<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Roger Coma]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/roger-coma/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Roger Coma]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA['Un menú tancat': Masculinitats que no saben plorar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/menu-tancat-masculinitats-no-plorar_1_5391624.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c2732a31-a4a0-4563-b87e-8fbdadc92d9b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1593y1038.jpg" /></p><p>Tot i que, ara com ara, la majoria dels diaris incorporen ostentoses guies gastronòmiques de suposats experts per a gurmets afamats i esnobs adinerats, no crec que hi hagi cap oferta com la que prepara un xef estrellat a la sala Villarroel per als seus amics. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/menu-tancat-masculinitats-no-plorar_1_5391624.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 May 2025 08:02:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c2732a31-a4a0-4563-b87e-8fbdadc92d9b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1593y1038.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena d''Un menú tancat']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c2732a31-a4a0-4563-b87e-8fbdadc92d9b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1593y1038.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Jordi Casanovas construeix una hàbil comèdia a La Villarroel amb una bona direcció de Llàtzer Garcia]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Tinc moltes esquerdes, molt d’ego i busco el reconeixement”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/moltes-esquerdes-d-ego-busco-reconeixement_128_5336524.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/93c1d574-dac3-4783-a78f-05188dd0de1b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Set anys de bloqueig professional de Roger Coma han arribat a la seva fi amb el monòleg <em>Això no ho hauria de fer</em>, que representa fins al 15 d'abril a l'Espai Texas de Barcelona. A mig camí entre l'<em>stand up</em> i l'autoficció, l'actor explica l'anècdota de rebre l'encàrrec de pronunciar l'elegia per a una tieta que en el fons no coneixia i trufa aquella hora de reflexions hilarants sobre la diferència entre el que fem i el que sentim, a partir del mecanisme de fixar-se molt en un detall fins que s'esdevé un petit abisme existencial. Aprofitem el nou espectacle per repassar la trajectòria d'un dels personatges més inquiets de la seva generació.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Àlex Gutiérrez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/moltes-esquerdes-d-ego-busco-reconeixement_128_5336524.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Apr 2025 17:00:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/93c1d574-dac3-4783-a78f-05188dd0de1b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Roger Coma: 'Tinc moltes esquerdes, molt d’ego i busco el reconeixement']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/93c1d574-dac3-4783-a78f-05188dd0de1b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Actor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Conqueridors': per passar l’estona, una tarda de festa major]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/conqueridors-passar-l-estona-tarda-festa-major_1_4867891.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/54c3b061-8ede-4573-a123-3452c0035382_16-9-aspect-ratio_default_0_x1163y0.jpg" /></p><p>Ramon Madaula ha agafat gust als personatges històrics. Encara viva la seva aventura amb <a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/ramon-madaula-salvatge-oest_1_4602862.html" target="_blank">un Buffalo Bill de pistola de fogueig</a> i a l’espera del duel entre Napoleó i el seu germà Josep (<em>Els Buonaparte</em>) que s’estrenarà el 20 de desembre al Teatre Akadèmia, l’actor i dramaturg ha imaginat una nostrada comèdia al voltant del molt noble Jaume I tot convocant l’esperit del rei a qui anomenaven “lo mal mamat” en el plató de rodatge d’una sèrie històrica sobre ell.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/conqueridors-passar-l-estona-tarda-festa-major_1_4867891.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Nov 2023 20:34:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/54c3b061-8ede-4573-a123-3452c0035382_16-9-aspect-ratio_default_0_x1163y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Ramon Madula i Roger Coma a l'obra 'Conqueridors'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/54c3b061-8ede-4573-a123-3452c0035382_16-9-aspect-ratio_default_0_x1163y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Una comèdia disparada per conquerir el riure dels espectadors al Teatre Goya]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No és pa tot el que es cou al forn d''Una teràpia integral']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/no-pa-cou-forn-terapia-integral-villarroel_1_4395325.