Jordi Savall celebra una festa criolla al Liceu
El Còdex Trujillo inspira un espectacle de música i dansa que també inclou una acció artística de Santi Moix
Barcelona"És un viatge al segle XVIII, a la riquesa d'un poble que s'expressava amb la música i la dansa. És música que toca el cor", explica Jordi Savall sobre la Festa criolla, que dirigeix aquest dijous al Gran Teatre del Liceu (19.30 h). "No són danses cortesanes. La Festa criolla està pensada des d'un altre angle, el del poble que ballava per al poble, pel gaudi de ballar", assegura la coreògrafa mexicana María del Carmen Ochoa. "La meva feina és saber congelar el temps de les coses, i he construït un relat molt imaginatiu, oníric, seguint les cançons", diu l'artista Santi Moix. Sota la direcció de Savall, i fent una feina "d'equip que no seria possible sense la implicació de tothom", com diu el mestre, tots plegats han creat un espectacle únic en què participen els músics de Le Concert des Nations i del Tembembe Ensamble Continuo, els cantants de La Capella Reial de Catalunya i els ballarins de la companyia ArteSon Danza México, a més de l'obra visual creada per Moix expressament per a la Festa criolla.
El fil conductor surt del Còdex Trujillo del Perú, impulsat per Baltasar Jaime Martínez de Compañón, bisbe de Trujillo (Perú), a finals del segle XVIII i que inclou una vintena de partitures i més de 1.400 aquarel·les. "Les vint peces que formen el recull musical del còdex representen un cas excepcional en la història de les músiques autòctones del Nou Món. Ens permeten conèixer un repertori propi de les tradicions del virregnat del Perú del segle XVIII", diu Savall. Martínez de Compañón, "un il·lustrat" del regnat de Carles III, va encarregar a un musicòleg que "anotés les músiques que es tocaven i es ballaven" al virregnat. "Darrere d'aquestes músiques no hi havia cap compositor hispànic o europeu", precisa Savall sobre unes peces d'arrel popular cantades en castellà, quítxua i mochica fruit d'un mestissatge cultural més ampli que va tenir diferents evolucions, com els cants d'anada i tornada del flamenc, o la xacona, una dansa que va fer fortuna en el barroc europeu.
Una de les virtuts del còdex és que inclou tot d'instruccions coreogràfiques i musicals, com ara "a veu i baix per ballar cantant", i unes aquarel·les que mostren els músics amb els instruments i els vestits i fins i tot passos de ball. "Mitjançant el que hi ha al còdex vam poder fer el vestuari per a l'espectacle, que reflecteix el sincretisme del que passava a l'Amèrica Llatina del segle XVIII. En aquestes danses també era molt important l'ús del mocador", explica Ochoa. El Còdex Trujillo, que es conserva a la Biblioteca Reial de Madrid, "és una meravella, un dels documents més importants del barroc a Amèrica", tal com diu Leopoldo Novoa, assessor musical i de coreografia de la Festa criolla.
En l'espectacle es tocaran peces del còdex (quinze de les quals amb coreografia), a més de la guajira Aguacero, aguacerito, que, segons Savall, tancarà "el concert d'una manera més contemporània i festiva". I acompanyant la música i la dansa hi haurà les creacions de Santi Moix, que ha treballat a partir de les cançons i de l'experiència pròpia a la selva de l'Equador. "Les cançons m'han portat a una sèrie d'imatges, unes de més fosques i amb un sentit més crític, i d'altres de més esperançadores, perquè la meva feina és il·lusionar tothom i ajuntar tothom", diu Moix, que hi incorpora també un component olfactiu: els espectadors del Liceu podran olorar tres essències que recorden la selva equatoriana i l'olor de la pinassa del bosc mediterrani després de la pluja. "Vull que el públic desconnecti a través de l'olor", avança Moix.
