L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès endurirà l'empadronament exigint fer els tràmits presencials i aplicant més controls administratius i inspeccions de la policia. El govern municipal ha aprovat una nova instrucció que, segons han explicat aquest dimarts l'alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès, i el tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, persegueix que el padró "reflecteixi la realitat" del municipi vallesà i s'evitin "fraus". "

Més del 90% dels telèfons utilitzats per fer trucades a possibles clients en nom d'Endesa són sospitosos de frau. Així ho revela el buscador que va posar en marxa la companyia energètica per donar eines als consumidors per evitar el frau telefònic.

Una investigació policial de set mesos ha desarticulat un actiu entramat criminal arrelat a Catalunya i Andalusia que es dedicava a l'estafa d'operacions amb inversors immobiliaris. L'operatiu s'ha saldat amb una vintena de detinguts, sis dels quals han entrat a la presó aquest divendres. La banda hauria estafat més d'1,2 milions d'euros arreu de l'Estat, i entre les víctimes hi ha principalment propietaris de finques i inversors que havien adquirit els immobles amb opció de compra pensant que el negoci era legal.

El frau s'ha de combatre sempre i arreu. Sense excepcions. Vingui de dalt o de baix. Estem massa malacostumats al "feta la llei, feta la trampa", una plaga que ve de lluny. En tots els casos, els fraus generen i amplifiquen la sensació de desconfiança i d'impunitat, de manera que escampen la desafecció ciutadana cap a les institucions. La reacció disgustada acostuma a anar per aquí: "Si hi ha qui es dedica a saltar-se les normes per beneficiar-se dels diners de tots, per què jo haig de complir? Per què haig de pagar els meus impostos? Al final seré l'única persona que complirà amb les seves obligacions i no se saltarà les normes". La picaresca s'encomana fàcilment.

La revolució de la intel·ligència artificial (IA) ha arribat a l'administració. Ja fa uns anys que el sector públic va començar a incorporar eines de processament massiu de dades, però l'acceleració d'aquestes tecnologies obre ara nous horitzons: per exemple, per enxampar corruptes, detectar frau fiscal, ajudar els contribuents a fer la declaració de la renda o multar qui no dugui l'etiqueta ambiental al cotxe escanejant-ne la matrícula. Alguns d'aquests mecanismes ja formen part del dia a dia de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, la Seguretat Social o d'alguns ajuntaments. Altres tot just comencen a agafar velocitat. És un tema que guanya pes en l'actualitat política, arran d'escàndols com el cas Cerdán o Montoro, però també els incompliments de l'estat espanyol en els compromisos anticorrupció que li reclama el Consell d'Europa.

El phishing és una de les pràctiques fraudulentes més comunes a internet. La paraula, que és una derivació de fishing (pescar, en anglès), fa referència a la suplantació d'identitats per poder accedir a informació personal o a dades bancàries. No es tracta, doncs, de ciberatacs o d'altres operacions informàtiques complicades, sinó d'estafes de tipus tradicional, però en línia.

Feu servir les ressenyes de Google abans d’anar a un restaurant? Tripadvisor influeix en les vostres decisions? Si la resposta és sí, probablement us interessarà saber que n’hi ha de falses i que a Google s’han arremangat per caçar-les i eliminar-les.

De la nit al dia, al seu compte s'havien fet més de quinze transferències i li havien pres 83.000 euros. Aquesta clienta d'Ibercaja va patir una estafa que es coneix com a SIM swapping, i que consisteix en duplicar la targeta SIM per accedir a informació confidencial i prendre el control de la banca digital. El seu cas ha arribat fins al Tribunal Suprem i ha donat com a resultat una sentència que obliga els bancs a tornar els diners perduts en estafes de phishing o suplantació d'identitat si no poden demostrar que el client ha estat descurós fins al punt que suposi una negligència greu.

Carlo Ancelotti, acusat de frau fiscal, ha declarat davant del jutge de l'Audiència Provincial de Madrid menys de 10 hores després de classificar l'equip del qual és entrenador, el Reial Madrid, per a la final de la Copa del Rei. En la seva declaració, Ancelotti ha explicat que el club blanc va ser qui li va suggerir una fórmula per cobrar els drets d'imatge que ell considerava que era "correcta", que utilitzaven els futbolistes i que comportava avantatges fiscals per al Madrid. "Em vaig posar en contacte amb el meu assessor fiscal. No vaig pensar que podria ser un frau", ha manifestat.

Perquè la marihuana creixi a l'interior calen focus, escalfadors, ventiladors i altres aparells que necessiten corrent elèctric per funcionar. I en necessiten molt. Un hivernacle de marihuana pot consumir igual que 80 pisos grans, d'uns 100 m². A Catalunya s'han desmantellat plantacions en vivendes que gastaven la mateixa llum que un hospital sencer. En total, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts Endesa, l'any passat les plantacions de cànnabis detectades al país van defraudar una quantitat d'electricitat equivalent al consum de Canovelles, una ciutat de 17.000 habitants. Són 162 gigabytes l'hora, un 26% de la llum defraudada a Catalunya.

