Copia a fi de bé, diu el diable. Vigila que no t'acusin de plagiar, recomana l'advocat. En qualsevol cas, fes de la influència virtut, no l'amaguis, que tots en sortirem guanyant, perquè la cosa va de transferència de coneixement. Al cap i a la fi, la música és una combinació de familiaritat i singularitat. L'avantguarda tiba la corda de la singularitat perseguint la quimera de l'originalitat. El mainstream reclama familiaritat, coses reconeixibles. Entre una i l'altra hi ha molt camí per córrer, incloses la còpia i la inspiració legítima, qüestions que sanciona o empara la legislació sobre propietat intel·lectual. Gens legítim, però, és el plagi extractiu, com la despossessió d'autoria o fer passar per propi el que és d'un altre.

Seguir la pista de les partides econòmiques entre l'Estat i la Generalitat no és fàcil. I encara menys quan cuegen de fa anys o fins i tot dècades, com és el cas de les partides per fer millores en infraestructures. El 2023 –coincidint amb els pactes per la investidura de Pedro Sánchez– la Generalitat va esgarrapar dos pactes clau en aquest sentit: una partida de 914 milions d'euros pendents per fer millores a les carreteres i el pacte de la B-40 o Ronda Nord, que suposava 200 milions d'euros més. Feia temps que la Generalitat treballava un model semblant al basc per garantir-se aquests diners, les encomanes o comandes de gestió, i aquest dilluns s'ha explicat com s'estan invertint aquests diners i en quin punt estan les obres.

El jove músic i compositor Arnau Grabolosa (Santa Pau, 2001) viu un moment especialment dolç. Conegut artísticament com a Grabu, aquest compositor garrotxí ja ha consolidat, amb tan sols 22 anys, una interessant trajectòria en el món de la música. Amb una carrera que sorprèn per la seva versatilitat, destaca per la capacitat de combinar el jazz amb l’electrònica i altres gèneres urbans, creant un so únic que li ha permès consolidar-se en el panorama musical català. Tot i no notar la necessitat d'encasellar-se en cap estil, el minimalisme i l'electrònica orgànica i multiinstrumentista que l'acompanyen conformen un artista que aposta per la improvisació en els seus treballs individuals.

Guillem Gisbert (Barcelona 1981) ha estat la veu de Manel durant 15 anys. Ara presenta el seu primer disc en solitari, Balla la masurca! Actualment de gira, podeu trobar les dates dels seus concerts a @guillem.gisbert.

En el quart disc de Manel, la Cançó del dubte comença així: "Una veu li preguntava què seràs quan siguis gran, la meva amiga somreia i mirava cap avall". Què deies tu de petit? "Mai sabia respondre aquesta pregunta. Ni tan sols amb coses així com astronauta o pianista. Potser és per timidesa. Mai vaig ser capaç d’anticipar l’ambició. Em costava imaginar-m’ho".

]]>

El cantant i compositor principal de Manel, Guillem Gisbert (Barcelona, 1981), s'estrena al marge del grup amb el disc Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024). Mitja dotzena de productors l'ajuden a presentar-se en solitari, però les cançons respiren bona part del mateix aire que Gisbert ha escampat pels discos de Manel. Després de quatre cançons d'avançament, aquest divendres arriba l'àlbum sencer, el material amb què sortirà de gira a partir del mes de maig amb nova companyia: Jordi Casadesús (baix i sintetitzadors), Arnau Grabolosa (guitarra i teclats) i Glòria Maurel (bateria). I només el temps dirà quan tornaran els Manel. De tot plegat, en parlem a la redacció de l'ARA.

]]>

La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.

]]>

"Una onada massa llarga els va mullar les botes". Aquest és el primer vers que canta Guillem Gisbert des que el grup Manel va anunciar una aturada indefinida "fins a nova ordre" el març passat. Pertany a Les dues torres, una de les dues cançons amb què el cantant s'estrena al marge del grup. L'altra és Waltzing Matilda. Totes dues estan disponibles des d'aquest dijous a diferents plataformes digitals. Són l'avançament de l'àlbum que Guillem Gisbert publicarà amb el seu nom el març del 2024. És a dir, just un any després que el grup comuniqués que Manel estarà aturat "més temps de l’habitual" i que "mentrestant cadascú està fent les seves coses".

