Justícia gratuïta des que s’inicia un procés de desemparament i limitar el temps que les famílies tenen un obert un expedient de risc i se’ls fa un seguiment per part dels serveis socials. Són dues de les propostes que fa el Consell de l’Advocacia Catalana per millorar i modernitzar el sistema de protecció dels menors, que considera que ha quedat obsolet i no s’adapta a les necessitats socials actuals.

El fiscalista Joan Ramon Ramos s'ha proposat per ser el nou degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) amb una candidatura que es defineix com "la del canvi real" i que compta amb les advocades Sara Iglesias com a candidata a vicedegana i Carmen del Castillo per a secretària. La llista marca perfil davant de la que encapçala la civilista Cristina Vallejo seguida del penalista Jorge Navarro, als quals titllen de continuistes. Els dos equips es preparen per a les eleccions col·legials del 19 de juny per prendre el relleu al degà Jesús Sánchez, al càrrec des del 2022 i que no optarà a repetir.

S'acosten canvis a la junta de govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), una de les organitzacions professionals més grans tenint en compte que la col·legiació és obligatòria per als milers de lletrats que exerceixen a la demarcació. La primera a anunciar la intenció de prendre el relleu a Jesús Sánchez com a degà –que hi va arribar el gener del 2022 després d'anys vinculat al govern del col·legi i no opta a repetir mandat– ha estat la civilista Cristina Vallejo. Sòcia i directora del despatx VPG, amb cinc advocades en total, ja va ser diputada de la junta de govern (2017-2021) i coordinadora de formació (2021-2024) del col·legi.

Un acord entre la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana permetrà millorar el servei de justícia gratuïta ampliant l'accés dels col·lectius més vulnerables i millorant les condicions dels advocats d'ofici que presten el servei. Un àmbit on les alertes per la precarietat dels professionals són constants des de fa anys. El canvi que es formalitzarà per escrit les pròximes setmanes suposa dedicar vuit milions d'euros més a aquest servei, passant de 64 a 72 milions d'euros de pressupost. Això vol dir que, de mitjana, els pagaments a l'advocacia creixeran un 13%.

A un detingut se li assigna un advocat d’ofici a comissaria i apareix un home suat, amb un maletí vell i un feix de papers arrugats sota el braç que, inevitablement, acabarà perdent el cas. L’escena l’hem vist en desenes de pel·lícules americanes. Però quan Alejandro Pérez va acabar la carrera de dret, ho va tenir clar. “Volia començar pel torn d’ofici. Primer per un tema vocacional: molts dels clients que et toquen són gent sense feina, sense recursos, drogodependents... i encara que no tinguin diners per pagar-se un advocat tots han de tenir totes les garanties legals. Perquè tothom és innocent en un principi. L’altra raó per dedicar-m’hi era precisament intentar trencar amb aquesta mala imatge tan injusta que té el torn.”

Jaume Galí atén la trucada de l'ARA entre anades i vingudes al jutjat. Té 66 anys, al febrer en farà 67 i, encara que aleshores ja es podria jubilar, no ho farà. El perquè és complex i, com la seva feina, té molt a veure amb normatives i lletres petites. Si aquest procurador decidís començar a cobrar la pensió, calcula que seria només d'uns "350 o 400 euros" al mes. És un dels milers de professionals d'aquest col·lectiu –que també inclou els advocats– que des de fa mesos denuncien l'atzucac en què s'han trobat al final de la seva carrera laboral i després de més de quatre dècades cotitzant.

Abans de començar a explicar aquesta història, Angelina Hurios demana fer un recordatori explícit. En aquesta trobada telemàtica, mig segle després de la fundació de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda, hi haurà quatre absències. David Santacana, Pep Manté, Francesc Gallissà i Josep Maria Gasch ja no hi són, però també van formar part del nucli d’advocats i economistes que el 1972 –encara en el tardofranquisme– estrenava despatx en un pis del passeig Sant Joan de Barcelona. En lloc seu, els qui recordaran 50 anys de conflictes laborals enquistats, judicis que semblen impossibles i sentències pioneres són la mateixa Hurios, Jordi Pujol Moix i Joan Lluís Jornet.

L'any passat a Catalunya els concursos de creditors a persones físiques es van incrementar un 25% tot i la moratòria concursal forçada per la pandèmia del coronavirus. En total es van presentar 1.912 procediments, en la seva majoria de treballadors autònoms que es van veure abocats a tancar el negoci. A l'hora de tramitar la condonació del deute que arrossegaven, la major part van demanar els serveis d'un advocat d'ofici. Per això el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) posarà en marxa a partir del setembre un nou torn d'advocats d'ofici especialitzats en insolvència, endeutament i segona oportunitat, el mecanisme legal recollit en la llei 25/2015 que permet que una persona física que encadena diversos deutes pugui encarrilar de nou la seva vida.

La degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Maria Eugènia Gay, ha sigut reelegida en el càrrec després d'haver obtingut 5.496 vots en les eleccions per renovar la junta de govern. L'ICAB ha explicat en un comunicat que tota la candidatura de Gay ha resultat escollida "per àmplia majoria". El càrrec de vicedegà l’ocuparà Jesús Maria Sánchez, que ha obtingut 5.505 vots; i el secretari serà Joaquim de Miquel Sagnier, amb 5.488 vots. També es renoven els 13 diputats i diputades.

