Si una cosa ha deixat la pandèmia a Barcelona, a banda de carrers pacificats amb urbanisme tàctic, és un increment del nombre de terrasses. En el seu balanç final, l'Ajuntament va xifrar en 1.131 les terrasses que havien aparegut o havien crescut durant els anys del covid. Aquest dimarts la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) s'ha armat amb una bateria de xifres, obtingudes del mateix Ajuntament, per denunciar el que consideren un creixement "exponencial i excessiu" i reclamar que el mandat que ve es canviïn les regles del joc amb una nova ordenança que reguli taules i cadires al carrer. Segons el seu balanç, el 2019 a Barcelona hi havia 4.217 permisos de terrassa (que ja eren quasi el doble dels que hi havia l'any 2000) i l'última xifra ja és de 6.501 llicències. I això es tradueix en un increment de més d'11.000 taules (11.653) en quatre anys fins a situar-se en les 30.427. I, segons denuncia el moviment veïnal, també en un creixement més que notori de l'espai públic ocupat amb taules i cadires: es passa de 44.496 metres quadrats el 2019 a 75.802, un augment de més del 70%.

"No, que nooo! Que no m'ha sentit?" És un fragment del vídeo paròdia que ha llançat el Gremi de Restauradors de Barcelona per denunciar el que considera una denegació massiva de les peticions per mantenir les taules i cadires extres que les terrasses van poder sumar durant la pandèmia. L'actriu Anna Maria Barbany, caracteritzada com a cap del suposat departament municipal de terrasses, respon sistemàticament que no a totes les peticions i va deixant anar perles com ara "No som aquí per pensar en els ciutadans" o "Dir que sí és molt fàcil, ¿però qui ens respectarà si diem a tot que sí?" Fins que... oh, màgia, es posa ella en el paper de ciutadana i lamenta que els bars que freqüenta han rebut denegacions. "Encara som a temps de rectificar", celebra, abans de començar a respondre a tot que sí.

"Mireu-nos! Escolteu-nos!" És la principal demanda del manifest que una trentena de membres de la Xarxa Veïnal contra el Soroll ha entregat aquest dimecres al director del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, per exigir-li "empatia" pel dret dels veïns a descansar i que els respecti com a interlocutors. Entre els concentrats, com ja va passar en la protesta antisoroll del 16 de juny a la plaça Sant Jaume, hi havia veïns de carrers com Enric Granados, una de les zones de la ciutat on els excessos de decibels s'atribueixen més a les terrasses, o de zones del Raval com el carrer Joaquim Costa, que és un dels que surt més malparat de la instal·lació de sonòmetres. A banda de defensar una retallada dels horaris de les terrasses en determinats punts crítics i que no hi hagi una consolidació massiva de les que s'han guanyat en pandèmia, també han lamentat les paraules que els sol dirigir el director del Gremi, que en més d'una ocasió els ha definit com a "grupuscles" i els ha acusat de preferir viure en una "Barcelona pandèmica" i sense activitat.

Que els projectes estrella del govern d'Ada Colau a Barcelona siguin la connexió dels tramvies per la Diagonal, la nova superilla al voltant del carrer Consell de Cent de l'Eixample o grans transformacions com la de la Via Laietana fa arrufar el nas al moviment veïnal de Barcelona, convençut que les grans inversions haurien d'anar a resoldre dèficits històrics de zones com el Besòs o Nou Barris. En definitiva, invertir més als barris de renda més baixa i no tant al centre. Així ho ha defensat avui la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que ha comparegut en roda de premsa per deixar clar que el seu model urbanístic no és el de les grans transformacions al centre. Sense fer una crítica frontal a la gestió dels de Colau, els representants veïnals sí que han criticat el model urbanístic de comuns i socialistes.

