Alimentació
Economia 12/03/2022

Deoleo, el fabricant d'oli que dispara els beneficis per la guerra a Ucraïna

Les accions de l'empresa espanyola han pujat gràcies a l'augment de demanda del producte

3 min
Imatge de l'oli Carbonell, una de les marques que elabora Deoleo.

MADRIDLa guerra d'Ucraïna ha posat en el punt de mira productes com el blat, el blat de moro i les llavors per elaborar oli de gira-sol. Una part important de l'origen d'aquests tres aliments a Espanya, però també al conjunt d'Europa, és ucraïnès, fins al punt que al país se l'anomena el graner d'Europa . És per aquest motiu que en plena invasió russa molts supermercats han limitat la venda d'oli de gira-sol i algunes cadenes han vist com les existències s'esgotaven davant la possibilitat que hi hagi desabastiment. Ucraïna és un dels principals proveïdors a Espanya de llavors de gira-sol, i entre la població va créixer el temor que la producció s'aturés per la falta de primera matèria.

Ara bé, no tothom ha viscut aquesta situació amb els sentits en alerta. La guerra s'ha traduït en una oportunitat per a algunes empreses, que han espremut a la borsa el boom d'aquests productes. És el cas del fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món—, el valor borsari del qual aquesta setmana s'ha inflat un 42%. La companyia, productora de marques com Carbonell o Koipe, ha vist com els inversors s'han animat davant les expectatives que creixi la demanda d'oli d'oliva degut a l'escassetat d'oli de gira-sol pel veto que el govern ucraïnès de Volodímir Zelenski ha posat fins a finals d'any a l'exportació de diversos cereals, sucre, carn i sal ucraïnesos.

Així, aquest divendres els títols de Deoleo s'enfilaven fins a 0,37 €, un 10,8% més que dijous. Aquesta empresa va fer un salt a la borsa l'endemà de l'esclat de la guerra. El 25 de febrer, el valor de les seves accions a la borsa va créixer un 18%, una xifra que contrarestava la caiguda del dia anterior. El salt important, però, va arribar el 4 de març. Aquell dia el preu del títol va tancar a 0,27 € (fins aleshores, tot i haver començat la guerra a Ucraïna, es va mantenir estable) però l'endemà ja superava els 0,34 €.

La pandèmia, un revulsiu

Però aquest no és l'únic moment complicat del qual l'empresa ha sabut treure profit. La pandèmia també va ser un revulsiu per al fabricant d'oli, que va tancar el 2021 amb un benefici net de 61 milions d'euros i va reduir el deute fins als 120 milions tot i que el volum de vendes va caure. El primer any de pandèmia, marcat pel confinament més estricte, l'empresa va aconseguir deixar enrere les pèrdues (11 milions d'euros l'any 2019) i va obtenir un benefici net de 57 milions. Ara bé, amb la represa de l'activitat econòmica la demanda d'oli d'oliva a les llars es va normalitzar.

Però no tot ha estat senzill: l'any passat Deoleo va patir un encariment de la primera matèria, el preu de la qual es va duplicar respecte a l'any anterior, cosa que el va obligar a assumir uns 90 milions d'euros addicionals per cobrir aquests costos que no tenia pressupostats, segons va explicar la mateixa companyia.

Contra les cordes

L'empresa també ha estat sota el focus mediàtic. L'any 2014, la marca Espanya va estar a punt de perdre aquest líder mundial d'oli d'oliva i un dels principals grups exportadors del sector de l'alimentació a l'Estat —dels dos milions de tones d'oli que produïa, només mig milió es quedava a Espanya. El motiu? Un conjunt d'accionistes, entre els quals Bankia i La Caixa, van posar a la venda el 31% del capital que hi tenien, mentre que altres inversors internacionals s'interessaven per l'empresa. La preocupació de l'aleshores govern espanyol, sota la batuta del popular Mariano Rajoy, era que es perdés "l'espanyolitat" del grup, en paraules del ministre d'Agricultura d'aquell moment, Miguel Arias Cañete. Per això el govern espanyol va posar en marxa tota la maquinària perquè els accionistes minoritaris tinguessin el control de la companyia i s'hi pogués sumar, fins i tot, la SEPI, la societat que agrupa les participacions industrials de l'Estat. Finalment, Bankia es va quedar sola, el fons britànic CVC va adquirir el 20% de les accions però Cañete va aconseguir convèncer el president de La Caixa, Isidre Fainé, perquè l'entitat bancària garantís que el control de Deoleo quedava en mans espanyoles.

stats