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a09ed92b-69a7-4987-bd44-dbde38b6f04a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A Cristina Clemente i Marc Angelet no els ha anat gens malament en la seva col·laboració a <em>Lapònia</em> (2019), <a href="https://www.ara.cat/cultura/pare-noel-mentides-emergeixen-laponia_1_2700347.html" target="_blank">una comèdia</a> escrita i dirigida a quatre mans que ha fet força gira per Catalunya. Ara hi tornen amb <a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/abel-folk-pa-felic_1_4382654.html" target="_blank"><em>Una teràpia integral</em></a>, una altra comèdia, més esbojarrada, sobre la manera d’alliberar-se dels traumes de la mà d’un guru en una producció de Velvet Events afavorida pel recent Premi Nacional de Cultura i acreditat autor, director i productor Jordi Casanovas, aquí responsable de la direcció artística de producció.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/no-pa-cou-forn-terapia-integral-villarroel_1_4395325.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jun 2022 06:39:44 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a09ed92b-69a7-4987-bd44-dbde38b6f04a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Abel Folk i Àngels Gonyalons a l'obra 'Una teràpia integral']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a09ed92b-69a7-4987-bd44-dbde38b6f04a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros protagonitzen una comèdia esbojarrada a La Villarroel]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Treure’s el mort de sobre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/treure-mort-planas-callol_129_4308006.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Dijous a la nit TV3 va estrenar <em>Caigut del cel</em>, un programa que segueix el rastre d’herències no reclamades per trobar-ne els hereus. A la promoció que hem vist les últimes setmanes a la cadena la idea semblava boníssima i Roger Coma un bon amfitrió. Els processos de recerca televisiva solen ser llaminers. Semblava que ens haguéssim de trobar amb una barreja d’història, culebró i drama amb el suspens de saber qui s’emportarà la morterada inesperada caiguda del cel. Però la idea potser era millor sobre el paper que portada a la pràctica. <em>Caigut del cel</em> sembla víctima de molts entrebancs en el procés de preproducció que desvirtuen el projecte.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mònica Planas Callol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/treure-mort-planas-callol_129_4308006.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Mar 2022 20:10:55 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Roger Coma reparteix herències inesperades a 'Caigut del cel']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/roger-coma-reparteix-herencies-inesperades-caigut-cel_1_4304216.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ac3a028a-9a4b-4fa2-8682-89ce0739a762_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Quan una persona mor sense fer testament, la seva herència, per petita o gran que sigui, acaba sent intestada si ningú la reclama: la llei decideix a quins parents va a parar. Les herències sense atorgar són el cor de <em>Caigut del cel</em>, el nou <em>emotainment</em> –format d'entreteniment amb un alt component emocional– en què Roger Coma es converteix en una mena d'investigador a la recerca dels hereus legítims d'uns llegats sense adjudicar. El programa, que s'estrena aquest dijous després del<em> Polònia</em> i que tindrà sis episodis, és una adaptació d'un format internacional nascut a Holanda. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandra Palés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/roger-coma-reparteix-herencies-inesperades-caigut-cel_1_4304216.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2022 12:09:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ac3a028a-9a4b-4fa2-8682-89ce0739a762_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Roger Coma busca els hereus de llegats no reclamats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ac3a028a-9a4b-4fa2-8682-89ce0739a762_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[El nou programa de TV3 busca els hereus legítims de llegats oblidats]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“La vida és com te la mires, i m’agrada la manera com ho fa l’Albert, que és de fer-se moltes preguntes”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/estils/roger-comaactor-agrada-albert-preguntes_1_2732682.