Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977) va aturar el projecte Mazoni a principis del 2024. Necessitava repensar el futur. No descartava continuar fent música, però obria la porta a expressar-se artísticament amb la literatura. Un any i mig després, les melodies pop de Mazoni s'escampen en les onze cançons del disc que publica amb el segell BankRobber aquest divendres: Banderes per daltònics. L'estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic el 17 de setembre, amb Aleix Bou a la bateria, Natán Arbó al baix i Emili Bosch a la guitarra. "Una formació molt clàssica", admet Pla, content de tornar als escenaris.

"Som tres persones de Vic molt vinculades al Mercat des de molt petites, com a públic, com a músics i ara com a directors artístics", explica Joan Rial, un dels tres nous directors artístics del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). Rial, juntament amb Jordi Casadesús i Rubén Pujol, va guanyar el concurs per fer-se càrrec de la fira estratègica. Tots tres han detallat aquest dimecres la programació de la 37a edició del MMVV, que es farà del 17 al 21 de setembre. S'inaugurarà amb l'actuació de l'andalusa Rocío Márquez i entre una setantena de concerts n'inclourà de La Ludwig Band, Maria Arnal, Mazoni, Sidonie, Maika Makovski, Fades, Ferran Palau, Biznaga, Lorena Álvarez, Triquell, 31 Fam i Ouineta, a més de l'estrena de Durruti, t'estimo, un musical de Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez sobre el líder anarquista Buenaventura Durruti (1896-1936).

De Marc Lloret, mort diumenge als 51 anys a causa del càncer, el públic de Mishima en corejava els arranjaments melòdics de cançons com L'olor de la nit, sempre elegants i precisos, com ell. Per als seus companys de grup era "un referent, el pal de paller, el germà gran, l'home que es feia càrrec de les coses", com ha dit David Carabén en un discurs emocionant i impecable per recordar el millor amic. Quina sensibilitat tan eloqüent. Com la de Maria Permanyer, la companya dels últims anys, amor intensíssim escapçat per una diagnosi terrible: càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. "Ens hem estimat com a adolescents", ha exclamat abans de dir: "Que allà on siguis hi hagi pau i bona música". La pau i la bona música que transmetia sempre ell.

Marc Lloret, fundador i teclista de Mishima, ha mort als 51 anys a conseqüència d'un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos i al cervell. "Ens deixa l’ànima de Mishima, la banda que va fundar el 1999 juntament amb David Carabén i Christian Aloy i de la qual només la malaltia l’ha pogut separar", ha anunciat el grup en un comunicat. Lloret ha estat una de les figures clau de la indústria musical catalana de les últimes dues dècades, no només gràcies als deu discos gravats amb Mishima des del 1999 –entre els quals hi ha els emblemàtics Set tota la vida (2005) i Ordre i aventura (2010)–, sinó també per la seva vinculació amb el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), del qual va ser director artístic durant catorze edicions, i a l'impuls del festival PopArb d'Arbúcies, que va codirigir amb Anna Cerdà en les seves onze edicions.

Les coses bones no acostumen a passar perquè sí, sinó perquè abans hi ha hagut un impuls col·lectiu ferm, decidit i constant en el temps. L'Escola de Música de Vic (EMVIC) va celebrar divendres 180 anys d'història amb un concert a la plaça Major de la capital d'Osona, dins de la programació del 36è Mercat de Música Viva de Vic. Dalt de l'escenari hi van coincidir alumnes, exalumnes i docents en un espectacle produït per Joan Godayol, Gudi, i Marc Vernis, professors del departament de música moderna de l'EMVIC. Hi havia Núria Graham, Paula Valls, Joana Serrat, Ju i els grups La Iaia, XY, Germà Aire, Est Oest i Power Burkas, tothom lligat a la història d'una escola que ha contribuït a fer de Vic un entorn favorable a la música. El punt final, amb el trio La Iaia i tot de músics tocant Declaració de principis va ser tant emocionant com divertit, i alhora feia justícia a la feina ferma, decidida i constant en el temps de l'EMVIC.

"Com es diu compàs en anglès?", pregunta Kike Bela, amb el baix penjat a l'esquena. "Measure", respon el trompetista Mark Cunningham. El percussionista Jang Do-hyuk tradueix la conversa al coreà perquè l'entengui Yun Eun-hwa, que està asseguda al fons de la sala d'assaig de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Barcelona. Completen l'estampa el baixista Ham Min-hwi, el bateria Pau Rodríguez (conegut pel grup Za!) i el guitarrista Lluís Rueda (que temps enrere va formar part d'El Petit de Cal Eril). Encara que costi de creure, el trio coreà Dongyang Gozupa i la banda barcelonina Blood Quartet es comuniquen a la perfecció, malgrat el xampurreig de llengües i la distància cultural que els separa. "Gairebé no ens coneixem, no sé pràcticament res de la seva vida personal, però la música és un llenguatge comú que ens uneix", explica Do-hyuk. "Tocar amb els Dongyang Gozupa ens ha tret de la zona de confort; ens ha fet venir ganes de viatjar i provar nous instruments", afegeix Bela.

