Malgrat que Catalunya és l’única comunitat que té unitats d’atenció especialitzades en joc patològic a la xarxa assistencial pública, aquestes mateixes unitats consideren que no són suficients per atendre el volum de casos i adverteixen que treballen al límit. “La unitat fa honor al seu nom: està formada només per una persona”, ironitza Sara Soria, coordinadora de la unitat de Mataró. I no és l’única que pateix aquesta situació. De les 11 unitats de joc patològic distribuïdes pel territori, només dues -l’Hospital de Bellvitge i AIS- estan formades per una dotzena de professionals i atenen pacients de tot Catalunya. La resta compten només amb una psicòloga clínica i es divideixen territorialment l’atenció. A més, n’hi ha dues -Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic- que només atenen menors.

La Unió d'Eixos Comercials i Turístics, Barcelona Oberta, ha reclamat aquest dijous "el desallotjament immediat de l'acampada a la plaça Universitat" d'estudiants i organitzacions juvenils, que va començar fa dues setmanes com a resposta a la sentència del Procés, perquè –asseguren– la "constant inestabilitat afecta greument el comerç, la restauració i l'activitat econòmica i turística del centre de la ciutat".

Divisió entre els estudiants acampats des de fa deu dies a la plaça Universitat de Barcelona. Després d'una tensa assemblea divendres en què es va debatre sobre la continuïtat de l'acampada, un nombre força nombrós de persones, vinculades a organitzacions juvenils com Arran, Jovent Republicà (les joventuts d'ERC) i el SEPC, van defensar abandonar la concentració i sumar-se a les accions que prepara el Tsunami Democràtic la setmana que ve. Aquest dissabte l'acampada s'ha despertat amb menys tendes de campanya del que era habitual, malgrat que encara n'hi ha un centenar que continuen amb la mobilització i acusen els que han marxat d'endur-se fins a 40.000 euros de la caixa de resistència.

Moscou ha lamentat aquest dimecres l'aprovació, a la cambra de representants dels Estats Units, d'un projecte de llei que inclou noves sancions contra Rússia. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha advertit que es tracta d'una notícia "molt trista" per al futur de les relacions bilaterals entre els dos països i ha afegit que és "igual de lamentable" per al dret i les relacions comercials internacionals.

Després de l'atac que s'ha produït a primera hora d'aquesta tarda al centre d'Estocolm, que ha deixat 4 morts i una desena de ferits, la Unió Europea ha sigut la primera a traslladar el seu suport i solidaritat al govern suec. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit que "un atac a qualsevol estat membre de la UE és un atac contra tots".

El Regne Unit ja ha fet oficial la seva sortida de la Unió Europea, a través d'una carta que el representant permanent del país a Brussel·les, Tim Barrow, ha lliurat aquest dimecres al matí al president del Consell Europeu, Donald Tusk. A mesura que avancen les hores, els diferents líders europeus reaccionen a la retirada britànica.

Els dos entrenadors han valorat el derbi de Manchester després del triomf del City al camp del United. Pep Guardiola s'ha mostrat prou satisfet per la feina que han fet els seus homes: "City

Després de 43 dies de bloqueig a la política espanyola, Pedro Sánchez va entomar ahir el repte, plantejat pel rei, d'intentar formar govern. Una decisió que significa un avenç, perquè, com a mínim, s'activarà el compte enrere per anar a unes noves eleccions a partir del primer debat d'investidura. El PSOE té 90 escons –el PP, 123– i pretén posar-se d'acord amb Podem (69) i C’s (40), tot i que es veten l’un a l’altre. Com a conseqüència d'aquesta incompatibilitat, els independentistes entren en joc: l'abstenció dels 17 escons de Democràcia i Llibertat i ERC podrien facilitar la formació d'un govern d'esquerres entre el PSOE, Podem i IU. Ara bé, tant Joan Tardà (ERC) com Francesc Homs (DL) han deixat clar que no negociaran cap govern que no accepti un referèndum sobre la independència –una opció que consideren remota.

Després de l'empat a l'assemblea de la CUP, les reaccions per part de la resta de partits polítics no s'ha fet esperar. Mentre que la líder de C's, Inés Arrimadas, ha optat per agitar l'espantall d'un acord entre Junts pel Sí i l'esquerra alternativa, des de Podem han optat per reclamar eleccions anticipades. El resultat de les eleccions espanyoles de diumenge passat està clar que també influeixen en la resposta que les diferents formacions polítiques donen a la dicotomia entre Mas o març.

Alguns afortunats ja han pogut veure 'Star Wars: El despertar de la Força', l'esperat nou capítol de la saga galàctica. Són els assistents de la 'premiere' del film que es va celebrar ahir a Los Angeles per a l'equip de la pel·lícula, acompanyants i gent de la indústria de l'espectacle.

El president de França, François Hollande; el president d'EUA, Barack Obama; la cancellera alemanya, Angela Merkel; i el president d'Espanya, Mariano Rajoy, valoren els atemptats d'ahir a la nit a París.

La cadena d'atemptats terroristes que aquest divendres a la nit ha sacsejat diversos punts de ParísParís ha consternat el món. Així ho demostren les ràpides mostres de solidaritat dels principals líders mundials. Des dels Estats Units fins al Regne Unit i Alemanya s'han posat a disposició de les autoritats franceses, a les quals han ofert tota l'ajuda i suport necessaris. Recollim les principals reaccions a la tragèdia de la capital francesa.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha celebrat aquest dimecres les paraules del president dels Estats Units, Barack Obama. En declaracions als passadissos del Congrés, el cap de l'executiu espanyol ha assegurat que "el que diu Obama és el que pensa la immensa majoria de dirigents de tot el món". Rajoy ha recordat que les paraules del president nord-americà són molt similars a les del primer ministre del Regne Unit, David Cameron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Unes paraules que "comparteix clarament".

L'oposició ha carregat durament contra la justificació del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per haver-se reunit amb l'imputat Rato. Creu que ha estat "vergonyosa, ofensiva i patètica" per voler responsabilitzar-los de posar en "risc" l'exvicepresident espanyol. A més, denuncien que expliqui la "veritat a mitges". Repassem les declaracions dels portaveus a la comissió d'Interior

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha evitat opinar sobre el fet que l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato s'acollís a l'amnistia fiscal de 2012 i ha insistit que "és un senyor que va tenir responsabilitats i avui no les té". "La seva consciència li dirà", ha subratllat Duran Lleida després de ser preguntat al Congrés sobre la situació de Rato, que està sent investigat per l'Agència Tributària, a més d'insistir que en aquest moment "no té cap responsabilitat".

El govern alemany espera que el nou executiu grec de Syriza que va guanyar les eleccions d'ahir mantingui el curs reformista que va iniciar el seu predecessor. Així ho ha assegurat avui en roda de premsa el portaveu del gabinet alemany, Steffen Seibert, en ser interrogat per la reacció de Berlín davant la victòria de Syriza, que amb 149 escons s'ha quedat a dos de la majoria absoluta, i que advoca per acabar amb l'austeritat i renegociar els rescats.

La presidenta de l'ultradretà Front Nacional (FN) francès, Marine Le Pen, s'ha felicitat pel triomf en les eleccions gregues del partit esquerrà Syriza perquè constitueix "una enorme bufetada democràtica que acaba de donar el poble grec a la Unió Europea".