La selecció femenina de futbol de l’Argentina té un objectiu en aquest Mundial: superar la fase de grups. Seria la primera vegada que ho aconsegueix. Aquest dilluns al matí, les argentines juguen el primer partit del torneig, contra Itàlia. Després s’enfrontaran a Sud-àfrica i Suècia. Les últimes setmanes, abans de viatjar cap a Nova Zelanda, una de les seus de la novena edició de la Copa del Món femenina, han estat concentrades al Predio Deportivo Lionel Andrés Messi, al municipi d’Ezeiza, a la província de Buenos Aires. Les jugadores s'han entrenat com mai. “Volem fer història”, diu la capitana Vanina Correa en declaracions a aquest diari.

¿Leo Messi és el millor futbolista de la història? Subjectivament parlant, aquesta pregunta mai tindrà una resposta taxativa perquè cadascú tindrà una opinió pròpia. I cadascuna d’aquestes visions estarà influenciada per l'impacte que va tenir cada futbolista en la seva vida, el seu club preferit, la seva selecció o el seu país. Cada generació té els seus referents. Joan Manuel Serrat ho va resumir força encertadament en una cançó dedicada a Kubala: “En Pelé era en Pelé i Maradona un i prou. Di Stéfano era un pou de picardia [...]. Tots tenen els seus mèrits, lo seu a cadascú, però per mi ningú com en Kubala”. 

L'èxtasi viscut als carrers de Buenos Aires en la rebuda i posterior rua de la selecció argentina va tenir un segon capítol en l'arribada de Leo Messi a Rosario. L'astre argentí va aterrar a la seva ciutat natal juntament amb Ángel Di María i Paulo Dybala i es va desplaçar en helicòpter cap al barri de Funes, on l'esperava una gentada. Messi es va aturar a donar la mà i fer-se fotografies amb alguns dels concentrats.

L’Argentina està de festa major. Milions de persones arreu del país van sortir ahir a celebrar la victòria esperada. Després d’un Mundial molt lluitat i d’una final d’infart, l’afició sentia que, senzillament, era just que Leo Messi alcés la copa del món. L’eufòria va explotar als carrers de Buenos Aires al quart penal i s’ha allargat durant tota la matinada a l’Obelisco. Avui dilluns, la ressaca emocional serà enorme, i la celebració continuarà durant hores a la capital i a les províncies, amb impaciència per rebre l’equip aquesta tarda.

El dramatisme d’una final del Mundial: no es juga per als diaris ni les xarxes socials, ni per a la prima ni el palmarès de la Viquipèdia; es juga per als llibres de mitologia grega. I aquí estem, un cop més, qui ens ho havia de dir, els que considerem Leo Messi un membre més de la nostra família. 

La reacció de Leo Messi en el partit contra els Països Baixos va sorprendre tothom. No només a Catalunya, on la gent s'havia acostumat a veure un Messi discret fora dels terrenys de joc. Determinant a la gespa però serè quan l'àrbitre havia xiulat el final. També va sobtar a la resta del món i, sobretot, a la seva Argentina natal. Curiosament el país que havia reclamat tantes vegades al jugador de Rosario que fos més que un futbolista, que exercís de líder amb les paraules i els gestos, va quedar perplex de veure com ensenyava la seva part més humana i visceral. La crònica de La Nación, on comentaven que s'havia vist el vessant "més vulgar" de Messi, resumia perfectament aquest sentiment d'incredulitat.

En el llibre El fútbol a sol y sombra (1995), l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano es preguntava: “¿En què s’assembla el futbol a Déu?” I responia: “En la devoció que li tenen molts creients i en la desconfiança que li tenen molts intel·lectuals”. La devoció sola es quedaria curta si haguéssim de descriure el que, a unes hores de la final del Mundial de Qatar, s’està vivint a la ciutat de Buenos Aires. L’afició creu cegament en la selecció argentina, que jugarà diumenge contra França després de classificar-se, dimarts passat, en un partit plàcid contra Croàcia, amb un gol de Messi i dos de Julián Álvarez, el “nene” que adorava Messi quan aprenia a jugar a futbol.

