Societat 01/06/2021

El líder del Front Polisario torna a Algèria, després que el jutge el deixi en llibertat

Santiago Pedraz ha descartat prendre mesures cautelars i Brahim Ghali ha rebut l'alta mèdica

5 min
L'Hospital de Logronyo on està ingressat Ghali.

BarcelonaEl líder del Front Polisario Brahim Ghali té previst tornar a Algèria de forma immediata: embarcaria en un vol civil que sortirà de Pamplona, segons han confirmat fonts diplomàtiques espanyoles. Ghali ha rebut l'alta mèdica de l'hospital de Logronyo on va ser ingressat fa un mes i Madrid assegura que ha informat al Marroc de la seva sortida. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz havia descartat aquest dimecres, d'acord amb la fiscalia, prendre mesures cautelars contra Ghali, després de prendre-li declaració per videoconferència des de l'hospital de Logronyo on es recuperava de covid-19. La seva acollida ha sigut el pretext de l'última crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que intenta pressionar Madrid perquè reconegui, com van fer els Estats Units de Donald Trump, la sobirania marroquina sobre l'excolònia espanyola. Una crisi que ha tingut com a carn de canó els milers de joves que, animats per les autoritats del regne alauita, van entrar fa dues setmanes a l'enclavament espanyol de Ceuta, en la crisi migratòria més greu entre tots dos països.

Per què han interrogat Ghali?

El jutge li ha preguntat sobre dues causes. Una d'oberta el 2012 arran d'una querella per genocidi i tortures que va presentar una associació saharaui contra 28 dirigents del Front Polisario pel tracte que haurien donat a presoners de guerra i ciutadans saharauis les dècades del 1970 i 1980, i una altra del 2019 per la denúncia d'un jove que assegura que va ser detingut i torturat per haver-se manifestat contra el Front Polisario. Els fets haurien passat als camps de refugiats de Tindouf d'Algèria. Les dues querelles han prosperat malgrat la retallada a la justícia universal, perquè aplicant el dret internacional és competent sobre l'excolònia. El jutge ha considerat que "l'informe de l'acusació no ha aportat elements ni tan sols indiciaris (les declaracions dels testimonis de la causa no tenen prova corroborativa i no se'n dedueix la participació en els fets de l'investigat) que avalin l'existència de prou motius per creure'l responsable de cap delicte". L'advocat Sidi Talebbuia Hassan recorda que la querella per genocidi es va presentar després que la justícia espanyola processés el 2014 tretze alts càrrecs marroquins acusats també de genocidi arran del descobriment de diverses foses comunes, però el Marroc s'ha negat a extradir-los. També destaca la contradicció que el Marroc "reclama la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental i alhora vol que Espanya jutgi uns fets ocorreguts en territori saharaui".

Com va arribar Ghali a Espanya?

El periodista marroquí establert a Barcelona Ali Lmrabet explica, citant fonts de l'autoproclamada República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) i del PSOE, que l'estat de salut de Ghali, de 71 anys, es va deteriorar greument a causa de la infecció de covid-19, fins al punt que es temia per la seva vida. "L'acollida a Espanya es va decidir de manera concertada entre homes de confiança de Ghali, la presidència algeriana i el govern espanyol, que només va posar com a condició que es fes de manera discreta per no molestar el Marroc". Això explica per què es va escollir Logronyo, governada pel PSOE, i no una gran ciutat espanyola amb més exposició mediàtica. Des de finals del 2020, la tensió és màxima al Sàhara Occidental, després del trencament de l'alto el foc en vigor des del 1991. Les relacions entre el Marroc i Espanya tampoc no passaven pel millor moment, després que Rabat tanqués unilateralment el trànsit de mercaderies a Ceuta i Melilla. Tampoc era esperable la reacció de Rabat, que va retirar la seva ambaixadora de Madrid, ja que altres dirigents saharauis han estat hospitalitzats, durant les presidències de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez, sense que hi hagi hagut cap crisi. El predecessor de Ghali, Mohamed Abdelaziz, va morir a la clínica Mayo dels Estats Units el 2016 sense cap reacció pública de Rabat.

