Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país. 

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

L'orgull de França, i del president Emmanuel Macron, ha quedat tocat després de l'expulsió de les tropes franceses de Burkina Faso -la retirada s'ha completat a finals de febrer- i de la retirada obligada de les que quedaven a Mali. Però el president francès no sembla disposat a perdre influència a l'Àfrica i aquest dimecres engega una gira que el portarà a Gabon, Angola, el Congo i la República Democràtica del Congo (RDC) per refer ponts amb el continent, considerat un territori clau per a la seguretat a Europa i molt disputat per Rússia i la Xina. És el segon viatge de Macron a l'Àfrica dels últims vuit mesos.

“No oblido que quan França va ser atacada (...), qui va venir? Va ser Mali! Avui estem pagant el nostre deute”. El 2 de febrer del 2013, davant d’una multitud que li donava les gràcies, el president francès François Hollande va viure un dels seus moments més àlgids en política internacional: París havia aturat l’avanç dels jihadistes cap a Bamako, la capital de Mali. A Tombouctou, la mítica ciutat lligada a la cultura, la música i els llibres, Hollande va recordar com els africans havien contribuït a l’alliberament de França durant la II Guerra Mundial. Més tard, ell va afegir que es tractava, probablement, del “dia més important de la seva vida política”. Els malians que li donaven la benvinguda agitaven banderes franceses.

Després de quatre dècades d’activitat i més de vint pel·lícules, tothom sap què esperar d’un nou film de Robert Guédiguian: compromís polític, bones intencions i un didactisme que, en ocasions, acaba diluint la càrrega emocional del relat. A Mali twist, el director de La ciutat està tranquil·la substitueix la seva Marsella habitual pel paisatge vibrant i colorista del Bamako postcolonial dels anys seixanta. És un canvi d'escenari que, inesperadament, li escau molt bé: partint de les extraordinàries imatges del fotògraf malià Malick Sidibé, Guédiguian i el seu equip recreen l'energia desbordant d'una època (la del president socialista Modibo Keita) en què Mali va assajar, fugaçment, la possibilitat d’una societat més justa, més lliure, a ritme de comunisme, twist i rock'n'roll.

Les forces armades malianes, en una operació conjunta amb soldats estrangers identificats per diverses fonts com a russos, van executar sumàriament uns 300 homes, alguns d'ells sospitosos de pertànyer a organitzacions armades islamistes a la ciutat de Moura, al centre de Mali. La matança s'emmarca en un conflicte entre les forces de seguretat del govern malià i grups armats vinculats a Al-Qaida del Magrib Islàmic i l'Estat Islàmic al Gran Sàhara, i que registra un augment dramàtic de morts de civils des de finals del 2021. Segons l'organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW) es tractaria de la "pitjor atrocitat" del conflicte que fa més d'una dècada que viu Mali.

Espanya ha mirat de reüll la decisió de França de retirar les tropes de Mali, com Alemanya, a fi de no evidenciar que hi és contrària i alhora no provocar un xoc amb Emmanuel Macron. El diagnòstic al govern espanyol és que es mantenen els motius per deixar les missions europees al Sahel, però també es constata que el terreny és cada vegada més pantanós. Així, el desplegament que lidera Espanya amb més de 500 efectius queda en l’aire després de la retirada francesa.

Oriol Puig és investigador associat del Cidob, especialitzat en el Sahel. El dia que França anuncia la seva retirada militar de Mali, malgrat no haver aconseguit reduir l'amenaça del jihadisme en aquell país, ens dona les claus d'aquest moviment, criticat des del govern espanyol.

Les tropes franceses desplegades a Mali es retiren del país. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous un acord entre París –que és qui té més soldats destinats al país centreafricà, 4.500 en total– i els seus aliats europeus i el Canadà per posar fi a l'operació francesa Barkhane i la Task Force Takuba (aquesta última integrada per forces de diferents països), centrades en la lluita contra el terrorisme islamista. "La lluita contra el terrorisme no pot justificar-ho tot", ha argumentat Macron. "No podem continuar compromesos militarment amb unes autoritats amb qui no compartim ni l'estratègia ni els seus objectius ocults", ha afegit el president. Tal com va passar amb la retirada dels Estats Units de l’Afganistan, la retirada dels soldats francesos i europeus deixa en l’aire el futur de Mali i pot facilitar l’avenç dels grups terroristes jihadistes, molt presents en tota la zona del Sahel. 

L'expulsió dilluns de l'ambaixador de França a Bamako per part de la junta militar que governa a Mali obligarà París a replantejar-se la seva presència militar al país africà, situat en una regió clau per al control del terrorisme jihadista. Després de les tensions en els últims mesos, la sortida forçada del diplomàtic francès ha sigut la gota que ha fet vessar el got. "La situació no pot continuar així", ha advertit el ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, aquest dimecres.

Dos motoristes recorren els carrers d'Ouagadougou agitant una bandera russa. Celebren un cop d’estat i demanen un acostament a Moscou per combatre la jihad. Aquest és l’epíleg del primer intent de democràcia electiva a Burkina Faso, que ha acabat amb el president Roch Kaboré derrocat pels militars. Després de la caiguda el 2014 de la dictadura de Blaise Compaoré, els moviments ciutadans més idealistes esperaven un canvi profund: la realitat set anys després és que, per culpa de la inseguretat, 1,5 milions de burkinesos són desplaçats interns. Burkina Faso, un país sec del Sahel amb 20 milions d’habitants, gasta el 41% de les seves importacions en aliments i energia. 

