Si el teatre neix dels antics rituals amb què la humanitat explicava el món, l’Institut del Teatre és avui un dels llocs on aquesta màgia continua viva. Un centre únic que combina tradició i contemporaneïtat per formar artistes i impulsar noves mirades sobre les arts escèniques. Art dramàtic, dansa i tècniques de l'espectacle conformen la seva oferta pedagògica.

El 4 de desembre del 2024 a Nova York, Luigi Mangione, un jove de 26 anys apassionat per la tecnologia, va assassinar Brian Thompson, el director executiu de la principal asseguradora mèdica dels Estats Units, United Healthcare. Les bales amb les quals va cometre el crim duien escrites tres paraules: negar, defensar, deposar. Just un any després, el Teatre Lliure acull a partir d'aquest dimecres Manifest Mangione, un espectacle de Carol López amb una companyia formada per postgraduats de l'Institut del Teatre que parteix d'aquell assassinat per preguntar-se què fa falta per posar en marxa una revolució.

"Ja podem dormir tranquils!", ha exclamat aquest dimecres Jaume Bernadet, membre de Comediants, després d'explicar les aventures que, els darrers temps, ha viscut el fons de la companyia. Des de fa deu anys, Comediants buscava una llar per als més de 20.000 documents i materials procedents dels més de 250 espectacles que van aixecar durant cinc dècades. Entre el 2021 i el 2022, bona part del fons va anar a parar al Centre de Documentació Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, que durant aquest temps l'ha inventariat, catalogat, digitalitzat i publicat a la web d'Escena Digital per fer-lo accessible a tothom. Ara, amb un 80% de la feina enllestida, el MAE l'ha presentat al públic. "No hem aconseguit fer una casa-museu o una fundació, però la nostra manera holística de treballar es pot visualitzar aquí, a través del fons", ha subratllat Bernadet.

El sector musical està remogut. Desenes d'alumnes han sortit al carrer per demanar que s'acabi la impunitat en relació amb l'abús de poder que exerceixen alguns docents. Ha estat el torn d'un professor de guitarra apartat del Conservatori del Liceu després de la denúncia per tocaments d'una alumna, un cas que va avançar El Periódico. Durant els últims anys, el món de la cultura ha viscut un canvi a l'hora d'establir les relacions entre alumnes i professors, especialment després que esclatés el cas de l'Institut del Teatre. Ara és el cas de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Quan l'ARA va fer públic el reportatge sobre l'Institut del Teatre, la directora, Núria Sempere, va escriure a prop de 2.500 titulats del centre per saber si havien viscut situacions similars. "En aquell moment 11 persones ens van escriure i ens van relatar el que havien patit. Situacions d'abús de poder i situacions que es podrien qualificar d'assetjament. Qui et digui que no n'hi ha casos, menteix", explica Sempere des de París.

Com ballarien les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya? Com es mourien les gitanes d'Isidre Nonell i les nimfes de Joan Brull? Durant aquest curs els estudiants de cinquè i sisè del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre han fet un exercici d'imaginació per donar vida a la col·lecció d'art modern del MNAC, que inclou peces d'artistes com Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Pau Gargallo, Francesc Gimeno i Damià Campeny. "Vam visitar el museu i després, a classe, vam crear un solo, un duet o una coreografia grupal inspirant-nos en les obres que ens havien cridat més l'atenció", explica Ekaitz Villar, un dels alumnes que han participat en el projecte El museu dansat.

Joan Sagarra (Barcelona, 1927) tenia 9 anys quan va començar la guerra. Té gravat a la memòria el 19 de juliol del 1936. “Vivíem davant de l'Hospital Clínic, recordo sentir molt soroll, sortir al balcó i veure un carreta de transport de llet. A la lona hi havia escrit “leche” i en penjaven cames i braços. 

Gairebé dos anys després de les denúncies d'assetjament sexual i abús de poder a l'Institut del Teatre (IT), la institució dona per tancada aquella etapa. El reportatge de l'ARA –amb una vintena de testimonis que denunciaven vexacions i maltractament psicològic per part d'alguns docents– va derivar en la sortida de l'aleshores directora, Magda Puyo, i la renúncia en bloc de l'equip directiu de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. Arran del reportatge els estudiants van manifestar-se davant de l'Institut del Teatre, es va activar la comissió de prevenció i investigació d'assetjaments sexuals i es van presentar 16 instàncies a la institució educativa, que ara ha tancat tots els expedients. "Hem arribat fins al final en el marc legal en què estem", diu la directora de l'Institut del Teatre, Sílvia Ferrando. Les acusacions a 13 exprofessors de l'IT van ser traslladades a la Fiscalia, que va arxivar-les al·legant que "l’exercici de l’acció penal" no està justificat i posant de manifest que molts fets estan "prescrits".