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“Hi ha amics d’una cervesa, amics de moltes cerveses i amics de sortir a trinxar-ho tot”, reflexiona Roger Coma. I el seu amic Albert, diu, és dels primers. De cerveses llargues, més aviat. “Entre nosaltres hi ha una afinitat gairebé familiar. Per més temps que faci que no ens veiem, sembla com si fos ahir. Amb una mirada ens entenem. És una atmosfera que va més enllà de les converses, que són fèrtils, una atmosfera en la qual el més essencial és aquest gust de fraternitat”, explica.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Selena Soro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/estils/roger-comaactor-agrada-albert-preguntes_1_2732682.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Roger Coma, actor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Roger Coma prepara una nova sèrie sobre el món de la teràpia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/roger-coma-prepara-serie-terapia_1_1269182.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2aae610b-c382-4ac3-baff-827e7f5546fd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Després de la websèrie <a href="https://www.ara.cat/media/webserie-estrena-temporada-nadalenca-microepisodis_1_1269180.html"><em> Les coses grans</em></a>, el director i actor Roger Coma obre la porta a un nou projecte amb el pilot de <em>Psiq,</em> una ficció sobre un psiquiatre de passat tèrbol per a la qual està buscant una plataforma d’emissió. El primer tast d’aquesta nova sèrie, de la qual només d'ha gravat el primer episodi, es farà en el marc del <a href="http://www.zoomigualada.org/ca/inici/" rel="nofollow">festival de ficció televisiva Zoom</a>, dins de la <em>masterclass </em>que impartirà demà en col·laboració amb la revista <em> Serielizados</em> a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandra Palés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/roger-coma-prepara-serie-terapia_1_1269182.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Nov 2017 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2aae610b-c382-4ac3-baff-827e7f5546fd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Roger Coma interpreta un terapeuta que es troba en un moment baix de la seva vida.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2aae610b-c382-4ac3-baff-827e7f5546fd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El director i actor presenta el pilot del projecte en el marc d’una ‘masterclass’ al Festival Zoom]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El món és dispersió]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/mon-dispersio_129_3039221.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sovint llegeixo sense comprendre res del que llegeixo perquè he estat donant voltes als meus pensaments hermètics i saborosos, fets a base de neurosi prèmium. Aquest és un dels plaers culturals més grans, <strong>consumir cultura de manera inútil</strong>. El gust de pensar sobre un autor és immens. “Pensar sobre” literalment, com recolzar-se en un autor, com agafar una escultura de <strong>Balzac</strong> per fer-hi una migdiada a sobre. Aquesta mena d’utilització cultural és bonica. Però per què no em concentro? Com hauríem de concentrar-nos si el món és dispersió. El nostre TDAH, trastorn de dèficit d’atenció, ve de lluny, no és de les xarxes, ni tan sols dels greixos <em> trans</em>,<strong> ve del neolític, fèiem foc pensant a robar-li el sac de gra al veí</strong>. El neolític, un lloc extra per viure l’experiència “foc” en un <em> mindfulness </em>total de present absolut ja servia a la cultura de la usurpació. Utilitzar una novel·la per seguir pensant en mi és bonic perquè em col·loca per sobre de Proust i Cioran i per sobre d’uns autors que sempre estan per sobre nostre. Van passar a la posteritat però només per ser utilitzats per lectors que no es concentraven i no entenien les lectures. M’agrada aquesta posteritat bluf. El teu missatge perdurarà pels segles dels segles, però no s’entendrà.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/mon-dispersio_129_3039221.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Jul 2017 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Necessito fer vacances]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/necessito-vacances_1_2809648.