Hi ha alegria en el jazz de la pianista barcelonina Lucia Fumero. I encara n’hi ha més quan l’allita amb la cançó sud-americana, que és el que fa en el disc Folklore que acaba d’editar amb el segell Seed Music: un viatge que recorre tradicions diverses, d’Ernesto Lecuona a Violeta Parra, sempre amb aquella manera de tocar tan polida i exacta. No és Fumero una pianista que embruti o agafi dreceres capritxoses, sinó una instrumentista rigorosa i elegant, fins i tot quan més juganera és l’aposta, i potser per això mateix tan dotada rítmicament i harmònicament. La presentació en directe d’aquest material ha inaugurat aquest dimecres la 36a edició del Mercat de Música Viva de Vic, l’última sota la direcció artística de Marc Lloret i Oriol Roca després de catorze anys.

Marc Lloret i Oriol Roca han format equip al capdavant del Mercat de Música Viva de Vic des del 2011, com a director artístic i com a assessor artístic, respectivament. Ara toca cedir el testimoni a un nou equip liderat per Joan Rial que va guanyar el concurs per dirigir-lo. Lloret i Roca atenen l'ARA a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm per fer balanç de catorze anys de feina.

La pianista i cantant barcelonina Lucia Fumero inaugurarà la 36a edició del Mercat de Música Viva de Vic, que se celebrarà del 18 al 21 de setembre. Fumero hi estrenarà Folklore, un projecte coproduït amb la Marfà de Girona. A l'escenari comptarà amb col·laboracions com la del cantant portuguès Salvador Sobral, amb el qual ha tocat sovint; de fet, Fumero ha format part de la banda de directe de Sobral. Durant el Mercat hi haurà més de seixanta concerts. El 56% dels artistes programats són catalans; el 30% de l'Estat i la resta de diferents països europeus, africans i americans.

Marc Parrot (Barcelona, 1967) ha trobat la millor manera d'explicar trenta anys de trajectòria musical: lligant curt la nostàlgia i rebregant amb criteri el cançoner propi des del disc Solo para locos (1993) fins ara. A la pràctica, això es tradueix, d'una banda, en un espectacle que va estrenar al Mercat de Música Viva de Vic, tot sol a l'escenari, amb direcció escènica d'Irene Garrido i en un espai escènic i lumínic dissenyat per l'estudi Cube.bz, que també es podrà veure el divendres 1 de març al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, dins del festival Barnasants. D'una altra, en el projecte Turisme per la memòria. Vol. 1 (U98, 2024), un àlbum amb cançons d'altres discos de Marc Parrot reinventades amb les col·laboracions de Celeste Alías, Santi Balmes, Iván Ferreiro, Joan Garriga, Maika Makovski, Roger Mas, Ramon Mirabet, Clara Peya i Quimi Portet.

Allau de moments memorables al Mercat de Música Viva de Vic. Hi ha hagut revolta artística, reparació, catarsi i eufòria amb Paula Valls, Clara Peya i La Ludwig Band, i l'alegria encomanadissa de la big band The Gramophone Allstars. Hi ha hagut també cançons acabades d'estrenar que ja fan olor de cim artístic, interessants dissenys escènics, una sonorització exemplar al Teatre L'Atlàntida i la màgia que només es produeix quan l'artista converteix els espectadors en protagonistes actius.

Sorpresa al Mercat de Música Viva de Vic. O més aviat als carrers de Vic. El grup Gossos, que fa cinc anys va fer "una aturada indefinida", ha reaparegut aquest dijous a quarts de set del vespre a la plaça del Canonge Collell. Els passavolants hi han trobat els músics tocant a peu de carrer per celebrar almenys dues coses: el trentè aniversari de Gossos i l’anunci de la represa de l’activitat als escenaris amb una gira de deu concerts. De moment, cap notícia d'un disc nou.

Improvisació, tonalitat i ritme, molt de ritme, en el concert inaugural de la 35a edició del Mercat de Música Viva de Vic. Han sigut tot just 45 minuts de jazz amb un trio pletòric format pel pianista menorquí Marco Mezquida, el contrabaixista japonès Masa Kamaguchi i el bateria banyolí Ramon Prats. La sintonia entre tots tres gairebé és sobrenatural: ho transmeten amb els gestos i les mirades, com una santíssima trinitat que juga en una altra lliga. "Que la música estigui viva, sempre viva!", ha exclamat Mezquida al final de l'actuació i després d'agrair l'ovació del públic del Teatre L'Atlàntida.

