A l’hora de triar l’estiu de la seva vida, Isona Passola, productora de cinema i presidenta de l’Ateneu Barcelonès, dubta entre el 94 i el 2009. Té ben present l’estiu de 2009, quan van rodar Pa negre: “Un estiu felicíssim. Era la primera vegada que rodàvem una pel·lícula en català amb els mitjans que requeria. A més, vaig tenir el privilegi de compartir-ho tot amb un director tan genial com l’Agustí Villaronga”. Recorda que va ser un estiu amb un component emocional important. Estaven més que preparats per quan arribés el moment de la veritat, el rodatge, amb l’equip tècnic i artístic a punt, i uns escenaris espectaculars.

Uns cartells vermells en anglès han aparegut pels carrers de Barcelona, en coworkings i bars de te matxa. Conviden a aprendre català d’una altra manera: a l’Ateneu Barcelonès. L’entitat centenària ha creat El Club de Català per contribuir a pal·liar la manca d’oferta formativa oficial. No només ha obert les seves aules als cursos oficials del Consorci per a la Normalització Lingüística, que els ha enviat prop d’un centenar d’alumnes, sinó que té cursos propis pensats per a estrangers. La idea és no fer classes convencionals, purament lingüístiques, sinó que tinguin una aproximació cultural, amb sortides teatrals, lectures poètiques o, com diu l’anunci, open-air sessions, a buzzing book club and beers at the garden bar.

Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953) acaba de ser reelegida per presidir l’Ateneu Barcelonès quatre anys més. Expresidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, el seu gran èxit com a productora va ser la pel·lícula Pa negre, amb tretze premis Gaudí, nou Goya i la candidatura als Oscar. Involucrada en múltiples projectes culturals, intento que aquesta conversa amb Isona Passola transiti per terrenys més personals. El seu pare, l’empresari catalanista Ermengol Passola; el seu marit, Jordi Teixidor, mort el 2016; el seu fill Joan, que gestiona els cines Texas, i el seu nom, que ja és una marca: Isona.

“Ha d’haver-hi una confrontació civilitzada, que no vol dir una guerra”, ha dit un. “Encantada que pugui haver-hi una candidatura alternativa a la nostra”, ha dit l’altra. El primer és Jordi Casassas (Barcelona, 1948), que va ser president de l’Ateneu Barcelonès de 2014 a 2021. La segona és Isona Passola (Barcelona, 1953), l’actual presidenta de la institució del carrer Canuda. Tots dos es presenten a les eleccions d’aquest dijous (de 9 a 20 h), en què els socis decidiran què volen que sigui l’Ateneu del futur, o si més no el dels pròxims quatre anys.

Daniel Romaní deu ser un dels periodistes que més es mouen pel país. Després de Monuments de Catalunya, Tresors de Catalunya, Catalunya industrial i Castells de Catalunya, editats per Viena Edicions, Romaní acaba de publicar Catalunya, plató de cinema (Viena, 2024), un recorregut per 38 escenaris de pel·lícules i sèries que l’autor visita acompanyat de participants del rodatge. Els reportatges sobre títols com Pandora l’holandès errant, Alcarràs, Joc de trons i Pa negre ja van aparèixer publicats a l’ARA i van ser premiats pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, però Romaní ha explicat aquest dilluns a l’Ateneu Barcelonès que al llibre hi ha novetats: "Hem afegit més imatges dels escenaris, cartells de les pel·lícules i dos capítols nous sobre dues pel·lícules recents: Suro, que transcorre a l’Empordà, i Modelo 77, rodat a la presó Model de Barcelona".

Com casa el vi i el cinema?

"Estem bojos, estem bojos", es deia la productora Isona Passola passejant per dins de les sales del cinema Texas, que ara està tancat. Aquest espai, situat al capdamunt del carrer Bailèn de Barcelona, reobrirà a la tardor i serà l’únic de la ciutat que unirà teatre i cinema. Dues sales de cinema funcionaran amb pel·lícules de reestrena en versió original subtitulada en català i cinema infantil doblat en català (a preus per sota dels comercials) i les altres dues sales es convertiran en un teatre amb 200 butaques a dues bandes. Aquest dijous s’ha presentat el futur Espai Texas, "l’únic lloc del món on es farà sempre només cinema en català", segons Passola.

Bones notícies per a l'escena teatral. La temporada 2023-2024 començarà amb dos teatres més. Un és una petita sala que Àlex Rigola obrirà al barri de Badal i l'altra és la reobertura del Texas a Gràcia, reconvertit en una sala mixta de teatre i cinema.

La mort, la mort, ras i curt, la mort, sense eufemismes, sense pors, assumint tot el que un ha donat, tot el que un ha rebut, tots els errors comesos, tots els encerts, tots els riures que tenen sentit quan s’han plorat tots els dolors, del cos i de l’ànima. Així va encarar el seu comiat d’aquesta vida l’Agustí Villaronga, amb el llibre tibetà dels morts ben a prop, i així en vam parlar el darrer cop que el vaig veure amb lucidesa, poc abans de marxar a passar les vacances de Nadal a la seva estimada Mallorca, amb els seus.

Quins reptes han requerit hores i hores d’esforç per assolir-los però aquest esforç ha valgut la pena? La primera escena de la pel·lícula Pa negre –la caiguda d’un cavall, i del carro que arrossega, per un impressionant precipici–m’hi fa reflexionar. És un moment esfereïdor que, tot i que dura uns instants, arribar a filmar-lo, als cingles de Tavertet, va suposar una feinada de por.

