"Reconec que d’entrada no m’agrada gota que la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull depenguin ara del vostre departament –escrivia fa uns dies el novel·lista Joan-Lluís Lluís a Francesc Xavier Vila, conseller del nou departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en un article a Vilaweb–. Jo, modestament, quan escric una novel·la no faig política lingüística, m’esforço a fer literatura i, doncs, cultura".

La condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Laura Borràs ha reactivat el debat sobre qui ha de ser el nou president del Parlament. Només fer-se pública la sentència, la triple dreta ha advertit que reclamarà a la Junta Electoral Central (JEC) que intervingui i forci Borràs a deixar ja el seu escó encara que el veredicte no sigui ferm. Vox i Ciutadans ja han registrat l'escrit perquè la líder de Junts perdi la seva condició de diputat, mentre que el PP ja ha anunciat que si no marxa per si mateixa seguirà les mateixes passes. Si la JEC actua en conseqüència amb les seves peticions, la cambra catalana es veurà abocada a discutir què fa a partir d'ara i qui substituirà definitivament Laura Borràs. Una resposta per a la qual ara mateix no hi ha consens i que obre la porta a diferents escenaris que van des d'un nou candidat de Junts fins a mantenir el bloqueig o, fins i tot, a la irrupció d'un candidat d'ERC o del PSC. Un cop més, doncs, la JEC s'erigeix en espasa de Dàmocles al Palau del Parc de la Ciutadella.

Laura Borràs ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze anys d'inhabilitació per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, tot i que amb un matís: el tribunal inclou una petició d'indult parcial per rebaixar la pena privativa de llibertat a dos anys i evitar que entri a presó, ja que consideren que la llei és massa punitiva. És la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sis anys després que comencés la investigació i que la defensa ja ha anunciat que recorrerà. El tribunal considera que la líder de Junts i presidenta suspesa del Parlament és culpable d'un delicte de prevaricació –sancionat amb nou anys d'inhabilitació– i també per un de falsedat documental continuada –amb una pena de quatre anys i mig de presó i quatre d'inhabilitació–, però inclou un vot particular d'una magistrada que defensa un màxim de 21 mesos de condemna.

Fins ara Laura Borràs no ha parlat. Va demanar declarar l'última en el judici sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes i de moment s'ha limitat a escoltar la resta dels acusats i els testimonis que han anat desfilant per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Unes declaracions que han acreditat irregularitats en els expedients d'Isaías Herrero i que han assenyalat directament la líder de Junts. Aquest dilluns està previst que Borràs hi digui la seva, després de totes les proves pericials i documentals, malgrat que si s'allarga molt la sessió podria declarar un altre dia. Després de dues setmanes de judici, aquestes són les incògnites que envolten la presidenta del Parlament suspesa:

A principis de setmana els dirigents de Junts acostumen a rebre un argumentari sobre el posicionament del partit en temes clau de l'actualitat política. Una pràctica habitual de les formacions per modular el discurs en les qüestions més candents. Aquesta setmana no ha sigut una excepció: dilluns van rebre l'argumentari de "la setmana del 20 de febrer", però malgrat que el mateix dia començaven els interrogatoris en el judici de la presidenta del partit, Laura Borràs, al document no hi havia ni una paraula que es referís de forma explícita a aquest esdeveniment. I és que Junts, malgrat la concentració de suport que va convocar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el primer dia del judici, ha optat pel perfil baix al llarg d'aquesta setmana.

Després de la confessió d'Isaías Herrero i dels diversos testimonis acreditant la presentació de pressupostos falsos a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), aquest dimecres hi ha hagut una altra compareixença clau en el judici a Laura Borràs: la declaració de l'exadministradora de la ILC Assumpta Pagespetit. Encarregada de la gestió de l'ens de la Generalitat del 2011 al 2016, ha declarat que va avisar repetidament la líder de Junts que no podia continuar adjudicant a dit totes les feines relacionades amb la pàgina web de la ILC a l'empresari Isaías Herrero. "Era clar que totes les tasques les feia ell, malgrat que [formalment] adjudicàvem a diferents empreses", ha resumit: "No m'agradava el que estava passant [...]. No volia que continuessin les irregularitats". És per això que, ha explicat, va recomanar unes quantes vegades a Borràs que fes la contractació de "manera diferent", a través d'un procediment negociat.

