El curs comença amb una novetat llargament reivindicada en els últims anys per gran part de les famílies:: la prohibició total dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l’educació obligatòria, fins i tot quan es vulguin utilitzar amb finalitats pedagògiques. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, a finals del curs passat. A més, també es preveu limitar progressivament l’ús de les tauletes digitals en l’etapa d’educació infantil (de tres a cinc anys), tot i que es garantirà una “disponibilitat suficient” d’aquests dispositius per a usos puntuals en les altres etapes educatives. Niubó també va anunciar una “restricció progressiva” de l’ús de les pissarres digitals a les aules d’infantil, mentre que aquestes es mantindrien en les etapes superiors. Un setge que, això sí, no s’aplicaria als ordinadors portàtils que es donen als alumnes de l’ESO. Però com ho veu la comunitat educativa?

Comença el nou curs escolar i el repte continua sent la millora del rendiment acadèmic. Després del desastre de les darreres proves de competència i, sobretot, de les proves PISA del 2023, l'objectiu del Govern és fer passos per reforçar el sistema educatiu de manera que els resultats acabin millorant. Aquest és sens dubte un projecte de país en el qual tothom està d'acord, tot i que no hi ha el mateix consens respecte a com aconseguir-ho. De fet, els centres educatius no ho tenen fàcil.

El 29 i el 30 d’agost –pocs dies abans que els docents de Catalunya tornessin als centres per preparar l’arribada de l’alumnat d'aquest dilluns–, més de 50 països de tot el món es van reunir a Xile per signar el Consens de Santiago, un acord històric impulsat per la Unesco. 

Com a profe i com a mare us confesso que el setembre és el meu mes preferit de l’any. Sant tornem-hi. M’encanta triar nova agenda i començar el curs amb la il·lusió de voler fer-ho tot bé. És com quan de petita estrenava una llibreta, feia un títol bonic i escrivia les dues primeres pàgines amb molt bona lletra. Setembre és així, és el mes de les bones intencions, de les pàgines en blanc i dels dies llargs que encara fan olor d’estiu. Fins i tot els nostres fills estan pensant: “Aquest any sí que ho faré tot bé i trauré molt bones notes”. Al juny en tornem a parlar.

Ja falta menys per a l'inici de les classes a Catalunya. Repassem les dates clau del curs escolar 2025-2026, que es presenta amb un important descens d'alumnat a les escoles i instituts del territori i la prohibició total dels mòbils a les aules.

El curs 2025/26 arrencarà amb normalitat. Ho ha garantit la consellera d’Educació, Esther Niubó, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La titular del departament ha assenyalat que rere l’error que ha invalidat l’assignació de 57.000 places de docents hi ha "la intervenció d’una persona que va prendre una decisió unilateral" que va "contravenir la normativa". Algú va saltar-se les resolucions del departament i va provocar unes "incidències greus": 800 llocs que haurien d’haver estat ocupats per funcionaris s’haurien reservat a interins. Davant les reclamacions d’alguns professors, Educació va aturar el procés i a principi de la setmana vinent anunciarà les noves destinacions després de treballar durant tot el cap de setmana per solucionar-ho. En total, uns 3.000 docents dels 57.000 candidats veuran com canvia l’assignació que tenien. Això sí, segons Niubó, a millor: "Donada l’exclusió d’aquests 800 llocs, serà per millorar".

Aquest curs que ara comença, l’escola cerdanyolenca Turó de Guiera incorpora cinc novetats al seu ventall d’extraescolars. Es tracta d’Idees en Joc, un programa de jocs de taula amb el qual es potencien les habilitats intel·lectuals i socials; la iniciació a l’esport, a l’abast de l’alumnat d’I3 i I4; les classes de cant; el pàdel, i l'handbol. Al marge, els alumnes del centre disposen d’opcions més clàssiques, com són les esportives: patinatge, judo, gimnàstica rítmica, poliesportiu –on es practiquen futbol, handbol i bàsquet de manera rotativa–, futbol i bàsquet benjamí i aleví, hoquei patins, vòlei o piscina. Entre les de tota la vida, també trobem l’anglès i l’Espai Deures, o les de caràcter artístic, com el ball i el teatre. L'oferta també n'inclou d’altres més originals, com els escacs, el dibuix manga o la batuescola, així com opcions per endinsar-se en l’àmbit tecnològic.

