Cultura 20/02/2021

Assetjament sexual i abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre

Una vintena de testimonis denuncien vexacions i maltractament psicològic per part d’alguns docents

11 min
La plaça de Margarida Xirgu, amb l'Institut del Teatre al fons
Disponible en:

Barcelona“A l’Institut del Teatre els dèiem els nenes perquè anaven darrere les nenes”. És una frase d’una actriu catalana que defineix el que ha passat durant dècades en una institució pública, depenent de la Diputació de Barcelona, com l’Institut del Teatre. Al llarg dels últims 30 anys hi ha hagut una sèrie de professors que han abusat del seu poder davant dels estudiants amb comentaris humiliants i de caràcter sexual, fins i tot assetjant-los i en algun cas abusant-ne sexualment amb tocaments. En un dels casos, aquests comportaments van fer que una estudiant deixés els estudis i marxés a viure lluny. També hi ha hagut maltractament psicològic reiterat i estructural. No són fets aïllats. L’ARA ha conversat amb centenars d’alumnes que han posat el focus sobre una dotzena de professors i exprofessors. Tres es repeteixen: Joan Ollé i, en diferent grau, Jorge Vera i Berty Tovías. 

Els alumnes eren ja adults, noies i nois molt joves que patien l’abús de persones que els doblaven l'edat i alhora els podien obrir les portes al món professional. I tot en un context, el de les arts escèniques, on els sentiments conflueixen i els límits són difusos. “Tenen una posició de poder sobre molts joves que s’estan formant com a persones i actrius, jugant amb emocions i els seus cossos”, explica l’actriu Thais B. “Tu t’enamoraves del mestre i ells del teu cul, de la teva joventut”, resumeix la intèrpret Anna S. per referir-se a una màxima aplicable a moltes esferes de la vida. Alguns episodis van passar dins les aules, d'altres fora. L’Institut del Teatre (IT) defensa que no té denúncies formals d’assetjament, tot i acceptar que certes actituds no s’han sabut abordar durant molts anys. La institució va aprovar el 2018 un protocol contra l’assetjament sexual. De fet, els últims anys el moviment Me Too ha fet aflorar molts d’aquests comportaments normalitzats per la societat i que ara ja no es toleren. 

Una figura temuda

Amb una llarga i reputada trajectòria en el món teatral, Joan Ollé és un dels professors de l’Institut del Teatre de més prestigi com a director escènic. Desperta l'admiració de molts alumnes i tenir-lo com a docent, a banda de l’aprenentatge adquirit, pot donar feina. Però durant les seves classes són habituals els comentaris vexatoris i humiliants cap a les estudiants. 

La Marina P. -nom real com tots els que apareixen en aquest article- va coincidir amb Ollé a segon curs. Feia un treball i el volia entrevistar. “Vam quedar al Pa Patxoca [un bar del costat de l’IT]. Ell anava begut i no em tenia respecte. Quan intentava marxar, em retenia verbalment i físicament. Em tocava l’esquena, el cul, els braços. S’acostava a mi i em demanava «petonets». Sabia que el meu nòvio era alumne seu. Em pressionava tant perquè deixés el nòvio que ho vaig acabar fent”, recorda. “Em convidava a begudes, a sopar... Era famós i em deia «Ets bona actriu, t’agafaré». Per a mi era tot un honor, tot i que sabia que allò que estava passant no estava bé”. En aquelles converses Ollé prometia que farien una obra junts. “Jo pensava: «He d’aguantar això per tenir feina». Tampoc va deixar d’esmentar com era d’important i poderós, perquè ell coneixia a tothom del món escènic i tothom l’estimava i confiava en ell”. A tercer se li va tornar a acostar. “Em va dir que a quart podia fer el taller d’interpretació amb ell i que m’agafaria per a un espectacle. Em va agafar molta por, sentia que no aguantaria tenir-lo cada dia a prop meu. Em feia molta por que s’enfadés”, recorda. Durant dos mesos el va estar evitant i, al final, abans de començar quart, va agafar un vol i va marxar a l’estranger. “No em veia amb cor d’anar al director de l’IT a explicar que estava patint un abús. Tampoc podia dir-li res a ell. Em feia sentir terror”, explica la Marina, que va presentar una instància al Síndic denunciant el que va patir, malgrat que no va tenir recorregut perquè no s'admeten denúncies entre particulars. La Marina no és l'única que va marxar arran del comportament d'Ollé. Uns anys abans, una actriu, de fora de l'IT, va marxar cap a Madrid entre altres motius per fugir d’ell.

