Culminant una setmana de vagues a tot el país, els mestres han tallat aquest matí la ronda de Dalt en diversos punts. Poc abans de les set, unes 400 persones han barrat el pas en els dos sentits a Santa Coloma de Gramenet, just abans del nus de la Trinitat, i després un centenar de manifestants han tallat la mateixa via a l’altura de la Vall d’Hebron, i després un altre tall a la B-20 a l’altura de Finestrelles, a Esplugues de Llobregat.

Alba Cuberas, metge de família al CAP Manresa-4, visita un pacient per un intens dolor a l’esquena; li dona una baixa curta i medicació antiinflamatòria, però no hi ha millora. Amb una radiografia, el reumatòleg recomana fer rehabilitació. “Però ningú li truca. El visito un cop al mes, i ja en fa dos que em diu que no ha començat les sessions”, diu. A Sant Pol de Mar, Martín Cebollada sospita que un pacient podria patir una hèrnia discal, i per sortir de dubtes, demana que li facin un TAC. L’espera és de sis mesos. “Però té un dolor incapacitant i no puc saber del cert com és de greu; no pot anar a treballar”, afirma.

El sistema sanitari és un dels assoliments més complexos i exitosos de les societats democràtiques. Complex perquè els coneixements i, en conseqüència, la capacitat de tractar patologies evoluciona constantment en benefici de tots nosaltres, i també perquè els que formem part del sistema sanitari a vegades parlem un argot indesxifrable. A més, els indicadors de l’activitat sanitària no són gens senzills d’interpretar en la seva globalitat. Hem de reconèixer que avui tenim més informació de la que som capaços de processar per treure’n les conclusions i reconduccions necessàries.

El Tribunal Suprem ha condemnat dues ginecòlogues a indemnitzar amb 35.000 euros una pacient per haver usat fòrceps i ventoses en el seu part sense tenir el seu consentiment ni avisar-la que farien servir aquests estris. La sentència aclareix que, encara que no hi hagués una negligència mèdica, el fet que no la informessin abans dels instruments que farien servir i dels riscos que comporta usar-los va vulnerar el seu dret al consentiment informat.

"Han estat anys, moltes reunions, moltes taules de negociació i un text molt complex que feia 22 anys que no es tocava", ha reivindicat alleugerida la ministra de Sanitat, Mónica García, després d'anunciar aquest dilluns l’acord per a un nou Estatut Marc dels professionals sanitaris. Un pacte que han signat diversos sindicats laborals, però no els sindicats mèdics. L'Estatut Marc és la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris al conjunt de l'Estat i la seva actualització ha estat una de les prioritats de la ministra García en aquesta legislatura. Després de molts estira-i-arronses entre sindicats i administració, vagues i amenaces d'acabar guardant el text en un calaix, finalment s'ha arribat a una entesa amb els sindicats SATSE-FSES, CCOO, UGT i CSIF.

Hi ha alguns termes mèdics més complicats d’entendre que d’altres, sobretot quan es parla de patologies complicades o de proves poc freqüents. En el cas dels infants, però, pot ser que, d’entrada, trobin aquesta dificultat en el vocabulari més bàsic que ateny termes de salut quotidiana i d’altres que hi estan vinculats. Per això, especialistes en lèxic mèdic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) han elaborat de forma conjunta amb més de 3.000 infants i joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya una plataforma per explicar termes mèdics als nens i nenes amb les seves pròpies paraules fent ús de nous formats digitals i multimèdia.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant la medicina a una velocitat impensable fa només uns anys. Ens ajuda a analitzar imatges amb gran precisió, a gestionar i analitzar grans volums de dades amb agilitat i a avançar més ràpidament en la recerca. És una eina poderosa que ja forma part del nostre present i que també marcarà el futur de l’atenció sanitària.

El sindicat Metges de Catalunya s'ha plantat davant les paraules de la consellera de Salut, Olga Pané, qui ha dit que la intel·ligència artificial (IA) diagnostica millor que els professionals sanitaris. En un missatge a les xarxes, el sindicat ha instat Pané a disculpar-se i rectificar. En concret, la titular de Salut va assegurar el següent: "[La IA] diagnostica amb una precisió igual o superior a la que puguem tenir els mateixos professionals".

Ni falten metges ni hi ha fuga de talent mèdic a l'Estat. Aquest és el balanç que ha fet l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) després de fer un estudi demogràfic de la professió, en contra del diagnòstic que han fet altres col·legis professionals, sindicats i societats científiques en els últims anys, sobretot després de la pandèmia de covid-19. Mentre que bona part dels actors adverteixen que a Catalunya es formen metges que després se'n van a treballar a altres països o comunitats autònomes, l'organització col·legial de metges sosté que Espanya presenta millors xifres de facultatius que altres països d'Europa i, per tant, defensa que no falten professionals, sinó que cal distribuir-los millor per especialitats. Això sí, l'estudi reconeix que cal posar fi a la precarietat del sector, millorar la formació continuada dels professionals, canviar el model retributiu i combatre la sobrecàrrega assistencial perquè el sistema nacional de salut sigui més atractiu per als nous metges.