La selecció de Leo Messi torna a ser davant d’una oportunitat per aixecar la Copa del Món. És la sisena final que jugarà l’equip argentí. Aquesta vegada a Qatar, ben lluny de casa, però amb un desplegament d’aficionats que fa sentir els jugadors com si hi fossin. El conjunt de Lionel Scaloni s’ha plantat a la final amb deu futbolistes bregadors i compromesos perquè Messi pugui esprémer tot el seu futbol. La màgia del 10 no només és el motor de l’equip damunt la gespa: també és la principal font d’inspiració dels càntics de la sempre entregada i creativa afició argentina.

Leo Messi es posava les mans a la cintura i deixava anar un lleu sospir. Mirava fixament la pilota. Res més. Agafava impuls i xutava amb la cama esquerra. L'impacte era brutal, com si descarregués tota la ràbia acumulada a l'Argentina, l'angoixa d'un país que s'ha aferrat al Mundial com la panacea per superar una crisi econòmica, social i política de dimensions inimaginables. La pilota sortia disparada i entrava per l'escaire. Era el primer gol del partit. El primer pas cap a la gran final.

Si tots els herois tenen el seu antiheroi, Leo Messi havia tingut com a rival, durant tants anys, Cristiano Ronaldo. Mentre l'aleshores davanter del Barça era elegant en el tracte en públic, discret i centrat només en el futbol, el mític jugador del Reial Madrid era tot el contrari, capaç d'incendiar-ho tot amb les seves declaracions, els gestos o els hàbits a la gespa. Bo o dolent? Això sempre depenia dels ulls que s'ho miraven, normalment condicionats pel color de la samarreta. Per a alguns, la rauxa de Cristiano implicava un lideratge imprescindible en un equip. Per a d'altres, el savoir faire de Messi s'ajustava més a la mentalitat catalana, que no renuncia als objectius màxims però que evita alçar massa la veu.

Patint molt. Més del compte. L'Argentina va aconseguir el bitllet per als quarts de final del Mundial després de derrotar Austràlia (2-1) en un duel que va tenir totes les fases possibles. De la letargia inicial a la sensació de feina feta per, al final, acabar demanant l'hora. L'albiceleste va ser superior en el còmput global perquè té millors jugadors, però va ser víctima dels fantasmes i de les pors contra un rival que va sortir al camp amb una única premissa: no perdre els nervis. Els Països Baixos de Van Gaal, De Jong i Memphis els esperen als quarts de final.

Sorpresa absoluta, majúscula i històrica en el debut de la selecció argentina al Mundial de Qatar. L'equip que lidera Leo Messi, un dels favorits per guanyar la Copa del Món, s'ha estrenat amb una dura derrota contra l'Aràbia Saudita (1-2) en un partit que dominava plàcidament en el primer parcial i que ha acabat perdent davant d'una selecció que ha confiat en els seus arguments i que ha aprofitat el mínim punt de debilitat del seu rival. Al-Shehri i Al-Dawsari passaran a la història del seu país i somien ara en la classificació per als vuitens de final. I l'Argentina, que no queia en una estrena mundialista des de l'edició d'Itàlia el 1990 i que acumulava 36 partits invicta, haurà de mastegar sorra en els dos partits –amb Mèxic i Polònia– que li queden de la fase de grups per no lamentar una eliminació prematura.

El Mundial del Qatar està a punt de començar. Ple de grups interessants i d'equips que arriben amb ganes de victòria i de competir. El Brasil, l'Argentina, França, Espanya i Alemanya són les grans favorites per endur-se la glòria en un campionat polèmic pel país que l'organitza i en què no hi haurà equips il·lustres com Itàlia, Colòmbia i Xile.