També s'ha especulat molt sobre el fet que Ghali hagués utilitzat documentació falsa, però fonts de la RASD asseguren a l'ARA que portava passaport diplomàtic algerià, com tots els dirigents del Front Polisario.

Què hi ha en el fons de la crisi?

En un comunicat amb to molt bel·ligerant per al llenguatge diplomàtic, el mateix ministeri d'Exteriors del Marroc reconeixia dimarts que la crisi no és per Ghali, sinó per la posició "hostil" d'Espanya en relació al Sàhara Occidental. Per a Haizam Amirah Fernández, analista del Real Instituto Elcano: "El Marroc havia fet un càlcul equivocat. Després que Donald Trump hagués reconegut la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental a canvi que Rabat normalitzés relacions amb Israel, Rabat s'esperava una allau de reconeixements que no ha arribat. Cap altre país democràtic de pes, cap país de la UE ni cap altre membre del Consell de Seguretat de l'ONU ha fet el pas, i això ha generat nerviosisme".

Isaías Barreñada, professor de relacions internacionals de la Universitat Complutense, afegeix que Rabat "vol pressionar també la UE, davant la imminent sentència del Tribunal de Justícia europeu, que ha de dictaminar sobre els acords comercials del regne alauita amb la Unió Europea que afecten territori saharaui". I afegeix que tampoc Biden ha traduït en fets la decisió de Trump: "En les pròximes setmanes s'esperen maniobres militars nord-americanes conjuntes amb altres països i Rabat insisteix que es faran en territori del Sàhara Occidental, però això encara no és clar".

Societat El Marroc diu ara que acollirà els seus 'menes'

Hores després que es confirmés que la justícia espanyola no processarà el líder del Front Polisario, el Marroc va emetre un comunicat en què assegura que el rei Mohamed VI ha donat instruccions als ministeris de l'Interior i d'Exteriors perquè facilitin el retorn al país dels menors no acompanyats. Fa anys que Espanya i França reclamaven a Rabat que se'n fes càrrec i el rei ha ordenat facilitar els procediments. Tota una prova que la crisi de Ceuta, que va acabar amb dos morts, ha generat un fort malestar al país, amb moltes famílies denunciant que els seus fills havien estat enganyats i utilitzats com a carn de canó per les autoritats en el seu xoc amb Espanya.

Un avió algerià ha de fer mitja volta

Paral·lelament, just el dia que declarava a l'Audiència Nacional Brahim Ghali, un avió oficial algerià ha intentat aterrar a l'estat espanyol sense permisos i ha hagut de fer mitja volta i tornar al seu país. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha assegurat en roda de premsa que no tenia cap constància que un avió oficial algerià s'hagués enlairat des d'aquest país en direcció a Espanya per recollir Ghali i que se n'hagués entornat quan sobrevolava les Illes Balears. Montero ha afegit que quan el líder del Front Polisario es recuperi, tornarà cap a casa seva.

Ara bé, segons l'agència Efe, l'avió en qüestió s'hauria enlairat a les 9.30 h del matí d'un aeròdrom militar algerià al sud d'Alger i, de fet, fonts d'Enaire han explicat que es tractava d'un "jet d'Estat", és a dir, d'un avió diplomàtic. Un cop ha arribat a la zona de les Illes Balears, els controladors aeris han rebut instruccions de controladors militars per demanar a l'avió que es retirés de l'espai aeri espanyol perquè no tenia el permís per sobrevolar-lo. Fonts militars consultades per la mateixa agència Efe han afegit que s'ha ordenat a l'avió abandonar l'espai aeri espanyol seguint les instruccions del ministeri d'Exteriors, perquè no tenia l'autorització preceptiva que es requereix a qualsevol avió d'Estat per entrar a Espanya. La ruta que seguir l'avió fins que ha fet mitja volta era compatible amb un aterratge a Logronyo, on està hospitalitzat Ghali. Finalment, i segons la Ser, el vol s'ha concretat des de l'aeroport de Pamplona aquesta mateixa nit de dimarts.

stats