L'Agència Tributària (AEAT) centrarà la seva actuació aquest any en els negocis digitals, els lloguers i l'activitat dels influencers. Aquestes són algunes de les directrius recollides en el pla de control tributari 2026 que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dijous. Un dels elements importants per dur a terme aquestes actuacions és tota la nova informació financera de la qual disposa Hisenda, com per exemple la relacionada amb l'ús de Bizum o de les targetes. A les dades que faciliten els proveïdors de pagaments transfronterers i les que remeten les plataformes de comerç electrònic s'hi sumen noves declaracions informatives a l'àmbit financer.

L'Agència Tributària ha desmantellat una estructura de 38 societats que hauria defraudat més de 300 milions d'euros l'any 2024 a través de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en el sector dels hidrocarburs. L'entramat és un dels dos casos més grans de la història d'Espanya en aquest sector, i ha estat batejat com a Pamplinas Stars. La investigació ha comptat amb la participació de 160 funcionaris de l'agència i han estat detingudes cinc persones considerades responsables de l'organització criminal. Una d'aquestes persones opera com a líder de la trama i ja és a la presó per presumptes delictes contra la hisenda pública, organització criminal i blanqueig de capitals.

Hisenda tenia pendents de cobrar un total de 43.797 milions d'euros el 2024, un 4,2% més que l'exercici anterior. Tot i que la xifra total era de 48.780 milions, amb una alça del 16%, les depuracions fetes fins al juny passat per eliminar declaracions a ingressar falsejades o incorrectament atribuïdes a tercers redueixen la quantitat als 43.797 milions, segons l'Agència Tributària estatal.

Les autoritats suïsses han incrementat la pressió contra l'empresari indonesi Hashim Djojohadikusumo i la seva família, als quals acusen de deure diversos impostos per valor de centenars de milions d'euros i als quals han embargat diversos actius a Suïssa. Hashim és germà del polític Prabowo Subianto, recentment guanyador de les eleccions presidencials a Indonèsia, que ha de jurar el càrrec de president aquest octubre.

L'Agència Tributària espanyola va recaptar l'any 2023 un total de 16.708 milions d'euros vinculats a les actuacions de prevenció i lluita contra el frau. La quantitat és un 0,2% superior a la de l'any anterior. A més, Hisenda va regularitzar la bases imposable de grans multinacionals per un valor de 2.925 milions d'euros després de fer 87 inspeccions a aquest tipus d'empreses.

L'Agència Tributària de Catalunya va fer aflorar l'any passat 286 milions d'euros defraudats per contribuents en impostos propis i cedits de la Generalitat, amb l'impost de successions i donacions encapçalant els impagaments, segons ha explicat el departament d'Economia de la Generalitat aquest dijous. Aquesta quantitat representa una lleu davallada de 8 milions, un 2,7%, en comparació amb el 2022.

El cas que afecta la parella d'Isabel Díaz Ayuso fa un pas més. En plena escalada de la pressió sobre la presidenta madrilenya perquè assumeixi responsabilitats, amb protestes al carrer incloses, un jutjat de Madrid ha admès la denúncia de la Fiscalia contra Alberto González Amador i l'ha citat a declarar com a investigat, amb quatre persones més, per dos presumptes delictes de frau a Hisenda i un de falsedat documental. La titular del jutjat d'instrucció número 19 de Madrid ha pres la decisió en una interlocutòria en què apunta que els fets denunciats pel ministeri públic "fan presumir la possible existència d'indicis" de dos delictes contra la hisenda pública per l'impost de societats dels anys 2020 (155.000 euros) i 2021 (195.951,41 euros), i un altre per presentar factures que no es corresponen als serveis realment prestats.

La satisfacció al PSOE i a la Moncloa aquest dimarts era evident. De fet, els diferents membres de l'executiu o portaveus socialistes feien esforços per no mostrar-se eufòrics. Alguns, com Patxi López, fins i tot recomanaven als seus mossegar-se la llengua i esperar. "La causa està ben construïda", insistien. I en efecte, el cas de presumpte frau fiscal per valor de 350.000 euros que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, obre un escenari nou. Vegem-ho.

La denúncia de la Fiscalia de Madrid contra l'actual parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal ha donat munició al PSOE en plena batalla amb el PP, que fa setmanes que va a totes contra els socialistes amb el cas Koldo com a principal arma llancívola. Diversos ministres del govern espanyol han aprofitat l'escrit del ministeri públic –que s'ha conegut aquest dimarts i que revela un frau a Hisenda de 350.951 euros els anys 2020 i 2021– per posar en el punt de mira la presidenta madrilenya. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reclamat explicacions a Ayuso i ha recordat que la líder autonòmica ja va estar sota sospita per la comissió de més de 55.000 euros que va cobrar el seu germà, Tomás Díaz Ayuso, per la venda de mascaretes de la Xina a la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Un cas que Anticorrupció va acabar arxivant.

Shakira s’ha tornat a citar amb la Fiscalia, però des de la distància. La cantant colombiana ha declarat aquest dijous com a investigada per la segona causa penal per frau fiscal, tal com ha avançat El País. Aquesta vegada, està acusada per defraudar sis milions d’euros a través d’una estructura societària l’any 2018.