Un any i vuit mesos després d'apartar de la docència el professor Boris Dausà per indicis d'assetjament sexual, l'Institut del Teatre (IT) ha tancat el seu expedient disciplinari i l'ha acomiadat. La Comissió de Prevenció i d’Investigació d’Assetjaments Sexuals, que va activar-se arran dels casos d'abusos i assetjament destapats per l'ARA, ha conclòs que el comportament del docent "constitueix una falta administrativa continuada de caràcter molt greu, tipificada en el text refós de l’estatut bàsic de l’empleat públic". La comissió també estableix que "les seves pràctiques i actitud són contràries a diversos principis ètics i de conducta del mateix estatut". Per tot plegat, la Diputació de Barcelona –de la qual forma part l'IT– ha decidit tirar endavant amb l’acomiadament disciplinari del professor i aplicar-li una sanció de tres mesos de suspensió de sou i feina.

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha arxivat les dues investigacions obertes a un docent i 12 exdocents de l’Institut del Teatre que havien estat acusats d’"assetjament sexual, conductes abusives o abús de poder" en el seu comportament amb els alumnes. El ministeri fiscal tenia obertes dues carpetes. Per una banda, des del setembre, la que afectava el professor Boris Dausà, a qui el centre va dur a Fiscalia després d’“haver identificat indicis d’assetjament sexual en el seu comportament". Després d'uns mesos d'investigació, la Fiscalia ha resolt que "no hi ha prou indicis" que Dausà "hagi comès delicte d’assetjament sexual" tot i que es reconeix que el docent va tenir "actituds i comportaments de caràcter sexualitzat respecte a l’alumnat", unes actituds denunciades que "no comporten la intervenció del dret penal".

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha obert una nova investigació per intentar establir si 12 exdocents de l'Institut del Teatre (IT) van cometre assetjament sexual, conductes abusives o abús de poder a alumnes durant la seva època com a professors del centre. La investigació arrenca després que el mateix Institut del Teatre presentés dilluns al ministeri fiscal els casos d'aquests 12 exprofessors amb testimonis que va recollir la comissió de prevenció i investigació d'assetjaments sexuals del centre. Els testimonis provenen de la comissió iniciada arran de la investigació de l'ARA publicada just fa un any i que destapava els casos d'assetjament sexual i abús de poder denunciats per una vintena d'alumnes i exalumnes del centre. La nova investigació es farà a banda del cas del professor del centre Boris Dausà, que l'Institut del Teatre també va traslladar a la Fiscalia a finals de setembre per indicis d'assetjament sexual. La investigació de Dausà està en la fase final i les pròximes setmanes la Fiscalia determinarà si s'arxiva o l'envia als tribunals.

L'Institut del Teatre traslladarà a la Fiscalia Provincial de Barcelona els expedients oberts a dotze exprofessors del centre perquè sigui el ministeri fiscal qui determini si hi va haver "assetjament sexual, conductes abusives o abús de poder" en el seu comportament amb els alumnes. D'aquesta manera, un any després que l'ARA destapés els abusos de poder i assetjament que denunciaven una vintena d'alumnes, el centre trasllada a la Fiscalia els expedients que va recollir la Comissió de Prevenció i Investigació d'Assetjaments Sexuals. A hores d'ara els dotze docents estan jubilats i per protecció de dades l'Institut no informa de les seves identitats.

La directora de l'Institut del Teatre, Sílvia Ferrando, ha demanat disculpes aquest dilluns a totes les persones que "hagin sentit vulnerats els seus drets per la institució”. Ho ha dit durant l'acte d'inauguració del curs acadèmic, que ha tingut lloc al Teatre Ovidi Montllor. "Totes aquestes persones vulnerades es mereixen un acte de reparació", ha dit Ferrando, que ha afegit: "La Institució es posa al costat de les persones que han estat vulnerades per modificar la seva història i des del present treballar. Aquest és el veritable acte de reparació, modificar el present". A l'acte hi ha assistit la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que també s'ha referit als casos d'abús de poder i assetjament sexual denunciats per alumnes i exalumnes de l'Institut del Teatre. "No vull ignorar l’anòmala situació que vam viure el curs passat amb les denúncies per conductes impròpies i assetjament sexual. La normalitat, davant aquesta situació, significa rebutjar totalment aquestes conductes i posar tots els mitjans per evitar-les", ha dit.

El dramaturg i director de teatre Joan Ollé ha explicat aquest dijous que descarta portar el cas de l'Institut del Teatre a la justícia. Segons recull l'ACN, Ollé creu que ha sigut víctima d'un "linxament públic" i ha negat que mai hagi mantingut una relació sentimental o sexual amb cap alumne "ni donat cap paper a canvi de cap favor". Ollé s'ha decidit a parlar perquè el "linxament públic" del qual diu ser víctima "no es torni a produir mai més", i ha demanat que si mai algú se sent agreujat "canalitzi les seves denúncies pels canals previstos".

