L'eclipsi solar que es produirà al mes d'agost concedeix el marc conceptual a la sisena edició del Festival Jordi Savall, que se celebrarà del 10 al 16 d'agost a Santes Creus, Montblanc, Valls i Alcover. Fins i tot hi haurà concert especial per seguir l'eclipsi el 12 d'agost a càrrec de Josep Maria Marí, que es farà en "un espai encara no revelat". "Citarem els espectadors en un lloc i els durem on es faci el concert", informa el director general del festival, Martí Sancliment. "L'eclipsi ens impedeix veure un objecte perquè hi ha un altre objecte. L'objectiu del festival és il·luminar el que queda amagat, i parlar del que hi ha més enllà dels eclipsis", ha dit Savall en roda de premsa al Palau Moja de Barcelona. Aquesta és la llum que guia la programació d'una edició que inclou concerts del Quatuor Mosaïques del violoncel·lista francès Christophe Coin, la pianista Olga Pashtxenko, el violinista belga Tcha Limberger (amb el Budapest Gipsy Ensemble) i el cantant i korista senegalès Momi Maiga, entre d'altres, a més de les diferents formacions de Jordi Savall.

Jordi Savall, músic eminent, ha estat guardonat amb el premi Ernst von Siemens, que és una de les més altes distincions internacionals en el camp de la música i, de manera orientativa, se sol comparar amb els premis Nobel. “Els Nobel de la música”, en diuen, tot i que veient fins on decauen alguns premis Nobel (el de la pau, per exemple) potser acabaran deixant de ser una referència tan prestigiosa com han estat en el passat. El premi Ernst von Siemens –atorgat per l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera, en nom de la fundació dedicada al magnat que va refundar les indústries Siemens després de la Segona Guerra Mundial– sí que té un prestigi, ara com ara, inqüestionable: es concedeix des del 1974 i –com podeu llegir a la informació de Xavier Cervantes– l'han rebut algunes de les figures més rellevants de la música del segle XX, com ara Britten, Messiaen, Segovia, Barenboim, Abbado i Bernstein, per esmentar alguns dels més coneguts. Ara, Jordi Savall s'afegeix amb tots els mereixements a aquesta nòmina il·lustre.

Jordi Savall (Igualada, 1941) ha guanyat aquest dijous el premi Ernst von Siemens, un dels més prestigiosos del món de la música. El reconeixement que atorga l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera en nom de la Fundació Ernst von Siemens per a la Música des del 1974 està dotat amb 250.000 euros i en edicions anteriors l'han rebut personalitats com Benjamin Britten, Olivier Messiaen, Leonard Bernstein, Claudio Abbado, Andrés Segovia, Daniel Barenboim i Simon Rattle, entre d'altres. La cerimònia de lliurament del premi serà el 23 de maig al Prinzregententheater de Múnic, i inclourà un concert especial a càrrec d’Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya, sota la direcció de Jordi Savall.

És impossible reproduir el context sociocultural del segle XVIII al virregnat del Perú, i encara menys els balls populars i les músiques que es feien al marge de les convencions cortesanes i les estructures del barroc europeu. I encara menys en un escenari com el Gran Teatre del Liceu, temple més contemplatiu que participatiu. El que sí que és possible és reproduir com sonaven aquelles músiques que el bisbe Baltasar Jaime Martínez de Compañón va demanar anotar i posteriorment aplegar en el Còdex de Trujillo del Perú, una joia documental del barroc a l'Amèrica Llatina. Fins i tot és possible proposar unes coreografies d'acord amb les aquarel·les recollides en el mateix còdex. I sobretot és possible que tot plegat soni i es balli amb rigor i alegria. Justament això, rigor i alegria, és el que transmet l'espectacle Festa criolla que va presentar Jordi Savall al Liceu amb músics de les seves formacions i la col·laboració del Tembembe Ensamble Continuo i els ballarins d'ArteSon Danza México.

