Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

Berkshire Hathaway, el conglomerat nord-americà presidit pel multimilionari Warren Buffett, acumula més de 189.000 milions de dòlars (uns 175.000 milions d'euros) de liquiditat en els seus llibres comptables. I la companyia, que gestiona una àmplia cartera de participacions en empreses de tot tipus, no té cap pla a curt termini per invertir-los.

Corria l'any 2014 i l'aleshores govern de Mariano Rajoy (PP) obria la porta a la SEPI a entrar com a accionista dins el fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món i propietari de marques com Carbonell—. L'objectiu era mantenir-ne "l'espanyolitat" en un moment en què accionistes com Bankia i La Caixa estudiaven sortir-ne. Ara, aquell moviment que plantejava l'executiu de Rajoy i que no es va acabar materialitzant ha tornat a plantejar-se: "Aquesta marca [Deoleo] s'ha de quedar a Espanya. Es poden fer coses perquè una empresa no es vengui a un inversor estranger. S'ha fet amb Telefónica", apuntava Antonio Luque, president de la cooperativa d'oli Dcoop, quan el govern de Pedro Sánchez tot just anunciava que "explorava" l'entrada a la teleco espanyola. Les paraules de Luque cal emmarcar-les en un moment en què el principal accionista de Deoleo, el fons britànic CVC (57% del capital), ha activat la maquinària per desprendre's de la seva participació.

Carles Tusquets, un dels principals financers catalans, ha decidit deixar la presidència de Trea Capital Partners SV, l'empresa que va fundar el 2006. A més, segons ha pogut saber aquest diari, també abandonarà el consell de la companyia, que es dedica al corporate finance (la gestió de les fonts de finançament i les inversions de les empreses, entre d'altres).

L’emprenedor català Elies Campo, conegut per ser un dels pocs treballadors que tenia WhatsApp quan Facebook la va adquirir, ha decidit llançar un nou tipus de fons d’inversió per invertir en start-ups fonamentalment amb seu a Califòrnia. “La majoria d’inversions seran a Silicon Valley, però estic obert a invertir també a Barcelona”, explica a l’ARA Campo, que des de fa anys treballa a Telegram.

Els impulsors dels grans projectes eòlics són, habitualment, les principals companyies elèctriques o fons d’inversió que, per optimitzar-ne la rendibilitat, intenten fer parcs d’aerogeneradors com més grans millor. Però dins el sector va aparèixer un projecte col·laboratiu, Viure de l’Aire, a Pujalt (l’Anoia), amb una inversió aportada en petites quantitats pels partícips per aixecar-hi un sol aerogenerador. La instal·lació va començar a funcionar el maig del 2018 i ja ha tancat el 2019 amb guanys.

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.

Entre els sis socis que supervisen les inversions de Smart Tech Capital sumen més de 50 anys d’experiència emprenent i creant companyies digitals. Des de fa dos anys, executius del sector com Pere Vallès (Exoticca i Scytl), Patricio Hunt (Intelectium), Sergi Figueres (Worldcoo), Oriol Lobo (Ona Capital), Marcos Aubeso (Advira Capital) i Lluís Vidal (Exoticca) han passat de fer el paper d’emprenedors a posar diners també en els projectes d’altres. Aquest club d’inversió per a business angels té una desena de companyies i al llarg del 2020 haurà invertit més d’un milió d’euros en petites injeccions de fins a 100.000 euros per empresa. A la seva cartera hi caben start-ups de sectors tan diversos com Verse -pagaments entre particulars a través del mòbil-, Psious -realitat augmentada aplicada a les teràpies psicològiques- o Quality Clouds, un softwareper gestionar al núvol projectes d’enginyeria. Com passa també en els fons d’inversió, de moment només ha desaparegut una start-up del seu catàleg, el comparador de pisos turístics Appartum.

Les oficines de Telegraph Hill Capital (THCap) són a pocs minuts d’un segell barceloní: les patates braves del Bar Tomàs. Tot i així, per trobar les principals inversions d’aquesta firma amb quarter general a Sarrià cal mirar cap a l’altra banda de l’Atlàntic, a totes dues costes dels Estats Units i el Canadà. Com explica el seu màxim responsable, Luis Gutiérrez Roy, el camí el van començar a fer el 2008, però és a partir del 2013 quan van començar a accelerar les operacions.

Els operadors tradicionals del sector immobiliari no es volen perdre les oportunitats de negoci que sorgeixen de les noves tecnologies i els nous models de negoci més participatius. És el cas de l’agència barcelonina Busquets Gálvez, que participa a iCrowdhouse, una plataforma de micromecenatge immobiliari. Aquesta plataforma ja ha aixecat cinc milions d’euros en el primer any de captació d’inversors, i l’objectiu per al 2019 és posar en marxa dos projectes d’inversió al mes, d’una quantitat mitjana de mig milió d’euros cadascun, segons ha explicat a l’ARA el fundador i conseller delegat de la companyia, Yago Poveda.

Josef Ajram ha abandonat la sicav que porta el seu nom. L'inversor, famós per la seva faceta mediàtica com a 'ultraman', per ser autor de llibres i per oferir cursos de borsa, ha optat per desvincular-se de Link Securities, l'empresa propietària d'aquest vehicle inversor. Fins ara Ajram posava el seu nom a la sicav (denominada Ajram Capital) i liderava l'estratègia inversora. "Jo torno a la meva vida borsària que he desenvolupat durant 16 anys", ha explicat Ajram a l'ARA.

