Fa uns dies va generar força debat una entrevista a Jorge Alcover, director general de Goldman Sachs. El missatge principal que va transmetre al Tot costa de Catalunya Ràdio va ser tranquil·litzador: segons el banc, el finançament acordat amb el Barça no posa en risc la propietat del club ni el seu model associatiu. Formalment això és cert. Però centrar el debat només en la propietat és quedar-se a la superfície del problema.

Un dels pocs moments que van trencar la monotonia de les 11 hores de la recent assemblea va ser quan Joan Laporta va anomenar "setciències" i "mestretites" als crítics de l'entorn del Barça mentre parlava de preservar el model de propietat del club. "La junta que presideixo som els garants que el Barça sigui dels seus socis. Potser som els únics garants. Els que diuen que el Barça és una empresa, aquests setciències, aquests mestretites que donen lliçons, alerta i ben lluny", va dir Laporta davant els socis compromissaris mentre alçava el to de veu. Però la mateixa setmana, el tresorer del club, Ferran Olivé, havia dit que Goldman Sachs, el fons inversor vertebrador del finançament de l'Espai Barça, va ser qui va escollir Limak com la constructora de la remodelació del Camp Nou.

El Barça ha anunciat aquest divendres que ha tancat una emissió de bons per un valor de 424 milions d’euros, fet que li permet refinançar un 40% del deute relacionat amb l’Espai Barça abans del retorn del primer equip masculí al Camp Nou el 10 d’agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Amb la participació de Goldman Sachs, que vehicula l'operació des del punt de vista dels inversors, el Barça ha reconvertit a través de la mateixa estructura financera ja existent un total de 424 milions d’euros de deute utilitzat per a la construcció del nou estadi, els quals tenien un venciment inicial el 2028, cap a una nova estructura que es començarà a retornar l’any 2033 i s’acabarà de pagar el 2050.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

Els moviments trepidants dels futbolistes del Barça en el terreny de joc han deixat pas a les corredisses als despatxos d'Aristides Maillol. Mentre es van tancant renovacions de jugadors, amb la de Lamine Yamal brillant a dalt de tot, al club no es perd de vista l'ombra de la gran espasa de Dàmocles que hi ha a l'horitzó en matèria financera: s'han de tornar uns 800 milions d'euros del finançament de les obres de l'Espai Barça abans del 2028. La xifra resulta dels bons (122,5 milions del primer venciment de l'operació), interessos i préstecs pont. Però aquesta previsió va pel camí de quedar desajustada perquè les obres de l'actiu que ha de permetre tornar els diners del finançament de l'Espai Barça, el Camp Nou remodelat, van amb un retard de gairebé un any.

Joan Laporta va anunciar a principis de mes que el Barça tancarà l'exercici 2023-2024 –encara obert malgrat que formalment va finalitzar el 30 de juny– amb resultats ordinaris positius. Fonts oficials del club blaugrana han explicat posteriorment a l'ARA que "ara mateix s'està tancant l'exercici i s'auditarà sense més moviments amb la previsió de donar resultats ordinaris positius". És a dir, des de la cúpula del Barça es descarta que durant aquest mes de setembre es pugui tancar una renovació del contracte amb Nike o captar un nou inversor per a Barça Vision que l'auditor i la Lliga donin permís per encabir en els números 23-24. Tot està dat i beneït. A falta de l'aprovació dels comptes per part de l'auditor.

Mentre en el present Xavi Hernández protagonitza el paper de l'entrenador de Schrödinger i Hisenda posa la lupa en el passat per investigar l'aval que va fer president Laporta, el Barça té a l'horitzó haver de tornar 613,5 milions d'euros del finançament de l'Espai Barça (122,5 d'emissions de bons i 491 de préstecs de bancs) abans del 30 de juny del 2028. Els experts consultats per l'ARA veuen molt improbable aconseguir-ho.