"És un viatge al segle XVIII, a la riquesa d'un poble que s'expressava amb la música i la dansa. És música que toca el cor", explica Jordi Savall sobre la Festa criolla, que dirigeix aquest dijous al Gran Teatre del Liceu (19.30 h). "No són danses cortesanes. La Festa criolla està pensada des d'un altre angle, el del poble que ballava per al poble, pel gaudi de ballar", assegura la coreògrafa mexicana María del Carmen Ochoa. "La meva feina és saber congelar el temps de les coses, i he construït un relat molt imaginatiu, oníric, seguint les cançons", diu l'artista Santi Moix. Sota la direcció de Savall, i fent una feina "d'equip que no seria possible sense la implicació de tothom", com diu el mestre, tots plegats han creat un espectacle únic en què participen els músics de Le Concert des Nations i del Tembembe Ensamble Continuo, els cantants de La Capella Reial de Catalunya i els ballarins de la companyia ArteSon Danza México, a més de l'obra visual creada per Moix expressament per a la Festa criolla.

L'artista Frederic Amat es va establir a Vallvidrera a finals dels anys 80. Va reformar dues cases amb l'ajuda d'amics arquitectes per fer-hi casa seva i el seu estudi, i al llarg dels anys els ha convertit gairebé en una obra d'art: l'habitatge té, en una de les façanes, unes olles deformades com les del mural que va fer per al Mercat de les Flors, i en una altra hi ha una estesa de banyes com les del mural que va fer per al Teatre de l'Escorxador de Lleida. La finca fa pendent i, a baix de tot, entre figueres i pins, hi ha algunes de les crisàlides gegantines que va exposar a La Pedrera l'any 2017.

"Serà un homenatge a la diversitat, però també a l'amistat, a la bellesa i a la gran força de la música", explica Jordi Savall sobre la cinquena edició del Festival Jordi Savall, que se celebrarà de l'11 al 17 d'agost. El monestir de Santes Creus continuarà sent la seu central d'una programació que també s'escamparà per Montblanc i que, per primera vegada, arribarà a Valls i al Convent de les Arts d'Alcover. Com és habitual, el festival combinarà concerts de les formacions de Savall amb altres d'artistes convidats. "Em fa molta il·lusió perquè és molt divers i amb programes molt contrastats", diu Savall, que a la roda de premsa feta aquest dijous al Palau Moja de Barcelona ha recordat el component utòpic que el va dur a tirar endavant el festival. "Sense utopia no hi ha creativitat", ha dit.

El Ballet du Capitole de Tolosa i Jordi Savall capitanejant la seva formació Le Concert des Nations van protagonitzar diumenge al Liceu l’estrena d’un espectacle que recupera dos antics ballets de Christoph Willibald Gluck, Sémiramis i Don Juan. Tot i que les coreografies originals s’han perdut, les dues obres es consideren els primers ballets en el sentit estricte del terme, ja que fins aleshores, al segle XVIII, la dansa era només una forma de pantomima que acompanyava la música. 

"Cada cama que tenim a Tolosa la veureu a l'escenari", promet Beate Vollack, directora del Ballet de l'Òpera du Capitole de Tolosa. La companyia en pes, amb 35 ballarins, interpretarà dues coreografies originals sobre dos símbols de la llibertat sense cotilles, el Don Joan i la Semíramis, amb la música de Christoph Willibald von Gluck interpretada per Le Concert des Nations sota la direcció del mestre Jordi Savall. L'espectacle es podrà veure del 23 al 29 de març al Gran Teatre del Liceu, per primera vegada inclòs en el festival Dansa Metropolitana.

