La filla gran de Tom Hanks, Elizabeth Anne Hanks, ha viscut una vida allunyada dels focus, però la publicació de les seves memòries, The 10. A memoir of family and the open road, ha provocat que salti a primera plana dels mitjans nord-americans. L'escriptora, que ha treballat per a revistes com Vanity Fair i actualment té 42 anys, relata una infància tortuosa marcada pel divorci dels seus pares i els problemes de salut mental de la mare, que tenia la custòdia tant d'ella com del seu germà gran, Colin Hanks.

“Això sí que és cinema, cinema”. Un pensament així, després de veure Here (Aquí), sona altisonant, maximalista i hiperbòlic, però sobretot sona inesperat. Com? ¿Sortint de veure concretament aquesta pel·lícula, rebregada per la crítica, el públic i els distribuïdors i exhibidors dels Estats Units? ¿Sobre un film de Robert Zemeckis, que fa anys que viu amb la inspiració pansida? ¿Parlant d’una adaptació d’un còmic de Richard McGuire precisament inadaptable? Vols dir?

A l’inici de Moonrise Kingdom, una llar familiar era retratada com una casa de nines, i els seus habitants, com figuretes que semblaven ser allà perquè el director-demiürg pogués jugar amb elles. Aquesta seqüència plasmava perfectament la tendència de Wes Anderson a construir universos tancats que, d'una banda, evidencien el caràcter artificiós de tota ficció i, de l'altra, permeten al cineasta moure's amb total llibertat pel seu interior. Asteroid City té el to juganer i còmic d'aquell film i presenta una dialèctica semblant entre control (formal) i llibertat (temàtica), com no pot ser d’una altra manera en una obra que aborda les friccions misterioses entre vida i ficció, entre realitat i representació.

Va ser l'any 2004 quan Tom Hanks es va posar a la pell de Viktor Navorski a la pel·lícula La terminal. Dirigida per Steven Spielberg, l'actor nord-americà interpretava un home d'un país fictici, Krakozhia (suposadament una ex república soviètica), que quedava atrapat a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York: no podia tornar a casa seva, on s'acabava de produir un cop d'estat, ni podia entrar als Estats Units, on s'havia deixat de reconèixer el seu país com a nació. La rocambolesca història no era únicament fruit de la imaginació de Spielberg, sinó que el director s'inspirava en la vida de Mehran Karimi Nasseri, un refugiat iranià que durant 18 anys va viure al Charles de Gaulle de París i que aquest dissabte va morir, precisament, al mateix aeroport.

Hi ha artistes –i Tom Hanks n’és un– que van més enllà de la simple popularitat i encarnen part del relat històric compartit pels nord-americans. Des que l’actor va deixar d’interpretar una sèrie de personatges una mica beneits i ferits d’amor després de la complicada innocència del seu treball a Big (1988), Hanks s’ha anant convertint en un avatar de la bondat nord-americana. Durant la seva llarga trajectòria ha trobat la manera de transmetre amb intel·ligència una honestedat de base, motivadora. Ha interpretat homes honrats marginats a la seva època per la societat (l’advocat discriminat per la seva homosexualitat de Philadelphia ) o que han participat en episodis fonamentals de la història nord-americana (Forrest Gump, Apollo 13 ). En altres ocasions, ha aconseguit imbuir un optimisme ple d’entusiasme a personatges que es veuen atrapats en situacions aparentment insostenibles, tant si estan sols (Nàufrag ) com envoltats d’enemics (Salvem el soldat Ryan ). El seu do és tan mal·leable que ha creat retrats fidedignes de personatges de la vida real (dos capitans heroics: d’una línia aèria comercial a Sully i d’un vaixell de càrrega a Capità Phillips ), dibuixos animats (el vaquer Woody de Toy Story ), i persones de carn i ossos que ben bé podrien haver sortit d’uns dibuixos animats (com el Fred Rogers d’A beautiful day in the neighborhood ; en castellà, El amigo extraordinario ).

Per al teòric Richard Dyer, Marilyn Monroe va encarnar les contradiccions dels Estats Units dels 50: en aquella societat repressora i alhora luxuriosa –la Nord-amèrica d'Eisenhower va ser també on va néixer Playboy–, l'estrella va desplegar una imatge que combinava disponibilitat sexual i ingenuïtat. Com Marilyn, Elvis Presley va sintetitzar les tensions de la seva era –un bon xicot blanc del Sud que es transformava en un dimoni libidinós quan interpretava música negra–, i un dels encerts d'Elvis, extravagant aproximació de Baz Luhrmann a la seva figura, és retratar-lo com un artista contradictori, a mig camí entre la Nord-amèrica tradicional i la que clamava pel canvi.

