A Josep Maria Roura no li agraden els rànquings; ser primer, ser segon, ser últim... El que de veritat li agrada és la feina ben feta i l’estima dels seus clients. No puc resistir, però, la temptació de la pregunta del títol. I encara més després d’haver tastat, una altra vegada, les seves estimadíssimes coques salades. La de recapte –escalivada amb anxoves- la de tomàquet, la d’albergínia, la d’espinacs amb pinyons, la de ceba... Una bona varietat del que és una de les joies de casa seva.

Sovint amb gent esperant a la vorera que siguin dos quarts de vuit en punt del matí, el Forn Mistral de la ronda de Sant Antoni, a Barcelona, apuja la persiana. A l’interior sembla que hi hagi acabat de passar el corn de l’abundància i hagi omplert els prestatges de barres de pa de totes classes (en Bruno Oro va dedicar uns minuts del seu últim i hilarant monòleg a retratar la desconcertant oferta de tipus de pa amb què et deixen paralitzat avui en dia als forns) i als expositors no hi caben els croissants, les ensaïmades, els brioixos i tot l’assortiment de pastes dolces i salades. Olor de pa calent, que fa la sensació que el món funciona i que no cal res més. I ara ve el millor, perquè el producte és bo, però el servei el supera.

Havia de ser una jornada alegre. I ho ha sigut, però a l'ambient s'ha palpat una absència irrepetible, la d'Eduard Crespó, l'inventor de la recepta (única i oficial) del pa de Sant Jordi. La mort del mestre, al mes de setembre a causa d'una pneumònia, ha deixat orfe el certamen, que a partir d'ara portarà el seu nom com a homenatge i que aquest dimecres ha celebrat la seva cinquena edició: el concurs del millor pa de Sant Jordi de Catalunya.

Si l'èxit d'un producte es mesura amb la seva persistència i presència en el refranyer popular, el pa segueix sent el rei de la taula. Comparteix miracles amb els peixos, quan et falta el dia se't fa etern, i acompanya visques al vi i a la mare que ens va parir. I així fins a nou-centes setanta-una dites populars registrades. El pa, l'aliment bàsic i més antic, està més de moda que mai: "Avui dia la gent vol comprar pa de qualitat. Als forns bons els sobra la feina, no en poden assumir més", diu Eduard Verdaguer, fundador de Panàtics, empresa dedicada al foment d'aquest producte. I té raó, només cal donar una ullada a les cues quilomètriques que es formen davant del Baluard del carrer Rosselló de Barcelona, o veure com el popular Turris ha passat de ser un forn del carrer Aribau a col·leccionar establiments gràcies a la qualitat del seu pa.

Mont-ral, a 888 metres del nivell del mar, podria dir-se Llibertat o Vida o Ànima o És aquí i només aquí quan Lorda Ruiz, propietària del Forn de Mont-ral, de 48 anys i nascuda a Barcelona, explica per què era el seu somni fer un obrador a la part de dalt de tot d’aquest poble que suma 162 habitants censats entre un grapat de nuclis disseminats per les imponents Muntanyes de Prades. A Mont-ral en són 81 -han vingut famílies noves a viure buscant qualitat de vida-, i hi ha una escola rural, però el forn és l’única botiga.

Poques vegades hi haurà una campanya electoral tan disputada a Barcelona com la d'aquest any. En certa manera, es pot donar per començada ja la cursa un cop aquest dimecres es va confirmar que Joaquim Forn serà el candidat de JxCat, formació en la qual, al igual que passa al Parlament, s'integra també el PDECat. Aquest partit és el que ha patit més canvis des de les eleccions del 2015, quan Forn es va presentar com a número dos del llavors alcalde Xavier Trias per Convergència i Unió. El fet que la llista l'encapçali un pres polític farà que la campanya pivoti sobre la injusta situació dels presos i exiliats, ja que Forn, presumiblement, no podrà participar directament en els debats en les mateixes condicions que els seus adversaris.

El diputats de JxCat es reuniran amb el seu president, Jordi Sànchez, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn el dilluns 14 de gener a Lledoners, tal com han confirmat a l'ACN fonts del grup parlamentari. L'objectiu és abordar el judici de l'1-O, que començaria pocs dies després, a més de fer-los arribar el suport. Així, els membres de JxCat preparen aquesta setmana el calendari polític dels propers mesos, tant amb les presons com amb l'exili. En aquest sentit, diputats del partit també es desplaçaran diumenge a Waterloo per trobar-se amb l'expresident i líder de JxCat Carles Puigdemont.