¿És legítim acabar obres que un artista ha deixat incompletes, no per l’adveniment de la mort sinó perquè les circumstàncies professionals o d’inspiració així ho han disposat? ¿Caldria acabar les últimes escultures de Miquel Àngel? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejava qui signa aquestes ratlles dijous a la tarda de camí cap a L’Auditori. El cicle El So Original acollia una nova vetllada amb Jordi Savall, aquest cop davant d’una partitura de perfectes inacabats com és la Missa en do menor de Mozart, escrita per donar gràcies pel seu casament amb la seva esposa Constanze. Inacabada per raons desconegudes o amb parts escrites i que s’han perdut, la missa és, juntament amb el Rèquiem i amb el conegut com a Kyrie de Múnic, l’obra més gran del repertori mozartià en matèria sacra: el contrapunt d’herència bachiana comparteix espai amb àries d’inspiració italiana com el Kyrie inicial, el Laudamus te o, sobretot, l’Et incarnatus est.

Ara fa un any Jordi Savall va participar telemàticament en l’acte inaugural de l’Any Tàpies a Barcelona. I aquest dimarts va tancar el cercle fent un concert al Museu Tàpies amb dedicatòria doble: a Antoni Tàpies, amb qui va compartir complicitats musicals i pictòriques, i als afectats pels aiguats al País Valencià, als quals es va destinar la recaptació, a través de Creu Roja.

Jordi Savall és incombustible. Als 83 anys no només segueix dirigint, sinó que no es cansa de crear projectes nous que entusiasmen el públic. Així va ser dimecres en el concert d’inauguració del cicle El So Original a L’Auditori de Barcelona, amb la presència, entre els assistents que omplien la sala, del president de la Generalitat, Salvador Illa. Savall va arribar amb simfonies romàntiques molt poc interpretades (excepte la celebèrrima Inacabada de Schubert), els va treure la pols i ens les va oferir interpretades amb l’estil, la formació orquestral i els instruments propis de quan van ser escrites.

Jordi Savall (Igualada, 1941) inaugura aquest dimecres, 16 d'octubre, el cicle El So Original a L'Auditori de Barcelona (19 h), amb un repertori romàntic que dona continuïtat la projecte simfònic que va engegar fa uns anys. El programa de Savall i Le Concert des Nations inclou la Simfonia núm. 8, la Inacabada (1822), de Franz Schubert; la Simfonia en sol menor, Zwickauer (1832-33), de Robert Schumann; i la Simfonia en re menor, Nullte (1869), d'Anton Bruckner.

"Alfia Bakieva, una concertino senzillament sensacional". Així la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales arran del concert de Jordi Savall i Le Concert Féminin a L'Auditori el 16 de novembre de l'any passat. Els elogis podrien repetir-se aquest estiu, perquè la violinista d'origen tàrtar serà una de les protagonistes de la quarta edició del Festival Jordi Savall, que se celebrarà a Montblanc i els monestirs de Poblet i Santes Creus del 12 al 18 d'agost i que té com a eixos "la diversitat i la convivència", tal com ha explicat Savall aquest dimecres al Palau Moja de Barcelona, seu de la direcció general del Patrimoni Cultural del departament de Cultura. Bakieva tindrà doble presència al festival. El 14 d'agost, a Santes Creus, la violinista i la seva germana Aliya estaran al capdavant de l'Ensemble Ekiyat per oferir un concert de músiques tàrtares. I l'endemà, al mateix monestir, hi serà la concertino en un concert de Les Musiciennes du Concert des Nations sobre l'esplendor del barroc instrumental.

Jordi Savall té una gran capacitat per reinventar-se explorant de nou territoris que ja coneix o descobrint-ne de nous. I, com sempre, amb l’habilitat del bon músic d’envoltar-se de primeres espases. En el cas que ens ocupa, Savall va presentar-nos el músic venecià per excel·lència, el prete rosso Antonio Vivaldi. Dic presentar-nos perquè a aquestes altures sembla com si l’autor de Les quatre estacions no tingués res més a dir-nos. Doncs sí, perquè la versió dirigida per Savall dels quatre concerts per a violí més cèlebres de la història va tenir la imaginació i la volada lírica suficient per constatar, complaguts, que els clàssics ho són per, com deia Borges, ser rellegits.