Bars que treuen més taules al carrer de les que tenen autoritzades o que en col·loquen d'adossades a la façana, cosa que dificulta molt els desplaçaments de les persones amb problemes de mobilitat. O alguns que directament paren la terrassa sense tenir cap tipus d'autorització per fer-ho. Són alguns dels incompliments de l'ordenança de terrasses que es repeteixen en molts punts de Barcelona. Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires. Però una passejada qualsevol vespre per aquesta via de l'Eixample permet comprovar que la xifra real és força més alta, com no es cansen de repetir els veïns de la plataforma SOS Enric Granados, que lamenten que s'hagi permès posar taules extraordinàries en un carrer tan pressionat.

Que l'edifici de l'Hospital Clínic, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, ha quedat petit i obsolet per a un centre sanitari de referència és una veritat sabuda i acceptada per totes les parts. El que ja no genera tant consens és el lloc on s'hauria de construir aquesta necessària ampliació, ni si hauria de ser dins del mateix barri o podria plantejar-se al recinte de la Fira o fins i tot en algun municipi de l'àrea metropolitana. La ubicació que fa anys que s'estudia com a més factible, i que ja compta amb algun esbós que no s'ha presentat públicament, és el recinte de l'Escola Industrial: quatre illes de cases que amb el trasllat d'estudiants universitaris al campus Diagonal-Besòs han perdut força ús, però que mantenen equipaments com la piscina Sant Jordi, que és l'única de mides olímpiques i coberta que té la ciutat, o els camps de futbol que fan servir equips com la Penya Anguera. Això, sumat a elements com el patrimoni arquitectònic del recinte i el fet que aporti espais lliures de construcció per on passejar en un teixit tan dens com el de l'Eixample fa que, ja abans de la presentació del projecte d'ampliació, el teixit veïnal s'hagi organitzat per demanar preservar l'espai de l'Escola Industrial i estudiar totes les ubicacions possibles per a fer créixer el Clínic.

L’any 1978 uns veïns de Torre Baró segrestaven un autobús per demostrar que era possible fer-lo arribar fins a aquest barri de muntanya i exigir així a l’Ajuntament que millorés el transport públic a la zona. Va ser Manuel Vital, conductor de la línia 47 i veí del barri, qui va liderar aquella acció portant el bus fins on ningú no l’esperava en la que es considera una de les grans gestes del moviment veïnal de Barcelona. N’hi ha hagut moltes més. La modernista Casa Golferichs, per exemple, celebra aquests dies el 30è aniversari de la seva resistència majestuosa a la confluència de la Gran Via amb el carrer Viladomat. Van ser els veïns, que van arribar a ocupar l’edifici, els que la van salvar del picot i van aconseguir convertir-la en un equipament obert al barri. Encara ho és avui. El context de les batalles veïnals, però, ha canviat molt des d’aquells convulsos anys 70 i 80. I, tot i que reivindicacions com les que es van fer per salvar les casetes del carrer Encarnació de Gràcia -amb ocupació del jardí inclosa- hi mantenen un fil conductor, moltes de les lluites dels barris han canviat de to.

Les entitats socials han denunciat aquest dimarts que no es parli de solucions als problemes socials en les negociacions entre els partits per formar govern a Barcelona. Les organitzacions han reclamat que "es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta" i han exigit deixar clares les accions davant la desigualtat i la justícia social; l'emergència climàtica i la justícia ambiental; i l'emergència habitacional, el lloguer i el turisme.

Prop d'un centenar de veïns s'han manifestat aquest dissabte davant la Sagrada Família per acusar la fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família –encarregada de la conservació del monument– i l'Ajuntament de Barcelona de negociar a les seves esquenes l'expropiació de les illes de cases on viuen des de fa quatre dècades per a l'ampliació de la basílica.

