Somnis, favorits i possibles revelacions d'un Mundial excepcional

La Brasil de Neymar, principal amenaça de la possible última oportunitat de glòria de Leo Messi

4 min
El Brasil és la principal amenaça de l’última oportunitat de Messi

BarcelonaEl Mundial de Qatar passarà a la història pels milions gastats en estadis moderníssims que, un cop passada la cita, quedaran infrautilitzats, així com per la mort de milers de treballadors precaris i per les dubtoses garanties democràtiques del país organitzador. Però també serà recordat per ser el primer campionat de la història que es disputarà a mitja temporada, amb els jugadors a ple ritme competitiu. Fins a 32 seleccions —13 d’europees, 8 d’americanes, 5 d’africanes, 5 d’asiàtiques i 1 d’oceànica— centraran les mirades de tot el planeta en quatre setmanes que duraran quatre anys.

El Brasil de Tite i Neymar presenta poques fissures

Centrals experimentats, mig del camp rocós i pólvora en atac

Dues dècades després del seu últim èxit a Corea i el Japó (2002), la selecció més llorejada de la història dels Mundials arriba a la cita de Qatar carregada d’arguments. Tite, el preparador de la canarinha des del 2016, té a disposició el millor conjunt de davanters de tota la competició. N’ha convocat ni més ni menys que nou, amb Neymar i Vinícius al capdavant i el blaugrana Raphinha com a revulsiu de primer ordre. El madridista Rodrygo i el prometedor Martinelli també sumaran pólvora i màgia a un atac del qual cauen dos habituals dels últims anys com Coutinho i Firmino. Al mig del camp, el múscul de Casemiro i Fabinho alternarà amb la fantasia de Lucas Paquetá i Bruno Guimarães, mentre que a la defensa i a la porteria Tite podrà recórrer a especialistes acostumats a rendir en els millors clubs europeus. Sota els pals, Alisson surt amb avantatge respecte a Ederson, i a l’eix central Militão i Marquinhos prometen formar una de les duples més sòlides del torneig.

Una selecció argentina renovada i al servei de Leo Messi

Cap migcampista dels que va anar a Rússia repetirà a Qatar 

La il·lusió, el color i la litúrgia de sempre acompanyaran la selecció albiceleste en el que serà el cinquè i (probablement) darrer Mundial de Leo Messi també fins a Qatar, on l’exculer, que al juny farà 36 anys, vol abraçar la glòria que l’alemany Mario Götze li va negar amb un gol a la pròrroga a la final del 2014 a Maracanã. La gran diferència en relació amb Mundials anteriors serà a la gespa, on l’astre de Rosario explotarà les noves complicitats que van portar-lo a guanyar la Copa Amèrica de l’any passat. Una prova d’aquest relleu generacional és que cap dels migcampistes argentins que jugaran aquest campionat van formar part de la llista del de fa quatre anys a Rússia. La fornada de Leandro Paredes, Enzo Fernández i Rodrigo de Paul ha destronat la de Lucas Biglia, Enzo Pérez i Éver Banega. Això sí, en defensa es manté el govern del veterà Nicolás Otamendi i en atac, malgrat la irrupció dels joves Lautaro Martínez i Julián Álvarez, Ángel di María conserva tot el protagonisme. Lionel Scaloni dirigeix un conjunt amb un solista de luxe -Messi- i que té la solidaritat per bandera.

Luis Enrique mana a 'la roja'

Espanya promet “donar feina” des de la pissarra de l’asturià

Com a l’Eurocopa de l’estiu del 2021, la principal estrella de la selecció espanyola s’asseurà a la banqueta i portarà pantalons llargs. Luis Enrique Martínez dirigirà el seu primer Mundial amb un grup que compensa la seva contundència a les àrees amb un pla de joc molt definit. Capitanejat per Sergio Busquets, l’únic supervivent de la glòria assolida a Sud-àfrica (2010), el combinat estatal se les haurà amb la potent Alemanya —una altra aspirant al títol— a la fase de grups i promet “donar feina” si és capaç d’entrar a les rondes finals. Serà un equip divertit de veure, farcit de joves amb ganes de menjar-se el món —Pedri, Gavi, Ansu Fati i Nico Williams— i amb escassa presència madridista: només Dani Carvajal és titular.

Absències i possibles revelacions del Mundial de Qatar

Itàlia s’ho mirarà des de casa per segona vegada consecutiva

Sí, la vigent campiona d’Europa i tetracampiona del món tornarà a seguir un Mundial per la tele, cosa que demostra la competitivitat del futbol europeu, que premia seleccions com la Bèlgica del balaguerí Robert Martínez, la Sèrbia de Dragan Stojković, la Croàcia de Luka Modric i la Polònia de Robert Lewandowski —totes presents a Qatar— per sobre del pes històric de la squadra azzurra. Tampoc falla a la cita França, que defensarà el títol aconseguit fa quatre anys amb Kylian Mbappé en plenitud, Karim Benzema ben fresc i una defensa dotadíssima, però un mig del camp amb poca experiència. Tres quarts del mateix li passa a Anglaterra, subcampiona d’Europa i eterna aspirant que tira de barbamecs com Bellingham i Gallagher per afegir talent a la medul·lar.

El de Qatar serà l’últim Mundial de Cristiano Ronaldo, de Dani Alves i de Luis Suárez, referent aquest últim d’una Uruguai en què Fede Valverde i Darwin Núñez tindran un paper clau. Entre els equips africans, la Senegal de Mané i el sempre vistós Marroc buscaran l’etiqueta d’equip revelació. I pel que fa als asiàtics, a part dels dèbils amfitrions —entrenats per un català, Félix Sánchez—, les competitives Corea del Sud i el Japó seran ossos durs de rosegar.

stats