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>He fet un descobriment que invalida tota la meva vida viscuda fins ara. Hi ha una manera de llegir com d’anar planxant totes les arrugues que trobes sigui el que sigui. Tot ho planxo, tot ho digereixo, <strong>me la pela el gust i el pòsit que pugui deixar la lectura</strong>, només ho digereixo amb una inèrcia de vedell. La cosa hauria de ser que estàs llegint i de sobte trobes un paràgraf que és nèctar del cel, droga de la clarividència més dura, t’atures, deixes de llegir i permets que això s’incorpori al teu organisme. Però no, he de llegir mitja hora més i llegeixo només per a aquest objectiu.<strong> Llegir per haver llegit</strong>. Trobo el tresor i segueixo cavant, perquè m’importa més fer forats que trobar la joia. És de sistema neuronal deficient. <strong>Miserable obrer del viure</strong>. M’han entrenat per a això. Visc amb objectius com: acabar-me el llibre aquest vespre, arribar a empalmar dos semàfors en verd, aconseguir que no se’m marquin les taques de suor. Una gent gran s’asseu al meu costat i diuen “Que bé, ja podem seure”. <strong>Em posen de molt bon humor</strong>. Pensar que hi ha gent que només de seure en una cadira ja està contenta em posa realment de bon humor. Jo necessito guanyar set o vuit premis per posar-me content com s’hi posa aquesta senyora amb permanent ortodoxa només per seure a la cadira. Jo soc un individu que perjudica l’espècie. I només per aquest treballar per objectius, per no haver parat a temps la lectura, la feina, la inèrcia, necessito desesperadament fer vacances. Atureu-me que vaig sense frens. Aquesta és la funció de l’agost que vindrà. Puc dir també que un nutricionista deia fa temps que la primera part del menú ens nodreix i la segona part ens destrueix. Jo sempre he d’arribar fins al final de la segona part. I postres, sisplau. Saciar-me com un porc. De granja. Atrofiat per l’abundància dels estímuls. Si sabés parar realment atenció només a una columna d’aquest diari que llegeixo <strong>podria fer la feina que faig mirant quaranta-set temporades de </strong>. Però després la vida seria massa llarga i en sobraria tota la segona part.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/necessito-vacances_1_2809648.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 29 Jun 2017 22:40:06 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Primavera Sound, colònies per a adults]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/primavera-sound-colonies-adults_1_2810441.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Al Primavera Sound hi vaig cada any només per veure-m’hi altre cop. Com per saludar-me a mi mateix, ei, Roger. Com una pregària anual molt íntima. Com conservar un braç petit, un braç que no creix, que no té cap funció però és meu de tota la vida. Un braç relíquia. Tinc un braç molt petit i és el <strong>Primavera Sound</strong>. No. Hi vaig perquè, seguint el cicle de les estacions, el meu programa hormonal m’obliga a pondre aquest ou. I perquè per a mi<strong> és el millor lloc per estar sol</strong>. Sempre hi vaig sol. No hi vaig per la música. I menys per la festa. Només vull ser-hi. <strong>Hi vaig pel gust de saber que de fons toquen Arcade Fire, però només com un fons desenfocat</strong>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/primavera-sound-colonies-adults_1_2810441.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Jun 2017 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’ésser humà és un becari sense sou]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/lesser-huma-becari-sou_1_2811617.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L’obsessió contemporània del notar. Notar si em vindrà de gust. Ja t’ho confirmaré demà. Quedem però ens escrivim el mateix dia per confirmar. Si et ve de gust confirmes i si no et ve de gust amb alegria olímpica anul·les la trobada. Què és això? <strong>I com menys et compromets més dur trobes el compromís</strong>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/lesser-huma-becari-sou_1_2811617.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 May 2017 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El semàfor]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/semafor_1_2812735.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Cada cop que m’aturo en un semàfor vermell constato l’odi permanent que li professo. Un <strong>odi com contra les autoritats</strong>, contra els límits aleatoris, contra algun mestre antic, contra moltes obligacions que guardo en el calaix de les ofenses. Un odi <strong>molt a l’engròs</strong>. I em planto davant del semàfor vermell ple d’ira alhora que podria aturar-m’hi ple d’agraïment per la tasca petita que fan aquests nans que hi viuen a dins. Jo volia córrer i aquests nans del semàfor em diuen que freni, que aprofundeixi en el meu assaig d’humilitat. Ningú no vol fre; és de persona tova, el fre. Davant d’un semàfor m’és fàcil discriminar si estic en un estat de tensió descerebrada o estic relaxadament humà. I quan estic humà <strong>entenc el semàfor en tota la seva ironia</strong>, entenc la meva vida de nan i veig l’objecte simplement com una convenció ciutadana que recorda que cal deixar passar, que la vida dels altres també deu tenir una certa importància.