La tendència es referma. Una altra gran empresa catalana s'ha afegit al llistat de les que han passat a estar en mans d'una companyia estrangera els últims anys: Rousaud Costas Duran (RCD), el segon bufet d'advocats més important de Catalunya, es fusiona amb la firma global DWF, que l'ha comprat per 42 milions de lliures (uns 50,5 milions d'euros). Aquesta companyia britànica farà de l'empresa catalana la seva filial espanyola i la nova organització operarà amb la marca DWF-RCD. Malgrat que Adolf Rousaud i Ignasi Costas, fundadors i socis directors del bufet català, en deixen de ser els propietaris, tots dos han estat nomenats membres del comitè executiu per a l'Europa continental. Les firmes havien estat col·laborant "estretament" –assenyalen en un comunicat enviat aquest dimecres– en els últims mesos i finalment han decidit tirar endavant l'operació.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

La congestió dels jutjats catalans no només no disminueix, sinó que augmenta. Falten mans i cada vegada hi ha més assumptes que acaben als jutjats. És la conclusió de l’últim informe de l’observatori social i econòmic de la justícia a Catalunya, realitzat per la càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre 2015 i 2017 el nombre de jutges ha caigut un 5,9% però l'activitat judicial ha crescut de mitjana un 5,8%. Això fa que cada cop quedin més assumptes per resoldre i que les persones que acudeixen a la justícia triguin més temps a tenir una sentència. De mitjana, entre que es presenta una demanda i arriba la primera sentència passen 583 dies, un any i mig. Si no és favorable i s'ha de recórrer, el procediment es pot acabar allargant dos anys i mig.

El president del bufet d’advocats Cuatrecasas, Rafael Fontana, fa un pas al costat i deixa les funcions executives per passar a ser el president no executiu de la firma, mentre que Jorge Badia serà el nou conseller delegat i agafarà formalment les regnes de la direcció. Fins ara Badia ocupava el càrrec de director general.

El president del bufet d'advocats barceloní Cuatrecasas, Rafael Fontana, ha defensat aquest dimecres el fitxatge de l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciada dilluns passat. El directiu ha assegurat que la contractació "no és incompatible" amb la condició de Sáenz de Santamaría com a exvicepresidenta i com a actual membre del consell d'estat, informa Europa Press.

El nou reglament de protecció de dades europeu, que entra en vigor aquest divendres, ha agafat moltes empreses sense estar preparades. Malgrat que la normativa comunitària es va aprovar el 2016 i donava dos anys als països de la Unió Europea per adaptar-s’hi, moltes companyies no han començat a preparar-s'hi fins a l’últim moment. “No comptaven amb el nostre caràcter llatí d’esperar per fer-ho tot a l’últim moment”, explica Albert Agustinoy, soci coordinador de propietat intel·lectual al bufet d'advocats barceloní Cuatrecasas. Els despatxos d'advocats, sobretot els que tenen departaments especialitzats en noves tecnologies, han viscut una allau de peticions d’empreses que necessiten revisar els seus avisos de privacitat o enviar nous consentiments per conservar les dades que acumulen dels usuaris i esquivar les noves sancions per incompliment de les lleis de protecció de dades. “Fa sis mesos era una pluja fina però ara és absolutament massiu”, diu Agustinoy.

"L'estat de dret brilla per la seva absència a internet". És l'opinió del diputat expert en noves tecnologies del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Rodolfo Tesone. La institució pretén convertir-se en un lobi de pressió per aconseguir que les administracions regulin els drets i deures dels ciutadans a internet per protegir els usuaris, especialment els col·lectius més vulnerables -com ara els menors d'edat-, de pràctiques com el ciberassetjament, els delictes d'odi a internet, les estafes en les compres i les contractacions online i la protecció dels drets d'imatge i a la intimitat, entre d'altres

La firma d'advocats Cuatrecasas no es planteja traslladar la seva seu fora de Barcelona tot i la situació política que s'ha viscut a Catalunya durant les últimes setmanes. Així ho ha avançat aquest dilluns Europa Press, una informació que ha sigut confirmada per l'ARA.

No va néixer en una gran capital. No ho va fer en el si d’una família adinerada amb sòlides arrels a la judicatura ni a l’empresa. No va estudiar en cap de les universitats més cares del món. No va rebre el negoci familiar en herència, no té lligams amb cap partit polític i no forma part de l’exclusiva elit madrilenya. L’èxit de Jesús Arriaga entre els bufets d’advocats espanyols és tan trencador que bé es pot considerar un veritable fenomen punk.

El departament de Justícia ha instal·lat vuit cabines de videoconferències a la presó de Brians 1, que s'ha de convertir en el nou centre penitenciari per a presos preventius quan tanqui la Model. Un dels problemes del trasllat dels presos que estaven a Barcelona al centre de Sant Esteve Sesrovires era que els advocats haurien de desplaçar-se més lluny per parlar amb els seus clients. El nou sistema pretén estalviar desplaçaments.

Nou moviment als grans bufets catalans. La setmana passada Emilio Cuatrecasas va deixar la primera línia del bufet d'advocats que porta el seu cognom en vendre's tota la participació que hi conservava, tal com va avançar l'ARA, i ara és el bufet Roca Junyent qui ha optat per remodelar el seu consell d'administració coincidint amb el vintè aniversari de la companyia.