Emilio Hellín va assassinar el 1980 l'activista d'esquerres Yolanda López. Va ser condemnat a 43 anys de presó, dels quals en va complir un terç amb diverses fugues pel mig. Aquest activista d'ultradreta –que ara es diu Luis Enrique– no s'ha penedit mai ni ha demanat disculpes pel crim, recorda la família de Yolanda López, que va posar el crit al cel quan va saber que Hellín treballa com a pèrit de Laura Borràs en el cas de presumpta corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes. La presidenta suspesa del Parlament ha reconegut aquest dilluns que aquesta és "una qüestió terriblement dolorosa i incòmoda" per a ella, però ha subratllat la confiança que té en el criteri dels seus advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els responsables de la contractació del personal.

El judici de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ja té data: del 10 de febrer a l'1 de març. Així ho ha comunicat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de manera que la líder de Junts serà jutjada per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l'acusa d'haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora d'aquesta entitat, per la qual cosa la Fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa.

Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969) ha voltat tant pel món com pels diferents àmbits de les lletres catalanes. Ja com a filòloga, va viure quatre anys a Austràlia mentre aprofundia en La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. De retorn a casa, aparca la literatura medieval, passa per Quaderns Crema, Anagrama i esdevé editora d’Ara Llibres. Ja com a responsable de literatura de l’Institut Ramon Llull, fa que els autors catalans viatgin de bracet de les seves traduccions a altres llengües. I, de cop, un altre salt endavant. Fa un any, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes i li va fer un encàrrec: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Si algú té l’ambició, l’empenta i el coneixement de causa per liderar aquest repte, és la nostra entrevistada.

Per preservar els principis de la lliure concurrència i la igualtat de tracte de tots els operadors econòmics, les administracions públiques no poden contractar a qui vulguin per fer una determinada feina com ho fan els agents privats. Només en aquells casos que els serveis no superen un cost de 15.000 euros poden fer una adjudicació a dit. És a dir, utilitzar els anomenats contractes menors. La resta s’ha de fer per procediments que garanteixin la competència. Ara bé, el problema arriba si s’utilitza aquesta contractació menor per trossejar un contracte gran i saltar-se les normes generals de contractació pública. És el que es coneix com a fragmentació de contractes i el que la Fiscalia atribueix a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes. 

Un dels punts més debatuts de la causa que afecta la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és si es tracta d'una cas de corrupció. No només és important en termes polítics sinó també a efectes del que diu l'article 25.4 del reglament de la cambra: que els diputats als quals s'obri un judici oral per "delictes vinculats a la corrupció" han de ser suspesos dels seus drets i deures immediatament per la mesa. Borràs ha dit des d'un primer moment que no se sent "interpel·lada" per aquest article perquè no ha comès cap delicte, però arran de l'escrit de la Fiscalia aquest dijous hi ha més elements sobre la taula per analitzar-ho: ara ja se sap per quins delictes l'acusa el ministeri públic –prevaricació i falsedat documental– i la mesa del Parlament haurà de determinar si estan vinculats a la corrupció per decidir sobre el futur de la líder de Junts.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, descarta fer cap pas al costat per la causa judicial de presumptes irregularitats en la contractació pública. Però no només això: en la compareixença de dimarts també va assegurar que no se sent "interpel·lada" per l'article 25.4 del reglament del Parlament, que preveu la suspensió dels drets i deures parlamentaris dels diputats als quals s'obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. El seu entorn considera que no necessàriament s'ha d'aplicar aquest article, sinó que hi ha altres escenaris com l'article 25.1. Quina és la diferència entre ells? Que aquest segon es refereix de forma genèrica a tots els diputats als quals s'obre judici oral sense especificar per quins delictes. I, a més, incorpora una altra derivada: requereix majoria absoluta per suspendre a un diputat. Per tant, si el seu cas es vehiculés per aquest article ERC o la CUP s'haurien de mullar activament i alinear-se amb l'oposició per suspendre la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

El judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, encara no està fixat, però tot indica que els socis de govern s'encaminen cap al xoc per aquesta causa judicial. Aquest dilluns Junts ha demanat als partits independentistes, i en concret als republicans, que tanquin files amb la seva líder i facin "front comú" davant el que consideren l'enèsima "persecució" de l'Estat. Els republicans, però, marquen distàncies i han insinuat –sense fer-ho explícit– que el que ha de fer Borràs és plegar abans que avanci més el seu procediment: "Li demanem què farà per no arrossegar la institució i abocar-la a una causa judicial i per no arrossegar l'independentisme i tacar-lo de possible corrupció", ha dit la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, en roda de premsa. El conflicte, doncs, està servit i pot situar la legislatura i l'estabilitat del Govern en un atzucac.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat en tot moment que el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) forma part de la persecució política de l'independentisme i ha demanat a la resta de partits independentistes que no la deixin caure. Fins ara Esquerra i la CUP havien evitat posicionar-se sobre aquesta qüestió, però això ha canviat en els darrers dies i s'ha precipitat aquesta setmana quan el jutge ha tancat la instrucció: de manera més o menys explícita, fonts dels dos partits creuen que el millor per a l'independentisme seria que fes un pas al costat. Una petició a la qual també s'ha sumat aquest divendres el PSC, de la mà de la seva portaveu, Alícia Romero, que ha demanat a Laura Borràs que posi el "prestigi" de la cambra per sobre dels "interessos personals". 

El cas Borràs amenaça amb posar en risc la continuïtat de la coalició de govern independentista. Creix, tant per part d'ERC i la CUP com dels grups de l'oposició, la pressió política perquè dimiteixi la presidenta del Parlament, cada cop més a prop de seure al banc dels acusats pel procés judicial obert sobre la seva actuació quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2018), acusada d'haver encadenat divuit contractes menors adjudicats a un amic per un valor conjunt de més de 300.000 euros, desoint les advertències d'Intervenció de la Generalitat.

El cas de Laura Borràs pot situar el Parlament de Catalunya de nou en un embolic jurídic. Primer la majoria independentista haurà de decidir si la causa de la Institució de les Lletres Catalanes que afecta la presidenta de la cambra encaixa en el supòsit regulat per l'article 25.4 del reglament, que preveu la suspensió d'un diputat si se li obre judici oral. I, en cas que la resposta a aquesta pregunta sigui que sí, pactar com procedir davant una nova situació inèdita: la d'una presidència del Parlament suspesa.

Relleu a la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Izaskun Arretxe en serà la nova responsable. Arretxe, que des del 2017 dirigia l'àrea de literatura i pensament de l'Institut Ramon Llull, hi substitueix Oriol Ponsatí-Murlà, que ja va anunciar fa uns dies a través de les xarxes socials que l'havien cessat.

Apreciar la diferència és "el gran repte de la coexistència humana". Això, que fa temps que sabem (i no hauríem de deixar de saber mai), ho diu Oriol Pi de Cabanyes al pròleg del llibre de retrats Estels que encara fan llum (Pòrtic), un conjunt de trenta-cinc aproximacions a gent de la cultura. No són pròpiament retrats concebuts com a tals, sinó cròniques circumstancials. Pi de Cabanyes va ser el primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes (1988-1996), càrrec que li va donar peu a moltes coneixences. Al llibre hi treuen el cap des de Borges i Octavio Paz fins a Pierre Vilar i Marta Harnecker entre els estrangers, al costat de Batllori, Tísner, Espriu, la Capmany, Estellés i molts noms de la cultura catalana o els espanyols Alberti i Pepín Bello.