Banderes d'Espanya a la polsera o lligades al retrovisor del vehicle, molts d'ells d'alta gamma, i xapes diverses, la majoria amb missatges patriòtics. Aquests són alguns dels elements amb els quals ha sigut fàcil identificar els assistents a la vetlla, al funeral i a la posterior incineració de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que s'ha celebrat aquest dijous a la localitat valenciana de Xàtiva, al costat de la veïna ciutat d'Alzira, on residia una de les filles de l'exuniformat revoltat, i abans de traslladar les seves restes a la Torre del Mar de Màlaga.

Només començar Al rojo vivo a La Sexta, Antonio García Ferreras sentenciava, circumspecte: “Esta semana la gran pregunta es: ¿la verdad importa o no importa? Aunque sea una putada. La verdad siempre es lo mejor, aunque a veces no es como uno se imaginaba, se esperaba o incluso deseaba”. Aquesta pretesa transcendència servia per alertar que els papers oficials del 23-F consolidaven Joan Carles I com el responsable d’aturar el cop d'estat. En totes les cadenes, aquest era el titular que s’extreia de la desclassificació de la documentació. Seguint l’agenda del PP, el debat posava el focus en el retorn de l’emèrit a Espanya com un premi a la seva tasca.

Hi ha hagut sospirs d’alleujament entre partidaris i apuntaladors de l’ordre del 78 en constatar que els papers del 23-F han resultat ser més aviat mullats i no incloïen res de rellevant sobre la implicació del rei Joan Carles en els preparatius del cop d’estat. És un alleujament força opinable, perquè la imatge d’un cap d’estat que ha hagut de refugiar-se als Emirats Àrabs Units per haver defraudat la hisenda del seu país difícilment pot estar més danyada. Però els partidaris i apuntaladors s’aferren encara al mite de Joan Carles com a salvador de la democràcia que ens vam donar entre tots, i amb això pensen que en tenen prou (segurament en tindran prou) per sostenir el relat de la monarquia parlamentària suposadament providencial.

Acabarem ja amb aquesta immersió en el 23-F que fa dies que dura, no sense remarcar la ironia del destí que significa que Tejero es morís ahir, precisament. Avui és el dia del balanç (esprem que final) Guanyadors: Pedro Sánchez que, desclassificant aquests documents, ha dirigit la conversa política durant gairebé una setmana i li ha sortit de fàbula. Guanyador, Joan Carles de Borbó, que apareix com algú que atura el cop, amb dos asteriscs molt grans: no han desclassificat les converses que el rei va tenir la tarda del cop amb els diversos capitans generals de les regions militars i, per tant, no sabem si els estava temptejant; i dos, mai no sabrem si els dies abans el rei va donar a entendre que estaria disposat a donar suport a allò que se’n deia “un cop de timó”. Per la resta, cap novetat, més enllà de fregar-nos els ulls en veure que ha estat guardat com a confidencial un diagrama, un esquema que sembla propi d’un alumne de primària sobre diversos cops d’estat possibles. 

La desclassificació parcial de documents del 23-F no ha suposat cap gir històric en la comprensió definitiva del cop d'estat. Si de cas, hi ha un cert reforçament democràtic de Joan Carles i detalls que no poden sorprendre: que hi va haver implicats sis agents del Cesid, que el rei va parlar amb Milans del Bosch abans del judici per protegir la Corona, que alguns colpistes van lamentar haver deixat lliure “el Borbó” i que la dona del casualment difunt en el dia d’ahir Tejero era tan desllenguada com el seu marit: “És un desgraciat, tonto”; “Tant amor a la pàtria i mira com l’han enganyat”.

Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.

La mort d’Antonio Tejero Molina als 93 anys, coincidint amb la desclassificació de parts dels documents secrets al voltant de la trama, ha donat un doble protagonisme al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va executar el darrer cop d'estat militar capaç de triomfar. Va ser la tarda del 23 de febrer de 1981 (23-F), quan el Congrés dels Diputats votava la investidura com a cap de govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Tejero hi va irrompre al crit de “¡Todo el mundo al suelo!” al capdavant de 265 membres de la Benemèrita que van disparar trets intimidatoris i van segrestar els parlamentaris. Es va sumar al cop Jaime Milans del Bosch a València, on era capità general i on va treure els tancs al carrer.