Hi ha famílies que fa dies que tenen marcada al calendari la data del 8 de setembre. I també hi ha infants que ja estan desitjant tornar a l'escola per veure els amics i reprendre rutines. No obstant això, hi pot haver algú a qui aquesta tornada se li faci feixuga, a qui li costi tornar-se a llevar d'hora o a qui un canvi d'escola o institut se li faci una muntanya. És per això que us donem alguns consells fàcils de seguir per fer més plaent la tornada a la rutina.

El final de curs és el moment de fer balanç i valoració de com han anat les coses amb la intenció de reconèixer el que funciona, però també amb la idea d’identificar els aspectes negatius, que ens ajudin a fer néixer noves oportunitats per fer-ho una mica més bé.

Diu la Fina Birulés, sàvia entre nosaltres, en el seu darrer llibre sobre Hannah Arendt publicat per Arcàdia (Hannah Arendt: el món en joc), que “la responsabilitat ha d’estar vinculada a la insistència per encarar la realitat, sigui quina sigui, i a la perseverança en l’acció, al fet d’assumir la iniciativa respecte del que ens ha estat donat, a la nostra condició de natals”. Aquesta frase és preciosa i un bon exemple del que la Fina anomena “trens de pensament” d’Arendt. Encarar la realitat amb perseverança en l’acció vol dir estar amatent al que fem d’una determinada manera, prenent consciència que els nostres actes impacten el món amb un ressò imprevisible, del qual ens hem de fer càrrec amb coratge i realisme. La natalitat, en aquest sentit, no és pas una situació puntual (néixer una vegada o en un lloc) sinó un “inici continuat” sempre fràgil i incert. La condició natal significa sempre començar de bell nou per donar un altre estatut a les paraules i refundar la nostra relació amb el món i amb els altres.

Tal com ja preveien els mateixos sindicats convocants, la vaga d'educació del primer dia de curs ha punxat. L'aturada ha tingut un seguiment que no arriba a l'1% en la majoria de centres que ja han notificat l'afectació de la protesta. Concretament, amb les dades del 94% de les escoles i instituts de Catalunya, el seguiment de la convocatòria feta per USTEC, CGT i la Intersindical ha estat del 0,99%, segons el departament d'Educació. Tot i això, la protesta sí que ha deixat imatges d'un tall puntual a la Gran Via de Barcelona, una entrada a la seu de la Fundació Bofill i la xiulada d'una vintena de persones a l'arribada del president Pere Aragonès i la consellera d'Educació, Anna Simó, a una escola per inaugurar el curs escolar.

Avui comencen les classes i el dia s’ha posat tendre perquè tothom té un passat escolar gravat a foc que sempre torna.

Aquest dimecres comença un nou curs escolar que vindrà marcat per una baixada important del nombre d'alumnes (només entre infantil i primària n'hi ha 20.000 menys que el curs passat) i un augment de 1.190 docents nous al sistema. Els deures que el mateix departament d'Educació s'ha posat per al curs 2023-2024 són la implementació de mesures per lluitar contra els casos de bullying a les escoles, la fi de la distinció entre sexes als instituts, noves accions per reduir la calor a les aules i plans concrets per impulsar-hi el català i per recuperar les biblioteques escolars. Aquestes són les claus del nou curs escolar:

El nou curs escolar comença i com a reptes sentim parlar de reivindicacions i d’un anunci de vaga per al primer dia de classe. La premsa i els mitjans aniran plens de notícies aquests dies sobre les reivindicacions i el malestar docent. Són alguns dels temes candents per al col·lectiu: l’avançament del calendari i la inestabilitat de les plantilles, i les dificultats enormes per preparar el curs quan les incorporacions de la plantilla dels centres no es donen fins a principis de setembre o fins i tot més tard. I a aquestes reivindicacions caldria afegir-hi un capítol sencer sobre l’infrafinançament de l’escola concertada. Aquests dies sentirem les veus dels que continuen pressionant per les millores salarials, reclamant revertir les retallades o millores en la gestió de la borsa docent, així com altres millores de les condicions laborals i del centre. Tanmateix, quan es parlarà del gran repte de l’educació?