L’exprofessor de l’Institut del Teatre Boris Dausà va repetir des del 2012 “pràctiques que s’escapen de la finalitat docent”, que “creen un entorn intimidatori” i que sovint “comporten un contacte físic invasiu amb connotació sexual”. Així ho afirmava la comissió de prevenció i d’investigació d’assetjaments de l'Institut del Teatre en un informe al qual ha tingut accés l’ARA a través d'una petició de transparència. S'hi constata “la utilització indeguda del context acadèmic” per “crear el clima adequat” i “generar situacions amb propòsits sexuals”, alguns dels quals fins i tot envaïen la intimitat dels alumnes. La comissió va comprovar que aquestes actituds anaven lligades “a l’alteració conscient i persistent del rol docent”, fet que creava confusió a l’alumnat i permetia al professor “propiciar situacions d’excessiva proximitat” i “arribar fins i tot a fer propostes sexuals a algun alumne”. Ho feia en activitats tant dins com fora de l’aula, mostrant-se com un amic i sobrepassant “el que hauria de ser el comportament del docent”. La comissió que ha arribat a aquestes conclusions es va activar després de la investigació de l’ARA, que destapava una vintena de casos d’assetjament i abusos a alumnes de l’Institut del Teatre. Arran de la investigació interna, la institució va portar Boris Dausà a Fiscalia, on aquest cas -i els que se'n derivin- seran investigats els pròxims sis mesos pels Mossos.

Sílvia Ferrando va assumir la direcció de l'Institut del Teatre (IT) el juliol passat, després de guanyar el concurs públic de la Diputació de Barcelona. Directora d'escena, dramaturga i professora del centre des del 2007, Ferrando agafa les regnes d'una institució que encara té molt presents els casos d'abús de poder i assetjament sexual que van sortir a la llum el febrer passat, arran d'una investigació de l'ARA.

L'Institut del Teatre ha traslladat a la Fiscalia Provincial de Barcelona el cas del professor Boris Dausà, a qui un alumne va denunciar per assetjament sexual. Set mesos després que l'ARA destapés els casos d'assetjament sexual i abús de poder de diferents docents al llarg dels anys, l'Institut del Teatre duu a la justícia l'expedient disciplinari obert a un dels tretze noms que van aparèixer en la comissió de prevenció i investigació que va encarregar-se d'analitzar els fets denunciats. Al maig, aquesta comissió va concloure que tres professors serien expedientats i un d'ells, Boris Dausà, es duria a la Fiscalia per indicis d'assetjament sexual. "Un cop finalitzada la instrucció per part de la Diputació de Barcelona, i atès que s’han confirmat els indicis d’assetjament sexual, s’ha procedit a posar-ho en coneixement del ministeri fiscal", diu el centre en un comunicat.

La professora, directora d’escena, autora i intèrpret Sílvia Ferrando serà la nova directora general de l'Institut del Teatre. Ferrando ha guanyat el concurs de la Diputació de Barcelona per seleccionar la nova direcció de l'Institut del Teatre després de la dimissió de Magda Puyo el febrer passat, quan es van destapar els casos d'abusos i assetjament de professors vinculats a la institució. Ferrando serà nomenada oficialment el 5 de juliol i substituirà Núria Plana, que a l'abril va assumir el càrrec provisionalment mentre tenia lloc el procés de selecció, al qual han concorregut tres candidatures.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha sigut molt contundent a l'hora de valorar els assetjaments sexuals i abusos de poder a l'Institut del Teatre (IT) que va destapar l'ARA al febrer: "És evident que s’han produït situacions d’abús de poder, assetjament sexual i fins i tot abús sexual”. De fet, ha explicat que l'Institut del Teatre ha de "promoure una investigació exhaustiva" perquè els fets són "més amplis del que s’ha presentat fins ara" i ha recomanat que el centre investigui els casos dels exalumnes que van presentar denúncies i que el protocol actual no permet investigar. "Caldria donar-hi un abast més ampli, incloure-hi l'alumnat anterior i les responsabilitats atribuïbles als professionals", ha conclòs Ribó, que considera que hi ha hagut "mancances" del centre a l'hora de "protegir" els alumnes.

El 28 de maig l'Institut del Teatre (IT) va donar el tret de sortida a 24 accions formatives destinades a prevenir i evitar qualsevol situació abusiva a les aules. Tres mesos després que esclatés el cas d'assetjament sexual i abús de poder per part de diversos docents –i que ha derivat en l'obertura fins ara de tres expedients i la investigació de 13 professors–, l'IT ha començat a formar tant l'alumnat com el professorat, una de les exigències que van fer des del principi els estudiants quan va fer-se pública la investigació de l'ARA.

Després de la dimissió de Magda Puyo, Núria Plana va ser el nom de consens per dirigir l’Institut del Teatre fins que el procés de selecció convocat finalitzi en un nou equip de govern. Plana ha hagut d’afrontar el cas d’abusos de poder i assetjament destapats per l’ARA.