En el món de les finances ser una estrella mediàtica no és sinònim de tenir èxit a l’hora d’invertir. Això és especialment cert a Espanya, on dos dels inversors més mediàtics, Josef Ajram i Daniel Lacalle, estan tenint un any poc exitós pel que fa a generar retorns per als seus clients. Ajram -famós per ser esportista de risc, oferir cursos de borsa per a aficionats i publicar llibres d’autoajuda- ha perdut enguany un 10% acumulat amb la sicav que gestiona, Ajram Capital. És una pèrdua que supera les de l’Íbex-35, que aquest any ha caigut un 7%. A això s’hi ha d’afegir que Ajram cobra una comissió anual del 2,1% pels seus serveis. La sicav d’Ajram té més de 500 persones adscrites i gestiona uns 6 milions d’euros.

Els inversors –institucionals i individuals– i els compradors estrangers han sigut un factor clau en la recuperació del mercat immobiliari residencial a la ciutat de Barcelona, sobretot a partir de l’any 2016, però ara s’estan començant a retirar. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe sobre el mercat de l’habitatge, referit al primer semestre del 2018 i elaborat per la Universitat Pompeu Fabra i la companyia immobiliària Tecnocasa.

Antoni Muñoz podria ser l’avi d’una família catalana qualsevol. Està jubilat, té 72 anys i els cabells blancs i porta un jersei de llana per sobre de la camisa. Sembla un home tranquil i amable. I metòdic: arriba a la trobada amb tres folis escrits amb boli. Tot de xifres, percentatges i càlculs fets a mà, dels seus estalvis. Fa uns anys, en plena crisi, ell i la seva dona, la Pilar, van tenir el que qualifiquen com “una mala experiència amb la banca”. No en vol parlar gaire, d’això, l’Antoni, i ho resumeix ràpid: “Teníem un d’aquells productes que posen un 20% o un 30% en accions i la resta a termini fix durant un any”. “La part en accions estava condicionada a només tres valors de borsa, i amb dos cap problema, però el tercer va anar fatal... però fatal!”, lamenta.

L'Íbex-35 pràcticament no ha notat els efectes de la vaga a Catalunya. A les quatre de la tarda, quan faltava una hora i mitja per al tancament de la sessió, el selectiu espanyol baixava tres dècimes i se situava per sota dels 10.200 punts, més pendent de les dades macroeconòmiques i els resultats empresarials que no pas de la situació d'aturada general a Catalunya.

La Generalitat de Catalunya "s'està preparant per tornar a emetre deute". Així ho ha anunciat Pere Aragonès, secretari d'Economia de la Generalitat, en una entrevista a l'agència de notícies Bloomberg en la qual ha afegit que "en els propers mesos, i especialment en els propers anys, el Govern català estarà present en el mercat de deute públic". És amb aquest objectiu que la setmana vinent el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, visitarà inversors als Estats Units.

El mobile no és l’únic congrés que ha arribat a Barcelona amb les promeses de rendibilitat que ofereix un sector a l’alça. La ciutat acull a partir de demà el primer fòrum d’inversors i empresaris del cànnabis legal que organitza la xarxa d’inversors nord-americans The Arcview Group fora del seu país, i que pretén convertir Barcelona en capital econòmica de la marihuana, almenys durant set dies. Aquest negoci, que als Estats Units comença a viure un boom productor arran de la legalització per a ús recreatiu que s’ha produït en alguns estats, també té rèplica a Catalunya, tot i que dins els límits que marca la llei actual. Espanya considera delicte el tràfic d’aquesta substància però no en penalitza el consum per a ús individual (sempre que no es faci de manera “visible al públic”, tal com va afegir l’anomenada llei mordassa). És per això que els comerços autoritzats poden vendre lliurement tot el que una persona necessiti per a l’autoconsum.

Cremalleras Rubí, una de les empreses més antigues dedicades a la fabricació de cremalleres, té damunt de la taula dues ofertes per salvar-la de la liquidació en què va entrar fa mesos pressionada pel seu deute. Els dos possibles compradors es comprometen a respectar dues línies vermelles: salvar la majoria del centenar de llocs de treball i conservar la fàbrica a Rubí, on va començar fa gairebé 90 anys i des d'on ven cremalleres per als principals gegants tèxtils de tot el món.

El Manchester City té un nou accionista: un consorci d'inversors xinesos que ha adquirit el 13% del grup que té el conjunt de l'Etihad Stadium com a màxim emblema. CMC (China Media Capital) Holdings és un fons de capital xinès que es dedica al món de la comunicació, l'entreteniment i els esports, i que després de sis mesos negociant amb el Manchester City ha entrat a formar part del grup amb 400 milions de dòlars. De fet, CMC Holdings entra al grup del qual forma part el conjunt anglès, el City Football Group, que també inclou el New York City de David Villa, el Melbourne City australià i una part del Yokohama Marinos japonès.

Podem, el partit de Pablo Iglesias, continua explicant les seves propostes econòmiques als inversors estrangers, provant d'enviar un missatge de tranquil·litat davant les bones expectatives electorals de la formació d'esquerres. Aquest dimecres ha estat el torn del Bank of Amaerica Merrill Lynch, segons ha informat el partit en una nota de premsa.