Gairebé cinc milions d'euros. És la quantitat que ha perdut l'Ajuntament de València en l'últim lustre a causa de tres estafes que, a més de debilitar els seus comptes, han perjudicat la credibilitat de la institució i han obert el debat sobre la vulnerabilitat dels organismes públics davant la ciberdelinqüència.

Sam Bankman-Fried (SBF, com és també conegut), el jove multimilionari i cervell de la plataforma de criptomonedes FTX, ha estat sentenciat a 25 anys de presó aquest dijous pel jutjat de Nova York per robar 8.000 milions de dòlars als clients de l'empresa que va fundar i que va entrar en fallida la tardor del 2023. De fet, Bankman-Fried, considerat el rei de les criptomonedes malgrat només tenir 32 anys, ja va ser condemnat a set delictes per frau el novembre passat i s'enfrontava a una condemna màxima de 110 anys de presó, que al final seran 25. Es tracta d'un dels fraus financers més importants de la història dels Estats Units.

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

En plenes festes de Nadal em van hackejar el meu compte de Twitter (ara X). El tenia feia 13 anys, amb més de 10.500 seguidors. Quan em vaig incorporar a l’equip fundacional de l’ARA, el Carles Capdevila em va posar com a condició sine qua non fer-me de Twitter. Poc convençut, vaig fer el pas i vaig crear @ignasiara. Jugava amb el meu cognom i amb les sigles del diari. La cosa va funcionar i va créixer ràpidament de seguidors. Aviat va passar a formar part de la meva quotidianitat com una eina professional més, i prou efectiva. Tot i alguns disgustos per la coneguda tendència de determinats usuaris a convertir la discrepància en insult, em vaig acostumar a difondre els meus articles i expressar-me en l’univers de la xarxa, que no és la vida real però és una realitat paral·lela útil.

La causa per frau fiscal de Shakira ha obert el meló sobre la cessió de tributs a les comunitats autònomes. La cantant colombiana va arribar a un acord amb la Fiscalia per evitar la presó després d'admetre haver defraudat 14,5 milions d'euros en impostos a Espanya entre els anys 2012 i 2014, quan hi va passar més de la meitat de cada any i, per tant, estava obligada a pagar-ne. L'acord de la cantant amb la Fiscalia inclou, a més del retorn de la quantitat impositiva no pagada –amb interessos–, una multa de 7,3 milions d'euros més 432.000 euros per evitar la presó, 400 per cada dia que hauria de passar entre reixes.

"No m’esperava aquests resultats", assegura a l'ARA Cristina Candal-Pedreira, investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i autora principal d’un recent estudi sobre l’ètica de la conducta científica a Espanya. Els resultats indiquen que dels 403 científics enquestats, el 78,8% coneixia almenys un cas de conductes poc ètiques i el 40,3% reconeixia haver incorregut en algun d’aquests comportaments alguna vegada.

Donald Trump continua fidel al seu llibre d'estil judicial: la millor defensa és un bon atac. En la seva primera declaració sota jurament en el judici civil per frau que afronta a Nova York, el magnat ha tornat a acusar el jutge, Arthur Engoron, i la fiscal, Letitia James, de construir una causa motivada políticament per evitar la seva tornada a la Casa Blanca.

L'aerolínia Air Europa ha patit un ciberatac que hauria afectat les dades bancàries amb les quals els clients han gestionat les compres dels bitllets a través de la pàgina web, segons ha confirmat a l'ARA l'equip de sistemes de la companyia. Fruit d'això, Air Europa ha recomanat als usuaris que cancel·lin les targetes de crèdit que havien utilitzat per fer la compra.

Donald Trump i els seus fills Donald Jr. i Eric, així com alts càrrecs del seu imperi immobiliari, van inflar els seus actius entre el 2011 i el 2021 per aconseguir millors condicions en els crèdits. Ho va dictaminar dimarts passat el jutge Arthur Engoron del tribunal de l'estat de Nova York. El frau, que la Fiscalia estima en 250 milions de dòlars, no està en dubte en el judici civil que comença aquest dilluns a Manhattan i en el qual es dirimiran sis delictes relacionats més, així com les penes i compensacions que hauran de pagar els acusats.

Quan ni tan sols havia complert els 30 anys, la premsa nord-americana ja la comparava amb els genis tecnològics dels nostres temps, del nivell de Steve Jobs, Mark Zuckerberg o Jeff Bezos. Empresària multimilionària d'èxit, Elizabeth Holmes s'havia guanyat el respecte de Silicon Valley després de portar el valor de mercat de la seva empresa, Theranos, fins als 11.000 milions de dòlars en tan sols deu anys. Les revistes Time, Forbes i l'agència Bloomberg l'havien reconegut en les respectives llistes de persones més influents del món.