Qui sí que ho va traslladar a la direcció va ser la Juliana A. l’any 2016. Va ser alumna d’Ollé en l’últim taller d’escenografia de l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic de l’IT). “Ell anava amb un cubata a la mà, que va posar sobre els plànols d’escenografia. Va ser una reunió molt tensa”, explica. Més endavant l’ambient es va calmar i van tornar a compartir moments al bar. “Algun cop es va oferir a fer-me un massatge. Jo em vaig deixar fer, però forçada”, explica. També li enviava missatges que ella no responia. “Em feia insinuacions, i en vaig parlar amb la tutora i amb la companya de taller. No volien fer res. Tenien por”. Un dia, fins i tot, Ollé li va dir que havia parlat amb una altra persona, de qui no va voler dir el nom, i que li havia dit que ella era una “obsessa sexual”.

Davant d’això, va adreçar-se a altres càrrecs de l’ESAD, que la van convidar a presentar una instància administrativa a la institució. Ho va fer seguint la via informal, tal com li havia aconsellat un professor. La direcció va respondre-li que tindria una conversa amb Ollé. “Ell es va comprometre a canviar d’actitud i va explicar que havia demanat disculpes. Amb aquest compromís, entenem que la demanda ha arribat al seu curs i estripem la instància”, diu la direcció de l’ESAD al document de resposta a la instància oficial que ella va acabar presentant, i al qual ha tingut accés l’ARA. 

“A mi ningú no em va dir res. No es va activar cap mecanisme ni cap protocol”, explica la Juliana. Ella va seguir amb el taller i Ollé va passar a ignorar-la. “El dia de l’estrena, dinant en un restaurant, va comentar que es volia follar dues alumnes -que eren parella-, i que li produïa morbo perquè eren lesbianes. Va ser molt desagradable”, explica. Davant d’aquests comentaris va tornar a parlar amb la direcció: “Volia saber si hi hauria conseqüències, però van dir-me que donaven per tancat el cas. Jo estava esgotada i em vaig rendir, no tenia més ganes de seguir lluitant”.

A través de les trobades al bar i dels projectes fora de l’Institut, Ollé estableix vincles estrets amb actrius que just comencen la seva carrera. “Em va donar feina en un muntatge. Feia creure als alumnes de les altres classes que estàvem embolicats, i tothom es pensava que havia aconseguit el paper per això. Però no ens vam embolicar mai”, explica una actriu. Després d’un assaig, Ollé li va insistir perquè anés a sopar amb tota la companyia. “Anaven a restaurants cars i li vaig dir que no m’ho podia pagar. Ell va dir que em convidava. Hi vaig anar i a mig sopar va deixar anar: «Aquestes actrius, que els hi pagues el sopar i no te les pots follar»”, recorda. Durant els anys que van coincidir a l’IT i als escenaris professionals, Ollé l’acusava a ella de seduir-lo: “Era molt pervers. Sempre feia comentaris sobre mi davant de la gent. Era constant, em feia sentir culpable”.

Dins i fora del centre

La Blanca G. va coincidir-hi per primera vegada en un taller de quart i, uns mesos després, ell la va fitxar per fer un espectacle professional. “Un dia el vaig acompanyar un tros i em va proposar fer una copa. «Ens podríem liar», em va dir. Quan jo li vaig dir que no, se’m va llançar al damunt i va intentar morrejar-me. Em vaig desfer d’ell. Li vaig dir: «El dia que em puguis mirar com una persona, i no com un forat, en parlem»”, explica. Les setmanes prèvies a l’estrena els nervis augmentaven i les situacions durant els assajos eren insostenibles. La companyia es va plantar, i Ollé va cridar la Blanca a un racó. “Després de tot el que he fet per tu, em tractes així? No tornaràs a trobar feina mai més”, va dir-li ell. Al final van tirar endavant prescindint d’Ollé, que la nit de l’assaig final va trucar a les intèrprets. “Ens va dir: «Sou unes putes, sou horribles, no sabeu el que heu fet»”, explica. 

