Sembla difícil de creure però aquestes setmanes, a Brussel·les, gairebé es parla més d’oposicions que del caos provocat per la guerra a l'Iran. És la primera convocatòria generalista per a graduats que vulguin treballar a les institucions europees des del 2019. Com ja es podia esperar, s’hi han presentat més de 170.000 persones. Literalment, és impossible viure a Brussel·les, tenir menys de 40 anys i no tenir cap conegut que s’hi hagi presentat.

Lluny d'abaixar el suflé, Pedro Sánchez planta cara. Després de l'amenaça de Donald Trump de tallar tot el comerç internacional amb Espanya per la decisió de vetar l'ús de les bases de Rota i Morón per a la guerra contra l'Iran, el govern espanyol ha reaccionat desafiant l'administració nord-americana. Fonts de la Moncloa asseguren que Espanya "compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes, ajudar els sectors que puguin veure's afectats [per la guerra comercial] i diversificar les cadenes de subministrament". A més, aprofiten per recordar als Estats Units que Espanya és una "potència exportadora de la Unió Europea i un soci comercial fiable per a 195 països del món": "Amb els EUA tenim una relació comercial històrica i mútuament beneficiosa". En aquest sentit, des del govern espanyol llancen un avís a l'administració Trump: "Si vol revisar la relació ho haurà de fer respectant l'autonomia de les empreses privades i la legalitat internacional", i insten els Estats Units a respectar també els "acords bilaterals" amb la Unió Europea.

L'opa hostil del BBVA al Sabadell ha eclipsat el debat al voltant del procediment d'infracció obert per Brussel·les sobre la legislació que el govern espanyol ha utilitzat per intercedir en aquesta operació. En concret, el govern de Pedro Sánchez va fer ús de la llei de defensa de la competència del 2007 per imposar condicions addicionals a les de Competència, amb la incorporació de requisits a l'opa per raons d'interès general. La conseqüència d'aquestes condicions és que durant com a mínim tres anys, el BBVA i el Sabadell hauran d'operar de forma "autònoma". És a dir que, en cas que l'opa prosperi –necessita almenys que els accionistes es venguin el 50,01% dels títols del Sabadell–, hauran d'operar com si el segon banc fos una filial del primer. La veritat, però, és que Brussel·les va més enllà i també assenyala una norma que, de moment, el govern espanyol no ha hagut d'utilitzar en l'operació del BBVA sobre el Sabadell. Es tracta de la llei d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit aprovada el 2014 i desplegada el 2015, sota el govern de Mariano Rajoy (PP).

La Unió Europea (UE) no ha deixat de comprar gas rus malgrat l'agressió iniciada pel règim de Vladímir Putin contra Ucraïna. Segons la mateixa Comissió Europea, el bloc comunitari s'ha gastat més en la compra de combustibles fòssils provinents de Rússia que en els ajuts enviats a Ucraïna. Tanmateix, Brussel·les s'ha proposat deixar d'adquirir gas provinent de Rússia de manera definitiva: prohibirà a les companyies europees comprar-ne i fins i tot les obligarà a rescindir els contractes de combustibles fòssils que tenen firmats a anys vista amb socis comercials russos, cosa que ha fet saltar les alarmes en algunes empreses afectades, com Repsol i Naturgy.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

Ara que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?

Les seqüeles de dècades d'abús de la temporalitat a l'administració pública no s'han esvaït del tot. Malgrat que la Generalitat ha donat gairebé per tancat el procés d'estabilització del personal interí, aquest col·lectiu continua expressant preocupacions i dubtes sobre el seu futur laboral. El Govern assegura que ha aconseguit reduir aquesta anomalia i ara només el 7,9% dels seus 182.815 empleats —Brussel·les exigia que fos menys d'un 8%— són temporals, respecte al 35,5% del 2021. En aquest temps, 46.800 interins han aconseguit una plaça.

Junts incrementa la pressió al govern espanyol i complica encara més la vida a Pedro Sánchez. L'expresident Carles Puigdemont ha anunciat aquest divendres que els juntaires suspenen les negociacions amb el PSOE per als pressupostos de l'Estat del 2025, i ha convocat una reunió de caràcter "urgent" i "extraordinari" a Suïssa amb el mediador internacional. Després de la decisió dels socialistes d'ajornar el debat a la mesa del Congrés sobre la qüestió de confiança a Sánchez, els juntaires volen donar un toc d'atenció a la Moncloa i demostrar que no van de "catxa". El missatge és clar: l'acord entre Junts i el PSOE que va permetre la investidura del president espanyol "no s'està complint" i, si les coses no canvien, perilla la governabilitat d'Espanya.

El govern espanyol prem l'accelerador per rebre més fons europeus. L'executiu de Pedro Sánchez no només té intenció de demanar el cinquè pagament (7.671 milions d'euros en subvencions) abans que s'acabi l'any, sinó que vol anticipar el desemborsament d'una part del sisè, el setè i fins i tot el vuitè.

El pla d'ajust del govern espanyol per complir amb les regles fiscals en els pròxims set anys ha convençut Brussel·les. La Comissió Europea ha validat aquest dimarts la projecció de l'executiu de Pedro Sánchez enviada a mitjan octubre per complir amb els objectius de reducció del dèficit i del deute públic fixats per les institucions comunitàries. En el Pla Fiscal i Estructural, l'Estat es compromet a fer caure el dèficit a la meitat en els pròxims quatre anys. Del 2,5% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura el volum d'una economia) l'any 2025 a un 1,6% el 2028 (el 2031 se situaria en un 0,8% del PIB). Brussel·les exigeix que es mantingui per sota del 3% del PIB, considerat el màxim segons les regles fiscals si els estats membres de la Unió Europea no es volen exposar a un expedient sancionador.