]]>

El grup revelació del 2008. Una revelació i, de passada, un terratrèmol a la nostra música. Es compleixen 15 anys de l'aparició del disc de debut dels Manel, Els millors professors europeus, un àlbum que va sacsejar una escena en creixement i va expandir-la per cada racó del país. La perspectiva històrica ha situat aquella primera col·lecció de cançons al capdamunt dels grans treballs de la música catalana. Mira a la cara del Diòptria, Nit de Sant Joan o Alegria. En aquesta lliga juga un disc fascinant i fill d'un temps on tot just s'imaginaven els efectes de la devastadora crisi econòmica del 2008. Allò va ser, casualitats de la vida, pa i circ: mentre s'ensorraven alguns dels pilars de la societat, s'intuïa el millor equip de futbol de sempre i una banda de quatre nois de la ciutat feien l'àlbum pop en català més transversal, inspirador i addictiu d'aquest segle.

]]>

Gràcies per venir és el títol del disc nou de La Ludwig Band, i el publicaran a la tardor Ceràmiques Guzmán, la discogràfica del grup Manel, i The Indian Runners, el segell amb què treballa habitualment la banda. Té tot el sentit aquesta aliança entre dos dels grups catalans que millor tracten les lletres de les cançons. Fins ara Ceràmiques Guzmán només havia publicat dels Manel.

]]>

El grup Manel va tancar la gira del disc Per la bona gent (2019) amb un concert a Pontevedra el 5 de novembre del 2022. Era el punt final a l'etapa marcada per la pandèmia, que va tallar la gira de presentació d'un àlbum publicat a finals del 2019. El 6 de novembre del 2022, el grup explicava en un tuit: "Petons forts a totes les persones que heu vingut a veure’ns en aquesta gira tan llaaaarga. Fins aviat, que estigueu bé! Manel se’n va a hivernar! I, companys, moltes gràcies per tot, us estimem". Oficialment, res no ha canviat des d'aleshores, tret que aquesta vegada l'aturada serà més llarga.

]]>

La publicació de VerdSions, el disc que ha fet VerdCel amb adaptacions de cançons de R.E.M., Los Planetas i Dominique A, entre d'altres, és un bon motiu per estirar el fil de les versions amb la lletra traduïda al català. En temps d'Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser una pràctica habitual portar a la llengua catalana cançoners d'altres llengües, sobretot del francès. L'EP Espinàs canta Brassens (1962) n'és un exemple paradigmàtic. De fet, Georges Brassens ha sigut uns dels cantautors francesos que més recorregut han tingut en català gràcies a Miquel Pujadó. Als anys 60, mentre uns passaven la set amb la chanson, d'altres abeuraven en la inesgotable font de la cançó nord-americana: Jaume Picas va ser el mèdium imprescindible entre el jazz i els estàndards i la veu de Núria Feliu. Més de mig segle després, Víctor Bocanegra, àlies musical del poeta Víctor Obiols, va publicar el disc Poesies de Broadway (2019), una magnífica col·lecció d'adaptacions al català de clàssics del Gran Cançoner Americà que ha alimentat el jazz, el teatre musical i el repertori de crooners com Frank Sinatra.

]]>

Era una pena que les cançons de l’últim disc de Jaume Sisa no s’haguessin tocat mai en concert. És l’opinió unànime dels implicats en l’espectacle Malalts del cel. Sisa, que es farà el dimecres 20 de juliol al Teatre Grec a partir de les 22 h. Serà un concert de Sisa sense Sisa, però amb una notable alineació d’artistes convidats. N’hi ha que ja havien participat en aquella obra mestra, com Marina Rossell, Roger Mas, David Carabén (del grup Mishima) i el violinista Aleix Puig (Quartet Brossa), i d’altres cridats expressament ara per interpretar en directe cançons de l’àlbum com Maria Arnal, Julio Bustamante, Joan Garriga, Guillem Gisbert (Manel), Queralt Lahoz, La Ludwig Band, Quimi Portet, Tarta Relena, Maria Rodés i Tronco.

