Nova dimissió en bloc a ERC. Després dels casos de Girona i Barcelona, on la renúncia de més de la meitat de les executives va obligar a posar una gestora al capdavant, ara arriba el d'Igualada. En aquest cas, tots els membres de la direcció han decidit plegar com a resposta a la recent votació interna, que va tombar la via Rufián (coalició amb Comuns i CUP) per la qual els dimissionaris havien apostat per a les pròximes eleccions municipals. I, com en els casos gironí i barceloní, se'n van amb una crítica directa a l'executiva nacional del partit, que presideix Oriol Junqueras.

Aquesta tarda, el portaveu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, presenta a Barcelona la seva proposta de front ampli d’esquerres que ja va presentar a Madrid al mes de febrer. Ho farà acompanyat d’Irene Montero, de Podem, però no hi seran ni Oriol Junqueras ni Elisenda Alamany.

La gira de Gabriel Rufián per defensar la seva proposta de front ampli de les esquerres fa aquest dijous la segona parada a Barcelona. El portaveu d'ERC al Congrés seurà de costat amb la número dos de Podem, Irene Montero, després que fa algunes setmanes, a Madrid, el seu interlocutor fos el portaveu de Més Madrid, Emilio Delgado. A primera fila sap que no hi serà el president d'Esquerra, Oriol Junqueras –ha justificat la seva absència per "temes d'agenda"–, però sí una petita representació de l'executiva del partit: el secretari general adjunt, Oriol López, i la vicesecretària Laura Pelay.

Oriol Junqueras fa setmanes que rebutja per activa i per passiva el projecte d'unitat de les esquerres que el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, intenta impulsar en l'àmbit estatal. El líder republicà, però, va anar un pas més enllà aquest dilluns amb una frase més que clarificadora sobre la seva posició: "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra", va resumir en el marc de la presentació del llibre del diputat Francesc-Marc Álvaro. Una afirmació per la qual l'exalcaldessa de Barcelona l'ha acusat de fer mansplaining. Una acusació que ha subscrit el mateix Rufián i que ha repiulat al seu compte de X.

Presentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.

En una entrevista d’ahir a La Vanguardia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que Pedro Sánchez està endarrerint l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont. No és nou. Ja abans Feijóo havia dit que Sánchez ha enganyat Carles Puigdemont amb la llei d’amnistia.

Un conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.

El segell de l'acord el van posar Salvador Illa i Oriol Junqueras en una reunió de poc més de dues hores al Palau de la Generalitat dimarts a la tarda. Però el pacte s'havia anat travant des de feia dies, superant un bloqueig que va estar a punt de portar les negociacions a l'abisme. El 2 de març va ser el dia més crític i les fonts consultades per l'ARA coincideixen que va ser llavors quan es va salvar la relació, en un dinar on es va parlar de tot menys del que, en teoria, els ocupava. Els dos equips es van citar a la Diputació de Barcelona per negociar, uns dies després que el Govern hagués aprovat el projecte de pressupostos i que Esquerra hagués anunciat l'esmena a la totalitat. "Hauríem acabat el dinar totalment discutits", apunta una font coneixedora per explicar per què ni els pressupostos ni l'IRPF van aparèixer aquell dia en la conversa d'un àpat distès. Els negociadors han mirat de preservar el bon "clima de respecte personal" en tot moment. Ho evidencien detalls com el fet que Pedret es presentés en una de les trobades amb uns bunyols fets per ell mateix –el cap de files del PSC al Parlament té fama de tenir bona mà amb la cuina i amb la rebosteria.

"Un partit que ha tingut Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas i Pere Aragonès està per sobre de tot". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest divendres la importància de la seva formació per sobre de qualsevol disputa concreta, també pel que fa al nom dels candidats. "No tenim cap por de res", ha respost en una entrevista a la SER Catalunya quan se li ha preguntat si tem que Gabriel Rufián pugui abandonar ERC a la recerca d'un front estatal d'esquerres. "ERC va molt més enllà de tot", ha insistit. "Si no hem tingut por de la presó, com hem de tenir por de qualsevol altra cosa, i menys d'això", ha dit.

Qualsevol notícia que comentem aquí s’ha d’entendre en un marc de guerra que ens afecta cada vegada més. Guerra a Ucraïna primer i ara a l’Iran i al Líban. El preu del petroli ha tornat a enfilar-se i ja sabem que quan s’apuja la benzina s’apuja tot. La nostra economia depèn, en aquests moments, de dos polítics, Netanyahu a Israel i Trump als Estats Units, a qui tot això els és igual perquè la guerra els dona mans lliures per fer el que vulguin. Per exemple, Israel ha atacat el jaciment de gas més gran del món. De manera que, aquesta guerra, que els Estats Units han anomenat “Fúria èpica”, ens està portant una inflació èpica i un desastre èpic, com tot el que toca el dit inepte de Trump, sobretot quan es deixa menjar l’orella pel lobi israelià i es refia de la seva intuïció, més que no pas dels seus generals o dels seus consellers de seguretat nacional. Cada dia està més clar que amb bombardejos i assassinats selectius els Estats Units no faran caure el règim dels aiatol·làs. 