Aigua és Vida i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) han demanat aquest divendres als grups municipals que convoquin en els primers mesos del pròxim mandat una consulta per decidir si la gestió de l'aigua a Barcelona ha de ser pública i amb participació ciutadana, malgrat l'"atac" judicial d'Agbar. Les dues entitats han mostrat la seva confiança en els serveis jurídics de l'Ajuntament per aturar els diferents recursos judicials presentats per diverses entitats, incloent-hi Aigües de Barcelona, contra l'aprovació de la consulta. Segons ells, al darrere de hi ha la mateixa companyia, que pretén "escampar els contenciosos en diversos jutjats perquè en algun soni la flauta a favor dels seus interessos".

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), conjuntament amb les associacions de Sagrada Família, Amics del Passeig Sant Joan, Fort Pienc i del Gòtic, han formalitzat una denúncia a l'Ajuntament contra una quarantena de bars i restaurants per incomplir l'ordenança de terrasses.

L'equip de l'alcaldessa Ada Colau presentava, fa poc més de dos mesos, l'acord que acabava de tancar amb el port com una fita "històrica" per millorar la convivència de la ciutat amb l'activitat creuerista. Les entitats veïnals, però, no ho veuen igual que l'alcaldessa i alerten que la reordenació de terminals anunciada es pot traduir en una multiplicació del nombre de creueristes i, per tant, de la pressió que aguanten els seus veïns. Per això demanen la revocació del pacte. Els plans municipals passen per retirar les dues terminals que queden més a prop del Maremàgnum i el World Trade Center i concentrar-les totes al moll Adossat, on ara n'hi ha cinc –una de les quals, en construcció– i passarà a haver-n'hi set. Segons ham denunciat en una roda de premsa conjunta la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, aquests canvis suposen retirar dues terminals "petites i obsoletes", que només acullen el 15% dels creueristes, i permetre la construcció de dues més de les grans. Calculen que, en un escenari de màxims, el 2026 la ciutat podria acollir 4,4 milions de creueristes, cosa que suposa un creixement del 67% respecte als 2,7 milions de l'any passat.

"No marxarem amb la boca tancada". És l'última consigna de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per fer front a l'expulsió de veïns que no poden assumir les pujades de lloguer. El moviment veïnal, en la línia del que ja va demanar el Sindicat de Llogaters, convida els afectats, d'entrada, a resistir a casa seva i buscar totes les vies negociadores per evitar l'expulsió. Però, si tot això fracassa, creu que el que no pot passar és que la gent marxi en silenci de casa seva i, sovint, també del seu barri. I per això llança la campanya del que anomena "mudances reivindicatives", que crida a convertir cada expulsió en una protesta; a no fer les maletes i marxar en silenci sinó a posar-hi altaveus -un camió amb el lema de la campanya- i congregar el nombre més gran possible de veïns. "Si has de marxar de casa, que ho sàpiga tothom", defensen. L'objectiu: visualitzar el que fins ara s'han anomenat desnonaments invisibles. I, sobretot, crear xarxa i que el problema de la pujada del lloguer es deixi de veure com una amenaça individual i passi a ser una lluita conjunta.

Catalunya Sí que es Pot ja té cap de llista per a les eleccions del 27 de setembre. Es tracta de Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Segons ha pogut saber l'ARA, l'activista ha donat el sí a encapçalar la confluència entre Podem, ICV i EUiA, i que encara espera el Procés Constituent, i aquest divendres anunciarà oficialment que fa el pas. Després l'hauran de ratificar els consells nacionals i òrgans directius de cada formació. Els partits buscaven un perfil afí al sobiranisme i Rabell, que va fer campanya pel sí-sí el 9-N, ho és.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) ha demanat aquest divendres que l'audiència pública sobre turisme convocada per l'Ajuntament per dimarts que ve se celebri al consistori i no a l'auditori de la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps. La Favb ha assegurat en un comunicat que l'aforament de l'auditori és "manifestament insuficient", i ha defensat que celebrar el debat a l'Ajuntament seria una mostra de respecte cap a la ciutadania, mentre que no fer-ho seria un menyspreu.