Un treballador de 34 anys de l'empresa càrnia Embutidos Monells, de Sant Miquel de Balenyà (Osona), ha mort aquest dilluns quan ha quedat atrapat mentre manipulava una màquina. Embutidos Monells és una empresa que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya, i també està especialitzada en pernil cuit, gall dindi i llom curat. Treballa amb totes les cadenes de supermercats i el 65% dels seus productes es comercialitzen en llesques.

És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.

La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.

Des de l'any 2019, el valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica d'un territori– de la comarca d'Osona ha crescut un 7,1%. Un ritme molt superior al de la mitjana catalana (2,7%) i només superat per la Garrotxa (8,4%) i el Gironès (7,3%), segons l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA. Aquest progrés econòmic es deu en bona part a la puixança de la indústria càrnia, que compta amb gegants del sector. Es calcula que als escorxadors de la comarca se sacrifiquen uns 30.000 porcs al dia, una feina que, tot i que sembli mentida, encara es fa de manera bastant manual, i per això a Osona hi ha una forta demanda de mà d'obra que bàsicament aporta la població estrangera, bàsicament subsahariana. Així, si el 2015 tres de cada deu treballadors eren estrangers, ara són sis de cada deu.

És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.

La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.

Cinquanta quilòmetres per arribar a un judici a Manresa: és la distància que durant més de sis anys han hagut de fer acusats, víctimes, testimonis i advocats de la comarca d'Osona. No ha estat fins aquesta setmana que s'han tornat a fer judicis penals a Vic, amb una solució provisional en uns baixos de la ronda Camprodon, i que els implicats en els procediments ja no necessiten desplaçar-se fins als jutjats de Manresa, en què les connexions del transport públic no sempre posen fàcil arribar a temps al banc dels acusats. "Molts advocats han hagut de fer de taxistes dels seus clients", exemplifica el degà de l'advocacia de Vic, Rogeli Montoliu.

El jurat popular ha conclòs que l'home jutjat la setmana passada a l'Audiència de Barcelona per matar un menor de 15 anys a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) l'any 2023 és culpable d'un delicte d'homicidi. Així ho han decidit per majoria els membres del jurat, que també han dictaminat –aquest cop per unanimitat– que l'acusat també és autor d'un delicte de tinença il·lícita d'armes, ja que el crim es va cometre amb una pistola. La Fiscalia i l'acusació popular demanen penes superiors als 20 anys de presó i ara el magistrat haurà de concretar la condemna exacta per a l'acusat.

Després de guanyar el Goya al millor actor revelació l’any 2011 per la seva interpretació a Pa negre, Francesc Colomer (Vic, 1997) ha compaginat la carrera interpretativa –en pel·lícules com Vivir es fácil con los ojos cerrados, La vampira de Barcelona, Beach House i sèries com Vintage– amb una passió més terrenal: la vinya familiar.

Ja fa deu anys que Joaquim Carandell (Manlleu, 1994) és president de la Unió Esportiva Tona. De fet, va accedir al càrrec amb només 21 anys, després que li proposessin assumir la direcció d’un club que ja comptava amb el patrocini principal de l’empresa familiar, Benito Urban, dedicada a fabricar mobiliari urbà: parcs infantils, bancs, fanals, reixes i tapes de claveguera, entre molts altres productes. "Per innocència i inconsciència", admet, va acceptar el repte mentre estudiava ADE a Barcelona, tot i assumir que tenia al davant una forta responsabilitat. Malgrat tot, la seva implicació amb el club i el vincle emocional amb el poble on viu des dels deu anys el van empènyer a agafar les regnes d’una entitat que aleshores militava a Primera Catalana. Una dècada després, el Tona acumula quatre temporades a Tercera Federació, la cinquena categoria del futbol estatal, i ja s’ha consolidat com el primer club de la comarca d’Osona.

Els Mossos d'Esquadra investiguen un nou crim a Catalunya. L'homicidi ha tingut lloc aquesta tarda en un pis al carrer Santa Llúcia de Torelló, a la comarca d'Osona. La policia catalana hi ha trobat el cos sense vida i amb signes de violència d'una dona d'avançada edat, de 79 anys. Poc després, segons fonts consultades per l'ARA, la policia ha detingut el seu fill, de 54 anys, com a presumpte autor del crim al mateix pis. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) s'ha fet càrrec del cas per intentar aclarir les circumstàncies del succés.