La cita esportiva més important i esperada de l'any ja arriba. Aquest diumenge 20 de novembre comença el Mundial de Qatar 2022 i els clubs de futbol ja han aturat la maquinària de cara al gran esdeveniment. Una Copa del Món diferent, que es jugarà a mitja temporada, durarà quatre setmanes i acabarà el 18 de desembre a la gran final que acollirà l'estadi de Lusail.

El Mundial de Qatar passarà a la història pels milions gastats en estadis moderníssims que, un cop passada la cita, quedaran infrautilitzats, així com per la mort de milers de treballadors precaris i per les dubtoses garanties democràtiques del país organitzador. Però també serà recordat per ser el primer campionat de la història que es disputarà a mitja temporada, amb els jugadors a ple ritme competitiu. Fins a 32 seleccions —13 d’europees, 8 d’americanes, 5 d’africanes, 5 d’asiàtiques i 1 d’oceànica— centraran les mirades de tot el planeta en quatre setmanes que duraran quatre anys.

La Copa Amèrica, jugada en estadis buits, gairebé de manera clandestina, tindrà la millor final. Després d'una fase de grups fluixa, el nivell del torneig de mica en mica ha anat millorant fins al plat final: un Argentina-Brasil. L'equip albiceleste ha patit de valent per superar als penals els colombians, però Lionel Messi disposarà d'una nova oportunitat per guanyar un títol amb la seva selecció. Una espina que porta clavada i es vol treure.

A Leo Messi no l’afecta la incertesa contractual que va associada al seu nom des del dia 1 d’aquest mes. O, com a mínim, el fet de no haver trobat encara la solució ideal per renovar amb el Barça no es nota en les seves actuacions amb la selecció argentina a la Copa Amèrica. El combinat albiceleste ja és a les semifinals del torneig continental sud-americà després de derrotar sense gaires problemes l’Equador als quarts de final. En un partit disputat a porta tancada a Goiânia diumenge a la matinada, els de Lionel Scaloni es van imposar per 3 a 0 gràcies a una actuació colossal del seu capità i referent, que va marcar un gol i va repartir dues assistències.

L'exseleccionador argentí Alejandro Sabella ha mort als 66 anys. Recordat per haver dirigit el combinat albiceleste al Mundial del Brasil (2014), l'entrenador ha perdut la vida a l'Instituto Cardiovascular de Belgrano, on estava internat des de finals de novembre per culpa d'unes complicacions derivades dels problemes cardíacs que patia des de feia anys.

“Ser el fitxatge més car de la història de l’Espanyol és una responsabilitat, és bonic. Espero demostrar sobre la gespa per què han pagat això”. En la seva posada en escena com a espanyolista, a Lucerna, Matías Vargas en va tenir prou amb 24 minuts i un gol marca de la casa per demostrar a la seva nova afició que el Monito no era un jugador qualsevol. El menut atacant argentí va aterrar amb el difícil repte d’il·lusionar un equip que sabia que era qüestió de dies que Borja Iglesias els deixés. Els 10,5 milions pel de Salto havien superat els 10 gastats en el gallec, que acabava de firmar una excel·lent temporada. “Espero deixar petjada aquí com ho han fet altres compatriotes”, va desitjar l'argentí, que quatre mesos després busca el seu lloc en un equip en què, paradoxalment, ha anat de més a menys.

La Conmebol ha fet oficial una sanció de tres mesos i una multa de 50.000 dòlars per a Leo Messi per les declaracions que va fer després del partit pel tercer i quart lloc, que va enfrontar l'Argentina amb Xile en l'última Copa Amèrica. El davanter del Barça va ser molt crític amb els arbitratges que va rebre l''albiceleste' durant el torneig, que es va disputar al Brasil. La selecció argentina va caure a les semifinals contra l'amfitriona i va guanyar la final de consolació, en què Messi va ser expulsat per una picabaralla amb Gary Medel.