El mes passat, Mario Draghi, l’antic president del Banc Central Europeu (BCE), va fer públic l’informe sobre la competitivitat i la productivitat europees que havia preparat per encàrrec de la presidenta de la Comissió Europea. Més enllà dels interrogants que plantegen les seves anàlisis i recomanacions (perquè no sabem si aconseguiran generar respostes efectives), l’informe Draghi ha de ser saludat per un doble motiu. En primer lloc, perquè identifica i descriu molt bé els nostres problemes essencials. Posa en concret el dit a la llaga sobre el retard tecnològic europeu en una sèrie d’àrees clau, i de les pèssimes conseqüències potencials d’aquests dèficits, en un panorama geopolític molt violent i degradat.

Un dels principals capos italians de la salsa de tomàquet ha començat una croada a Brussel·les contra la producció més barata de la regió de Xinjiang, a la Xina. El director executiu de la marca Mutti, Francesco Mutti, ha instat les autoritats europees a protegir els agricultors de la competència "deslleial" de la pasta fabricada pels xinesos i a restaurar la "dignitat" de la fruita vermella més representativa d'Itàlia. L'empresari reclama que és necessari que la UE prohibeixi aquestes importacions o els apliqui uns aranzels molt més elevats per salvaguardar els pagesos del país transalpí.

Barcelona era el seu pròxim objectiu comercial, però no podrà ser. Les traves burocràtiques i la falta d'inversors han fet que l'empresa holandesa European Sleeper, que l'estiu de l'any passat va fer reviure el debat dels trens nocturns a Espanya, s'hagi vist obligada a ajornar la seva aventura empresarial a la capital catalana dos anys més. El conseller delegat de la companyia, Elmer van Buuren, ha explicat a l'ARA que la ruta, prevista inicialment per a la primavera del 2025, no es podrà posar en marxa "abans del 2026" i, de fet, tampoc descarta que els tràmits es retardin fins al 2027 per la falta de trens. Així, l'únic projecte sobre la taula per recuperar els trens nocturns a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'ajorna en el calendari.

Menys deute, menys dèficit i una despesa pública controlada. Són les tres línies mestres del Pla Fiscal Estructural corresponent al període 2025-2028 que el govern espanyol té previst enviar aquest dimarts a Brussel·les. Amb l'entrada en vigor de les noves regles fiscals a partir de l'any que ve, els Estats membres estan obligats a presentar un pla d'ajust per als pròxims set anys des de la posada en marxa d'aquestes regles, és a dir, fins a l'any 2031. Durant aquest període, els països han de dur a terme un "esforç" amb l'objectiu principal de reduir el deute de les administracions públiques.

La Comissió Europea ha proposat la creació d'una aplicació mòbil per digitalitzar el carnet d'identitat o passaport a l'hora de viatjar per l'espai Schengen, o bé per entrar-hi. La mesura pretén agilitzar els controls a l'hora de, per exemple, agafar un avió o un tren. Per a això, Brussel·les planteja la necessitat de crear un marc comú per a l'ús de credencials de viatge electròniques i el desenvolupament d'una 'aplicació' batejada com 'EU Digital Travel'.

La setmana que tanquem avui referma la idea que la política catalana està esbufegant en un replà. Tot just fa un mes que Salvador Illa va prendre possessió, que Puigdemont va venir i va marxar, el nou Govern encara està fent nomenaments i canvis, els partits estan preparant congressos, la Diada ha tret menys gent al carrer que anys enrere i, alhora, no hi cap moviment polític que tregui al carrer tanta gent com l’independentisme. 

Patates fregides amb musclos. Aquest és el plat més típic de Brussel·les, que, a més, s'anuncia com a mètode pescaturistes a tots els racons del centre de la ciutat, però no us espanteu. La cuina belga va molt més enllà de la famosa combinació del tubercle i el mol·lusc, tot i que també val (i molt) la pena tastar-los. La capital de la majoria d'institucions de la Unió Europea ha adoptat els millors sabors d'arreu d'Europa i del món sense abandonar els seus, i els paladars poden delectar-s'hi amb menjars molt diversos, d'una gran qualitat i per a totes les butxaques.

El Parlament Europeu que ara acaba el mandat plega amb els deures fets en l’àmbit digital, havent aprovat les importants directives DMA i DSA que garanteixen la privadesa i confidencialitat de les dades dels consumidors i les empreses europees i eviten la discriminació en les botigues d’aplicacions de les grans tecnològiques. Tanmateix, el vigorós creixement dels programes d’intel·ligència artificial (IA), que no sembla tenir aturador, així com l’explosió de centres de dades al núvol a tot el món, faran encara més difícil el compliment de la legislació europea, malgrat que s’acaba d’aprovar una llei específica per a la IA (l'AI Act) per lluitar contra la desinformació i el seu ús indiscriminat.

Les ciències socials (història, economia, etcètera) només són, darrerament, instruments de la política. Diguem més aviat la Política, en majúscula: és a dir, les relacions de poder entre grups i individus i les fórmules amb què es distribueixen els recursos. Thomas Piketty no ha estat el primer a demostrar aquesta obvietat.