És oficial: Aiguafreda ja pertany a la comarca d'Osona a tots els efectes després que el ple del Parlament hagi aprovat aquest dimecres el projecte de llei de canvi de comarca del municipi que fins ara formava part del Vallès Oriental. Després que s'hagin acabat tots els tràmits administratius i que la cambra n'hagi donat l'últim vistiplau necessari, el municipi veu complerta la voluntat expressada en un referèndum el maig del 2022, que va ser clar amb un 60,6% de vots favorables, a diferència de la consulta del 1987 que va apostar per ser vallesà. Curiosament, aquest canvi ha trencat amb la mala ratxa del PP a Osona, on no té cap regidor des de fa deu anys, mentre que ara, de sobte, n'ha recuperat un. La popular Lydia Remon Aguirre és regidora a la localitat de 2.500 habitants i deixa enrere la travessia total pel desert a la zona a causa d'aquest canvi administratiu.

Agressió masclista a Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 44 anys per apunyalar la parella al domicili que compartien. Segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA, la dona hauria rebut una dotzena de punyalades i actualment es troba estable a l'Hospital Universitari de Vic, després d'haver-hi ingressat en estat greu. Els fets han passat aquest dimecres a la tarda en un pis a la plaça Catalunya del municipi, segons fonts policials.

Cas Darwin. Els Mossos d'Esquadra van triar aquest nom com una metàfora de la teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin: si totes les espècies evolucionen, també ho fan els delinqüents. Aquest cas el protagonitzen un conjunt de lladres multireincidents d'Osona que vivien per robar. Cases, cotxes, establiments... El llistat d'antecedents és llarg. Fa poc van començar la seva evolució particular i van abandonar la vida de lladregots per passar-se a les ciberestafes. Menys exposició i més guany. En un any, aquest grup ha estafat almenys 1.200 persones a tot l'Estat i han aconseguit un botí que supera el milió d'euros. Els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns que, en un operatiu conjunt amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza, han detingut 23 persones, la majoria a Manlleu.

Un enviament per correu que surti del poble osonenc de Seva en direcció a Viladrau, a uns 13 quilòmetres de distància, anirà primer a Arbúcies, després a Girona, serà enviat a Barcelona, i des d’allà, finalment, a Seva, havent fet un recorregut d’uns 209 quilòmetres. És només un exemple de les gimcanes i gestions gens pràctiques a que s’han hagut d’acostumar els municipis que viuen sota l’excepció de viure a cavall entre les demarcacions de Girona i Barcelona. 

Fa una dècada, Osona era la comarca catalana que més creixia de Catalunya. I ho feia gairebé al ritme de la major economia emergent del planeta: la Xina. Però l'economia osonenca i el gegant asiàtic no només compartien similituds numèriques, sinó que estaven connectades. Avui Osona és una de les comarques catalanes que més han crescut els últims cinc anys. I una de les explicacions es troba a 6.000 quilòmetres de distància.

La companyia agroalimentària catalana Casa Tarradellas va tancar el 2023 amb una facturació de 1.378 milions d'euros, un 18% més que el 2022, segons ha informat aquest dimecres la mateixa empresa en un comunicat. L'empresa no ha donat a conèixer els beneficis obtinguts, però ha assegurat que s'han reinvertit íntegrament a la companyia.

Fins a mil habitatges del nucli antic malmesos. Gairebé 300 cotxes amb els vidres trencats o abonyegats. Claraboies esmicolades i destrosses en tots els equipaments municipals. Restes vegetals i arbustos per terra. Aquests són només alguns dels desperfectes que la forta pedregada de divendres passat va deixar al seu pas per Sant Pere de Torelló (Osona). Dia a dia, el municipi es refà lentament. "Estem desbordats", reconeix a l'ARA l'alcalde del poble, Jordi Fàbrega. "Intentem donar resposta a la gent, estar al seu costat i agilitzar al màxim els tràmits", explica, però admet que hauran de passar "mesos" fins que el municipi pugui tornar a una certa normalitat.

El tràfic d'haixix és una realitat a Catalunya i les narcollanxes fa temps que arriben a les costes catalanes i descarreguen fardells i fardells d'aquesta droga derivada de la marihuana que prové del Marroc. Catalunya no és el seu destí, sinó només el punt d'entrada a Europa per acabar-la transportant a altres països com França, Holanda o Alemanya, on el costo es paga més car. Conscients d'aquesta problemàtica, els Mossos d'Esquadra han intensificat el control de les costes i també dels grups criminals que hi ha darrere el tràfic, que va a l'alça. L'operatiu que han dut a terme aquest dimarts n'és una bona demostració: han detingut 30 persones –una de les xifres més altes dels últims anys– que formaven una banda altament especialitzada en el tràfic d'haixix. De fet, segons ha pogut saber l'ARA, estan vinculades amb el desembarcament fallit de divendres passat a Arenys de Mar, quan els Mossos van recuperar vuit tones d'aquesta droga, un rècord inaudit. Hi havia ni més ni menys que 15 milions d'euros en haixix flotant al mar.

El calendari té les seves festes populars que ajuden a oblidar per unes hores titulars de l’actualitat tan horribles com la trobada a Madrid de la internacional de l’extrema dreta, la massacre de Gaza o la invasió russa d’Ucraïna.