El descens de naixements dels últims anys a Catalunya ja s'ha fet notar en la planificació del curs que ve en escoles i instituts. El curs 2023-2024 hi haurà menys alumnes, ràtios més ajustades i 43 grups menys que el curs passat. Aquesta baixada d'alumnes també permetrà que als centres públics el 91% dels grups tinguin una ràtio de 20 alumnes per aula o menys. Com a novetats, el curs que ve el sistema tindrà 9 centres educatius nous i, per primera vegada, a l'hora de reservar places es diferenciarà entre els alumnes amb necessitats educatives especials i els que tinguin necessitats derivades de situacions socioeconòmiques desafavorides.

Deia Ana de Miguel en la seva Ética para Celia que els fills formen part del que és una bona vida. No només la biologia o la pressió social expliquen aquesta dèria que compartim tantes persones de voler exercir la que sí que deu ser la feina més antiga de la humanitat, la de criar cadells de sàpiens. Si ens han tocat uns pares amorosos, repetir l’experiència és una manera de reconèixer el seu amor i tornar-lo al futur. Si hem tingut uns progenitors desastrosos, tenir fills és un intent esperançat de canviar el passat, de confiar en la possibilitat de fer-ho millor. Sigui com sigui, el desig profund i poderós de tenir fills és una realitat. No és instint (ni maternal ni paternal) sinó la intuïció esmolada que ens diu que reproduir-nos ens farà més bé que mal. (La intuïció, per cert, no és cap fenomen esotèric, és tot allò que sabem sense saber com ho sabem.) I és que el llarg camí de tenir cura d’un nou ésser humà que creix, es transforma i madura davant nostre és una de les experiències més impressionants que es poden viure. No hi falten els moments plaents, satisfactoris i d’una poderosa bellesa. Si no heu vist un nen que aprèn a parlar o a escriure, si no heu tingut mai a prop una criatura que es mira el món amb ulls assedegats de coneixement, us he de dir que us esteu perdent un dels fenòmens més fascinants d’aquesta vida.

Aquest dilluns, 5 de setembre, comença el nou curs escolar 2022-2023 per l’alumnat d’educació infantil i primària amb novetats rellevants. Per primera vegada les famílies catalanes podran escolaritzar els seus fills de forma gratuïta a l’infantil 2 en les escoles bressol públiques. L’escolarització dels 0 a 3 anys afavoreix el desenvolupament integral dels petits, la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral i familiar.

Demà comença un nou curs escolar ple de novetats i, de moment, amb un clima pacificat tant dins com fora de les aules. No hi haurà mascaretes, no hi haurà imposicions judicials per impartir el 25% de castellà i tampoc no hi haurà vagues convocades a l'horitzó. Per primer cop en molt de temps, el focus d'atenció seran les emocions, expectatives i coneixements dels 1.590.000 alumnes que ompliran escoles i instituts al llarg de la setmana. És una bona notícia perquè és urgent que tota l'atenció es torni a posar en els alumnes, en les seves necessitats i en què fa falta per apujar el seu nivell acadèmic, per millorar les seves habilitats, per combatre les desigualtats entre centres i per reduir el fracàs i l'abandonament. Els anys de pandèmia han estat un cop dur a tot el sistema d'ensenyament, que ja feia anys que estava tocat per les retallades i per les rèmores d'unes maneres de fer que s'estaven demostrant desfasades. Tot i que encara falten més estudis sobre la situació, en l'última avaluació que va fer la Generalitat a finals d'any en alumnes de quart d'ESO ja es va veure la forta davallada general, especialment en matemàtiques, on es va tenir la pitjor puntuació de l'última dècada.