L'autor del cop d'estat fallit del 23 de febrer del 1981, Antonio Tejero Molina, ha mort aquest dimecres a la tarda a Alzira (País Valencià) als 93 anys, tal com ha informat el despatx jurídic que representa a la família a través d'un comunicat. La mort de l'ex tinent coronel coincideix amb el mateix dia que el govern espanyol ha desclassificat els documents sobre el cop d'estat del 23-F. Feia diversos anys que Tejero tenia una salut delicada i aquest dimecres a la tarda ha dit prou. En el comunicat, els advocats de la família expliquen que "en el convenciment absolut que la mort no és el final, [la família] agraeix totes les mostres d'estima rebudes en aquests moments tan difícils i demana el màxim respecte a la seva privacitat".

El títol d’aquest article no és una brometa de mal gust ni una boutade. Aquest 20-N farà mig segle que va finir el dictador, però la seva ombra allargada segueix projectant-se sobre la societat espanyola, els darrers temps amb intensitat creixent. Vox està fent una esforçada feina per blanquejar-lo. Franco no descansa en pau, i nosaltres tampoc. A les xarxes socials de tant en tant és trending topic. Segons l’últim CIS, el 21,3% dels espanyols creuen que el franquisme va ser bo o molt bo, i entre els homes el percentatge puja al 26,8%. Naturalment, els votants de Vox són els més favorables a la dictadura (60%), però els del PP no es queden curts (40%). Les dues Espanyes segueixen perfectament delimitades pel Caudillo. En història, les continuïtats soterrades (tradicions familiars, mentalitats, inèrcies) són més fortes que les ruptures.

La política espanyola una altra cosa potser no, però és rica en caspa, i això ningú li ho pot discutir. Antonio Tejero és un guàrdia civil que va tenir galons de tinent coronel i que va entrar, pistola enlaire, pegant trets al sostre del Congrés de Diputats, i comminant ses senyories a ajupir-se amb crits descompassats, el 23 de febrer del 1981. Per als que ja tenim certa edat, el fet infaust forma part de la nostra memòria sentimental, una infància en què et podien enviar de l'escola a casa teva (“No us atureu, si algú us diu res no contesteu i seguiu cap a casa”) perquè s'estava perpetrant un cop d'estat. Aquest era l'ambient durant la modèlica Transició, i fins i tot els infants de primària el percebíem amb nitidesa.

Sempre s’ha sospitat que l'intent de cop d'estat del 1981 va ser dirigit per algú més que el llavors tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina. Aquest diumenge el cap de la rebel·lió ha acusat Joan Carles I d'estar al darrere del 23-F. "Jo al rei Joan Carles el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb el general Alfonso Armada un govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo", ha assegurat en una entrevista telefònica concedida a El Español. L'entrevista torna a posar en el punt de mira el rei emèrit implicant-lo directament en un cop que podria haver acabat amb la Transició. De fet, durant el judici del 23-F, el tinent general de l’exèrcit Jaime Milans del Bosch, l'altre implicat en el motí, va declarar que Armada, Tejero i ell –i d’altres que no va voler esmentar– havien preparat el cop per “patriotisme” i que Armada –militar molt proper a Joan Carles I– els havia promès que el rei n’estava al corrent.

P { margin-bottom: 0.21cm; } Pernil, formatge, pastes salades, una paella i nou ampolles de vi. Un ram de flors, estovalles de color grana, dotze cadires de plàstic i un sofà d'escai al fons. Una escena molt 'kitch' per celebrar el 33è aniversari de l'intent de cop d'estat del 23-F. Vozpópuli ha publicat aquest dijous dues fotos del "dinar d'amics" que el 18 de febrer es va fer a la caserna de la Guàrdia Civil de Valdemoro, a la Comunitat de Madrid. Entre els convidats, Antonio Tejero, el colpista condemnat i empresonat per l'assalt al Congrés i que va quedar en llibertat 15 anys més tard.