Caps de servei d'hospitals amenacen amb plegar si no poden compaginar la sanitat pública i privada
El govern espanyol treballa en un nou marc regulador que exigeix exclusivitat als comandaments intermedis
BarcelonaA Catalunya hi ha molts metges que compaginen la seva activitat en el sistema sanitari públic i privat. El primer reuneix el coneixement, l'acadèmia i els pacients amb més complexitat, però els sous són més baixos que a les clíniques privades. Això fa que molts treballadors, quan acaben la seva jornada laboral a la pública, optin per treballar a la medicina privada per aconseguir un sobresou, sobretot en les especialitats de dermatologia, oftalmologia, cirurgia, cardiologia i otorrinolaringologia. Són professionals que, diuen, es guanyarien molt millor la vida en cas d'haver escollit només la branca privada, però que han triat el sistema públic per vocació i ho complementen amb dues o tres tardes a una clínica privada.
Ara, el ministeri de Sanitat vol desplegar una nova regulació de les condicions laborals dels professionals sanitaris, ja que fa 22 anys que no s'actualitza. Tot i que l'Estat confia en presentar un text "molt avançat" a l'abril, les negociacions amb els sindicats estan encallades per diferents motius de conflicte. I un dels aspectes que més polseguera aixequen és la voluntat d'exigir exclusivitat als càrrecs de responsabilitat i càrrecs directius de la sanitat pública perquè no puguin treballar a la privada. La mesura afectarà comandaments intermedis com ara caps de servei i caps de secció, i molts d'ells ja s'hi han posicionat en contra.
"No em sembla una bona decisió per part de l'administració. Hi ha un malestar generalitzat i molts companys deixaran de ser caps de servei si s'acaba aprovant", assegura Joan Fontdevila, que és president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica i cap de servei de cirurgia plàstica i maxil·lofacial de l'Hospital Clínic de Barcelona. Segons el ministeri, els professionals que s'encarreguen de tasques de direcció i gestió s'han de dedicar exclusivament al sistema públic i, per compensar-ho, es crearà un complement econòmic.
Però aquest extra no fa el pes a molts caps de serveis que compaginen la seva feina amb la privada. "No té sentit. La retribució hauria de ser d'acord amb la responsabilitat, i no ho és, no compensa", lamenta Fontdevila. A més, són càrrecs que es renoven cada quatre anys i que, si no compleixen amb els requisits, se'ls aparta de la responsabilitat. "No és necessari prohibir o limitar el que fem quan acaba la nostra jornada laboral; si no arribem a fer el que teníem marcat fer, se'ns retira del càrrec", afirma.
Segons el cap de servei de cirurgia d'un dels hospitals més importants de Catalunya, que vol mantenir l'anonimat, molts companys deixaran els seus càrrecs per seguir compatibilitzant la feina en els dos sistemes. Ell només fa tres tardes a la setmana a la privada i es considera un "ferm defensor del sistema públic", però avisa que ho deixarà si li veten compaginar-ho amb la medicina privada. També avisa que això comporta el risc que alguns treballadors deixin la pública: "Les clíniques privades s'estan fregant les mans. Pot ser que ho tinguin més fàcil per captar talent de la pública".
Risc de deserció
Fora de Catalunya també creix el malestar. Jaume Estrada, cap de servei de cirurgia plàstica de l'Hospital Son Espases de Palma, explica que, des que va fer l'especialitat, el seu somni era treballar a un hospital i atendre patologia complexa. Tota la vida s'ha dedicat a fer cirurgies reconstructives i només va dues tardes a treballar a la privada. Així i tot, creu que, com ell, els caps de servei "no tindran més remei" que renunciar a la responsabilitat per seguir compaginant els dos circuits. Per això, Estrada ironitza que aquest estatut marc "té la virtut que posarà d'acord tota la professió, independentment de l'especialitat, perquè no hi haurà ningú que el vulgui, ja que empitjorarà les condicions dels professionals".
Val a dir que algunes comunitats ja tenen aquesta exclusivitat, com ara l'Aragó, Astúries, Navarra o Andalusia, i segons Fontdevila en alguns centres s'ha hagut de tancar serveis de cirurgia plàstica perquè no eren capaços de trobar especialistes. "En alguns hospitals hi ha hagut una autèntica deserció de professionals", afirma. A més, si les persones amb més bagatge i experiència no volen ser caps perquè treballen a la privada, assumiran el càrrec professionals que fa menys temps que hi són. "Ser cap de servei es pot convertir en un lloc transitori per als metges entrants, fins que agafin embranzida, els truquin de la privada i cedeixin el lloc a algú altre", avisa el cirurgià.
Aquest mateix dimarts Sanitat i les comunitats autònomes s'han reunit per parlar de l'estatut marc. Els sindicats CSIF, FSES, CCOO, UGT i CIG Saude, que participen en la taula de negociació, ja han avisat que ajornaran totes les cites programades fins a l'abril mentre la titular de Sanitat, Mónica García, no els rebi "urgentment". Per la seva part, el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, els ha garantit que l'estatut marc "únicament" es debatrà en l'àmbit de negociació. Fonts de la conselleria de Salut han descartat posicionar-se.