'Noticias del gran mundo'

Un 'western' on Tom Hanks fa olor d'Oscar

És ben insòlit l'ofici de Kyle Kidd (Tom Hanks), el protagonista d'aquest western de Paul Greengrass que adapta una novel·la de Paulette Jiles. Veterà de la Guerra Civil Nord-americana, ara es guanya la vida de poble en poble com a narrador de notícies. És, per tant, un pioner de la informació entesa com un relat apassionat que interessa a la gent perquè s'hi veu reflectida. Noticias del gran mundo reprèn un motiu habitual en la literatura de conquesta, el de la captiva recuperada dels “salvatges”, aquí una nena, Johanna (Helena Zengel), que ha conviscut amb els kiowes. El film recorre camins similars als de Valor de llei o Centaures del desert, però des d'una revisió de la figura de l'heroi. Segueix llegint. Estrena als cinemes.

]]>

'Un amigo extraordinario'

3,5 estrelles

Direcció: Marielle Heller. Guió: Micah Fitzerman-Blue i Noah Harpster. 109 minuts. Estats Units i la Xina (2019). Amb Tom Hanks, Matthew Rhys i Susan Kelechi Watson. Estrena als cinemes el 21 d'agost

]]>

L'actor nord-americà Tom Hanks, que a mitjans de març va fer públic que tant ell com la seva dona, Rita Wilson, havien donat positiu de coronavirus, ha volgut mostrar la seva solidaritat amb un nen australià que ha patit bullying per dir-se Corona de Vries. El nen, de vuit anys, li va confessar a l'actor, a través d'una carta en què es preocupava per la seva salut i la de Wilson, que els seus companys d'escola es reien d'ell anomenant-lo coronavirus.

]]>

V et aquí les anècdotes sobre Tom Hanks que he sentit aquests últims mesos tan depriments, quan semblava que la cortesia, el civisme i la bona educació estiguessin en perill d’extinció als Estats Units. Una vegada, el 2008, quan rodava Àngels i dimonis a Roma al costat del Panteó, una núvia i el seu pare no podien entrar a l’església per culpa de l’enrenou. Aleshores Hanks va aturar el rodatge per acompanyar-los a l’altar.

]]>

Durant un esdeveniment que va organitzar la revista 'Variety' al Festival Internacional de Cinema de Toronto, Jennifer Lopez i la resta del repartiment de la pel·lícula 'Hustlers' van coincidir a la catifa vermella amb l'actor Tom Hanks, de 63 anys, que hi havia anat per promocionar el seu últim film: 'A beautiful day in the neighborhood'. Quan Hanks va entrar a la sala on estaven JLo i les altres tres coprotagonistes (Julia Stiles, Constance Wu i Keke Palmer) de la cinta de Lorene Scafaria, la cantant del Bronx va cridar-lo perquè s'hi acostés, a la qual cosa ell va respondre: "Escolteu, no porto brillant als llavis, ¿se'm permet venir amb vosaltres?"

]]>

Fa molts anys que Tom Hanks es va escapar de l'encasellament com a actor còmic dels seus inicis per acostar-se a registres més dramàtics, però només calen cinc minuts amb ell per recordar el seu gran talent per a la comèdia física i la verbal. Bromista i murri, Hanks ha dominat la roda de premsa de presentació de 'Toy Story 4' desplegant un humor físic i verbal difícil de transmetre a través de la crònica periodística alhora que explicava les interioritats d'una “feina molt dura”: la de posar veu a la joguina Woody. “No he anat mai a una sessió de gravació de 'Toy Story' sense desitjar que acabés al més aviat possible –ha revelat–. Mai sents “OK, ja està bé, amb tres vegades ja en tenim prou”, sinó més aviat “OK, fem-ho una altra vegada, però a veure si aquest cop hi pots afegir una mica d'angoixa existencial”. Són les sis o set hores més plaents que et puguis imaginar”.

]]>

L'actriu i directora Penny Marshall va morir dilluns als 75 anys a casa seva, a Hollywood Hills, per complicacions derivades de la diabetis. Cineasta i actriu, va ser, gràcies a la comèdia 'Big', la primera dona que va recaptar més de 100 milions de dòlars a la taquilla nord-americana.

]]> Com passa a la majoria de pel·lícules de Steven Spielberg, Los archivos del Pentágono conté un bon nombre d’escenes on la bandera nord-americana oneja flamant, manifestant l’esperit patriòtic d’un director que ha fet de la crònica històrica del seu país un dels pilars del seu cinema. Tanmateix, val a dir que Los archivos... té poc a veure amb el maniqueisme d’El color púrpura i Amistat, o amb el retrat de l’heroisme sense esquerdes de Salveu el soldat Ryan. Plenament assentat en un període de maduresa artística, iniciat amb Lincoln, Spielberg és avui un cineasta més complex, més ambigu i incòmode en l’abordatge de les realitats pretèrita i contemporània.