La imatge del seu alliberament el 2020 després de quatre anys segrestada a Mali per un grup jihadista va fer la volta al món. Sophie Pétronin, aleshores amb 75 anys i amb un mocador blanc que li cobria parcialment el cap, tornava a França i s’abraçava a la seva família davant del president del país, Emmanuel Macron, que havia anat a rebre-la a l’aeroport. Pétronin, una cooperant de nacionalitat francosuïssa que havia fundat a Mali una ONG d’ajuda infantil, era l’última ostatge francesa i el govern es felicitava perquè tornava a casa sana i estàlvia. 

Nou mesos després de l'anterior cop d'estat, la història es repeteix a Mali. El mateix exèrcit que el 18 d'agost del 2020 va fer fora el llavors president Ibrahim Boubacar Keita (IBK) ha detingut, aquest dilluns a la nit, el president transitori, Bah Ndaw, i el seu primer ministre, Moctar Ouane, tot just hores després que anunciessin la formació d'un nou govern transitori. Els dos han sigut traslladats per l'exèrcit a la base militar de Kati, a uns 15 quilòmetres de la capital, el mateix lloc on van portar també IBK ara fa nou mesos.

Un bombardeig aeri efectuat el 3 de gener per forces franceses a Mali va matar 19 civils, a més dels tres combatents que eren l'objectiu, segons una investigació feta pública aquest dimarts per l'ONU. La missió de l'organització a Mali (Minusma) va confirmar que en el lloc de l'atac s'estava celebrant un casament amb un centenar de civils entre els quals hi havia cinc persones armades que eren presumptes membres d'un grup vinculat a Al-Qaida. Les conclusions de la investigació duta a terme per l'ONU contradiuen la postura de l'exèrcit francès, que havia negat "danys col·laterals" en el bombardeig i que assegurava que hi havien mort uns 30 terroristes.

Va arriscar la vida en un duríssim periple migratori des de Mali que va durar anys. Ara viu a Girona en un pis tutelat amb 4 joves més, dins el Programa d’Inserció Laboral (PIL) Riu Ter. A les tardes, en Maliky, que acaba de fer 19 anys, estudia a l’Escola d’Adults de Salt, i als matins fa reforç al centre d’inserció. És un bon estudiant, ha après català i vol cursar un grau mitjà d’educació social perquè creu que pot ajudar joves en la seva situació.

Efectius francesos han matat més de 50 jihadistes vinculats a la xarxa terrorista Al-Qaida al centre de Mali en una operació militar aèria, segons ha informat el govern francès aprofitant la visita de la ministra de Defensa, Florence Parly, al país africà. L’operació va tenir lloc divendres però no s’ha donat a conèixer fins ara. Segons la ministra, l’acció suposa un cop fort contra aquesta xarxa terrorista, ja que també es van confiscar armes i material, com ara motocicletes, en una zona on els jihadistes tenen un especial arrelament, prop de la frontera amb els països veïns de Burkina Faso i el Níger.

Sophie Pétronin, una cooperant francesa de 75 anys, va ser segrestada el 24 de desembre del 2016 a Gao, al nord de Mali, on vivia i dirigia des de feia temps una organització d'ajuda als infants. Quatre anys després, el grup jihadista que la va capturar l'ha alliberada juntament amb dos cooperants italians més i el líder opositor malià Soumaïla Cissé. Pétronin era l'última ostatge francesa i ha arribat aquest divendres a un aeroport militar pròxim a París, on ha estat rebuda pel president francès, Emmanuel Macron. El seu alliberament és conseqüència d'una negociació encapçalada pel govern de Mali i amb la participació de París en què, a canvi, han retornat dos-cents presoners jihadistes.

No és habitual que el president derrocat en un cop d'estat surti ell mateix a anunciar-ho per la televisió nacional i que els colpistes s'apartin. És el que ha fet aquesta matinada el president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita (IBK), al càrrec des del 2013, que en els últims mesos s'ha enfrontat a un moviment de protesta per la corrupció i la inseguretat al país des de la base militar on està detingut. "Si un grup de les forces armades ha decidit que això s'havia d'acabar, ¿què hi podia fer? No vull que es vessi sang. He decidit deixar totes les meves funcions a partir d'ara", ha dit mirant a càmera, sol, amb una mascareta quirúrgica posada que li tapava la meitat de la cara.

Mal presagi el fracàs, aquest cap de setmana, de la missió mediadora que la CEDAO, la comunitat econòmica de l’Àfrica occidental, va enviar dies enrere a Bamako per intentar que el govern i la gran coalició opositora arribessin a un acord. Han sigut aquests últims dies jornades de certa calma a la capital de Mali, que contrasten amb l’escabetxina que va deixar una vintena de manifestants morts i més d’un centenar de ferits des de principis de juliol, en les protestes més multitudinàries que es recorden. Però les causes del descontentament que ha fet mobilitzar tanta gent continuen: la meitat de la població sobreviu amb menys de dos dòlars diaris i del que aporti l’ajuda internacional, l’atur continua disparat i no hi ha inversions en els serveis bàsics.

Durant els mesos entre el 2012 i el 2013 que la mítica ciutat de Tombouctou, al centre de Mali, va estar ocupada i governada per islamistes violents, la vida va ser un veritable infern per als residents del que havia sigut un dels nuclis turístics de la regió. Quan s’hi van instal·lar els milicians van imposar noves lleis que regien els actes més quotidians de les persones. Tot basat en la interpretació més estricta de la xaria, la llei de l’islam, però que no els va impedir cometre els delictes més greus, especialment contra les dones, que van ser sotmeses sexualment.