Entre tots els incerts camins del món, hi ha el musical, tan seductor, misteriós i inabastable. La música ens penetra i ens transporta, ens fa viatjar d’una manera metafísica, espiritual. Ens eleva per damunt del nostre ésser material, però alhora ens fa pessigolles: ens eriça la pell, ens excita els sentiments i les passions. Per la seva pròpia condició escàpola, com el vent, escriure sobre música no és fàcil. Com donar-li cos? Com capturar-la amb paraules? De fet, la música diu el que no poden dir les paraules, no és del tot humana.

Abarrotada de cadires de plàstic, la plaça Bernat Calvó del monestir de les Santes Creus tenia una aparença perfectament barroca. Des de les sis de la tarda, músics i tècnics de so ultimaven els preparatius de l'actuació de Le Concert des Nations Féminin, una de les propostes més esperades del tercer Festival Jordi Savall, prevista per al vespre del diumenge 13 d’agost. Aquesta orquestra, formada exclusivament per dones de menys de 39 anys, va retre homenatge a les noies de l’Ospedale della Pietà de Venècia, que al segle XVIII van excel·lir com a intèrprets sota el mestratge d’Antonio Vivaldi. Davant un miler de persones vingudes de tot Catalunya, l’orquestra femenina de Savall va interpretar Les quatre estacions —escrites fa exactament 300 anys— i altres obres del compositor barroc amb una sonoritat especialment orgànica, sense estridències, amb l’energia de la violinista Alfia Bakieva com a concertino i solista. El feminisme, que és el fil conductor del festival d’enguany, va prendre l’escenari per “mostrar al món que no només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte”, com ja va escriure la compositora veneciana Maddalena Casulana al segle XVI. 

Jordi Savall va tornar al Festival de Peralada, on feia vint anys que no actuava, i ho va fer en una església del Carme plena de fidels seguidors. Acompanyat per sis músics de Le Concert des Nations, Savall va dedicar el concert a la música barroca francesa, composicions no gaire conegudes actualment, però que en el seu moment van conformar un estil seguit a tot Europa.

El 2023 està sent un altre any especial per a Jordi Savall. Té el compromís de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat cedeixi un espai per a la seva fundació, que podria ser l’oratori de Sant Felip Neri. Ha dirigit l’òpera L’incoronazione di Poppea, de Monteverdi, al Liceu; la Missa solemnis, de Beethoven, a L’Auditori de Barcelona i a Dresden i a París, i La Creació, de Haydn, a Salzburg (on també dirigirà quatre simfonies de Beethoven els dies 7 i 9 d’agost). Ha presentat, al Festival de Fontfreda, Le Concert des Nations Féminin, una orquestra que s’ha estrenat amb un programa dedicat a Vivaldi i a l’Ospedale della Pietà, convent, hospici i escola de música de Venècia d'on van sorgir compositores com Anna Bon i Vincenta da Ponte. Aquest mateix programa es va tocar a Graz i forma part del tercer Festival Jordi Savall que comença aquest divendres a Montblanc i que tindrà cinc jornades més al monestir de Santes Creus de l’11 al 15 d’agost. En una agenda estival prou atapeïda, té també un concert al Festival de Peralada el 31 de juliol, amb repertori centrat en les músiques de les corts dels reis francesos Lluís XIII, Lluís XIV i Lluís XV; és a dir, obres de Dumanoir, Marais, Couperin i Leclair, entre d’altres. I fins a finals d’any té el calendari ben ple amb concerts arreu d’Europa, el Brasil, l’Uruguai i els Estats Units.

Màxima expectació per a L’incoronazione di Poppea al final de la temporada del Liceu. L’al·licient era constatar si funcionaria l’engranatge entre aquesta estranya parella que formen els dos directors de l’espectacle: Jordi Savall i Calixto Bieito, de tendències estètiques i formacions clarament contrastades.