En molts Centres d'Assistència (no queda clar de quin tipus) de Catalunya professionals (de nombroses branques i no són arbres) ensopeguen amb força casos que presenten dubtes. Infecció? Malaltia? Plaga? Endèmia? Mutació? Lobotomia? Això, per què cada cop més catalans del no-territori, no van a Barcelona?

Sentir vertigen davant els desenvolupaments tecnològics és d’estúpids. Així et fa sentir el manifest tecnooptimista que es va viralitzar el 2023. Un document impulsat per Marc Andreessen, un emprenedor en sèrie que destaca per ser pare del navegador Netscape i de Facebook. Aquest manifest utilitza un to èpic per exposar un seguit d’afirmacions en què la premissa és que el progrés tecnològic és l'única esperança per als grans problemes de la humanitat. Per poder salvar-la, cal deixar fer als emprenedors, en completa llibertat, confiant en el bon funcionament dels mercats lliures que al llarg del temps han mostrat capacitat per adaptar-se i evolucionar. Entronitzant els diners com la força motora d’un creixement econòmic que no pot parar. Des de la mirada del manifest, pensar en les conseqüències socials, possibles desigualtats o injustícies, són pors injustificades que només ho dificulten. De fet, el document qualifica la regulació, la sostenibilitat, la responsabilitat social i l’ètica com '“idees zombi”, un residu del comunisme.

El programa econòmic que ha presentat Salvador Illa sembla massa ambiciós per a un govern que acaba de prorrogar els pressupostos per falta de suports, però, així i tot, esperaré a veure què en diuen en Mas-Colell, en Miquel Puig i altra gent que en saben més. Sí que em veig en cor de dir que, políticament, el pla reflecteix una narrativa gastada, la de la “locomotora d’Espanya”, un eslògan decimonònic, despolititzador, que ignora la naturalesa veritable del contenciós català, tot i que el president ho compensa amb la pastanaga laportista de “superar Madrid”. Sembla que Illa vulgui explotar la rivalitat amb la megacapital per donar peixet als nostres baixos instints nacionalistes, que el PSC no comparteix però utilitza quan li interessa. Al cap i a la fi, obsedir-nos amb Madrid equival a integrar-nos en el marc mental espanyol –la lliga estatal– i oblidar-nos de la Champions. I com que, a més, Madrid és el feu d’Ayuso, el PSOE està content; per a ells, aquesta estratègia és un win-win.

Cada entrevista a Fernando Caballero sobre el seu llibre Madrid DF és una exposició descarnada de la ideologia de les elits de la capital espanyola, ideologia hegemònica a la ciutat i impregnada a tot l'espanyolisme a través de la centralitat que la mateixa capital té a l'Estat. A l'entrevista publicada a l'ARA, Caballero diu que el projecte de Madrid DF és convertir la capital en la versió positiva de Blade Runner; és a dir, una megaurbs construïda sobre l'esperança dels perifèrics de trobar-hi una via d'escapament al seu destí de ser usats com a bestiar humà global. Caballero està tan alienat amb el seu projecte que ni s'adona que el que ens vol vendre és precisament la ciutat de Los Angeles a Blade Runner, una megalòpolis miserable on tota via d'escapament està trampejada i el triomf personal és pura simulació.

¿Ha notat que els banquers dels Estats Units estan molestos amb les noves regles de capital que s'han proposat? Què fa pensar que sí? Potser han estat els anuncis que adverteixen sobre les conseqüències nefastes per a l'economia que sonen durant els espais de màxima audiència dels partits de futbol del diumenge al vespre. O potser les amenaces gens dissimulades dels executius. Demandar el regulador "no serà mai l'opció preferida", va dir Jeremy Barnum, de JP Morgan Chase, als inversors en una conferència recent sobre resultats, però "no es pot descartar". O potser ha estat l'allau de cartes que han arribat recentment a les bústies de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) i d'altres agències bancàries.

La productivitat és un concepte que està en boca de tots els economistes, però que deixa freda la majoria de la gent. Malgrat això, és un dels elements que millor expliquen l'evolució econòmica de Catalunya i Espanya els últims anys, des de la desindustrialització dels anys 90 fins a la bombolla immobiliària dels 2000 i la crisi del 2008. És un element indispensable per entendre per què tenim els problemes que tenim.

El capital, que ja venia d'una llarga ratxa guanyadora, acaba d'anotar-se una altra gran victòria, en un conflicte per l'ètica de la intel·ligència artificial. La minicrisi pel sobtat acomiadament del director executiu d'OpenAI, Sam Altman, i la seva posterior recontractació ens mostra una empresa sense ànim de lucre que es va plantejar la missió de prioritzar la seguretat de la IA sobre els guanys però ha estat incapaç de controlar una filial lucrativa.