]]>

El Primavera Sound tanca el seu primer cap de setmana amb unes dades que parlen per si soles: 66.000 persones dijous, 74.000 divendres i 80.500 dissabte. Aquestes xifres contrasten amb l'eficàcia organitzativa, de menys a més, i un llistó artístic difícilment millorable. Aquests són els apunts en fred d'un macro-festival històric:

]]>

El somni d’un festival és que se’n parli més a Instagram que a Twitter. I aquests dies Twitter va ple de comentaris sobre el Primavera Sound, que, tanmateix, està acostumat a entomar les crítiques quan venen de fora, fins i tot pot rendibilitzar-les a favor seu. Però la cosa canvia quan les queixes venen dels espectadors, una bona colla dels quals dijous es van sentir maltractats. Entre els greuges: cues de 45 minuts a les barres, poques fonts d’aigua, accessos als escenaris superats per l’aglomeració en el concert de Tame Impala… L’organització esperava 80.000 espectadors, que finalment van ser 67.000 segons fonts del festival, però entre les 20 h i mitjanit poca gent va respondre a l’oferta dels escenaris situats a Sant Adrià de Besòs, perquè el públic es va estimar més moure’s per la part central del parc i per l’esplanada. És a dir, el conjunt del recinte tenia capacitat per acollir tot el públic, però el festival no va preveure que en aquella franja horària la majoria de la gent ocuparia només una part del recinte.

]]>

D’ençà que vam sentir el crit inicial del Tutti frutti de Little Richard som conscients que la lletra d’una cançó pot tenir el poder sonor i les limitacions semàntiques d’un instrument musical. En aquest sentit, es pot acostar a la publicitat, en què importa tant o més el ritme que el missatge. De tota manera, resulta més habitual que la lletra d’una cançó s’acosti a un poema, que sol manifestar en primera persona sentiments i estats d’ànim que tendim a confondre amb els del poeta, només que el rock ens ha acostumat a la simplificació de desitjos (I wanna / I don’t wanna) i a una geometria sentimental reduïda a la mínima expressió: (Come / Stay / Leave me).

]]>

“Ha sigut increïble. Al principi m’ha xocat veure tanta gent, tots junts i amb mascareta. Però al cap de res… he flipat: ha tornat a ser gairebé com abans!”, confessava l’Ignasi. “Bé, només ens hauria faltat poder fer el gintònic mentre escoltàvem el concert… però almenys… és un pas important!”, el corregia la Sara fent broma. Tots dos sortien amb un somriure i els ulls vidriats després d’una nit que feia 14 mesos que no vivien: un concert a La Mirona de Salt a peu dret i sense distància. Va ser aquest divendres, a l’actuació de Manel que va posar el punt final a la prova pilot Obrir Girona, que ha buscat crear espais amb baixa capacitat de contagi durant un mes.

]]>

Les entrades per al concert de Manel d'aquest dissabte, 21 de maig, a la Mirona de Salt sense mantenir la distància de seguretat i a peu dret s'han exhaurit, tal com informa l'ACN. A l'interior de la sala hi haurà 1.000 espectadors, que participaran en l'assaig clínic d'Obrir Girona, una prova impulsada pel Centre Blockchain de Catalunya que analitza l'efecte de contagi del covid-19 entre persones de baix risc. Per participar en el projecte, els espectadors caldrà que vagin a una farmàcia un màxim de 36 hores abans del concert per fer-se un test antigènic. Els que hagin passat el covid-19 o s'hagin vacunat hauran de dur un certificat.

]]>

La Mirona de Salt acollirà el 21 de maig un concert de Manel amb 1.000 persones, tothom dret sense mantenir distàncies de seguretat i amb la mascareta posada. Cada assistent haurà de mostrar el resultat negatiu d'un test d'antígens a través del certificat digital virtual ICC AOKpass. Les entrades es posaran a la venda el dimecres 12 de maig a les dotze del migdia a un preu de 23 euros i se'n reservaran 100 per sortejar entre personal sanitari. Com diuen els mateixos Manel, es tracta de "fer un LOL", en referència al concert de Love of Lesbian que es va fer per a 5.000 persones al Palau Sant Jordi el 27 de març.

]]>

Primer va ser L'amant malalta, després Tipus suite i ara arriba La jungla, la cançó que completa el nou EP dels Manel. Les dues primeres cançons ja les van tocar en directe en els concerts dels dies 9 i 10 d'abril a la Monumental, però la tercera no s'ha pogut escoltar fins ara que l'estrenen acompanyada d'un videoclip realitzat per Lluís Sellarès a partir d'imatges d'arxiu que mostren els Manel de viatge i/o esbargint-se. La cançó té la veu principal del bateria Arnau Vallvé, que també n'és el compositor, i camina amb un ritme que tan aviat recorda la manera de fer de grups com Vampire Weekend com sembla un homenatge al Paul Simon que s'emmirallava en les músiques sud-africanes.

]]>