Aquest dilluns Shakira té una cita amb la justícia. La cantant colombiana afronta el seu primer judici per frau fiscal a l'Audiència de Barcelona, on s'ha d'aclarir quina va ser la seva residència fiscal durant els anys 2012 i 2014. Shakira defensa que en aquell temps vivia de manera "nòmada", fent concerts arreu del món, i, per bé que llavors començava la seva relació amb Gerard Piqué i, conseqüentment, les seves visites a Barcelona, assegura que no hi passava prou temps per tributar a Espanya. Però la versió de la cantant no convenç ni a Hisenda, ni a la Fiscalia. Per aquest motiu, les acusacions li demanen 8 anys i dos mesos de presó i una multa de 23,8 milions d'euros.

41 de les 50 investigacions que va tramitar l'any passat el servei de delictes econòmics de la Fiscalia de Barcelona eren per delictes contra la hisenda pública. Un 82% del total. En la majoria dels casos es tracta de frau en el pagament de l'impost de l'IRPF, un delicte poc habitual fins fa uns anys, però que ara és el tipus de defraudació més freqüent, fins i tot per davant de la de l'IVA i l'impost de societats. Tot i que la majoria dels casos jutjats van acabar amb condemna (només se'n van absoldre un 26%), l'administració pública tan sols va recuperar la meitat dels diners defraudats.

Cada cop més a prop del judici contra ella per frau fiscal, previst per al novembre, Shakira manté que ha complert totes les seves obligacions a Espanya. La Fiscalia l'acusa d'evasió d'IRPF i d'impost de patrimoni entre els anys 2012 i 2014 i demana per a ella vuit anys de presó i 23,8 milions d'euros de multa. Però ella defensa que les estades tan llargues a l'estat espanyol que li atribueix el ministeri públic des del 2011 –més de 183 dies a l'any, cosa que l'hauria obligat a tributar-hi– eren incompatibles amb la seva carrera artística, que la portava a viatjar contínuament per tot el món. Així ho sosté en el seu escrit de defensa i, també, en la seva declaració davant la jutge, a la qual ha tingut accés El País i on assegura que en el període pel qual se la persegueix era "una nòmada, una persona sense arrels ni estabilitat". "El meu únic vincle era el Gerard. Aquí no tenia res més que un nòvio", diu en referència a la seva exparella, el futbolista Gerard Piqué.

El govern francès reforçarà la lluita contra el frau fiscal de les grans fortunes i les grans empreses del país amb un pla que l'executiu ha anunciat aquest dimarts i que inclou mesures insòlites. El ministre de Pressupostos, Gabriel Attal, ha explicat que la prioritat del president, Emmanuel Macron, és "fer pagar el que deuen als ultrarics i a les multinacionals que eludeixen impostos". Per fer-ho, Attal assegura que es contractaran 1.500 inspectors abans del 2027 i augmentaran un 25% els controls fiscals als grans patrimonis. "Qualsevol frau és greu, però el dels més poderosos és imperdonable. La meva filosofia és centrar els esforços sobre aquests fraus i alleujar la pressió sobre les classes mitjanes", ha subratllat el ministre en una entrevista que ha concedit a Le Monde per explicar el pla.

L'escàndol financer el va revelar el 2018 un consorci de mitjans de comunicació internacional, però no ha estat fins ara, gairebé cinc anys després, que França ha fet un pas endavant decisiu amb la investigació per determinar l'abast i la veracitat de les informacions. La Fiscalia Nacional Financera francesa va posar en marxa el 2021 una macroinvestigació contra quatre grans bancs francesos i un de britànic: Société Générale, BNP Paribas i la seva filial Exane, Natixis, i HSBC. Aquest dimarts un exèrcit de 160 funcionaris del servei d'investigació judicial financera (SEJF) va registrar simultàniament la seu de les cinc entitats amb la supervisió de 16 magistrats francesos i sis d'Alemanya, de la Fiscalia de Colònia, coneixedors del dossier, que també afecta bancs a Alemanya. Es tracta de l'operació de més envergadura que ha fet mai la Fiscalia Nacional Financera i han calgut "mesos de preparació".

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que depèn del Govern, va destapar l'any passat 294 milions d'euros en frau fiscal sobre impostos propis i cedits a la Generalitat, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Economia.

Després de dues setmanes de pressió mediàtica, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha cessat aquest diumenge el ministre sense cartera i president del Partit Conservador, Nadhim Zahawi, per frau a la hisenda pública. Zahawi era parlamentari des del 2010 i va entrar per primera vegada al govern el 2018, llavors com a responsable d'Educació. Amb el seu acomiadament, tard i malament, el premier ha complert una de les tres promeses que va fer als britànics quan va arribar al poder a finals d'octubre de l'any passat: que lideraria un executiu íntegre.

Tots els focus mediàtics dels Estats Units estan posats aquesta setmana en el seu president, Joe Biden, a qui han obert una investigació judicial pels documents classificats trobats al seu antic despatx a Washington i a la seva residència privada de Delaware, corresponents a l'època en què va ser vicepresident (2009-2017). Quan va transcendir aquest descobriment, Donald Trump va respirar tranquil, atès que alleugereix la pressió que ha patit des que l'FBI va escorcollar la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, i hi va trobar milers de documents governamentals. La calma mediàtica s'ha trencat amb la notícia d'aquest divendres: el Tribunal Suprem de Manhattan ha condemnat l'Organització Trump per la comissió de 17 delictes econòmics.

La llista de causes pendents de l’expresident Donald Trump amb la justícia és extensa. Mai un expresident s’havia enfrontat a una sèrie d’investigacions federals i estatals tan àmplia com ell. Tenen a veure amb les seves pràctiques empresarials enganyoses, els esforços per anul·lar unes eleccions democràtiques o la negativa a entregar documents governamentals confidencials, entre d'altres. Els problemes de Trump amb la justícia, de fet, venen des de molt abans que fos president.