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, juntament amb l'IVA, el més fàcil de reconèixer per als ciutadans. La majoria de contribuents l'associen a la declaració de la renda que es fa cada any i a les retencions que s'apliquen sobre el sou, però no afecta només els salaris. A banda del que es paga per les rendes del treball, també s'aplica a les anomenades rendes de l'estalvi o del capital.

La plataforma de venda de flors per internet Colvin ha tancat una ronda de finançament de 45 milions d'euros. És la tercera operació milionària que lliga aquesta start-up catalana, que va aconseguir 6 milions fa una mica més de dos anys i mig i va obtenir uns 14 milions més el juny de l'any passat. En aquest cas, qui lidera aquesta macroronda és la firma d'inversió Eurazeo, també accionista de Glovo o de ManoMano, seguit del fons francès Capagro. Tots dos engrosseixen una llista de socis que ja incloïa Milano Investment Partners SGR, P101, Samaipata i Bynd, que també han participat en l'última ronda. 

pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso van fer una compareixença conjunta el 21 de setembre per mostrar una voluntat institucional d’acord sobre com afrontar la fase actual de la crisi del coronavirus a Espanya, després que la laxitud de la política de restriccions aplicada a Madrid des de l’estiu hagi provocat un empitjorament de la situació en aquella regió (pitjors dades de transmissió de la UE), que té un potencial de difusió de primer ordre a Espanya, com ja es va posar de manifest al març.

Indonèsia canviarà de lloc la seva capital a partir del 2020. Jakarta, l'actual capital del país, quedarà substituïda per una nova ciutat que es començarà a construir a finals del 2020 a la part oriental de l'illa de Borneo. El motiu del canvi, segons ha explicat aquest dilluns el president del país, Joko Widodo, és fugir de la congestió vial, la superpoblació i, sobretot, les inundacions que castiguen freqüentment –i de manera creixent– Jakarta. El creixement del nivell del mar ha situat la meitat de la ciutat per sota del nivell del mar, i incrementa cada dia que passa.

Durant una de les primeres febres especulatives de la història, una collita de 40 bulbs de tulipans es va arribar a vendre per 100.000 florins a l’Holanda del segle XVII. Aquesta setmana, a Tarragona s’ha venut el primer pis que només acceptava un pagament en criptomoneda: 40 bitcoins, en concret. Les divises digitals s’han convertit en un dels temes més presents durant el 2017, sobretot per la cotització embogida del bitcoin, però també perquè cada vegada n’hi ha de més tipus i perquè ja s’està començant a normalitzar el seu ús com a font de finançament alternativa per a les empreses. És el que s’anomena una initial coin offering -o oferta inicial de moneda, més coneguda com a ICO, per les sigles en anglès-, un concepte que descriu el naixement d’una nova criptomoneda.

MedLumics, ha tancat una ronda de finançament de 34,4 milions d'euros. Des de la companyia asseguren que es tracta de la major ronda en la història del sector de la tecnologia mèdica a Espanya i una de les més destacades a nivell europeu.

Catalunya va liderar la creació de noves societats mercantils a l'Estat al mes d'agost, amb 1.698, i va superar Madrid (1.040) i Andalusia (958), segons les dades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Una frase articulada en un míting a Madrid complicava aquest diumenge la campanya d'En Comú Podem a Cataunya. "Madrid pot tornar a ser la nostra capital", deia l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. I desfermava una autèntica tempesta a Catalunya que ha forçat el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, a mirar de justificar-la: "Segurament hauria d'haver afinat més".

"La capital dels catalans és Barcelona, però Madrid ara mateix és capital de canvi. 10.000 madrilenys cridaven visca Catalunya, era un moment de molta alegria, i l'alegria porta a expressions massa joioses". D'aquesta manera, el cap de files d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha mirat de justificar aquest dilluns a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després que aquest diumenge digués en un míting a la capital d'Espanya que Madrid pot tornar a ser la capital de Catalunya, una expressió que ha admès de forma implícita que porta a equívocs.

El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha replicat aquest diumenge a l'alcaldessa, Ada Colau, que ha afirmat en un míting de Podem a Madrid que aquesta ciutat "pot tornar a ser la nostra capital". En un escrit al seu Facebook, Bosch ha afirmat que desitja "el millor per als madrilenys i madrilenyes", però "Madrid mai no serà la nostra capital". Igualment, lamenta sentir aquestes paraules de l'alcaldessa i ha afirmat que, des d'ERC, no es resignen "a ser una capital de província més". "Volem ser una ciutat de primera divisió, una sola Barcelona, més justa, més pròspera i més democràtica. I això només ho aconseguirem amb una Barcelona ambiciosa, sense límits ni subordinacions: exercint de capital de la República Catalana", ha insistit.