TV3 estrena Cucut, un drama rural amb vocació de thriller que pren la pel·lícula La vida sense la Sara Amat com a punt de partida. Tot i això, la trama de la sèrie no comença just on ho va deixar el film, sinó que ho fa uns quants anys després, amb els protagonistes ben entrats en l'adolescència. Cucut ha suposat l'estrena d'Isona Passola com a productora executiva en ficció televisiva, i Laura Jou, que va dirigir La vida sense la Sara Amat, torna a repetir com a directora, en aquest cas al costat de Fernando Trullols.

Entrevistar Isona Passola és una mica com presenciar els seus discursos a la gala dels Gaudí: no necessita que li donin peu per anar lligant temes en un crescendo imparable d'emocions i reivindicació. Però no hi haurà més discursos de Passola als Gaudí, almenys com a presidenta de l'Acadèmia, ja que plega després de vuit anys i dos mandats gairebé sense oposició. Ara marxa il·lusionada a presidir l'Ateneu Barcelonès, però obre un període d'incertesa en una Acadèmia òrfena d'un hiperlideratge que havia fet que molts identifiquessin la institució amb la seva figura.

La productora, directora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha rebut aquest dissabte el Premi d'Honor del BCN Film Fest. El guardó reconeix la seva feina al capdavant de l'Acadèmia en els últims vuit anys i com a productora de pel·lícules com Pa negre o Incerta glòria, totes dues dirigides per Agustí Villaronga. Passola ha defensar que, al llarg de la seva trajectòria, ha fet "el que havia de fer" i ha afirmat que continuarà defensant la cinematografia i la cultura catalanes davant la "negligència" del Govern.

Parlar, escriure o intentar reflexionar sobre la llengua acostuma a ser sinònim de ficar-se en problemes. És com mencionar elogiosament Joan Manuel Serrat a Twitter, ja saps que et plouran les ganivetades. O criticar el Barça, i singularment Joan Laporta. O fer el mateix amb Laura Borràs. Els groupies et crucificaran. Bé, deixem-nos estar de frivolitats i anem al que toca. Diumenge passat es van entregar els premis Gaudí i a la sempre guerrera –encertada, lloable i també raonable– actitud d’Isona Passola reclamant més recursos per a la producció del cinema català, se n’hi va afegir una altra singularment més important enguany: cinema EN català. 

Francesc Orella i Elisabet Casanovas protagonitzen Gaudir, l'espot de la pròxima edició dels Gaudí. Dirigit per Hug Cirici, l'anunci se situa en un futur pròxim, el de la Terrassa de l'any 2022, en un cinema que ha recuperat la normalitat després de la pandèmia. Allà trobem Orella i Casanovas, tot comentant la jugada davant els precs insistents de silenci d'Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. La cerimònia dels Gaudí se celebrarà el diumenge 21 de març a les 18.50 h, un horari que s'avança a l'habitual de les anteriors edicions de la gala.

Només sis llargmetratges de ficció en català participaran en la 13a edició dels Gaudí, que se celebraran el 21 de març a l'Auditori del Fòrum. És la xifra més baixa en la història dels Gaudí, i un descens notable comparat amb els 14 de l'any passat. Dels sis candidats, que inclouen títols com La vampira de Barcelona, L'ofrena i La dona il·legal, sortiran els cinc nominats a millor pel·lícula dels Gaudí. En total hi haurà 60 produccions candidates als Gaudí, entre les quals hi ha 20 pel·lícules en llengua no catalana (per 15 l'any passat), 10 documentals seleccionats dels 23 inscrits, 14 curtmetratges dels 58 inscrits i 4 pel·lícules per a televisió. Per segon any consecutiu no hi haurà cap candidata en la categoria de millor pel·lícula d'animació.

Com en un número de màgia tronat que gairebé sembla un homenatge a 'Les aventures del baró Munchausen', la directora de l'Acadèmia del Cinema, Isona Passola, es disposa a serrar el cineasta Albert Serra. És un dels moments de l'espot dels XI Premis Gaudí, la gala de lliurament dels quals se celebrarà el diumenge 27 de gener al Palau de Congressos de Barcelona.

Isona Passola (Barcelona, 1953) té un interès especial pels llibres que reflecteixen un fenomen molt concret: la instauració del franquisme a Catalunya i el consegüent retrocés de la seva cultura. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català està familiaritzada amb les cròniques sobre l’exili de Julià Guillamon i Mota, un escriptor que, segons ella, destaca pel seu “criteri i la seva sensibilitat”, i de qui recomana l’última obra que ha publicat, El barri de la Plata (L’Avenç, 2018). “És un llibre amb molt sentit de l’humor, malgrat que les situacions que s’hi reflecteixen són dures. No és fàcil de llegir, en aquest sentit”, diu Passola.

L’Acadèmia del Cinema Català, presidida per Isona Passola, va oficialitzar ahir la renovació de la junta directiva. Entre els reptes de la nova etapa, n’hi ha d’urgents, com ara recuperar els espectadors del cinema en català, que el 2010 eren 419.000 espectadors (el 2,1% de la quota de pantalla) i el 2015 només 126.000 (el 0,7%), que així i tot van ser més que els 77.432 (el 0,4%) del 2014. “Són xifres penoses”, diu Passola, que també lamenta que les plataformes digitals no facilitin informació sobre les visualitzacions de les pel·lícules catalanes, “una dada que seria molt útil per conèixer el retorn del públic i saber si encertem o no amb les nostres propostes”.