També hi va treballar una altra noia que va fer amb ell la primera obra professional després dels estudis. “Era molt violent, escridassava a tothom. Ho vaig passar molt malament, arribava a casa plorant”, explica l’actriu. Era el director i no respectava l’espai personal de cadascú. “Entrava dins el vestidor com si fos el rei del mambo. Va tocar el cul a una actriu i ens deia «Ai, que maca que ets»”. Entre els membres de la companyia i de l’equip del teatre aquests comportaments es toleraven, tot i que un actor s’hi va enfrontar. “La gent deia: «Ja sabem com és el Joan». Era un abús de poder i un maltractament claríssim”, diu ella. Ollé li enviava missatges proposant-li d’anar a sopar i passar la nit en un hotel. A una altra actriu va llançar-se-li a sobre per fer-li un petó durant la Fira de Teatre de Tàrrega.

La façana de l'Institut del Teatre

“No té cap mena de límit, s’agafa a algú i li fa la vida impossible. Sortíem plorant de molts assajos”, explica una exalumna. Una altra estudiant relata que, en comptes d’avaluar-la, es dedicava a opinar sobre la seva aparença física, cosa que li generava ansietat. També la convidava a sopar i li parlava d’un projecte professional que faria. La presència de l’alcohol dins l’aula –malgrat que està prohibit a l’IT– era habitual. “Entrava amb el got d’alcohol a la mà”, diu la Carla. “Un dia, al Pa Patxoca, ell anava torrat i em va venir a fer un petó a la boca. Me’l vaig treure de sobre”, explica una altra noia. Els comentaris lascius eren recurrents. “Deia coses com: «Aquestes noies me les follaria totes, què he de fer per follar-me-les?»”, recorda la Carmen P. 

Responent sobre les actituds que se li atribueixen, Joan Ollé assenyala que porta 40 anys a l’IT. “No em dono per al·ludit davant d’acusacions anònimes. Que donin la cara”, subratlla Ollé. També admet que hi va haver una queixa d’una alumna i que “es va demostrar que les acusacions eren absolutament irreals”.

Altres professors

Ollé no és l’únic professor de l’IT a qui van dirigides les queixes dels alumnes. Jorge Vera sexualitzava gran part de les seves classes. Durant un exercici, a l’hora d’avaluar la Bàrbara M., va dir: “Està boníssima, em posa molt”, adreçant-se a la resta d’alumnes. “En comptes d’avaluar la meva interpretació, va començar a relatar en to eròtic i en primera persona què sentiria ell si em trobés un dia. Feia comentaris sexualitzats sobre el meu cos”, afegeix. L’Agnès recorda com, juntament amb un company, va fer-los representar explícitament una escena de sexe malgrat que el text que havien escollit no ho indicava. “Ens va fer despullar i ens va dir que havia de ser real. Ens va preguntar detalls, si ell faria marxa enrere i on s'escorreria. Tots dos estàvem molt cohibits, ens sentíem com conillets d’Índies. Vam acabar despullats, només amb un llençol entre les parts íntimes i un a sobre, representant l’escena davant els companys de la nostra classe i els de l’altra”, explica. En una altra ocasió, va fer pujar una estudiant vestida amb minifaldilla sobre una taula per dir: “M’estàs posant molt amb aquest vestidet”. La Bàrbara N. explica que ella i un grup d’estudiants van traslladar a la tutora el comportament de Vera. “Ens va dir que no hi podia fer res, que feia anys que passava”, expliquen tant l’actriu com un company de classe, Xavier A. 

Vera nega que digués aquest tipus de frases als estudiants, malgrat que hi podia haver comentaris que “fereixen els alumnes” però sempre vinculats al treball del personatge. “No em vull justificar. Si hi ha un acusació real, un alumne diu que ho he dit fora d’escena, que em posi una denúncia i li donaré la raó. Si algú s’ha sentit ferit, em disculpo”, diu. 

Al llarg de la seva trajectòria com a professor a l’Institut, Vera va mantenir diverses relacions amb alumnes. L’Anna C. va ser la seva parella durant un any: “Jo tenia 25 anys i ell 47. M’ha costat molt veure que tenia un problema, que estava enamorada del seu poder”. Una altra actriu va acabar a casa de Vera amb ell borratxo. No va passar res, malgrat els intents del docent. “Em va amenaçar: «Si expliques el que ha passat, explicaré el que no ha passat». Vaig sortir d’allà amb molta por”, explica.

Vera és taxatiu a l’hora de parlar de les relacions entre professors i alumnes: “Jo he tingut relacions consentides, la mare de la meva filla era una alumna. Però abans l’IT era una acadèmia, no un ensenyament reglat. Evidentment ara no haurien de succeir coses que jo he fet, no ho negaré. Avui això no hauria de passar. He crescut i no estic d’acord amb certs comportaments”.  