Un any més l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, a Barcelona, ha acollit la festa de presentació del Mercat de Música Viva de Vic. Set artistes i grups han ofert un tast musical del que presentaran del 13 al 16 de setembre a la capital osonenca: Paula Valls, Xarim Aresté, Eva Fernández, Maria Hein, La Ludwig Band, Los Sara Fontán i Marc Parrot, cadascú tocant una única cançó. “Cal agrair la generositat dels músics, que toquen una cançó per defensar el que presentaran a Vic”, ha dit el director artístic del Mercat, Marc Lloret, conscient de la fredor del format, fins i tot per a músics tan experimentats com Marc Parrot, que ha tancat la festa.`

El pianista Marco Mezquida inaugurarà el 35è Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) amb la preestrena del disc Tornado, un projecte compartit amb el contrabaixista Masa Kamaguchi i el bateria Ramon Prats. Serà un dels prop de 60 concerts programats en l'edició que se celebrarà del 13 al 16 de setembre, un dels propòsits de la qual és aplegar més de 900 professionals de la indústria musical. Com és habitual, hi haurà dues línies de programació: una de més lligada a la part professional i a la presentació de nous discos i espectacles, però igualment oberta al públic, i una altra amb més vocació de festa major.

La vida és anar fent, però sense abandonar mai la possibilitat de viure alguna cosa extraordinària, com ara un concert de La Ludwig Band. El grup format a Espolla (Alt Empordà) ja fa uns quants mesos que regala grans moments interpretant en directe les cançons dels discos Al límit de la tonalitat (2020) i, sobretot, La mateixa sort (2021). Són les baules inesperades que lliguen el pop d'avui amb l'univers mític de Sisa i Pau Riba, el cabal dylanià i la màgia de The Incredible String Band (però amb saxo). "La millor banda dels 70 ever!", com diu Gerard Segura, del grup Vàlius. Sí, però aquí i ara i amb la joiosa facultat de convertir un concert en una experiència on tot el que passa és interessant i engrescador: el que diuen, com ho diuen i com ho viu el públic.

En temps d'hiperrealisme, versos explícits i metàfores consonants, també tenim dret al misteri. I quina sort que sigui tan esplendorós com el que ha transmès aquest dimecres Núria Graham en el concert inaugural del 34è Mercat de Música Viva de Vic al Teatre L'Atlàntida. Mai com ara l’artista osonenca s’havia mostrat tan ambiciosa i delicada, tan determinada a compartir que als 26 anys ha trobat el so i l’estètica musical somiats. “És un dia molt especial per moltes coses. He d’aguantar-me una mica les llàgrimes... Deu ser que estic ovulant”, ha dit cap al final del concert mostrant aquell humor tan característic capaç de tallar de soca-rel l’emoció més sentida. Cinquanta minuts abans també havia assenyalat que era un dia molt especial, que estava emocionadíssima i que no xerraria gaire... perquè si no començaria “a dir tonteries”.

Plaers i terrors del confort domèstic és el títol del disc que el grup Rombo publicarà la primavera del 2023, i que aquest dijous preestrenen a la Jazz Cava de Vic (20.15 h), dins de la programació del Mercat de Música Viva. "Serà un tast del nou disc, que és una reflexió al voltant del desencís de la vida adulta. O sobre aquell moment en què arribes a una certa edat, tot es posa a lloc i prens consciència de com ets i què vols a la vida", precisa Clara Molins, cantant i guitarrista del grup de Sant Feliu de Llobregat que completen Montse Martín (baix), Núria Curran (teclat) i Jordi Beltran (bateria).

Fa mesos que corre la brama: atenció a Alba Morena, que n’està preparant una de grossa amb Marcel Bagés i David Soler, els dos còmplices artístics de Maria Arnal. Nascuda a Salou l’any 2000, el talent d’Alba Morena és prou conegut al conservatori de Vila-seca i al Taller de Músics. Ha deixat empremta en una desena de cançons, sobretot les del disc Las dos edades (2021), que la presenten com una artista amb molta personalitat capaç d’experimentar amb la veu, sempre amb criteri i respectant escrupolosament el compromís amb l’afinació. I segurament ben aviat serà elogiada arreu.

Núria Graham (Vic, 1996) està a punt de fer un pas important. El 14 de setembre preestrena al Mercat de Música Viva de Vic el disc Cyclamen (Primavera Labels / Universal Music). I tot seguit començarà una gira d'una trentena de concerts pels Estats Units i diversos països europeus.