió del món de la gastronomia. Algunes de les reflexions que ha fet és que "cal distingir entre alimentació i gastronomia: la gastronomia va lligada a la qualitat i un restaurant que té tots els productes del mar congelats no és gastronòmic".

Visiblement emocionada, la cuinera Carme Ruscalleda ha rebut aquest dijous el guardó a la seva trajectòria, que li ha atorgat Andorra Taste, de la mà de Roser Torras, la gran dama de la gastronomia. "Carmeta, sempre t’he admirat perquè ets una gran mare. El mirall per a moltes dones", ha afirmat Torras. "Aquest premi és com un regal de Reis que no t’esperes", deia exultant la cuinera Carme Ruscalleda el dia abans de rebre el premi. Primer va ser el xef francès Michel Bras, després el peruà Gastón Acurio i ara ha estat el torn de la cuinera del Maresme.

"Es tracta d’una decisió històrica amb un únic objectiu: que israelians i palestins assoleixin la pau". Amb aquestes paraules ha justificat el president espanyol, Pedro Sánchez, la decisió de reconèixer l'estat de Palestina en la reunió del consell de ministres d'aquest dimarts, de manera simultània a Irlanda i Noruega. El cap de l'executiu de l'Estat, que fa setmanes que liderava aquesta iniciativa perquè l'adoptessin al màxim de països europeus, fa un nou pas en l'ofensiva diplomàtica contra el govern de Benjamin Netanyahu, amb qui té oberta una crisi diplomàtica.

Espanya, juntament amb Irlanda, ha anunciat la intenció de reconèixer l'estat de Palestina. S'argumenta que aquest reconeixement enviaria un missatge de suport a la sobirania i al marge de maniobra palestins. Tot i això, abunden els que dubten de l'impacte real de la decisió i suggereixen que podria representar una distracció per fer veure davant la ciutadania que s'està fent alguna cosa sense adoptar accions substancials. De fet, pocs dies abans de la data rumorejada per al reconeixement s'ha fet públic que un vaixell amb carregament militar que es dirigia al port israelià d'Ashdod tenia previst fer parada a Cartagena –al final no s'hi va aturar–.

Carmeta Torrents (Barcelona, 1988) és una torrentada d'energia. Si heu tingut la sort de menjar a l'Hisop, el restaurant d'Oriol Ivern ubicat al passatge Marimon de Barcelona, ben segur que us haurà cridat l'atenció. És propera i eficaç. Divertida i correcta. Una cap de sala que ha trencat el motlle. El seu estil és únic i contagiós, segurament per això els responsables del premi de sala revelació que es dona cada any en el congrés gastronòmic de Madrid Fusión van considerar que havia de ser una de les finalistes per rebre el guardó. I què va fer Carmeta Torrents quan ho va saber? Decidir que el reconeixement era també per a les seves companyes de sala a l'Hisop, Sophie Glossin i Paula García. A la llista de finalistes tot eren fotos de persones soles, menys elles tres. "Tendim a l'individualisme, però sense elles no ens haurien reconegut", manifesta.

Quan proves de posar-te al mig del conflicte català, i de buscar solucions on ambdues parts cedeixin, les possibilitats són múltiples: pots remetre-ho tot a la sentència de l’Estatut (i, per tant, provar de fer-ne un de nou, o de crear un “estatus especial”); pots, en canvi, circumscriure-ho al debat sobre el finançament (que va ser la gota que va fer vessar el got d’Artur Mas); pots tenir en compte la Declaració d’Independència del 2017 (és a dir, partir de la base que el trencament és real) o pots proposar un referèndum d’autodeterminació (que en cap cas és una proposta de màxims, com diu Pedro Sánchez, sinó normalment una solució del mig on ambdues parts poden guanyar). Totes aquestes zones grises, on les cessions poden ser mútues, es poden posar damunt la taula i desenvolupar-se com a propostes de solució a curt o a llarg termini (sempre que la població les avali). Fins i tot es poden combinar totes elles, com a passos graduals, o com a arbre de possibilitats segons l’evolució de la ruta. Ara bé, hi ha una cosa que han de tenir en compte mentre pensin en totes elles: aquest no és un conflicte administratiu. Ni competencial. Ni de finançament, o de models federals més perfectes o imperfectes. És un conflicte nacional.