Ara mateix, el Barça té una trentena de fons d'inversió repartits entre tres àrees del club: l'Espai Barça, Barça Media i els drets televisius. En el projecte més important del Barça del segle XXI, hi ha dos fons d'inversió que han capitanejat el finançament de 1.450 milions d'euros que haurà de servir, almenys, per fer realitat la remodelació del Camp Nou. Són els estatunidencs Goldman Sachs i JP Morgan, que han vehiculat una operació en què hi ha implicats una vintena d'altres fons i asseguradores, com el també nord-americà PIMCO.

Marc Ciria s'ha convertit en una figura molt present en l'actual entorn del Barça, especialment quan hi ha assumptes econòmics sobre la taula. Aquest financer barceloní, soci fundador i president executiu de Diagonal Asset Management, és llegit i escoltat amb atenció per part dels diversos ismes que envolten el club blaugrana, també pel laportisme. De fet, va formar part de la candidatura de l'advocat barceloní en les eleccions del 2015 i no descarta iniciar una altra aventura electoral –com a cap de cartell o no– en els comicis previstos, en principi, per al 2026.

La junta presidida per Joan Laporta destinarà la majoria dels 1.450 milions del finançament de l'Espai Barça a la remodelació del Camp Nou, que portarà a terme la constructora turca Limak. Però, malgrat que el club va explicar a l'ARA que detallaria quina partida aniria destinada al nou Palau Blaugrana una vegada s'hagués tancat el finançament, això no ha quedat clar en la roda de premsa celebrada a l'Auditori 1899 del Camp Nou. Així, queda el dubte de si el cost de 420 milions que suposaria construir el nou Palau, segons el que va explicar la junta de Laporta als socis abans del referèndum telemàtic del 19 de desembre, podrà ser afrontat només amb aquest finançament.

El Barça ha comunicat a la RFEF que la temporada que ve el seu primer equip de futbol jugarà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. És el pas previ perquè l'ens espanyol elevi la decisió a la UEFA, òrgan organitzador de la pròxima Lliga de Campions, que el club disputarà el curs que ve si no rep cap prohibició a causa de la investigació pel cas Negreira. L'entitat que presideix Joan Laporta ha completat un tràmit que normalment no és notícia, però que en aquest cas significa que les obres de reforma integral del Camp Nou en principi compliran el calendari previst i, per tant, començaran aquest mes de juny de la mà de Limak, la constructora turca que va guanyar el concurs a principis del mes de gener.

El FC Barcelona afronta hores decisives per saber si l'Espai Barça es durà a terme tal com figurava en els plans de Joan Laporta abans que esclatés el cas Negreira, a mitjans de febrer. El president executiu blaugrana, ferm defensor d'aixecar la reforma integral de l'estadi encara que el club continuï perdent diners i necessitant vendes de patrimoni per equilibrar el seu balanç, celebrarà aquest dijous una reunió de junta per tractar aquest assumpte, que s'ha complicat les últimes setmanes per la pujada dels tipus d'interès i el dany reputacional derivat dels pagaments a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres.

L’elecció de la constructora que s’encarregarà de les obres de remodelació del Camp Nou a partir de l’estiu vinent i l’acord amb el fons d’inversió nord-americà Goldman Sachs per tal de finançar-les i poder-les dur a terme no seran un regal de Nadal. Ni de Reis. “Fins després de festes no hi haurà novetats”, expliquen fonts del Barça a l’ARA. Per tant, aquestes dues carpetes no es tancaran abans del 2023, malgrat que la intenció inicial era deixar-les enllestides aquest 2022. De totes maneres, el club blaugrana encara disposa de prou marge de temps perquè no perilli l’inici del gruix de les obres una vegada finalitzi la temporada actual, cosa que comportarà que el primer equip de futbol masculí hagi de marxar a jugar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, com a mínim, el curs 2023-2024.