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/semafor_1_2812735.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Mar 2017 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estic molt bona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/bona_129_3040279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Hi ha una vanitat molt delicada que proposa escriure a les xarxes el text següent per acompanyar una foto d’actor o d’actriu que m’han fet: “Foto del gran X (llegiu-hi un fotògraf)”, en què el fotògraf X m’ha fotografiat a mi. I dic foto del gran X, com dient que jo no crec ser tan guapa, és el fotògraf que em fa així de guapa, però potser <strong>tots podeu comprovar que efectivament soc així de guapa</strong>. És aquesta giragonsa de vanitat hipocràtica, en què no puc mentir davant de la veritat però ho diré amb la hipocresia d’Hipòcrates. Com qui no vol la cosa. No podem dir: estic ben bona o en aquesta foto estic hiperboníssima. No, no podem. Hem de dir: el fotògraf m’ha tret bellíssima, no és culpa meva, <strong>jutgeu-ho vosaltres</strong>, no soc estupenda? És el fotògraf. Crec que aquests textos en lloc d’anar a la falsa sinceritat haurien d’anar més al deliri: jo que soc una atròfia, una autèntica berruga d’humanitat per culpa del fotògraf m’ha fet sortir com un objecte de desig del més alt nivell, qui no voldria fer-s’ho amb mi? Això és el que veig més a Instagram quan la gent apostrofa: "Foto del gran…" Només dir-ho. Disculpeu. <strong>Aquest text és del gran Roger Coma</strong>. Aquesta és l’altra, aquest epítet d’adjectivació prenominal, ‟el gran…” El gran cantant. L’adjectiu al davant que no aporta informació rellevant, només amoroseix el substantiu, no m’agrada. Foto del fotògraf gran, aleshores veus un fotògraf vell. Així sí. Aquesta complaença mútua, aquesta vaselina. Quant malestar darrere aquesta disfressa de post de Facebook celebratiu. Finalment, disculpeu, només és una opinió. Una opinió del gran opinador.<strong> No hi ha res més que opinió avui dia</strong>. L’opinió sobre el contingut s’ha tornat el contingut. Quan algú ha dit de mi, amb bona intenció, una sèrie del gran X (llegiu-hi jo), he patit un pudor gruixut, un malestar. Noto el paternalisme de fàbrica. Una fórmula per no dir res i pretendre que és una alabança. Adjectivació amb llocs comuns. Opinar amb l’opinió d’un altre, amb una fórmula magistral de farmàcia. Paraules que no parlen.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/bona_129_3040279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Mar 2017 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Matèria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/materia_1_2814912.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quina vida de cobdícia feliç que portem. No la canviaria ni per set vides humils. <strong>Tot al nostre voltant és cobdícia</strong>. Tots som iguals i no hi ha maldat i no hi ha delicte. Tot ho volem i algun grup d’experts i tècnics ens recorda que ens mereixem de tot i molt i que tenim dret a tot, a fecundar la veïna, a menjar-nos un croissant més gros que el tio del costat, a cremar el planeta amb un somriure, que<strong> el que importa és no parar de somriure</strong>, no pareu de somriure, tot és vostre. No patiu, humans, la matèria no serà un problema, diu el grup d’experts. I nosaltres teníem mare i pare, però ens descobrim només fills de la matèria, l’autèntica Mater. Quina erecció existencial aquesta cobdícia, quantes alegries ens dones, i ja veiem el final de les pregàries, ja hem entès que robar no és delicte, que tenir, tenir, tenir, és un verb únicament inspirador, espiritual, es diria. <strong>La moda de les paraules amables ha mort, ningú parla de pietat, de redempció, d’epifania, d’humilitat</strong>; només hi ha<em> tu vals, tu pots</em> i <em>tu t’ho mereixes, go for it</em>. Tot és teu. Tot és Amèrica.<em> Ancha es Castilla</em>. Voler és poder. S’ha acabat aquest trauma de mamella petita, succionant una font senzilla, ara pots anar a xumar la mamella del banc nacional, go for it. N’hi ha per a tots. I tots érem rics i feliços i no paràvem de comprar de tot tota l’estona i tot era meravellós, i podíem agafar els cotxes del concessionari a canvi de pràcticament res, a canvi de no pensar en res més que en la matèria. No calia ni dir gràcies, que tot és matèria, que no hi ha ni paraules, no hi ha més que matèria, diuen les pregàries del comitè d’experts. Més enllà de l’àtom no hi ha res, alegreu-vos infeliços, feliciteu-vos els pobres d’esperit, els desgraciats perquè sereu saciats i també tindreu el vostre Porsche Cayenne, que tothom hi té dret.