Aquest diumenge a la tarda ha tingut lloc, davant de l'Hospital de Cerdanya, la proclamació dels guardons del Cerdà de l'any, impulsats per l'Institut d'Estudis Ceretans. En aquesta ocasió s'ha lliurat el guardó a la guanyadora de l'any 2019 (ja que l'any passat no se li va entregar a causa de la pandèmia de covid-19), als guanyadors del 2020 i un guardó honorífic.

En la seva obra Els espectres, Ibsen, en un moment que dos personatges han de prendre una decisió molt rellevant, fa que culminin la seva confrontació interpel·lant-se mútuament amb dues preguntes: un li diu a l’altre “Però, i la veritat?”, i l’altre li contesta “Però, i l’ideal?” Dues preguntes que, plantejades enfrontades, porten a un desenllaç letal per a tots dos.

El 58,7% dels espanyols que realitzen hores extres no les cobren. Així ho evidencia un estudi realitzat pel Grup Adecco, especialista en recursos humans, i Infoempleo. Tal com mostra l'informe, el 58,7% dels espanyols que realitzen hores extres no obtenen cap retribució econòmica, el 46,4% no obtenen cap compensació i quasi un 13% acaben rebent únicament descansos per treballar hores de més. Només el 31% dels enquestats reconeixen que l'empresa sí que els paga les hores treballades, i el 10,5% dels afirmen que compten tant amb l'opció de retribució com amb la de compensació amb descansos.

Kosovo ja forma part de la UEFA. En el quarantè Congrés Ordinari del màxim organisme del futbol europeu celebrat a Budapest s'ha aprovat l'admissió de Kosovo per 28 vots favorables, 24 en contra i dos de nuls. La gran oposició ha arribat per part de Sèrbia, que no reconeix aquest territori, i ha fet la campanya en contra de l'admissió, igual, per exemple, que Suïssa, que té alguns futbolistes que militen amb la seva selecció d'origen kosovar.

La convocatòria del referèndum ha de ser "imprescindible". Amb aquesta condició per arribar a un acord de govern amb el PSOE que Podem ha inclòs en la seva contraproposta, la confluència d'esquerres En Comú Podem veu blindada una de les seves propostes estrella, amb la qual va guanyar les eleccions del 20-D. I és que en la primera proposta que va llançar el líder de Podem, Pablo Iglesias, als socialistes, la demanda del referèndum, no va quedar justament tan clara com a condició 'sine qua non' per arribar a un acord amb Pedro Sánchez, un fet que va obligar Xavier Domènech a reiterar que en cap cas la reivindicació de consultar els catalans havia deixat de ser una prioritat. Ara, però, el líder d'En Comú Podem ha desgranat altres aspectes del document negociador per caminar cap a un reconeixement plurinacional de l'Estat, com ara que als DNI i els passaports hi hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats".

El govern espanyol ha concedit la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi a l'actriu Lina Morgan, que va morir el 20 d'agost als 78 anys.

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el Síndic d'Aran, Carles Barrera, en un acte solemne a Nostra Senyora de Mijaran, han signat el document de confirmació de la Llei d'Aran i la versió aranesa d'aquesta llei.

La Cambra Baixa del Parlament irlandès ha aprovat aquest dijous una moció no vinculant que reconeix l'estat de Palestina i el seu dret d'autodeterminació.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, s'ha mostrat convençut aquest divendres a 'Els matins' de TV3 que hi haurà un acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras per exercir la independència i, com el líder d'ERC, aposta per tancar primer un pacte en els detalls del full de ruta més enllà de la fórmula per encarar les eleccions. "Intueixo que és fàcil que ens hi acabem posant d'acord", ha apuntat, mentre que "les altres coses aniran caient com una poma madura". Així, per exemple, ha assenyalat que els 18 mesos de transició fixats per Mas i que Junqueras no veu clars "són un termini màxim" i que, "si es pot fer amb menys, es farà amb menys". Igualment, ha defensat que "en algun moment hi haurà d'haver una negociació amb l'estat espanyol", entre altres qüestions, per repartir-se el deute, però ha coincidit amb el líder d'ERC que el govern espanyol "d'entrada no s'hi asseurà, però hi haurà un entorn de pressió internacional".