A les seves classes de màscara, Berty Tovías feia posar els alumnes de quatre grapes amb el pretext d’interpretar un animal. “Em va tocar el cul, vaig reaccionar ràpid i li vaig clavar una bufetada”, diu la Matxalen D. Va fer el mateix amb altres exalumnes, que el defineixen com un professor de "mans llargues", i subratllen que durant les seves classes es generaven “situacions incòmodes”. A la Júlia la va posar d’exemple. “«Mireu com ho fa», va dir a tothom, i em va fer tocar amb les mans a terra i el cul enfora. Ell va venir per darrere i em va agafar pels malucs, tocant el seu paquet amb el meu cul”, explica. Tovías assegura que no ha rebut mai cap queixa en aquest sentit i si hi ha hagut alguna situació d’aquest tipus ha sigut “sense mala fe”. “Si fa falta, ho lamento molt, però no tinc res a amagar”, explica.

Aquests tres no són els únics casos. Altres professors han aprofitat la seva posició de poder per mantenir relacions amb alumnes de diferents generacions, repetint un patró. També hi ha hagut vexacions i humiliacions. “Em vaig apartar els cabells de la cara i el professor em va dir: «Si una tia m’està a punt de mamar la polla i s’aparta els cabells de la cara és que és una professional»”, explica la Carla B. Un altre professor ha donat classes en una casa a la muntanya –malgrat que l’IT ho prohibeix– animant els alumnes a tenir sexe entre ells i participant de jocs de caire sexual amb alguns estudiants, i també ha intentat mantenir relacions amb alguns nois i noies, cosa que genera molta incomoditat perquè després els alumnes que l’han rebutjat hi han de conviure cada dia. 

La resposta de la institució

Per a la direcció del centre “l’Institut és un reflex de la societat”, i certes actituds dels docents responen a una manera de fer d’una generació passada. Responent sobre els casos d’Ollé, Tovías i Vera, la directora Magda Puyo assegura que “s’ha treballat perquè cap alumne se sentís violentat, agredit o molest per les dinàmiques i metodologies d’aquests professors, però també de tota la resta”. Puyo manté que no s’ha rebut cap denúncia formal d’assetjament en els últims 10 anys, tot i que les diferents direccions del centre han tingut constància de l’existència de queixes, moltes de manera informal, i que arribaven a una part del professorat. “Els treballadors tenen uns drets, si no hi ha una denúncia no els pots fer fora”, argumenta Puyo, i deixa clar que des de la seva entrada a la direcció el 2015 es va crear un protocol i una comissió -formada per tècnics externs de l'IT, professors i estudiants- per abordar aquests casos. En aquest sentit, l’IT ha treballat amb alguns docents per canviar la seva actitud, fins i tot reduint-los les hores de classe. També s'han fet sessions formatives al professorat per a la detecció i prevenció de l'assetjament sexual a les aules.

“L’Institut, com molts altres espais i comunitats, no ha estat prou atent a qüestions de caràcter sexual. En part perquè no teníem les eines. És molt difícil treballar en els dos pols, la víctima se sent víctima i l’assetjador no se sent assetjador”, diu Puyo, que, això sí, assegura que la majoria de situacions no tenen lloc dins del centre: “El que passa fora és responsabilitat de cadascú, són majors d’edat”. També assenyala que hi ha qüestions que no es poden perseguir: “Les relacions sexuals entre alumnes i professors passen i no es veuen com un problema, és una qüestió íntima. Només tinc dret a parlar de les conseqüències negatives que passin dins l’Institut”.

Malgrat que la direcció sosté que no hi ha cap denúncia formal sobre assetjament, al llarg dels anys són diverses les estudiants que han traslladat les seves queixes als tutors i caps d’estudis. La situació va arribar a tal punt que el 2016 es va crear el Grup d’Acció Feminista, format per estudiants, i es van dur a terme accions per expressar el malestar davant les actituds masclistes i el maltractament psicològic d’alguns docents. Un curs abans, els estudiants van redactar un manifest que llegien a cada funció, i al qual donaven suport discretament alguns docents. 

Maltractament psicològic

Per a alguns alumnes el més greu és la manera com alguns professors tracten els estudiants. “Els abusos de poder no sempre són de tipus sexual. Hi ha maltractament psicològic. Hem vist molts alumnes amb ansietat i depressió”, explica un actor. Sobre aquesta qüestió, la direcció és clara: “La humiliació de l’alumne és deplorable, però també se li han de poder dir les coses quan les fa malament, la correcció pot ser dura”. “Som 48 a cada generació i cada any peta algú per ansietat, que s’ha de medicar fort, ingressat a l’hospital... La pressió és molt alta”, afegeix la Júlia V.