Ferran Reverter va agafar el telèfon i va trucar a les persones de Goldman Sachs amb qui havia estat negociant com a CEO del Barça el finançament de 1.500 milions d’euros per a l’Espai Barça. En aquella conversa, entre altres coses, va advertir dels perills que suposa invertir en el club blaugrana avui dia. Només havien passat uns dies des del 8 de febrer, quan va dimitir com a director general. Precisament el seu últim servei al Barça havia sigut viatjar als Estats Units per avançar en les negociacions amb la coneguda banca d'inversió. La comunicació de Reverter va tenir com a objectiu salvaguardar la seva reputació professional. Ara considera que el projecte de futur més important de l’entitat catalana ara mateix no està en les millors mans després de la reestructuració interna feta per Laporta, autoproclamat president executiu del club.

El vicepresident Eduard Romeu, que juntament amb Àngel Riudalbas, Joan Solé i Ferran Olivé va rebre el sí de l’assemblea per entrar a la junta del Barça malgrat no integrar la candidatura original de Joan Laporta, va ser l’encarregat d’explicar l’operació per obtenir 525 milions d'euros per refinançar el club. “Les coses ja s’estaven fent malament abans de la pandèmia. Anàvem coixos i hem caigut. El covid té culpa en la situació en què ens trobem, però no serveix per explica-ho tot”, va introduir abans de detallar algunes decisions en matèria econòmica.

Joan Laporta i la seva directiva han heretat un Barça ruïnós, amb un deute de 1.173 milions d'euros, 730 dels quals s'han d'abonar a curt termini, segons l'última memòria econòmica. L'entitat necessita liquiditat, però la crisi derivada de la pandèmia no ha fet sinó tancar l'aixeta a les vies d'ingressos. Amb aquest escenari, no hi ha cap altra opció que negociar un crèdit que permeti fer front als compromisos més immediats, mentre s'espera que es reactivi l'economia. Segons avança L'Esportiu, la cúpula econòmica ha treballat amb Goldman Sachs per negociar un crèdit de 500 milions d'euros, 100 dels quals es rebrien de manera imminent. Un préstec que ja està tancat i pendent d'executar.

Si veuen una oferta laboral en què els garanteixen que a mitjà termini cobraran sis xifres a l’any i que a sobre treballaran per una de les empreses més importants del món segurament pensaran que és la feina somiada. Ara bé, ¿què farien si això els suposés treballar 105 hores la setmana? Perquè no ho hagin de comptabilitzar: són 15 hores al dia de dilluns a diumenge o més de 17 hores si es fa un dia de descans. Aquest esclavatge és el que han denunciat els analistes de primer any del banc d’inversió nord-americà més important del món, Goldman Sachs. I ells mateixos han estat els encarregats de fer aflorar el seu particular malson en una enquesta d’onze pàgines feta a 13 analistes júnior del departament de banca d’inversió i que s’ha difós per Twitter.

Goldman Sachs potser serà l’emblema del capitalisme global, el banc per on han passat –i on van a treballar– molts dels que decideixen els designis de l’economia mundial. Però quan ha de fer previsions sobre la borsa els seus analistes fallen tant com els altres, és a dir, molt. Si l'1 de gener passat vostè hagués posat els seus estalvis en mans de Goldman Sachs, que sàpiga que difícilment hauria guanyat diners.

Són temps estranys als Estats Units. Amb Donald Trump a la Casa Blanca, la presidència ha perdut la correcció que se li suposa. Bast i en ocasions groller, el discurs de Trump és l’antítesi de la correcció política que s’espera d’aquesta institució. Com si es tractés d’un mitjó, el president és l’anvers del seu antecessor, Barack Obama. Els seus votants, encantats. En els seus mítings se celebren atacs i grolleries, potser perquè el seu mandat va néixer en part de l’afartament d’un sector de la societat cap al que és políticament correcte, com a reacció a un món cada vegada més complex, que qüestiona gairebé tot allò que es donava per fixat: com el gènere de les persones.

El banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs i diversos dels seus empleats, així com del fons d'inversió 1MDB, han sigut acusats aquest dilluns per la fiscalia general de Malàisia de suborn de funcionaris públics i de malversació de 2.700 milions d'euros en diverses operacions de compravenda de bons públics el 2012, segons un comunicat de la mateixa fiscalia.