Tan aviat com va entrar a la porteria el penal definitiu xutat per un jugador marroquí, la bogeria es va apoderar del centre de Rabat. El Marroc havia derrotat Nigèria a les semifinals i després de 50 anys de sequera podria tornar a proclamar-se campió de la Copa d'Àfrica de Nacions (CAN). A més, aquest cop el títol es podria aconseguir davant de l'afició, ja que la final contra el Senegal és aquest diumenge a Rabat. En qüestió de minuts, milers d'aficionats eufòrics es van concentrar a l'avinguda Mohammad V de la capital per celebrar la victòria. Entre els clàxons dels automòbils i els brams de les trompetes, el soroll era ensordidor. Queden lluny les protestes socials del moviment GenZ 212 que l'octubre passat van sacsejar el país.

No és estrany que el terratrèmol que va arrasar centenars de pobles del sud del Marroc divendres a la nit enxampés el rei Mohamed VI a París, on sol passar llargues temporades. No va ser fins l’endemà que el rei no va tornar al país, amb dos avions de Royal Air Maroc: un per a ell i els germans Azaitar, lluitadors d’arts marcials que fa anys que no se'n separen, i l’altre per a la resta de la cort. El mateix dissabte el rei apareixia a les cadenes de televisió presidint una reunió a Rabat per fer balanç de la catàstrofe –que ha causat almenys 2.901 morts i 5.530 ferits–, en unes imatges sense so. I no va ser fins dimarts que no va arribar a Marràqueix, la gran ciutat més a prop de l’epicentre, on va visitar alguns supervivents a l’hospital i va fer una donació de sang. Una reacció tardana que ha motivat crítiques, sobretot entre els marroquins que viuen fora del país. 

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?

En una fotografia penjada a Instagram l'agost de l'any passat, el rei del Marroc Mohamed VI apareix, rialler i amb les seves típiques ulleres de sol, assegut en un sofà al costat del seu amic Abu Azaitar, lluitador d'arts marcials professional. Imatges com aquesta, i d'altres molt menys decoroses, penjades a les xarxes socials, porten de cap els sectors més conservadors del Marroc i els mateixos consellers del rei, l'anomenat makhzen que governa el país. Abu Azaitar i els seus dos germans estan pràcticament instal·lats al Palau Reial i viatgen sovint amb Mohamed a països europeus, però també a destins més luxosos com les Seychelles. L'amistat del rei del Marroc amb els Azaitar sembla que ha accentuat encara més la tendència del monarca a prioritzar l'oci i la festa, tal com explica el 1843 magazine del diari The Economist, que assegura que Mohammed VI va estar absent –directament fora del país– durant 200 dies de l'any passat. "Som un avió sense pilot", deia un antic membre del govern al rotatiu britànic.

La missió és clara: deixar enrere les crisis diplomàtiques amb el règim marroquí. Aquest és l'objectiu de fons que s'ha marcat el govern espanyol de cara a la pròxima reunió d'alt nivell (RAN) dels dies 1 i 2 de febrer amb el Marroc. "No ens ho podem permetre. Ni Espanya, ni el Marroc ni la Unió Europea", sostenen fonts governamentals en referència a les últimes tensions viscudes entre els dos països.

La setmana passada un vídeo d'uns quatre segons es va fer viral a les xarxes. Gravat amb un telèfon mòbil des d'un cotxe, s'hi veuen mitja dotzena d'homes als carrers d'una ciutat que sembla París. Un zoom permet veure que al centre del cercle hi ha un home que amb prou feines es manté dret, aparentment, per l'efecte de l'alcohol. Es tracta de Mohamed VI, el rei del Marroc, com s'exclama sorprès l'autor del vídeo, que es talla de seguida quan un home s'hi acosta alarmat. Presumptament és un dels membres de l'equip de seguretat del monarca.

Després de les anomenades Primaveres Àrabs, la premsa internacional va dir que una “marea verda” havia inundat la regió, atès que el verd és el color de l’islam. Els Germans Musulmans o partits sortits de la seva matriu ideològica van ascendir al poder a través de les urnes a Egipte, Tunísia, el Marroc i Líbia i van guanyar popularitat a Jordània i el Iemen. Però una onada contrarevolucionària, liderada pels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita, els va fer retrocedir. L’últim vestigi d’aquell ordre és el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el PJD marroquí, que aquest dimecres s'enfronta a la seva contesa electoral més difícil. 

"Amb un optimisme sincer, expressem el desig de continuar treballant amb el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, per inaugurar una etapa inèdita en les relacions entre els nostres països". Amb aquesta frase pronunciada divendres al seu discurs anual, Mohamed VI, rei del Marroc, ha donat per tancada la crisi diplomàtica que va esclatar a l'abril quan Rabat va deixar passar milers de marroquins a Ceuta en represàlia per l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid-19.

És insòlit sentir crítiques al Marroc que vagin més enllà del govern i que apuntin directament a la monarquia. És una línia vermella que han travessat els rapers locals Weld l’Griya 09, Lz3er i Gnawi amb la cançó Visca el poble, que s’ha fet viral en poques setmanes. El videoclip, publicat el 29 d’octubre, ja acumula gairebé setze milions de reproduccions a YouTube i ha aconseguit sorprendre els marroquins per la contundència de la lletra. “Déu, pàtria i el tercer que se’n vagi”, canta un dels músics, en referència al rei Mohamed VI.

El rey Mohamed VI ha indultat aquest dimecres la periodista marroquina Hajar Raissouni i el seu promès, que havien estat condemnats a un any de presó cadascun pels delictes d'avortament i d'haver mantingut relacions sexuals fora del matrimoni.

El més rellevant de la visita llampec del president espanyol Pedro Sánchez a Rabat, aquest matí, no són els acords ni les declaracions sinó més aviat que s'hagi produït. I és que tradicionalment els presidents espanyols fan el seu primer viatge a l'estranger al Marroc, una tradició que demostra fins a quin punt són estratègiques –i alhora complexes– les relacions bilaterals entre Madrid i Rabat. La tradició s'havia trencat just en el moment en què Espanya viu un repunt de l'arribada de pasteres, amb més de 50.000 persones enguany, el 90% de les quals provinents del Marroc.

Els marroquins voten aquest divendres el nou parlament en unes eleccions marcades pel desinterès. Més important que el resultat és la taxa de participació, tradicionalment sota mínims pel gran poder polític que acumula la monarquia.

Dit i fet: el referèndum sobre la nova Constitució del Marroc serà l'1 de juliol, segons ha anunciat aquest divendres a la nit en un discurs televisat.