<strong> I després ens vam despertar i no teníem òrgans, els budells a fora i el cos buit i tot feia una pudor de merda que no es podia aguantar</strong>. I s’ha acabat el conte. I el compte.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/materia_1_2814912.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Feb 2017 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La segona decepció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/segona-decepcio_1_2815811.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>És que no puc suportar que cada família faci el que vulgui. No podeu triar la tradició. No hi ha aquest dret. <strong>La tradició és una imposició autoritària o no és res</strong>. No em vingueu amb això que jo els Reis els faig al vespre perquè em llevo tard, a casa aquest any farem el Papà Noel i els Reis alhora perquè la meva tieta ha de marxar a la Riviera Maya, jo el tió el faig cagar el 22 a mitja tarda perquè estic ovulant… Els motius més arbitraris regeixen aquest deteriorament nadalenc. I ja és massa tard, l’empanada ja ha arribat. <strong>Quan cada família pot fer la seva tradició, la tradició ha mort</strong>. Cada any estem més enfonsats en el deliri de creure’ns que podem fer el que ens surt de la nostra genitalitat. I puc denunciar-ho perquè sóc el primer que ho fa. Voldria seguir el calendari del pagès i fer només el tió a l’hora que toca i ser rigorós i bo, però no puc. I l’empanada nadalenca és grossa, el meu fill la coneix bé, explica amb sol·licitud que la Mare de Déu dóna menjar als rens perquè han de cagar-li torrons. I això només pot anar a més. La tradició ha donat pas al fes-t’ho com vulguis… Tràgic. Era això fer-se gran, aquesta segona decepció, després de la primera, la del nen que entén que Ses Majestats no són tan màgics, aquesta segona és més agra i <strong>és com un corc profund que ho ha anat deteriorant tot a poc a poc i explica que la tradició no se sosté si no ets tu que la sostens</strong>. Això podria fer-me sentir adult i responsable, però m’entristeix sobre manera. I un cop tot buit de significat tothom s’agafa fort a la tradició de l’àpat i només queda aquesta noble apologia de la caloria. Només la gastroteràpia segueix mostrant múscul.<strong> Aquesta obsessió tan de nou-ric. O d’antic nou-ric</strong>. Però jo l’accepto i la disfruto, parant l’altra galta, combregant i degustant aquesta gran empanada buida, una empanada que deu venir de lluny, de quan algú per exemple un dia va començar a fusionar pessebres de barretines amb camells i canelons i va decidir que Judea estava bé, però era més bonic si hi nevava com a la Molina.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/segona-decepcio_1_2815811.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Jan 2017 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Meu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/meu-roger-coma-opinio_1_2816875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Tenim un problema. El llibre físic. L’estimo i m’està matant. L’adoro com un bé intangible, altíssim i il·luminador, però m’enfonsa a la baixesa de l’acumulació material.<strong> He decidit acabar amb la llibreria de casa</strong> perquè cada cop un llom diferent em reclama amb veueta victimista: ¿avui tampoc sóc digne de tu? No, perdó. Cada dia és un llibre diferent empenyent una nova culpa, des de<strong> Karl Ove</strong> a les <em>Meditacions</em> de <strong>Marc Aureli</strong>. Tots els he estimat i els conservo per anar-hi tornant, però no hi torno. Finalment he descargolat la llibreria i m’he quedat amb l’essencial, però aquest essencial continua sent massa, continua omplint una habitació sencera i <strong>els preus de Barcelona no em permeten la frivolitat de la literatura</strong>. M’ha produït dolor, però m’he dit fot-li fort i he decidit desprendre’m d’altres òrgans interns com carregadors antics, cablejat de fa tres o quatre anys, CDs que ja no escoltaré… Tots sou la meva vida i us estimo, petites merdetes que no us sé abandonar. Jo no he nascut per tan elevada tasca. Deixeu-me llogar pisos, ompliria pisos i pisos de cosetes si pogués dir són meves. Targetes, revistes, samarretes de festes populars tristíssimes. Ara que tinc un fill que aprèn a dir “Meu” és el moment d’intervenir, de dir-li ‟No és teu ni meu, és de la inèrcia de l’esdevenir de l’existència kàrmica”, però com que el fill mateix és meu li ensenyo amb orgull a dir ‟Meu” obscenament i quan veu que llenço un platet trencat de la seva cuineta plora de ràbia i va a les escombraries i el recull amb una passió de Verge Maria acaronant els peus sagnants del seu fill. Tan petit i tan tort, de tal pare tal defecte. Finalment penso que davant de la falta de capacitat i de responsabilitat per encarar que la matèria ha de fugir de casa potser caldria implementar un sistema d’autocombustió on els llibres, per exemple després d’un any d’inacció, <strong>amb felicitat espontània s’autoincineressin</strong>, els carregadors és fonguessin i les merdetes infinites que omplen el meu cor material es volatilitzessin, com en una caducitat atòmica i amable.