Fa exactament set dies se celebrava al Museu Cerdà de Puigcerdà la XXIII Jornada de la Professió Mèdica dins el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull. Les ponents a les taules rodones van ser majoritàriament metgesses. De fet, a Catalunya hi ha majoria de dones a la professió mèdica, i entre les generacions més joves la proporció és del 70%, però no ha estat fins aquest 2025 que una dona ha presidit per primer cop un dels quatre col·legis catalans. En concret, aquest febrer de 2025, Elvira Bisbe, anestesiòloga de l'Hospital del Mar i fins ara vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ha marcat una fita convertint-se en la primera dona presidenta d'aquest Col·legi des de la seva fundació el 1894.

“El nombre de metges i metgesses no s’incrementarà, tot i les llistes d’espera, tot i les jubilacions, tot i les baixes, tot i la manca d’especialistes. El nou mantra de la conselleria és que no falten metges”. Això, que es podria escriure avui i seguiria sent igual de vàlid, ho vaig escriure el 28 de juliol de 2021 en un article titulat Medicina sense metges publicat en aquest mateix diari. 

El Govern de Salvador Illa s'ha proposat desencallar d'una vegada per totes la transformació del sistema sanitari, que fa anys que es reclama des de diferents esferes del sector per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública. Els professionals, les societats científiques, els sindicats i les patronals coincideixen que calen canvis urgents per adaptar el sistema a la realitat actual, amb una societat més envellida i diversa que ha viscut canvis econòmics i tecnològics molt importants en les últimes dècades. Per això, demanen que aquestes reformes siguin de llarg recorregut i anticipin les problemàtiques i les necessitats de futur.

A cor obert, Urgencias, Anatomía de Grey, Hospital Central, Doctor en Alaska, Doctor Martin... les sèries de metges són un gènere propi i més que consolidat. Sigui perquè els espectadors gaudeixen amb el vessant heroic de la professió o perquè prefereixen el safareig entre metges, són una mena de ficció que viu una regeneració constant de títols. Mostra d'això són els cinc drames mèdics de nova fornada que des de fa poques setmanes estan disponibles a les plataformes.

Rebuig absolut de tots els representants de l'atenció primària a la mesura proposada per l’Institut Català de la Salut (ICS) d'atorgar incentius econòmics als metges que tramitin altes de pacients derivats per les mútues laborals. Col·legis, societats científiques i sindicats han reaccionat aquest dilluns en contra de la proposta, que finalment quedarà en no res després que l'ICS s'hagi fet enrere. "No hi haurà un objectiu destinat a incentivar que els facultatius incrementin el nombre d’altes", han afirmat fonts de l'empresa després del rebombori.

El Jan ja té sis mesos i la seva mare, Vanesa Gallego, fa una setmana que s'ha reincorporat a la feina. És metgessa en un centre d'atenció primària (CAP) del sistema públic de salut en una zona rural; la seva jornada ordinària és de dilluns a divendres i després fa guàrdies els caps de setmana. Abans de quedar-se embarassada del Jan, havia patit sis avortaments i va agafar la baixa al quart mes de gestació; no se la volia jugar. Des d'aleshores, i fins que va donar a llum, calcula que ha deixat de cobrar uns 6.000 euros de sou, ja que l'Institut Català de la Salut (ICS) només li ha pagat els dies que hauria treballat entre setmana i ha deixat de cobrar les guàrdies, que són una bona part del salari. Tot i que ho ha denunciat, no confia en recuperar aquests diners.

Fa 22 anys que no s'actualitza la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a Espanya i fa mesos que el ministeri de Sanitat treballa en un nou estatut marc que ha de presentar aquest any. La futura norma, però, ha aixecat molta polseguera i ha desencadenat setmanes d'estira-i-arronses i crítiques creuades entre els sindicats i el govern espanyol. Fa un mes els representants dels metges de tot l'Estat ja es van manifestar a les portes del ministeri, a Madrid, i aquest dimecres han fet un pas més enllà per demanar un estatut únic que reguli exclusivament les condicions professionals dels facultatius, diferenciat de la resta de professionals sanitaris. Fins a 16 organitzacions d'arreu d'Espanya –la majoria sindicats– s'han reunit a Barcelona per presentar l'Agrupació Professional per a un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF), una nova formació que vol ser una eina de pressió i d'interlocució amb el govern espanyol per vehicular totes les reivindicacions mèdiques.

La metgessa Elvira Bisbe (Barcelona, 1961) serà la pròxima presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la primera dona a ocupar el càrrec. La fins ara vicepresidenta de l'entitat la liderarà els quatre anys següents després d'haver presentat l'única candidatura a les eleccions a la junta de govern i delegats de l’Assemblea de Compromissaris dins del termini, que ha acabat aquest dissabte a les 14 hores.

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) ha sigut president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) els últims 11 anys. En aquest temps, les ha vist de tots colors: una pandèmia, vagues, canvis demogràfics, revolucions terapèutiques. També ha conegut onze ministres de Sanitat i sis consellers de Salut. Aquest expert en medicina familiar i gerontològica va ser elegit per primera vegada l'any 2014 i va aconseguir la reelecció els anys 2018 i 2021, en plena crisi sanitària per la covid.