]]> Ara ja ho tinc claríssim: Tom Hanks és malastruc. L’estrena de la darrera de les pel·lícules de l’actor amb cara de venedor de tòner ( Sully ) confirma les sospites. Allà on apareix Hanks, les màquines s’espatllen. Especialment en coses vinculades amb l’espai aeri. Segurament perquè Hanks és bessons, un signe d’aire, com tots vostès segur que saben. Abans que a Sully, ja va fer estavellar l’avioneta a Nàufrag (2000) i en acabat va establir una relació abusiva amb una pilota. A Sully espatlla un avió modern i fantàstic en enlairar-se. Si el trasto vola per l’espai exterior i l’ha fabricat la NASA, no pateixin, que també se’l carregarà i farà veure que no ha estat ell tot posant veueta de xai sacrificial: “Houston... tenim un problema...” Quina barra!

]]> D’entrada, fa mandra. ¿Clint Eastwood i una altra pel·lícula sobre herois nord-americans just després d’El franctirador? ¿Un altre film sobre un pilot d’avió que salva tot un passatge en un aterratge d’emergència com la molt tramposa El vol de Robert Zemeckis? ¿Una adaptació de l’autobiografia del capità Chesley Sully Sullenberg on explica el cas real que va viure amarant un avió al riu Hudson el 2009? Són molt males cartes. S’han de jugar molt bé per no caure en tots els paranys que amenacen aquest relat: aquí hi ha un sotrac sentimentaloide, allà un núvol d’emotainment, més endavant un bassal d’espectacularitat de la desgràcia, per aquell costat s’intueix una drecera de mitificació barata, etc., etc.

]]> ¿Com és possible que el director de l’extraordinari documental dels Beatles o d’un film de primera divisió com 'Rush' ­–per posar tan sols dos exemples de la seva obra recent– sigui el mateix que perpetra un bunyol com 'Inferno'? Si bé és cert que la irregularitat és una constant al llarg de la filmografia de Ron Howard, no resulta forassenyat esperar uns mínims de dignitat en les seves pel·lícules, sempre instal·lades en el fràgil equilibri entre qualitat i comercialitat i l’assumpció d’una forta personalitat 'mainstream'. Després de dues entregues, la suposada saga –no tinc clar si es pot anomenar així o no– d’'El codi Da Vinci' desemboca ara en un colossal disbarat. Sembla que d’entrada Howard vulgui jugar la carta de la sèrie B, del cinema de gènere fantàstic de baix pressupost, fins i tot de flirtejar amb el 'giallo' –potser li semblava oportú per harmonitzar més amb els escenaris florentins i venecians– però des d’una buidor argumental tan flagrant que resulta incomprensible. Culpa de Dan Brown? És probable. Culpa de l’esclavatge del contracte amb la Sony? També. Això, per cert, que l'hi diguin a Tom Hanks, pobre, que fa un paper d’estrassa total i absolut. El film dóna voltes a l'entorn d’una excusa argumental ridícula –un virus mortífer tancat dins d’una capsa–, i l’únic entreteniment és descobrir els passadissos secrets dels palaus i els museus on transcorre l’acció i apuntar-se tots els trucs per no fer les cues mastodòntiques que sempre hi ha a l’entrada. Pobre botí, sens dubte.

]]>

"És el moment adequat perquè em descobreixis". Així comença la carta d'un jove i arrogant Tom Hanks a l'oscaritzat director George Roy Hill perquè li donés una oportunitat en el món del cinema. En la carta, que recentment ha sortit a la llum i es troba a la Biblioteca Margaret Herrick de l'Acadèmia de Cine de Berverly Hills, l'actor assegura que encara que no és "un Déu grec i no pot deixar-se bigoti", si la gent paga per veure certes pel·lícules pagaran per veure'l a ell.

]]>

L'actor guanyador de dos Oscar Tom Hanks s'uneix a la moda d'escriure contes per a nens, amb la peculiaritat que estaran inspirats en la seva col·lecció de màquines d'escriure, segons ha anunciat avui l'editorial novaiorquesa Alfred A. Knopf.

]]> 'St. James Place' és el títol provisional de la pel·lícula que acaba de començar a rodar Steven Spielberg a Brooklyn. Se centra en l'advocat James Donovan (que interpretarà Tom Hanks), que va negociar amb l'URSS en nom dels Estats Units a la dècada dels 60, en plena Guerra Freda. En el guió hi han participat els germans Coen, autors de pel·lícules com 'Fargo', 'El gran Lebowski' i 'No és país per a vells'.

]]>