Jordi Savall guanya el prestigiós premi Ernst von Siemens
El mestre rebrà el guardó de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera, dotat amb 250.000 euros, el 23 de maig a Múnic
BarcelonaJordi Savall (Igualada, 1941) ha guanyat aquest dijous el premi Ernst von Siemens, un dels més prestigiosos del món de la música. El reconeixement que atorga l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera en nom de la Fundació Ernst von Siemens per a la Música des del 1974 està dotat amb 250.000 euros i en edicions anteriors l'han rebut personalitats com Benjamin Britten, Olivier Messiaen, Leonard Bernstein, Claudio Abbado, Andrés Segovia, Daniel Barenboim i Simon Rattle, entre d'altres. La cerimònia de lliurament del premi serà el 23 de maig al Prinzregententheater de Múnic.
La contribució cultural de Savall, el primer català que guanya el Siemens, ja havia assolit fites internacionals com el premi Léonie Sonning el 2012, i el nou guardó contribueix a refrendar la rellevància d'un mestre de la interpretació amb criteris històrics o, com diu ell mateix, de "la interpretació històricament informada". Així és com ha abordat un repertori amplíssim, que inclou músiques medievals, renaixentistes i barroques, i com ha entomat projectes molt ambiciosos a propòsit dels compositors Beethoven, Mendelssohn i Schubert, sempre amb les seves formacions: Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. A més a més, ha impulsat el Festival de Fontfreda i el Festival Jordi Savall, i el segell discogràfic Alia Vox, que des de fa 28 anys manté cura i compromís pel patrimoni musical mundial.
Tal com constata el jurat del premi Siemens, Jordi Savall és "una de les personalitats musicals més versàtils de la seva generació". "Durant més de cinquanta anys, ha rescatat joies musicals de l'oblit i la negligència, i les ha retornat al gaudi de tothom. Investigador incansable de la música antiga, interpreta el repertori com a gambista i com a director d'orquestra. Les seves activitats com a concertista, professor, investigador i creador de nous projectes musicals i culturals l'han convertit en una figura destacada en la revaloració de la música històrica", diu el jurat.
"Un humanista europeu", segons la descripció que en va fer l'assagista Rob Riemen, Savall considera “que l’art ha de ser útil per a la societat". "L’art per l’art no és útil. Quan fem música contribuïm al benestar de les persones que escolten aquesta música, i a l’harmonia d’un món en crisi on hi ha més guerres i més refugiats que mai”, va dir quan va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat el 2014.
Savall va tenir el violoncel com a passió primera, fins que Enric Gispert, director del grup Ars Musicae, el va convèncer per endinsar-se en la viola de gamba, l'instrument amb què més endavant, el 1974, va guanyar la plaça com a professor a Basilea. Remenant arxius arreu d'Europa, en museus i biblioteques, va descobrir les grans joies musicals del barroc, sobretot del francès, tot i que abans ja havia treballat, amb el violoncel, el repertori del Segle d'Or espanyol.
El 1974 també va ser un any important perquè Savall va crear el grup Hespèrion XX amb Montserrat Figueras (la seva esposa), Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith. Va ser un punt d'inflexió decisiu, perquè a partir d'aleshores va començar a ser l'amo del seu destí en el sentit que podia decidir què interpretar i com. "Abans era una mena de mercenari que em guanyava la vida tocant als grups on em convidaven", explicava a la revista 440. Un altre punt d'inflexió va arribar el 1987 amb la fundació de la Capella Reial de Catalunya, ben bé una estructura d'estat. I el 1989 va crear l'orquestra Le Concert des Nations, amb la qual ha tirat endavant molts dels projectes més ambiciosos de la seva trajectòria.
Tota la feina d'aquests anys va culminar el 1991 amb la banda sonora de la pel·lícula Tots els matins del món, d'Alain Corneau. Savall va guanyar el César a la millor banda sonora, en què interpretava obres del barroc francès, de compositors com Marin Marais, Sainte-Colombe, François Couperin i Jean-Baptiste Lully. Va ser la confirmació definitiva que situava el mestre entre els grans de la música antiga, i amb repertori amplíssim: el Llibre vermell de Montserrat, les Passions de Bach, la Música aquàtica de Händel, L'Orfeo de Monteverdi, la integral simfònica de Beethoven, les músiques de la diàspora sefardita, les danses criolles... A més a més, ha creat repertoris conceptuals sobre les rutes de l'esclavatge, la pau, la Mediterrània, Ramon Llull... "Les músiques tradicionals conservades que més es toquen són les dels pobles que més han patit. Les músiques del poble jueu, les dels esclaus, les dels pobles que han patit gana i han hagut d’emigrar; també les músiques de les cultures marginades com la catalana o la bretona, que tenen un contingut emotiu i expressiu extraordinari. Aquestes músiques ens han ajudat a conservar la nostra identitat com a éssers humans", explicava Savall a l'ARA. D'acord amb aquest esperit humanista, i davant la crisi humanitària derivada de diferents conflictes bèl·lics i situacions d'opressió, el 2018 va fundar Orpheus XXI, un ensemble format per músics refugiats.
En els últims anys, a més de mantenir una intensa activitat concertística, Savall està treballant per garantir la continuïtat de les seves formacions. “Que es pugui conservar amb un nou director quan jo em retiri, com passa amb les orquestres europees, i poder dir que també som europeus i que podem fer les coses com a Viena o Berlín, amb dignitat i exigència”, diu.
Estem treballant per ampliar aquesta informació
