El futur de l’advocacia: continuïtat o canvi

BarcelonaDijous hi ha eleccions al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) -tot i que abans ja es podrà votar anticipadament- per escollir l’equip que gestionarà la institució els pròxims quatre anys. L’ARA entrevista les dues principals candidatures que s’hi presenten: Maria Eugènia Gay, que va guanyar les anteriors eleccions, el 2017, i opta a la reelecció, i Gonçal Oliveros, que es defineix com l’alternativa per capgirar el rumb.

Maria Eugènia Gay, candidata a degana de l’ICAB

“El col·legi ha de saber mantenir una neutralitat que se li exigeix”

Després de quatre anys de degana, Maria Eugènia Gay torna a liderar una llista que reivindica “Passió pel dret”, amb Jesús Sánchez de candidat a vicedegà.

Per què es presenta a la reelecció?

— Perquè l’equip amb el qual vaig començar ara fa quatre anys m’ho va demanar i em va animar a seguir amb un projecte que va néixer amb vocació de perfeccionament continu i amb una projecció de futur i de servei. Encara em queda energia i força per treballar per l’advocacia de Barcelona.

Què destacaria del seu mandat?

— Hem aprovat el primer codi ètic de la institució, vam fer una abaixada de quotes als més joves i ens hem implicat en la transformació digital de la justícia. I l’eix vertebrador ha sigut la formació d’excel·lència gratuïta. També hem destacat per ser una institució que ha sabut reivindicar no només la defensa dels drets i llibertats de la ciutadania sinó també el respecte pels valors de la convivència i la pau social. I sobretot erigint-nos com a prioritaris a l’hora de ser contrapès dels possibles abusos dels poders públics cap a la professió.

Han sigut quatre anys convulsos. ¿A l’ICAB li ha faltat posicionar-se?

— Entenem que no. S’ha posicionat quan els companys que estaven exercint el dret de defensa li han demanat empara, i hem acudit sempre a donar aquest suport. El col·legi ha mantingut el que s’espera d’una institució que representa 25.000 advocats i advocades, cadascú amb la seva sensibilitat i la seva ideologia política, totes respectables. El col·legi ha de saber mantenir una neutralitat i una professionalitat que se li exigeix.

Què li ha quedat pendent?

— Volem prioritzar un col·legi més solidari, innovador, transversal i proper a l’advocacia. Això es tradueix en aquest pas que hem fet a la comissió de normativa i formació, i donar-li un impuls més creant un observatori dels drets de les persones i un de la insolvència, que en aquest mandat ha destacat amb la lluita per la segona oportunitat i l’aliança. I en paral·lel un centre d’investigació del dret i l’estudi, que pretén ser capaç de traslladar iniciatives parlamentàries de modificació d’aquelles lleis que poden ser millorables.

Representa l’establishment?

— No, en absolut. Represento l’advocacia oberta, jove, progressista i renovadora. Crec que amb el meu equip hem mantingut un contacte amb tota l’advocacia que ha estat extraordinari. No ho comparteixo.

Què n’opina de la candidatura d’Oliveros, que critica la seva gestió?

— Al col·legi hi ha d’haver un equip capaç de liderar un projecte creïble i sòlid. Hi ha d’haver un programa electoral que sigui ambiciós i tingui com a prioritat defensar els interessos de la professió. Vaig accedir al càrrec de degana amb un programa absolutament constructiu. Mai vaig valorar negativament la feina que han fet els degans i diputats, perquè he respectat sempre la feina i el temps que han invertit a la institució.

Gonçal Oliveros, candidat a degà de l’ICAB

“Tenim l’obligació social de posicionar-nos, igual com fan els metges en pandèmia”

Sota el lema “L’alternativa compromesa”, Gonçal Oliveros encapçala una llista nova per governar l’ICAB amb Anna Boza de candidata a vicedegana.

Per què es presenta per primer cop?

— Perquè no ens podíem inhibir quatre anys més. Hem viscut un deganat inoperant, amb falta de predisposició a solucionar problemes del col·lectiu. Si l’índex de votació al col·legi és del 20% i hi ha un 80% d’abstenció, vol dir que hi ha una sensació que no serveix de res. Injusta perquè no és veritat, però potser no serveix per a tot el que hauria de servir.

Diu que a l’ICAB li ha faltat posicionar-se. Què busca, que es mulli més o que els col·legiats sentin més suport?

— És que són vasos comunicants. Fer un curs sobre la llei d’arrendaments està bé, però això ho fan les universitats i no ens distingeix del col·legi d’apis o d’administradors de finques. Només nosaltres ens ocupem dels drets fonamentals, perquè en sabem i som els defensors dels drets dels ciutadans. El col·legi té l’obligació social de posicionar-se, igual com fa el col·legi de metges en una pandèmia. No a favor ni en contra, sinó dient què s’ha de fer des del punt de vista professional. Quan es parla de drets fonamentals l’advocacia ho ha d’estudiar, i fent-ho prestigiem la professió.

Posicionar-se pot generar recels.

— El posicionament no és fer política. Evidentment, quan dius una cosa agradarà a uns i a altres no. Això és inevitable. No pot ser apriorístic ni ideologitzat. Ha de ser des del dret i raonat.

Què més vol fer?

— Volem enllaçar la web del col·legi, que per cert ha costat 400.000 euros que no sabem en què se’ls han gastat, amb d’altres del nostre entorn més pròxim. Perquè en la societat actual els grans despatxos potser ho tenen solucionat, però quan els petits necessiten, per exemple, un advocat a Itàlia o saber què diu la llei del país, se’ls ha de facilitar l’accés a una normativa bàsica i a un banc de dades de companys per especialitat.

S’ha fet un mal ús del pressupost?

— No dic que se n’hagi fet un mal ús. Hi ha partides que sorprenen i caldrà aclarir-les. Hi ha gairebé un milió d’euros gastat l’any passat en honoraris a tercers professionals. Crida l’atenció, i quan uns companys van preguntar qui havia cobrat els diners, els van respondre que per protecció de dades no es podia contestar. Hi ha d’haver transparència.

Per què el molesta que es vinculi la seva candidatura a l’independentisme?

— Perquè trobes companys que et diuen: “No m’agrada com ho fan els que hi ha ara, però una candidatura independentista no la votaré mai”. Això s’utilitza com a estigma. És pervers, discriminatori i erroni, perquè a més no és veritat.

Què n’opina de la candidatura de Gay?

— Si no són les mateixes persones, són companys de despatx dels que hi eren. I ho han acabat de complementar amb la candidatura rival a les anteriors eleccions, que és el grup Pintó. Hi ha la dinastia Gay, la Pintó i tots els que han remenat les cireres al col·legi tota la vida.