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha tornat al Tribunal Suprem aquest dimarts per tornar a demanar el seu alliberament. Ha anat a declarar a petició de la seva defensa, per aclarir un dels punts pels quals el jutge li va denegar sortir en llibertat el 23 de maig. Forn ha assegurat que la carta llegida en suport als Comitès de Defensa de la República (CDR) que va escriure al costat d'Oriol Junqueras i que va ser llegida el 2 de maig en un acte celebrat a la plaça de Sant Jaume va ser "per agrair el suport moral de la gent". Es tracta de la quarta vegada que ha demanat el seu alliberament. Forn va ingressar el 2 de novembre passat a la presó d'Estremera.

L'exconseller d'Interior del Govern de la Generalitat, Joaquim Forn, diputat electe de Junts per Catalunya i actualment a la presó, va repassar aquest dimecres amb els seus lletrats, Cristóbal Martell i Daniel Pérez-Esqué, que el van visitar a la presó d'Estremera, la declaració que prestarà aquest dijous, dia 11 de gener, davant el magistrat instructor de la causa de rebel·lió, desobediència i malversació al Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha assegurat avui que l'ingrés a la presó dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no ha de modificar "l'estratègia del diàleg" en què el Govern "ha cregut fins ara". En declaracions a RAC1, Forn ha considerat que l'empresonament dels líders sobiranistes és "indignant i vergonyós", però entén que la responsabilitat del Govern és "mantenir la mateixa línia i no renunciar a l'estratègia del diàleg. "El civisme i el pacifisme ens fan forts", ha defensat.

El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha reiterat aquest dimecres que l'1 d'octubre tira endavant i que es podrà votar. Forn, però, ha admès en una entrevista a RAC1 que possiblement no es pugui fer a tots els col·legis electorals i ha fet una crida a la ciutadania a concentrar-se, també, en aquells punts on s'impedeixi el vot amb l'objectiu de llançar el missatge a Europa i al món que "hi ha un estat que impedeix votar". El conseller ha explicat que després de la jornada electoral de diumenge serà el moment de fer les valoracions dels llocs on, efectivament, s'ha pogut votar i d'aquells on no. Forn ha demanat a la ciutadania que surti a votar però ha insistit que cal fer-ho de forma pacífica i evitar "caure en el parany de l'Estat" que, ha dit, fa dies que parla d'accions tumultuoses a Catalunya. "És una cursa llarga i serà dura, però la guanyarem perquè hi ha un gran suport", ha conclòs.

Fa més d'un any que la Guàrdia Civil bloqueja una partida d'armes que inclou munició per als Mossos d'Esquadra. Segons ha avançat RAC1 i ha confirmat en antena el conseller d'Interior, Joaquim Forn, el 19 d'octubre de l'any passat, el Govern va enviar una carta al secretari d'estat de Seguretat per demanar-li l'autorització per comprar les armes necessàries per equipar els Mossos d'Esquadra seguint el procediment habitual, però, aquest cop, no hi ha hagut resposta. La partida (un miler d'armes llargues i 5.000 cartutxos, segons RAC1) està bloquejada, perquè falta l'autorització de la Intervenció Central d'Armes i explosius de la Guàrdia Civil. Sense el segell d’aquest organisme no es poden importar armes.

"Si ens arriben noves proves serem els primers a portar-les a la Fiscalia". Així s'ha expressat el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, sobre la revisió del 'cas 4-F' arran de l'emissió del documental 'Ciutat morta' aquest dissabte al canal 33. Forn ha apuntat a 'El matí de Catalunya Ràdio' que la possibilitat de revisió d'una sentència ferma existeix "si s'aporten noves proves". "Ara mateix jo no les tinc", ha afegit. El tinent d'alcalde també ha volgut aclarir que l'Ajuntament no és qui paga les pensions als agents de la Guàrdia Urbana condemnats per tortures, ni qui en va autoritzar les baixes. "No podem permetre aquesta nebulosa de les xarxes", ha comentat.