Fins fa ben poc, aquestes actituds no es denunciaven. El tema de la violència sexual estava latent, però soterrat. Era un tabú, imperava el silenci i per això pràcticament no hi havia denúncies. Fins a la irrupció del Me Too, precisament també en l’àmbit cultural, les persones que havien patit aquestes vexacions no feien el pas endavant de revelar-les. Aquestes actituds s’havien normalitzat socialment. D'uns anys ençà, però, tal com han fet desenes d’alumnes de l’IT, es comencen a trencar aquests silencis.  

Jorge Vera i Berty Tovías van jubilar-se i van deixar l’Institut del Teatre el 2016. Joan Ollé es jubilarà aquest curs. 

Investigació

Si coneixes alguna història la pots fer arribar a l’equip d’investigació del diari aquí.

La part de darrere d'un escenari
Trencar el silenci d’una conducta normalitzada: més de 80 casos recollits dins del sector

Aquests articles que publiquem avui són el resultat de centenars d’entrevistes fetes durant un any i mig per radiografiar el que passa en el món de les arts escèniques i l’audiovisual a Catalunya, igual que abans s’havia fet amb el món de l’esport, escola, política o Església. Durant aquestes trobades han aparegut una vuitantena de casos d’assetjament, abusos sexuals i de poder. A vegades es tracta de persones del món acadèmic que aprofiten la seva jerarquia respecte als alumnes. D’altres són gent amb poder dins la professió que es beneficia de la precarietat i les pors d’actrius i actors joves. 

El director d’una escola que va intentar agredir sexualment una alumna aprofitant que ella estava borratxa. Un productor de televisió que va dir-li a una actriu: “Si no follem, no t'apujo el sou”, abans d’afegir: “Puc fer que et quedis sense feina”. Un altre productor que va dir a una intèrpret: “Per saber si una noia és bona actriu, necessito fer-li un petó: així veig com s’expressa”. Un actor que feia petons amb llengua a una actriu durant un espectacle, malgrat que l’obra no ho requeria i ella no ho consentia i premia els llavis. Un productor que demanava “més tetes” d’una actriu a la sèrie on treballava. L’ARA està compromès a publicar el màxim nombre d’històries, totes aquelles que es puguin contrastar o recollir-ne suficients testimonis. Alguns casos s’explicaran posant el focus en els agressors, perquè són moltes les víctimes disposades a explicar-los, mentre que en d'altres l’interès se centra en el procés de superació que han viscut les persones que ho han patit. 

Seleccionar cada cas i decidir com s’explica no és un exercici fàcil. Fins i tot pot arribar a ser injust per a algunes persones que han fet el pas endavant d’explicar a dos periodistes desconeguts històries doloroses i íntimes que els han acompanyat durant molts anys i que no es podran publicar. Cada cas s’ha analitzat per separat. Hem buscat patrons d’actuació dels agressors per demostrar que no són fets aïllats. Hem intentat fer un exercici de responsabilitat valorant què implica publicar cada nom. Per això, en alguns casos, més enllà dels noms propis, explicar la història ens serveix per denunciar una manera d’actuar des del poder normalitzada. 

L’abús sexual i l’assetjament giren al voltant de l’abús de poder. És un concepte clau per entendre les dinàmiques d’un sector on molts cops els límits són difusos perquè es treballa amb el cos, els sentiments i les emocions. La majoria d’actrius i bastants actors l’han patit. “Quan rebutges una proposta d’algú amb poder per anar a sopar o prendre alguna cosa... no ho pots qualificar d’abús, oi? No t’ha tocat, potser no s’ha insinuat, però com a dona saps què significarà dir no: segurament aquella persona no et donarà feina en un futur”. Aquestes paraules de l’actriu Àngels Bassas defineixen l’abús de poder. És un comportament present dins del món del teatre i la televisió, però també en molts altres àmbits de la vida. 

Aquesta investigació, iniciada l’octubre del 2019, no pretén, ni de bon tros, criminalitzar el sector. Tampoc jutjar les relacions entre persones adultes de diferents edats si són consentides i no hi ha un abús de poder. Amb aquest exercici només volem constatar que de casos n'hi ha. Com el de l’Aula de Teatre de Lleida publicat al maig. Avui només apareixeran uns quants noms, però el compromís de l’ARA de continuar trencant silencis segueix ferm. 

stats