És una evidència que Catalunya necessita tenir, després de dues pròrrogues, uns pressupostos nous. I també és una evidència que les estratègies negociadores del PSC i ERC per arribar a un acord havien acabat en un atzucac. Amb la decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos (un gest que no s'havia donat mai en la política catalana) i l'anunci d'ERC que accepta negociar-los sense línies vermelles, la situació s'ha desbloquejat i s'albira un possible acord abans de l'estiu.

John von Neumann no era especialment amant dels farols –els enganys– en partides de pòquer, però el pare de la Teoria de Jocs reconeixia de la seva utilitat per mantenir sempre en vil qualsevol negociació de suma zero. Esclar que també advertia que s'havia de saber jugar-los. Per començar, l'èxit de qualsevol farol passa perquè l'altre interlocutor –l'estudi de Von Neumann se centrava bàsicament en negociacions a dues bandes– el pugui considerar versemblant. I aquí és precisament on ha fallat l'estratègia negociadora entre ERC i el PSC pels pressupostos del 2026. Salvador Illa va fixar una data límit al calendari, el 20 de març, perquè els republicans deixessin d'arrossegar els peus iniciant un joc de la gallina –un altre concepte de la Teoria de Jocs, que explica que les dues parts avancen cap al precipici sense voler ser les primeres en cedir– que ha acabat en empat. El PSC i ERC s'han donat més temps perquè era l'única opció perquè no perdés ningú.

Aquest matí, cap a les vuit, el Govern i Esquerra han escenificat el pacte al qual van arribar ahir al vespre i que ja comentàvem ahir en l’anàlisi i que hem anticipat aquest matí en l'edició impresa de l’ARA: 

L'executiu de Salvador Illa no deixa de pressionar ERC perquè aprovi els pressupostos a l'espera de portar-los al Parlament, però els republicans no cedeixen. La negociació està enrocada a l'espera que el govern espanyol faci un moviment que, per ara, no arriba. I els republicans insisteixen que el PSOE ha de comprometre's a tirar endavant les reformes necessàries al Congrés perquè Catalunya pugui assumir la gestió íntegra de l'IRPF i que, sense això, no s'asseuran a parlar dels comptes. 

Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.

Totes les mirades estan clavades a la porta del Saló de Sant Jordi quan, pocs minuts després de les 18 hores, la travessen plegats el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, al costat del president del Parlament, Josep Rull. Ho fan pràcticament sense mirar-se fins a asseure's a la primera fila de la sala on se celebra l'acte que donarà el tret de sortida a l'Any Irla. No hi ha hagut reunió entre Junqueras i Illa, i bona part de les converses informals abans de començar tenen a veure amb la negociació entre socialistes i republicans. L'acte és per commemorar el 150è aniversari del naixement d'Irla, però els pressupostos són l'elefant a l'habitació del Saló de Sant Jordi.

La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que aquests dies el petroli ha arribat al preu més alt dels últims tres anys i mig, concretament a l’estiu del 2022, mesos després que comencés la guerra d’Ucraïna, i que el cost de la vida es perfila com el gran tema de les eleccions del novembre. I ja sabem que quan el petroli puja, tot s'apuja.

La federació d'Esquerra a Barcelona es prepara per obrir un nou capítol després de la rebel·lió que va obligar a dimitir la seva líder, Creu Camacho, i a obrir primàries per escollir una nova executiva. Una candidatura alternativa s'ha sumat aquest dilluns a la impulsada per l'ara regidora Rosa Suriñach, sorgida de les files dels crítics amb la direcció nacional. La lidera un grup d'afins a Oriol Junqueras i Elisenda Alamany que encapçalen els militants republicans Ricard Farin i Núria Clotet, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA.

La guerra a l'Iran que va començar dissabte és molt més que un teló de fons de la nostra vida de cada dia. No és aquell conflicte del qual veiem imatges però ens queda lluny, perquè té el potencial de complicar-nos el dia a dia, i molt: ha augmentat el preu del petroli i del gas, hi ha disrupcions al comerç internacional, ha augmentat la inseguretat mundial, França li ha recordat a l'Iran –i a tothom en general– que té un arsenal nuclear. 

El desacord polític pot conduir a una nova pròrroga pressupostària aquest 2026. Una decisió que sempre porta un preu associat: l'increment de la despesa prevista pel Govern en cas que s'aprovi el projecte de pressupostos creixeria en 9.100 milions d'euros respecte als comptes del 2023, els últims aprovats fins ara. La dada l'ha donat la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a l'ACN. Però quants d'aquests milions es perdrien si no hi ha pressupostos? Fonts del departament d'Economia consultades per l'ARA remarquen que hi ha un mínim de 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Són recursos previstos per a nous projectes, que no preveien pressupostos anteriors i que, per tant, quedarien segons la llei fora de la pròrroga pressupostària.