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/meu-roger-coma-opinio_1_2816875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Dec 2016 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tot serà com abans]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/sera_1_2817641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La frase que últimament em resulta més trista és: va, vinga, que ja falta poc per tornar a recuperar la vida que tenies. Tinc dos nens força petits i se suposa que aviat es faran grans i tot tornarà a ser com abans, que dec estar esperant tornar a ser l’orangutan que era i que finalment la broma torni a ser rigorosament real. Res m’entristeix més que aquesta fantasia. Ara que he aconseguit ser un altre i renunciar a tractar-me amb tan amabilíssima importància, m’esteu dient que em fareu tornar al vici de ser jo mateix intensament tota l’estona obsessivament només pensant en mi?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Coma]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/sera_1_2817641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 10 Nov 2016 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alegres dies i nits  de cultura expandida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/alegres-dies-nits-cultura-expandida_1_2823455.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/67f332ed-cf2f-48b7-b429-5b538aa0b2a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Què és cultura expandida? La capçalera del nou <em> Play</em> inclou aquesta idea incrustada entre les seves lletres com a declaració d’intencions i concreció de les seves essències, des de fa unes setmanes renovades, més concentrades i reforçades per un nou disseny, noves firmes i més aprofundiment en els temes i els enfocaments cinèfils, musicals i teatrals. El suplement cultural dels divendres de l’ARA va celebrar ahir una festa de presentació a la Fàbrica Damm, amb la intenció de donar-se a conèixer, fidelitzar lectors i presentar-los els seus col·laboradors. Un dia per desvirtualitzar les cares i les firmes, per fer-les corpòries i conversar sobre la nova pel·lícula, el disc que sona a tot arreu i el muntatge que ja ha esgotat localitats.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Vall]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/alegres-dies-nits-cultura-expandida_1_2823455.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jul 2016 08:00:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/67f332ed-cf2f-48b7-b429-5b538aa0b2a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Alegres dies i nits  de cultura expandida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/67f332ed-cf2f-48b7-b429-5b538aa0b2a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El nou ‘Play’ de l’ARA celebra la seva presentació en societat amb una festa a la Fàbrica Damm]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[#NouPLAY, cultura expandida. Jugues?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/videos/reportatges/nouplay-cultura-expandida-jugues_7_1374575.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6c8f0a5f-782f-4899-a76e-b3f28e355f6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Descripció: Més pàgines, més opinió, més cinema, més música, més teatre, més oci i molta, molta més cultura. Amb la col·laboració d'Antonio Baños, Estel Solé, Roger Coma, Bibiana Ballbè i Santi Balmes. Descobreix-lo a partir del 6 de maig.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J.castellano / A.fernandez / L.arau / O.colominas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/videos/reportatges/nouplay-cultura-expandida-jugues_7_1374575.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 May 2016 16:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6c8f0a5f-782f-4899-a76e-b3f28e355f6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[#NouPLAY, cultura expandida. Jugues?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6c8f0a5f-782f-4899-a76e-b3f28e355f6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
